divendres, 16 de desembre del 2022

119 treballs opten al 40è Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi

 

Un total de 119 poemaris han estat presentats a la 40a edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi que convoca l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El jurat l'integren Núria Armengol, Jordi Botella, Josep Martínez, Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló. 66 d'aquestes obres procedeixen del Principat de Catalunya, 45 del País Valencià, 6 de les Illes Balears i 2 de fora dels Països Catalans; 35 el signen dones i 86 homes, tenint en compte que dos dels llibres presenten doble autoria.

L'autor o autora guardonat obtindrà un premi de 2.000 euros i el seu llibre serà publicat per Edicions del Buc/Pruna Llibres, que edita aquests premis des de 2019. L'obra serà presentada el dissabte 11 de març a Alcoi en el transcurs d'un acte en què també es lliuraran els XXIX Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català amb què l'entitat convocant reconeix el treball per la normalització lingüística de persones i entitats de les comarques de l'Alcoià i del Comtat. Recordem que l'any passat va rebre el 39è premi el poeta de Gata de Gorgos Vicent Botella pel seu llibre Girar / Caure (Edicions del Buc/Pruna Llibres, 2022) i que la ballarina i coreògrafa alcoiana Sol Picó i el Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina van ser distingits amb els premis Joan Valls i Jordà.

Per commemorar el 40è aniversari del premi que porta el nom del neuropsiquiatre i escriptor Manuel Rodríguez Martínez (Madrid, 1920-Alcoi, 1983), Amics de Joan Valls prepara una antologia amb poemes dels 40 poetes i llibres guardonats coordinada per Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló que porta per títol La Terra del Foc i que serà publicada a la primavera de 2023 per l'editorial valenciana Lletra Impresa.


16 de desembre de 2022

 

🌾  🌾  🌾

dimarts, 22 de novembre del 2022

Dos dècimes de Joan Valls, les bases del premi de 1985 i un retall del Ciudad

El segon any del nostre premi de poesia, 1985, estrenàvem nou disseny per a les bases. El va fer l'amiga Mavi Mezquita. Fou la primera de les col·laboracions que l'artista saguntina ens ha regalat, tant en la confecció del disseny per a les bases, com cartells, convocatòries diverses i tot el que sempre estem sol·licitant-li. Ací les podeu veure:


També hem fotografiat de l'arxiu aquests dos poemes juganers (sota la forma joiosa de la dècima) amb què Valls agraïa a Don Manuel (com popularment era conegut el neuropsiquiatre Manuel Rodríguez Martínez) la tramesa de sengles puros havans amb què aquest l'obsequiava cada any pel dia de Nadal. Heus-los ací:

 



Per últim, la primera notícia que sobre el premi va donar la premsa escrita local (és a dir, en aquell temps, el Ciudad de Alcoy). Curiosa la redacció de la notícia feta per NR, que canvia l'ordre dels cognoms del guanyador de la modalitat en català del premi, el poeta d'Ontinyent (Onteniente, no els donava per a més), David Mira i Gramaje (o Gramaje i Mira si hem de creure'ns NR). Siga com siga, és la primera notícia que va aparèixer sobre el premi Memorial Manuel Rodríguez, que així va començant dient-se, i fora de poc agraïts no reconèixer-los-ho.



🌿  🌿  🌿


dilluns, 14 de novembre del 2022

Un poema de Joan Valls a Manuel Rodríguez Martínez. Bases de la primera convocatòria del premi

 

 

COMIAT FINAL

             

                En la mort de l'amic

                Manuel Rodríguez Martínez


Pels camins de les clares avinences

te n'has anat, amic d'amor plural,

deixant-nos un enyor immustigable,

una mort fecunda de bon blat.

La flor de l'empatia en tu era el signe

de l'home bo que cerca tot germà

per guarir-lo de boires enigmàtiques

i de verí feixuc al fons mental.

A punt tenies la paraula amiga

com una ofrena de fraternitat

i el càlid esplendor del teu gran cor

que en l'hora destinada t'ha fallat.

Metge irradiant fulgors d'auxili, metge

de vincles intensius cara al malalt,

a qui lliuraves els acuraments

amb un somrís que li estroncava el plany,

amb un somrís on la filosofia

li aclaria les ombres espectrals.

Al poble restarà, en vasta presència,

la immensa magnitud que en tu ha arribat,

com un vèrtex d'altívola muntanya,

a enlairar-se en la joia del treball

per assolir, amb ulls i ànima atents,

la saviesa del camí més clar,

quan la idea d'un món comunitari

lluita per la sagrada llibertat.

Arrelares al poble i vas fer teua

la dolça llengua que estimaves tant

i en ella et mantingueres amb fermesa

inquiet per la troballa lexical–,

com un fill entranyable que volia

capir el suc joliu dels alcoians.

Molts trets del teu caràcter expansiu

es queden en la veu per esbrinar.

I si el misteri del silenci que ara

traça uns punts suspensius de buit glaçat,

els qui t'hem conegut en la clarícia,

amic de bonhomia excepcional,

no oblidarem la càlida fulgència

del teu seny i el teu cor il·luminats.


Joan Valls i Jordà 

 

[Aquest poema fou publicat a La Casa del Pavo, suplement cultural del periòdic Ciudad de Alcoy, el 20 de gener de 1983.]

 

🌾  🌾  🌾

 

                                       [Les bases de la primera convocatòria del premi, 1983.]
                                                 

   🌿  🌿  🌿
 

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Francesc Pou presenta Tots els colors del guix

El nostre amic Francesc Pou (Alcoi, 1963), després d'haver viatjat pel món de la poesia amb els llibres De fil de veu (2009, amb Alexandre Ros), Camí de Benassait (2014) i Cel d'horabaixa (2019), d'articles diversos en premsa i alguns premis de contes i altres aventures, s'estrena ara en l'univers de la novel·la.

El nou llibre es titula Tots els colors del guix i l'ha publicat l'editorial Neopàtria. De la mà d'Antoni M. Bonet i de Francesc Gisbert el presentarà aquest divendres 7 d'octubre al Centre de Cultura d'Alcoi en un acte que comptarà amb l'actuació d'Eduard Terol (clarinet) i Sílvia Gómez (piano), que interpretaran obres de Franz Shubert i Johhanness Brahms. L'enhorabona i molta sort en la nova singladura.

 


 



dilluns, 3 d’octubre del 2022

En memòria d'Antoni Ferrer

    https://www.diarilaveu.cat/noticia/9999/sha-mort-el-poeta-antoni-ferrer-als-78-anys

Aquesta matinada ens ha deixat el gran poeta i amic Antoni Ferrer i Perales (Alcúdia de Crespins, 1943-L'Eliana, 2022) després d'una llarga lluita contra el càncer que, no obstant la seua acarnissada duresa, no el va apartar de la primera línia de l'activitat literària i cívica. No fa a penes un any, el 13 de novembre de 2021, va rebre a La Vall d'Uixó l'homenatge "Home de paraules" en una exposició que aplegava 22 composicions plàstiques inspirades en sengles poemes de l'autor coordinada per Nel·lo Navarro.

Va estudiar teologia i filosofia i durant uns anys va exercir el sacerdoci. En abandonar-lo es va integrar a l'Ensenyament Secundari com a professor de valencià fins a la seua jubilació.

    https://www.castelloninformacion.com/vall-duixo-poetes-antoni-ferrer/

Molt unit a Amics de Joan Valls des dels seus inicis, va ser jurat del premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi l'any 1992 i 2015 i soci de la nostra entitat. En la celebració del 25è aniversari del nostre premi, en 2008, participà a Alcoi en els homenatges que més d'una trentena de poetes van retre a Joan Valls i Ovidi Montllor i contribuí amb el poema titulat "Marchiana" al volum col·lectiu Ponts de paraules (2008). El poema fou inclòs més tard en la "Variació 3" del seu llibre Variacions Goldberg (2015):

 

    Que he de morir, la meua ànima ho sap.

    Si ho tem l'enteniment, m'ho nega el jo:

    Tot sospirant de l'hàlit immortal,

    Cada lleu alenar del meu pit se'm subleva incansable

    Com qui vol perdurar en el pols de les hores indelebles.

 

[D'esquerra a dreta Núria Cadenes, Empar Sáez, Manuel Bellver, Antoni Ferrer i Manel Rodríguez, el jurat de 2015.]

 

 [Al mig de la foto, a la Glorieta d'Alcoi, en l'Homenatge a Ovidi Montllor. Manuel Bellver a l'esquerra i Antoni Defez a la dreta.]

 

Els déus no abandonen Antoni. Honenatge a Antoni Ferrer fou titulat el volum col·lectiu que Onada Edicions va publicar en febrer de 2015. Bona prova de la simpatia i reconeixement que la seua persona i la seua poesia concitaven entre els autors és la participació en aquell homenatge d'una setantena de poetes.

Des de la seua fundació Antoni Ferrer participà activament en les tasques de la revista Saó com a editorialista, inspirador de projectes i finíssim recensor de llibres.

En els últims anys, a més de l'obra mestra ja citada, Variacions Goldberg, Antoni Ferrer veié publicada la seua Poesia completa (1979-2021), que incloïa el majestuós i inèdit Lux aeterna, les composicions per a cant coral (Tres peces corals) i poemes esparsos i inèdits, a més de tots els seus llibres: Fragmentos con figuras para un vaso minoico (1979), Partitura laberint (1984), Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (1986), Bagatel·les (1990), Cant espiritual (1992), Pietà (1993), Cant temporal (2000), La dansa de les hores (2006), Sis bachianes (2015), Variacions Goldberg (2015) i Lux aeterna (2021).

En els següents enllaços podeu llegir crítiques sobre alguns d'aquests llibres:

 

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202006 sobre La dansa de les hores

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202015 sobre Variacions Goldberg

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202022 sobre Lux aeterna

https://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Un%20gran%20poema%20per%20a%20la%20m%C3%BAsica%20del%20m%C3%B3n.%20A%20prop%C3%B2sit%20de%20la%20poesia%20d%27Antoni%20Ferrer%202020 sobre la poesia d'Antoni Ferrer


Malgrat que arran de les últimes publicacions Antoni Ferrer ha començat a ser reconegut i més llegit, encara se l'ha de situar com un dels grans de la poesia de tots els temps. En aquesta foto, el poeta rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2016:


I ací el podeu veure, voltat de xiquets i en la foto dels participants, en un recital de poetes en solidaritat amb la lluita del Cabanyal en 2007:


    NUNC DIMITTIS

 

                                                A Josep Antoni Comes

    Ara, si vols, ja pots deixar-me Antoni

    Ferrer en pau: signat per ta paraula,

    refós en carn i en sang, en vera faula,

    i lliure l'esperit de querimoni.

 

    Si vols, ja pots deixar-me anar Antoni.

    Car els meus ulls t'han vist damunt la taula,

    il·luminant el testament, la baula

    que ferra l'impensable en matrimoni.

 

    T'han vist l'hereu i l'heretat testada:

    el Nom en cada nom: l'Instant més àgil

    dansant, glorificant cada mirada;

 

    el temps d'Andreu, eternitat pensada

    per a regraciar la vida fràgil;

    la carn per sempre més en Tu emparada.

  

     [L'Eliana, febrer de 2000,  Cant temporal, 2000]

 

 

Tot i que sempre ens quedarà la seua poesia, el seu exemple cívic i el record de la seua bondat, el trobarem molt a faltar, a n'Antoni, l'home, l'amic.


🌾  🌾  🌾

 

    

dilluns, 26 de setembre del 2022

Apunts del carner

El nostre amic Josep Mir, que va publicar recentment la seua obra poètica amb el títol de Rellent (poesia completa 1977-2019) a Spectrum Arts/Ediciones Carena, acaba de traure a la llum la col·lecció d'assajos organitzats en forma de dietari, a la manera dels hypomnemata grecs que amb tant de profit va estudiar el filòsof francès Michel Foucault, amb el suggestiu nom d'Apunts del carner, llibre que ha publicat Edictoràlia. 

L'obra es va presentar, amb notable èxit de públic, a la llibreria Fan Set de València el proppassat 14 de setembre i coneixerà una altra presentació a la Plaça del Llibre de la capital valenciana el proper 31 d'octubre.

Reproduïm ací la fotografia de la crítica que signa Joan Belló per al diari Levante-EMV i la coberta del llibre de Josep Mir.





🌿 🌿 🌿

dilluns, 5 de setembre del 2022

In memoriam Sergi Jover i Rejsek

Aquest mes d'agost ens ha deixat a Barcelona el poeta Sergi Jover i Rejsek, que fou guardonat amb el XVIIè premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi amb el llibre Ressenya, que va publicar Amós Belinchón a la seua col·lecció Alfama amb el núm. 23. Sergi Jover va nàixer al barri de Gràcia de la capital catalana en 1950 i va passar la infantesa a Suïssa. Dedicat inicialment al teatre, va integrar la companyia d'Adrià Gual. Com a actor va participar en l'obra Ronda d'amor a Sinera que va dirigir Ricard Salvat i on travaria amistat amb Ovidi Montllor. Amb  Ricard Salvat va fer d'ajudant de direcció a Les Bacants. També fou membre de l'Institut del Cinema Català i col·laborà amb Francesc Betriu, Jaime Camino i Josep Maria Forn. Va ser membre de la junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès entre 2003 i 2014. A més de Ressenya, va publicar Vida meva (1999), Neu fosa (Premi Benissa 2000, 2001) i Vestigis (2010). Va participar en la I Trobada de Poetes que va tenir lloc a la nostra ciutat amb motiu del vinticinquè aniversari del nostre premi de poesia. Va traduir Sándor Márai,  Milan Kundera i Milos Hajek entre d'altres.

El recordarem com una persona afable i generosa, compromesa amb la cultura catalana i la poesia, escriptor delicat sempre atent al costat civil i les lluites per l'alliberament nacional, al conreu de la memòria històrica i la defensa dels drets de les persones. 

Transcrivim el poema amb què Sergi Jover va participar en l'antologia Ponts de paraules en la celebració dels 25 anys del premi (2008):  

 

RECORDATORI

        A Isabel Bonet i Espriu

Tot serà meu: els dies ja difunts,

el moll de l'os que ja han xuclat els marbres,

el guix dels murs, els vespres més fecunds,

i al pati, el gest lentíssim dels cinc arbres.


A frec beuré del gel de la rajola

el buit curull de la paraula que era,

l'august ressò primer d'una gramola,

l'accent i el verb de l'home de Sinera.


Això faré si em guies i acompanyes

pel casalot que s'obre a l'estiuada,

quan l'aire ardent de nou gronxa les canyes

i un riu de llum s'endinsa per les sangs.


Per ara, sol, només l'hora esperada

duu vida al qui t'explica el  ball dels crancs.


Sergi Jover i Rejsek

 

Descanse en pau l'amic.


Dues fotografies de Sergi Jover preses per Tomàs Tàpia en l'Homenatge a l'Ovidi que va tenir lloc a la Glorieta d'Alcoi el diumenge 16 de març de 2008.




En el següent enllaç podeu llegir la crítica que Àngel Montesinos va fer del poemari Ressenya per a la revista Caràcters  i altres comentaris de la seua obra.


🌹 🌹 🌹 🌹

 

dimecres, 4 de maig del 2022

A escoti. Raó d'uns premis

 

Al País Valencià, deia Fuster no sé on, tot o gairebé tot és poble. La fórmula val o valdria per a societat civil: al País Valencià tot, o gairebé tot, és –o era– societat civil. Amb un estat que naturalment i secularment ens ha sigut hostil, o poc amic, o indiferent en el millor dels casos, no hem tingut més remei que espavilar-nos. Potser aquesta és una característica que ens distingeix nítidament de l'Espanya subvencionada, de la de "Vuelva usted mañana", de la del "¿qué hay de lo mío?", de la de la "sopa boba" més o menys oficial, més o menys arbitrària. Alcoi no n'és cap excepció, és més, si ens atenem a la història fins almenys el final de la dictadura franquista –eixa que, com ara sabem, mai no acaba d'acabar– n'és un cas paradigmàtic. Els greuges i memorials, les intrigues i gestions dels patricis tèxtils, les iniciatives ciutadanes per a la millora de les condicions de la vida social dels alcoians, es perden en fulls esgrogueïts pels temps i foscos lligalls custodiats en els arxius municipals. Després del Petroli, l'estiu de 1873, que tan poc agradà a Engels, les autoritats politicomilitars que havien ofegat la revolta dels internacionalistes van decidir, per evitar en el futur temptacions similars, construir a Alcoi la caserna que albergaria el Regiment Biscaia 21 (en castellà, és clar). I qui es pensen que va pagar aquella gran idea? El poble d'Alcoi, òbviament, i a escoti, que és l'expressió local que significa que d'alguna despesa comuna cada u en paga la seua part alíquota. Els ponts que naixien amb la ciutat que s'eixamplava, les màquines que movien la indústria local i que s'havien de renovar, les mutualitats i assegurances que havien de procurar una millor cobertura sanitària i condicions de treball, la Banca Vicens, la Casa la Boia, l'Escola Industrial (la més antiga de l'estat), les carreteres que s'obrien contra una orografia adversa que ens aïllava, el Tren Xitxarra que portava els banyistes a la platja i els productes industrials al Port de Gandia, el Tren a Xàtiva-València, que tarda en 2022 el mateix que fa un segle, l'Hospital Oliver, obra civil d'un mecenes sabadellenc, el Preventori on ingressaven els malalts de tuberculosi Tot, o gairebé tot, es paga a escoti a Alcoi, com a Reus, o Montblanc, Barcelona, Ciutat de Mallorca, Catarroja o Girona, posem per cas, per la senzilla raó que tot, o gairebé tot, és poble, és societat civil als Països Catalans. I quan l'autoritat, més sovint incompetent, ha fet veure que pagava, o que pagava en un rampell de generositat una part o altra d'algun projecte civil, ha sabut cobrar-s'ho després amb escreix, en impostos directes i indirectes, o en espècies, aquelles amb què el poder s'assegura l'obediència deguda, l'aplaudiment o la lloança. Eren aquelles "molles" que havien malnodrit la població agraïda fins que l'Ovidi (Montllor, és clar) va deixar cantat que ja no ens alimentaven, que ja no ens alimentarien mai més. Però l'estat continua sent-nos hostil, o indiferent en el millor dels casos, sense que ni l'Ajuntament, el poder a peu pla que en algun episodi històric ha complert les funcions d'autèntic estat (perquè sovint la ciutat oblidada entre muntanyes s'organitzava de fet com a ciutat-estat, que és el model que li és més proper a Alcoi) ni, en els anys que portem d'autonomia, la Generalitat, n'hagen pogut actuar sempre com a contrapès compensatori de tantes mancances. Continuem pagant a escoti, quin remei. Només que fa dècades que no arriba per a gaire cosa i ens anem esllanguit civilment, políticament.

Un premi de poesia com el nostre havia, doncs, de participar d'aquesta manera de fer les coses, humil però rampelluda, modesta però ferma, orgullosament independent. Havia nascut en 1983 a la mort del meu pare, el neuropsiquiatre i escriptor Manuel Rodríguez Martínez (Madrid, 1920-Alcoi, 1983), a iniciativa d'un dels grups que havia ajudat a formar des de la instància civil, el GARA (Grup d'Alcohòlics Rehabiliats d'Alcoi). L'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, creada en 1989 amb el principal propòsit de donar continuïtat a l'organització del premi, substituí el GARA en les seues funcions. Les dues primeres convocatòries, la de 1983 i la de 1984, el premi tingué un caràcter bilingüe, però del 1985 ençà ja només es convocà en llengua catalana i, doncs, és obert a tot el nostre domini lingüístic. Els 40 anys que en 2023 complirà el nostre premi –un dels 4 o 5 més veterans del País Valencià– han donat lògicament per molt, per la complicitat de desenes d'escriptores i escriptors que hi han fet de jurats, pels milers d'autors que s'hi han presentat, per les editorials que s'han encarregat de publicar les obres guardonades (Amós Belinchón Ed. i la seua mítica col·lecció Alfama –1990/2002–, Editorial Brosquil –2003 i 2004–, Edicions de la Guerra/Editorial Denes –2007/2018–, i Edicions del Buc/Pruna Llibres d'ençà de 2019) i, en lloc destacat, els poetes distingits amb el premi i que són, per ordre cronològic: Boro Rubini i David Mira i Gramaje, José Mª Climent i Vicent Escrivà, Maria Fullana, Francesc Ferrando, Josep Mir, Josep Mº Uyà, Francesc Rodrigo, Sílvia-Marina Aresté, Xavier Pérez Torío, Joan Terol, Josep Manuel Esteve, Pere Prada i Soler, Josep Planaspachs, Ramon Ramon, Tono Fornes, Sergi Jover, Jordi Segura, Antoni Defez, Eduard Marco i Escamilla, Robert Llopis, Jaume Pomar, Josep Mª Balbastre, Daniel Nomen i Recio, Albert Garcia Hernández, Josep Igual, Josep Conill, Josep Fàbrega, Francesc Bernàcer, Empar Sáez, Imma López Pavia, Jaume Bosquet, Carles Mulet, Eduard Batlle, Marta Pérez i Sierra, Ricard Ripoll, Ricard Garcia i Vicent Botella. Algunes dades: només en dues ocasions el premi fou declarat desert, només l'han guanyat cinc dones, quatre dels guardonats eren d'Alcoi, 26 premis corresponen a poetes valencians, 12 eren del Pricipat i 1 de les Illes Balears. Sense que haja estat una política literària premeditada, el premi s'ha orientat per un parell de principis: la descoberta de noves veus i la consolidació d'autors ja coneguts. En la immensa majoria dels casos, és satisfactori comprovar amb el temps l'eficàcia de les apostes fetes. És per tot plegat que el nostre premi s'ha guanyat, a pols i a escoti, un prestigi de solvent independència que avalen els 105 treballs que hi van concursar en la darrera edició.

Tres fites encara ens agradaria comentar per acabar aquestes notes d'urgència. Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917/1989), amigues i amics del qual ens declarem, és potser el més important poeta ocult de la literatura catalana. Les circumstàncies de debilitat civil i la gasiveria familiar (del poeta) i oficial així encara ho volen, malgrat l'esforç que la nostra associació va fer en el centenari del naixement del poeta alcoià en 2017. Diguem només que Joan Valls és el personatge clau que funda i impulsa, aïllat en el clos de la seua ciutat, la literatura catalana culta a Alcoi en 1947 amb La cançó de Mariola, el segon llibre que fou editat en català a la postguerra valenciana. Represaliat pel franquisme, Joan Valls publicaria al llarg de la seua extensa trajectòria més d'una trentena de brillants poemaris, 21 dels quals en català, un bon grapat de sainets festers (gènere teatral autòcton que ell contribuí decididament a recuperar) i alguna obra biogràfica. En 2008 vam celebrar els 25 primers anys del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi. Hi va haver durant un bonic cap de setmana una trentena de poetes recitant els seus poemes en homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor, exposicions i l'edició de l'antologia commemorativa Ponts de paraules. Amb els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català la nostra associació reconeix des de 1995 la tasca en l'àmbit civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat en el treball de normalització de la nostra llengua. Enguany, en la 28ª edició, hem reconegut la tasca de la ballarina alcoiana Sol Picó i del Certament Coral Fira de Tots Sants que s'organitza des de 1981 a la veïna Cocentaina.

Continuem a escoti treballant per la cultura, la llengua i la poesia, solidàriament, aferrats amb força a l'orgull de la nostra independència. I mentre els cossos i les butxaques aguanten.


Manel Rodríguez-Castelló, poeta i esccriptor, col·laborador de Diari La Veu del País Valencià. President de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà

Article publicat a la Revista del Centre de Cultura de Reus (fundada en 1883), vol. 2022, 9ª època, al monogràfic Despullant el País Valencià, 5 de maig de 2022.

 





 

dimecres, 20 d’abril del 2022

Presentem el poeta i professor escocès Alan Riach a València

El proper dijous 28 d'abril l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà presentarà a Ca Revolta (Santa Teresa, 10) de València el poeta, estudiós i professor de la Universitat de Glasgow Alan Riach (Airdrie, Lanarkshire, Escòcia, 1957). Després d'impartir la lliçó que porta per títol "Modern Scottish Poetry", una panoràmica de la poesia escocesa del segle XX, diversos poetes valencians llegiran poemes de l'autor traduïts per ells mateixos.

Nascut a Airdrie, Lanarkshire, Escòcia, en 1957, Alan Riach va estudiar a Cambridge i Glasgow. Treballà com a Professor Associat a la Universitat de Waikato, Nova Zelanda, de 1986 a 2001, quan s'incorporà al Departament de Litereatura Escocesa de la Universitat de Glasgow, on ara és Catedràtic. És autor de treballs de crítica sobre la poesia de Hugh MacDiarmid (1892-1978), editor de l'obra d'aquest poeta per a Carcanet Press i ha escrit i editat diversos volums sobre literatura escocesa del segle XX. Riach fou President de l'Association for Scottish Literary Studies de 2006 a 2010 i col·labora regularment al diari escocès The National, un dels més importants del país. Com a poeta, Riach és autor de sis llibres i ha treballat els últims temps en versions angleses de poemes gaèlics del segle XIX.

És autor també de diversos poemaris: This Folding Map (Auckland University Press, 1990), An Open Return (Untold Books, 1991), First & Last Songs (Chapman, 1995), Clearances (Scottish Cultural Press, 2001), Homecoming: new poems 2001-2009 (Luath, 2009) i The Winter Book (Luath Press, 2017).

L'acte, que començarà a les 19.30 h., comptarà amb la participació dels autors valencians Jordi Botella, Juli Capilla, Laia Capilla, Francesc Collado, Imma López Pavia, Eduard Marco, Begonya Mezquita, Josep Mir, Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner, Josep Porcar, Josep Ribera, Isabel Robles, Francesc Rodrigo, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. Hi actuarà també el cantautor alcoià Hugo Mas, que ha musicat poemes d'Alan Riach. En el mateix acte es presentarà la plaquette commemorativa del que vol ser una primera trobada entre poetes escocesos i valencians i que porta per títol La poesia escocesa moderna / Modern Scottish Poetry; Poemes / Poems d'Alan Riach. Acabat l'acte hi haurà un sopar de germanor al mateix local de Ca Revolta.