La 27ª edició dels Premis
Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català ha reconegut
el treball de
l'alcoià Ximo Cardenal Casanova i d'el
Diluvi, el grup musical
de Castalla que compta
entre els seus membres amb
músics
d'altres poblacions
de la comarca.
Ximo
Cardenal va nàixer el maig de 1953 i s'ha
dedicat a la docència com a professor de Matemàtiques
d'ensenyament secundari.
Destinat d'ençà del 1982 a l'IES Pare Vitòria,
durant 14 anys en va formar part dels equips directius. En
l'ensenyament públic Ximo Cardenal impulsà tota mena d'iniciatives
per a l'extensió de l'ús del valencià en l'àmbit docent:
introduint ja en 1982 el valencià en les classes de la seua
assignatura, vetlant perquè les primeres línies en aquest idioma
aconseguissen assentar-se amb plena normalitat, col·laborant en el
disseny del Programa de
Normalització Lingüística del seu centre, que establia el valencià
com a llengua pròpia, i per tant, la d'ús habitual tant en les
relacions internes com en les comunicacions amb l'entorn social,
cosa que va
fer possible l'obtenció del premi Baldiri Reixac a experiències
pedagògiques a nivell de Països Catalans. Ximo Cardenal pertany,
doncs, a la generació d'ensenyants pionera en els processos de
recuperació i normalització lingüística del País Valencià a
través de la creació de les primers línies en valencià. Sense
eixir de l'àmbit docent, Ximo Cardenal ha estat un aferrissat
defensor de l'escola pública en moltes lluites, en especial la que
el seu centre liderà contra el mapa escolar impulsat en el seu
moment pel PP. La participació molt
activa en l'Homenatge a
Enric Valor de l'Ensenyament Públic d'Alcoi així com el seu treball
en la redacció de la revista Eines,
que l'IES Pare Vitòria edita des de 1983,
són altres vessants del seu perfil docent, que es complementa amb la
seua activitat en el món polític, sindical i civil d'Alcoi. En els
últims anys del franquisme es vinculà a la CNT i
a
l'Associació de Veïns la Mistera i participà en el moviment dels
PNNs (professors no numeraris), germen del que seria el STEPV
(Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià). A
les eleccions municipals de 1987 i 1995 col·laborà amb
les candidatures d'Unitat
del Poble Valencià i de Nacionalistes d'Alcoi respectivament. És
soci d'Acció Cultural del País Valencià i membre fundador del
Casal Ovidi Montllor d'Alcoi, del Grup Ecologista La
Carrasca-Ecologistes en Acció i de Salvem l'Aqüífer del Molinar,
amb
què
aconseguí aturar el projecte Alcoinnova a La Canal. Referent
important en els àmbits de l'esquerra i el nacionalisme, Ximo
Cardenal ha exercit sovint d'home pont
entre les diverses sensibilitats en aquests espais polítics i és
molt estimat i respectat a
la seua ciutat per
la seua honestedat, discreció i constància.
Pel
que fa al grup musical el Diluvi, es tracta d'una formació que
treballa des de 2011 (enguany, doncs, celebra el seu primer decenni)
i que pren el nom de la cançó homònima d'Ovidi Montllor, la segona
del primer àlbum del cantautor alcoià, Un
entre tants (1972).
Tota una declaració d'intencions a partir d'un projecte que en els
últims temps sobretot ha agafat una gran embranzida i altes dosis de
popularitat, tant al País Valencià com al conjunt dels Països
Catalans, amb participació en festivals, gravació de discos o
actuacions en televisió i en tota mena d'escenaris i
en centres escolars. La seua música, que podem situar dins les
coordenades del folk i la música tradicional i d'arrel es
caracteritza per la fusió de diversos elements procedents d'estils
com el reggae,
la cúmbia o la rumba, allò que s'ha
definit
com a "mestissatge mediterrani".
La seua discografia alterna gravacions de producció pròpia amb
treballs fets sota el segell Halley Supernova. El primer àlbum, de
2012, es titula Ovidenques
i
conté quatre cançons emblemàtiques de l'artista alcoià. Hi seguí
Rareses i
cançons soltes
en 2013, una altra edició pròpia que també recopilava algunes
versions de cançons d'Ovidi. De l'any següent és Motius,
amb 8 temes propis i dues cançons d'Ovidi, i Alegria
de
2015, àlbum amb 6 temes entre els quals la popular cançó feminista
"I tu, sols tu", inspirada
en la famosa "Divisa" de la poeta Maria-Mercè Marçal
popularitada
a través d'un vídeo de caràcter històric. El disc Ànima,
fet amb la col·laboració de l'acordionista Carles Belda i de
membres del grup Zoo,
és
de 2017
(11 cançons) i Junteu-vos,
títol de ressò també ovidià-papassetià, de 2019, ja amb el
segell Halley Supernova. Aquest darrer treball conté 12 temes i
valgué al grup el Premi Ovidi Montllor al millor disc de mestissatge
d'aquell any. En formen part Flora Sempere (veu, bandúrria), Andreu
Ferre (baix), Lluc Llorens (acordió diatònic, veus), Txus Rodríguez
(guitarra), David Payà (veu, violí), Dani Garcia (bateria) i Jordi
Bernabeu (percussions). El grup ha publicat també 4 senzills i
diversos vídeos. Amigues i Amics de Joan Valls hi ha volgut premiar
el compromís amb la llengua i la cultura del País Valencià, el
perfil literari dels seus treballs i el to obertament reivindicatiu i
de crítica social de les cançons.
Els
Premis Joan Valls, de caràcter honorífic, tenen
per obsequi
una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. Juntament amb el 38è
Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi, que ha
guanyat el poeta de Sant Llorenç d'Hortons Ricard Garcia amb el seu
llibre La
llum més alta
(Edicions del Buc/Pruna Llibres), seran lliurats en un acte en format
telemàtic al qual es podrà accedir sol·licitant-ne l'enllaç al
correu electrònic amicsjoanvalls@gmail.com i que tindrà lloc el
proper diumenge 28 de març a les 19.00 h.
🍃 🍃 🍃