En memòria d'Antoni Ferrer

    https://www.diarilaveu.cat/noticia/9999/sha-mort-el-poeta-antoni-ferrer-als-78-anys

Aquesta matinada ens ha deixat el gran poeta i amic Antoni Ferrer i Perales (Alcúdia de Crespins, 1943-L'Eliana, 2022) després d'una llarga lluita contra el càncer que, no obstant la seua acarnissada duresa, no el va apartar de la primera línia de l'activitat literària i cívica. No fa a penes un any, el 13 de novembre de 2021, va rebre a La Vall d'Uixó l'homenatge "Home de paraules" en una exposició que aplegava 22 composicions plàstiques inspirades en sengles poemes de l'autor coordinada per Nel·lo Navarro.

Va estudiar teologia i filosofia i durant uns anys va exercir el sacerdoci. En abandonar-lo es va integrar a l'Ensenyament Secundari com a professor de valencià fins a la seua jubilació.

    https://www.castelloninformacion.com/vall-duixo-poetes-antoni-ferrer/

Molt unit a Amics de Joan Valls des dels seus inicis, va ser jurat del premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi l'any 1992 i 2015 i soci de la nostra entitat. En la celebració del 25è aniversari del nostre premi, en 2008, participà a Alcoi en els homenatges que més d'una trentena de poetes van retre a Joan Valls i Ovidi Montllor i contribuí amb el poema titulat "Marchiana" al volum col·lectiu Ponts de paraules (2008). El poema fou inclòs més tard en la "Variació 3" del seu llibre Variacions Goldberg (2015):

 

    Que he de morir, la meua ànima ho sap.

    Si ho tem l'enteniment, m'ho nega el jo:

    Tot sospirant de l'hàlit immortal,

    Cada lleu alenar del meu pit se'm subleva incansable

    Com qui vol perdurar en el pols de les hores indelebles.

 

[D'esquerra a dreta Núria Cadenes, Empar Sáez, Manuel Bellver, Antoni Ferrer i Manel Rodríguez, el jurat de 2015.]

 

 [Al mig de la foto, a la Glorieta d'Alcoi, en l'Homenatge a Ovidi Montllor. Manuel Bellver a l'esquerra i Antoni Defez a la dreta.]

 

Els déus no abandonen Antoni. Honenatge a Antoni Ferrer fou titulat el volum col·lectiu que Onada Edicions va publicar en febrer de 2015. Bona prova de la simpatia i reconeixement que la seua persona i la seua poesia concitaven entre els autors és la participació en aquell homenatge d'una setantena de poetes.

Des de la seua fundació Antoni Ferrer participà activament en les tasques de la revista Saó com a editorialista, inspirador de projectes i finíssim recensor de llibres.

En els últims anys, a més de l'obra mestra ja citada, Variacions Goldberg, Antoni Ferrer veié publicada la seua Poesia completa (1979-2021), que incloïa el majestuós i inèdit Lux aeterna, les composicions per a cant coral (Tres peces corals) i poemes esparsos i inèdits, a més de tots els seus llibres: Fragmentos con figuras para un vaso minoico (1979), Partitura laberint (1984), Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (1986), Bagatel·les (1990), Cant espiritual (1992), Pietà (1993), Cant temporal (2000), La dansa de les hores (2006), Sis bachianes (2015), Variacions Goldberg (2015) i Lux aeterna (2021).

En els següents enllaços podeu llegir crítiques sobre alguns d'aquests llibres:

 

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202006 sobre La dansa de les hores

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202015 sobre Variacions Goldberg

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202022 sobre Lux aeterna

https://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Un%20gran%20poema%20per%20a%20la%20m%C3%BAsica%20del%20m%C3%B3n.%20A%20prop%C3%B2sit%20de%20la%20poesia%20d%27Antoni%20Ferrer%202020 sobre la poesia d'Antoni Ferrer

Malgrat que arran de les últimes publicacions Antoni Ferrer ha començat a ser reconegut i més llegit, encara se l'ha de situar com un dels grans de la poesia de tots els temps. En aquesta foto, el poeta rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2016:

I ací el podeu veure, voltat de xiquets i en la foto dels participants, en un recital de poetes en solidaritat amb la lluita del Cabanyal en 2007:

    NUNC DIMITTIS

 

                                                A Josep Antoni Comes

    Ara, si vols, ja pots deixar-me Antoni

    Ferrer en pau: signat per ta paraula,

    refós en carn i en sang, en vera faula,

    i lliure l'esperit de querimoni.

 

    Si vols, ja pots deixar-me anar Antoni.

    Car els meus ulls t'han vist damunt la taula,

    il·luminant el testament, la baula

    que ferra l'impensable en matrimoni.

 

    T'han vist l'hereu i l'heretat testada:

    el Nom en cada nom: l'Instant més àgil

    dansant, glorificant cada mirada;

 

    el temps d'Andreu, eternitat pensada

    per a regraciar la vida fràgil;

    la carn per sempre més en Tu emparada.

  

     [L'Eliana, febrer de 2000,  Cant temporal, 2000]

 

 

Tot i que sempre ens quedarà la seua poesia, el seu exemple cívic i el record de la seua bondat, el trobarem molt a faltar, a n'Antoni, l'home, l'amic.

🌾  🌾  🌾