dijous, 5 de maig del 2005

Gràcies Pere!

CONTRIBUCIÓ A L´HOMENATGE DELS I LES POETES AL MESTRE JOAN VALLS I JORDÀ

Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.

Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...

He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.

He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...

Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!


LA RODA DEL CONEIXEMENT




No et resta més celebració

que la mida de la teua edat en la pell

que s‚avança

cap a l‚escorça dels arbres

sense noms.

El teu dolor té el sabor de les pomes àcides

i ametles verdes

més agres encara,

si la llengua de la soledat farceix tothora,

cerca lentament les osques de les llavors

tan bon punt com l‚àpex

cerca el solc de la llum cap avall,

quan les germanes s‚acomoden

i recorden el sentit tort de la soledat

i dels desigs.

Mentre, la fulla trifoliada ascendeix

lentament

cap a la roda del coneixement,

la flor del blau,

s‚amaga i reposa al bell centre

de la memòria:

Servirem els rònecs menjars esta nit

i ens prepararem per a les copes buides

de les ruges, dels pètals i dels vestits

I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,

cobrirem al llit la filla que no tinguérem,

la victòria de la clepsidra,

el cercle fosc, l‚anell en argent viu,

la rosa blava.

(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)

Pere Bessó.