La col·lecció Razef de poesia d'Edicions 96 està a punt de traure a les llibreries el darrer poemari de Begonya Mezquita, autora també d'El perfecte somriure (1989), Entre la distància exacta i la nit(1997) i Signes de terra(1999), a més de les plaquetes Badalls d'estiu(1990) i L'any de les atzavares(1994).
Com a botó de mostra, heus-ne ací el primer poema
Una illa, una immòbil feblesa,
un tros de terra sense ombra, un marge erm.
Escenari terrible de soledats i versos,
una illa de llums
que has trobat sense nom.
Perquè el sol és ací has dit
salveu-me l'insomni, el desig.
Una illa com un nen,
una boca oberta
i la paraula que fa d'espasa
cenyida al no-res, com un desert lentíssim.
Tot s'esdevé en aquesta illa, malgrat l'acer,
la por i l'espera continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l'horitzó
en què cerques la set i els núvols,
l'alegria.
