dissabte, 13 de novembre del 2021
dimarts, 9 de novembre del 2021
dimarts, 2 de novembre del 2021
dimecres, 8 de setembre del 2021
dimarts, 4 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
Poemes de Joan Valls recitats per alumnes de 6è del Col·legi El Romeral d'Alcoi. És un treball coordinat pel mestre i poeta Francesc Pou.
🌹
🌹
🌹
🌹
diumenge, 2 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
Francesc Rodrigo, VIIè premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez
Ciutat d'Alcoi 1991,
recita "Rebel en solitud", de L'íntim miratge
(Joan Valls i Jordà, 1959)
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
L'1 de maig de 2017, a la Placeta del Fossar alcoiana, va tenir lloc un homenatge especial a Joan Valls i Jordà, el del 100è aniversari del seu naixement. En altres llocs d'aquest blog podeu resseguir aquelles petjades, però avui en què tornem a homenatjar el nostre poeta, quatre anys més tard, reproduïm aquest vídeo gravat en aquella ocasió. Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo interpreten una cançó de Cent serafins (1975), "Canvi de llengua", una paròdia divertidíssima de tots aquells que, creient-se la moda, abandonaven (i abandonen) el valencià per parlar un castellà que en el moment en què ho radiografia l'acerada ploma de Joan Valls resultava molt més macarrònic i ridícul que el que fan servir ara. Senyal que "la ciencia avanza que es una barbaridad" i que el castellà va imposant-se de mica en mica amb tota naturalitat entre nosaltres. La mateixa coentor, però, de banda a banda. Ai!
"Canvi de llengua" (Cent serafins, 1975), Joan Valls i Jordà.
Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo,
Plaça del Fossar, Alcoi, 1 de maig de 2017.
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
El batec infinit
dins el meu clos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.
Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de la faula
com el cant isolat del rossinyol.
Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i el desfici,
del neguit que incendia el pensament.
Jo sóc tan sols la lluïssor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercé del vent.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
dissabte, 1 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
VELLA COBLA
espere l’amor.
La brisa polsava
les citres dels xops
i un fanal de lluna
argentava el món.
–Boig de bojos, boig!
Em deien a cor
burletes granotes
des del fons del toll.
A vora del riu
ja no espere, no,
veritat florida
que em porte l’amor,
perquè les granotes
no saben que jo
sóc ocell altiu
i somniador.
ESBANDIDA
humilment entusiasmada.
En ella hi ha mil aromes
d’alta carena enlairada,
cingles de la vall d’Alcoi
i llomes de Cocentaina,
on es respiren les aures
de la vasta serralada
i en quimeres volanderes
el poema es torna àguila.
Ma cançó creua les serres
con un vent de tramuntana.
[Joan Valls i Jordà, La cançó de Mariola, 1947]
🍃 🍃 🍃
Recitació: Diana Valor
#JoanValls104Anys
Blava plenitud
davant la mar he pensat
que la vida és una estela
perduda en l’eternitat.
Sóc ocell d’altes carenes
on l’oratge trenca i trau
gris de roca i saba dolça
de pins i de lliris blaus.
On llançar el crit de goig,
en la terra o en el mar?
On ordir millor garlanda
de versos que van lliurant
el misteri en recta línia
i el somni en la blava pau?
Diu adéu una gavina
a l’estàtic vianant
amb les seues puntes blanques
de dos mocadors alats.
I és el triangle llatí
de la vela de la nau
un somrís de benvinguda
entre l’or que declinant
fixa violes a l’aigua
amb un foc d’estels bressats.
Amb set de blava harmonia
de la serra jo he aplegat,
fins que mon pulmó arravate
més brisa, més llibertat.
[Joan Valls i Jordà, Grumet a soles, 1958]
🌿 🌿 🌿
Recita Francesc Pou
#JoanValls104Anys
Dansa de la rosa
Bellesa exacta que has donat a l'aire
un centre d'esveltesa i de ventura,
i per ésser model de criatura
tornaràs a les mans del Terrissaire.
El teu ritme de càlida mesura
serà breu, però un goig d'escuma i flaire
emplenarà aquest món. Tot tindrà un caire
d'harmonia al bell pas de ta figura.
Resum ingènit de poncella tendra,
joiosa saba de fidel corol·la,
alba de carn en resplendor vivent.
Si un jorn has d'ésser sospir que s'escola,
plany de recança i avenir de cendra,
la teua dansa viurà eternament.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
Recitació: Manel Rodríguez-Castelló
#JoanValls104Anys
📣 Avui, 1r de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora,
fa 104 anys que va nàixer el poeta alcoià Joan Valls i Jordà (1917-1989).
🌹 🌹 🌹
Ho celebrem, una vegada més, amb les seues paraules,
amb el seu exemple cívic, amb el seu compromís nacional i social.
#JoanValls104Anys
🌱 🌱 🌱
Foto d'Empar Sáez,
Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
Ciutat d'Alcoi 2014
TOC DE POESIA
Trèmulament covem,
a la penombra tàcita,
els vocables translúcids
del que es diu poema.
Subtilitat alada
pel goig immensurable,
filla ardent del silenci.
Ja en l'edat alquimística
de les tristes troballes,
assatgem l'infinit
com un joc d'aigua pura
en clara correntia.
No cal sinó percebre
i desxifrar la suma
del somni. Així sabrem
el temps transcorregut
del rumb que ens encoratja
com un destí segur
fins a la gran blavor
del cel i de la mar
llargament assequibles
i que ens donen conhort
de resurrecció,
mentre totes les coses
vibren d'esvelta gràcia.
[Joan Valls, La rosa quotidiana, 1990]
divendres, 26 de març del 2021
Lliurament Premis 2021
📣DIUMENGE 28 DE MARÇ A LES 19h. Segueix en directe:
https://youtu.be/GgVY2en6ti0
〰️38 PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D’ALCOI
📔’La llum més alta’ de Ricard Garcia. Editat per Edicions del Buc / Pruna Llibres
〰️27 PREMI JOAN VALLS I JORDÀ PER L’ÚS I PROMOCIÓ DEL CATALÀ
π Ximo Cardenal
🎶 El Diluvi
〰️HOMENATGE A FRANCESC BERNÀCER
😉Us esperem!
📲Compartiu...
dimarts, 9 de març del 2021
Ximo Cardenal i el Diluvi premis Joan Valls 2021
La 27ª edició dels Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català ha reconegut el treball de l'alcoià Ximo Cardenal Casanova i d'el Diluvi, el grup musical de Castalla que compta entre els seus membres amb músics d'altres poblacions de la comarca.
Ximo Cardenal va nàixer el maig de 1953 i s'ha dedicat a la docència com a professor de Matemàtiques d'ensenyament secundari. Destinat d'ençà del 1982 a l'IES Pare Vitòria, durant 14 anys en va formar part dels equips directius. En l'ensenyament públic Ximo Cardenal impulsà tota mena d'iniciatives per a l'extensió de l'ús del valencià en l'àmbit docent: introduint ja en 1982 el valencià en les classes de la seua assignatura, vetlant perquè les primeres línies en aquest idioma aconseguissen assentar-se amb plena normalitat, col·laborant en el disseny del Programa de Normalització Lingüística del seu centre, que establia el valencià com a llengua pròpia, i per tant, la d'ús habitual tant en les relacions internes com en les comunicacions amb l'entorn social, cosa que va fer possible l'obtenció del premi Baldiri Reixac a experiències pedagògiques a nivell de Països Catalans. Ximo Cardenal pertany, doncs, a la generació d'ensenyants pionera en els processos de recuperació i normalització lingüística del País Valencià a través de la creació de les primers línies en valencià. Sense eixir de l'àmbit docent, Ximo Cardenal ha estat un aferrissat defensor de l'escola pública en moltes lluites, en especial la que el seu centre liderà contra el mapa escolar impulsat en el seu moment pel PP. La participació molt activa en l'Homenatge a Enric Valor de l'Ensenyament Públic d'Alcoi així com el seu treball en la redacció de la revista Eines, que l'IES Pare Vitòria edita des de 1983, són altres vessants del seu perfil docent, que es complementa amb la seua activitat en el món polític, sindical i civil d'Alcoi. En els últims anys del franquisme es vinculà a la CNT i a l'Associació de Veïns la Mistera i participà en el moviment dels PNNs (professors no numeraris), germen del que seria el STEPV (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià). A les eleccions municipals de 1987 i 1995 col·laborà amb les candidatures d'Unitat del Poble Valencià i de Nacionalistes d'Alcoi respectivament. És soci d'Acció Cultural del País Valencià i membre fundador del Casal Ovidi Montllor d'Alcoi, del Grup Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció i de Salvem l'Aqüífer del Molinar, amb què aconseguí aturar el projecte Alcoinnova a La Canal. Referent important en els àmbits de l'esquerra i el nacionalisme, Ximo Cardenal ha exercit sovint d'home pont entre les diverses sensibilitats en aquests espais polítics i és molt estimat i respectat a la seua ciutat per la seua honestedat, discreció i constància.
Pel que fa al grup musical el Diluvi, es tracta d'una formació que treballa des de 2011 (enguany, doncs, celebra el seu primer decenni) i que pren el nom de la cançó homònima d'Ovidi Montllor, la segona del primer àlbum del cantautor alcoià, Un entre tants (1972). Tota una declaració d'intencions a partir d'un projecte que en els últims temps sobretot ha agafat una gran embranzida i altes dosis de popularitat, tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans, amb participació en festivals, gravació de discos o actuacions en televisió i en tota mena d'escenaris i en centres escolars. La seua música, que podem situar dins les coordenades del folk i la música tradicional i d'arrel es caracteritza per la fusió de diversos elements procedents d'estils com el reggae, la cúmbia o la rumba, allò que s'ha definit com a "mestissatge mediterrani". La seua discografia alterna gravacions de producció pròpia amb treballs fets sota el segell Halley Supernova. El primer àlbum, de 2012, es titula Ovidenques i conté quatre cançons emblemàtiques de l'artista alcoià. Hi seguí Rareses i cançons soltes en 2013, una altra edició pròpia que també recopilava algunes versions de cançons d'Ovidi. De l'any següent és Motius, amb 8 temes propis i dues cançons d'Ovidi, i Alegria de 2015, àlbum amb 6 temes entre els quals la popular cançó feminista "I tu, sols tu", inspirada en la famosa "Divisa" de la poeta Maria-Mercè Marçal popularitada a través d'un vídeo de caràcter històric. El disc Ànima, fet amb la col·laboració de l'acordionista Carles Belda i de membres del grup Zoo, és de 2017 (11 cançons) i Junteu-vos, títol de ressò també ovidià-papassetià, de 2019, ja amb el segell Halley Supernova. Aquest darrer treball conté 12 temes i valgué al grup el Premi Ovidi Montllor al millor disc de mestissatge d'aquell any. En formen part Flora Sempere (veu, bandúrria), Andreu Ferre (baix), Lluc Llorens (acordió diatònic, veus), Txus Rodríguez (guitarra), David Payà (veu, violí), Dani Garcia (bateria) i Jordi Bernabeu (percussions). El grup ha publicat també 4 senzills i diversos vídeos. Amigues i Amics de Joan Valls hi ha volgut premiar el compromís amb la llengua i la cultura del País Valencià, el perfil literari dels seus treballs i el to obertament reivindicatiu i de crítica social de les cançons.
Els Premis Joan Valls, de caràcter honorífic, tenen per obsequi una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. Juntament amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi, que ha guanyat el poeta de Sant Llorenç d'Hortons Ricard Garcia amb el seu llibre La llum més alta (Edicions del Buc/Pruna Llibres), seran lliurats en un acte en format telemàtic al qual es podrà accedir sol·licitant-ne l'enllaç al correu electrònic amicsjoanvalls@gmail.com i que tindrà lloc el proper diumenge 28 de març a les 19.00 h.
🍃 🍃 🍃
dimarts, 2 de febrer del 2021
Ricard Garcia premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi de poesia 2021
El poeta Ricard Garcia (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès, 1962) ha estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi que convoca l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà per la seua obra La llum més alta. El jurat, integrat per Imma López Pavia, Marta Pérez i Sierra, Francesc Pou, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló, va triar aquest llibre d'un total de 75 treballs presentats a concurs, 38 de procedents de Catalunya, 28 del País Valencià, 7 de les Illes Balears i 2 de fora del nostre domini lingüístic, mentre que 59 d'aquests llibres eren signats per homes i 16 per dones. El premi, dotat amb 1.500 euros, serà coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres el proper mes de març.
Ricard Garcia, que treballa com a professor de Secundària, ha publicat diversos poemaris: Els contorns del xiprer (2005, premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent), De secreta vida (2007, premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó), El llibre que llegies (2011, premi Vila de Martorell) i On la sang (2016, premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt). Escriptor molt actiu en recitals poètics i tallers literaris de creació i lectura, publica amb assiduïtat en els seus blogs Castell de cartes i Cupressus sempervivens (www.ricardgarcia.cat), reconegut aquest darrer en 2015 com a millor blog literari en català pels Premis Vila de Martorell.
Pel que fa a La llum més alta el jurat ha destacat la sobrietat i precisió d'uns poemes que despleguen un gran ventall temàtic des d'una mirada que, alhora que reconeix sense escarafalls el costat més fosc i amarg de la condició humana, enfonsa les seues arrels en una passió vital indeleble, en les constants de l'amor, en l'equilibri de la vida en harmonia amb la natura o en la força de la solidaritat amb els més desposseïts. Llibre d'una gran maduresa creativa, La llum més alta és també un cant als orígens i a l'experiència amorosa, un exercici de memòria que fa balanç del passat i una contemplació assossegada del món condensada en la veritat dels poemes amb què el poeta es rescabala de les seues ferides i obre solcs d'esperança en el cor del lector.
Cireres
Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles,
escampar-ne, després, els trossos pel terra
i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los.
Anomenar-les
totes, les formes del mal,
i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo!
Acceptar
derrota i cicatrius. Tornar a viure
una vida senzilla i tornar a tastar, només llavors,
la llum, molsuda i dolça, a la carn de les cireres.
[La llum més alta, Ricard Garcia]
Alcoi, 2 de febrer de 2021
🌿 🌿 🌿 🌿
amicsjoanvalls@gmail.com
http://amicsdejoanvalls.blogspot.com
@AmicsJV