Sofia Moltó canta Estellés

Ahir va fer 27 anys que moria a València el poeta Vicent Andrés Estellés i avui en fa 78 de la mort de Miguel Hernández a la presó d'Alacant.

Per aquest motiu us enllacem el vídeo on Sofia Moltó, acompanyada per Josep Maria Gadea i Juan Mateo interpreta M'aclame a tu, el poema d'Estellés que l'Ovidi Montllor va compondre i gravar en el disc 4.02.42, publicat en 1980. El títol d'aquest LP, com sabeu, és el de la data de naixement del nostre cantautor, un mes i 24 dies abans que Miguel Hernández morís a Alacant.

El vídeo correspon a l'actuació que va tenir lloc el 5 de juliol de 2018 al Centre Cultural de Castalla amb motiu del Lliurament del IV Premi Valor al Centre Cultural Castallut (Premi Joan Valls i Jordà 1996).

Reproduïm també la primera part del poema que Vicent Andrés Estellés va dedicar a Miguel Hernández titulat "Epístola d'urgència a Miguel Hernández" i publicat per Edicions 3 i 4 en el Mural del País Valencià volum III.

Teoria del nòmada

📣  Us deixem ací un enllaç per accedir

a la gravació 🎬 del poema 

'Teoria del nòmada'

del 📕 llibre El món s'acaba demà

amb què 🖋 el poeta Ricard Ripoll

va guanyar el 37è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Matínez-Ciutat d'Alcoi

i que han coeditat Edicions del Buc i Pruna Llibres.

📲 Gaudiu-ne i compartiu!

Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà ⭐️

Parlament premis 2020 (fragment final)

FRAGMENT FINAL DEL PARLAMENT
QUE EN NOM DE LES AMIGUES I AMICS DE JOAN VALLS
VA REALITZAR ROSANNA ESPINÓS
EL PASSAT DISSABTE 7 DE MARÇ AL PUB L'ESCENARI D'ALCOI
AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DELS NOSTRES PREMIS 2020.

I així ha estat i així ho hem viscut, i així comencem a carregar les piles per al proper 1 de maig, el dia de l’homenatge amb poemes i cançons a Joan Valls a la Placeta del Fossar, i per als premis del 2021, no sense abans reiterar els nostres agraïments i recomanar-vos, als qui no ho hàgeu fet ja, que compreu el flamant llibre de poemes que Ricard Ripoll us dedicarà amb molt de gust, i d’animar tots els presents a sumar-vos als treballs i iniciatives d’Amigues i Amics de Joan Valls. Però sobretot a perseverar en l’esforç col·lectiu per una ciutat i un país més bons, per la reciprocitat dels nostres mitjans de comunicació, per reivindicar els valors republicans, per viure la cultura en el debat obert i la consciència crítica, per conèixer i difondre l’obra de Joan Valls i dels nostres escriptors, per la radicalitat democràtica, per la igualtat efectiva d’homes i dones, contra tota mena de violència i barbàrie, per l’amnistia per a tots els presos i preses i perseguits polítics i el dret d’autodeterminació dels pobles, per la dignitat de totes les persones. Visca Alcoi! Visca el País Valencià! I bona nit a totes i tots!

[Foto Tomàs Tàpia]

Ell és un mestre

ELL ÉS UN MESTRE

    (Homenatge a l’Andreu)

Són tres quarts de nou, i el carrer
marca l'hora del blanc quefer,
colles de xiquets i xiquetes
aventen la son del silenci
i abaixen estoigs de rialles
que encendran de colors el dia.
Entre la ronquera dels cotxes
i les mans que enllacen afectes
un pas pausat porta la clau
que obri el pany als ulls que l'esperen
per jugar desvetlant misteris
i atresorar màgics sabers.

Mireu-lo bé: ell és un mestre...
Va a escola vestit de treball
perquè sempre és un aprenent
en l’ofici de ser persona,
i és quan dubta que més en sap.
Les seues mans de clarió
dibuixen sanefes de goig
i escriuen contes mai contats
en pissarres que no s'esborren.
Paraula amatent de savi
escoltar, quan cal consell
dóna la mà, ell és un mestre...
Mes sap el dret d’alçar la veu
quan la raó està amagada,
i fa el deure d’engalzar mans
per portar un demà més clar.
Mireu-lo: el seu pas ja sap
el rostre de tots els camins
que enceta el dia, ell és un mestre...
Fent-li costat, té una mestra
en el constant art de l’estima,
la seua brisa és l’alé fresc
que besa l’amor i les nafres
i abracen junts el pas dels dies
per fer, ésser, voler, donar...

Són tots els quarts de tantes hores
i a escola es senten sons de joia,
colles de xiquets i xiquetes
pugen pel carrer de la vida
amb l’estoig carregat de somnis
que mai no volen adormir.
Entre el silenci de tants ecos
un pas pausat porta la clau
que ha obert el pany a tant de goig;
deixa el rastre del camí obert
i unes veus que ho diuen clarament:
ell és l’Andreu, és tot un mestre!

Joan Jordà

[Cocentaina, 10 de juny, 2011.]

Fotos del lliurament dels premis 2020

Un reportatge de Tomàs Tàpia

L'Escenari, dissabte 7 de març de 2020

 

 

 [Pep Jordà fa el seu parlament]

 

 

                                                                              [La gent de L'Escenari]

 

 

                   





                                                                                [Actuació de Sofia Moltó]
 

 [Andreu Hervàs]


 

                                                                   [Mila Llorens fa el seu parlament]

 

                                                   [Joan Jordà recita el seu poema dedicat a Andreu Hervàs]


 

                          [Manel Rodríguez-Castelló presenta Ricard Ripoll en nom del jurat.]

 

 

 

 [Ricard Ripoll, el poeta premiat.]

 

 

                                              [Tomàs Tàpia, autor de les fotos, i Mila Llorens.]