PARLAMENT DE RECEPCIÓ DEL PREMI 9 D'OCTUBRE DE L'AJUNTAMENT D'ALCOI A L'ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN VALLS I JORDÀ.
ALCOI, TEATRE CALDERON, DIVENDRES 9 D'OCTUBRE DE 2026, 12.00
🌿 🌿 🌿
Bon dia i bona Diada Nacional del País Valencià.
Vull agrair en nom d'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, l'entitat que tinc l'honor de presidir, el guardó amb què l'Ajuntament d'Alcoi reconeix la nostra trajectòria en favor de la poesia, la cultura i la llengua catalana, el nostre valencià, i en defensa dels drets individuals i col·lectius que millor defineixen la dignitat i les esperances d'una humanitat avui, de nou, greument amenaçada per tota mena de perills.
Gràcies, Excel·lentíssim Senyor Antoni Francés, Alcalde d'Alcoi, Il·lustríssima Regidora de Cultura Elisa Guillem i els altres Il·lustríssims membres de la corporació municipal. Gràcies als integrants del Consell de Cultura que decideix els Premis 9 d'Octubre.
Felicitem també els dos premiats ex aequo en l'apartat individual, Àngels Jordà i Josep Tormo. Des de l'activisme i l'estudi de la llengua tots dos són un exemple molt valuós de servei a la ciutat i al país, per la qual cosa ja en 2001 i 2007 vam considerar-los mereixedors del Premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català que concedeix la nostra associació. La nostra enhorabona més sincera!
Amics de Joan Valls tenim dos magnífics portaestendards. L'un dona nom al premi de poesia que convoquem des de 1983 i que l'any que ve en farà 44. Es tracta del neuropsiquiatre i escriptor Manuel Rodríguez Martínez, que visqué a Alcoi entre 1951 i 1983. Molt popular en el seu temps, aquest treballador incansable fou militant comunista, activista cultural i president i fundador entre d'altres de la Unesco, el GARA o La Cassola. Don Manuel, com era conegut popularment, representa la capacitat d'integració, estima i entrega a la població d'acollida i a la seua llengua i cultura. El sagnant tema de les migracions, que tanta demagògia irresponsable provoca avui dia, es resol amb el seu exemple en termes de solidaritat humana. El nom del nostre pare, unit al de la ciutat que tant va estimar, és avui un premi independent i rigorós de poesia, un dels més importants dels Països Catalans, els llibres del qual edita la prestigiosa col·lecció Edicions del Buc.
El poeta Joan Valls, l'altre portaestendard, dona nom a l'entitat. Bon amic de Don Manuel, va ser el primer escriptor que en plena postguerra reprengué en solitari el conreu literari del valencià amb La cançó de Mariola (1947). La seua obra s'estén al llarg de 21 poemaris en valencià, 10 en castellà, un bon nombre de sainets festers i una biografia del músic Gonçal Barrachina. Valls va posar llum en el camí que després tants vam seguir, des dels enyorats Ovidi Montllor o Isabel-Clara Simó als molts i bons escriptors i gent de cultura alcoians dels nostres dies.
Amics de Joan Valls hem fet i fem un gran esforç per mantenir i divulgar el llegat cívic i literari de l'il·lustre alcoià. En 2017, any del seu centenari, vam coordinar un projecte d'edició de la seua poesia, frustrat a última hora per raons que no comentarem ara. I aquesta continua sent 37 anys després del seu traspàs la gran assignatura pendent de la societat i la cultura alcoiana: l'edició en condicions òptimes per a la divulgació de l'obra poètica de Joan Valls, un dels grans de la literatura catalana de tots els temps.
I precisament a la memòria del poeta els Amics i Amigues de Joan Valls organitzem cada 1er de Maig, data del seu naixement, un homenatge a la Placeta del Fossar on es fan parlaments, es reciten poemes, es canten cançons, s'alcen castells i sonen amb la dolçaina i el tabalet El Cant dels Ocells i La Muixeranga, sovint interpretats pel mestre Iroshi Fuji, a qui des d'ací enviem una càlida abraçada.
«El millor poeta del carrer del Carme», com solia definir-se, entre modest i burleta, Valls, que havia guanyat un centenar de premis, també dona nom als Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català amb els quals l'associació reconeix la tasca en favor de la llengua de persones i grups de les comarques de l'Alcoià i del Comtat. Amb una escultura d'Antoni Miró que simbolitza la veu que és la llengua del poble, en 2027 farà 33 anys que celebrem aquesta festa pel valencià.
El proppassat 1 de maig, els mateixos que ara us parlen, en nom de la nostra entitat, plantejàvem a la Placeta del Fossar la necessitat urgent d'estudiar, amb les eines de la sociolingüística, la realitat lingüística d'Alcoi, de comprovar científicament el que salta a l'ull del simple observador: el retrocés del valencià al carrer i en altres àmbits de la ciutat. A partir d'aquest coneixement, proposàvem la posada al dia de la política lingüística de les nostres institucions i el disseny d'una campanya popular pel valencià i per la plena normalització lingüística. En aquestes érem i en aquestes ens mantenim, sempre oberts als responsables de l'Ajuntament i a tota la trama civil per arrimar el muscle i col·laborar en una tasca imprescindible per assegurar un futur de plenitud per al valencià. Perquè si el poble és el cos, la llengua és el cor, i l'un no pot viure sense l'altre. Si s'atura el cor, el cos es mor.
Gràcies pel premi. Continuem amb més força la faena a peu de carrer. Visca el 9 d'Octubre! Visca Alcoi! Visca el País Valencià!
