PREMIS 2026
POESIA CONTRA IMPERIALISME
43è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi
Cecília Navarro Frau (El cant de les cigales)
32 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català
Pilar Almeria Serrano
CAEHA (Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics)
· · ·
Centre Cultural Ovidi Montllor
Alcoi, dissabte 14 de març de 2026
Presenta: Rosanna Espinós
Rapsodes: Andrea Rodríguez Lluch, Rosanna Espinós Tortosa, Begonya Mezquita Ramírez, Manel Rodríguez-Castelló
🌿 🌿 🌿
1.
Molt bona nit i benvinguts a l'acte de lliurament dels premis de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi compleix 43 anys i continua –mal m'està el dir-ho– fet un xaval. Els Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català, en fan 32 ja.
Dos homes que en vida van ser bons amics, el metge i escriptor Manuel Rodríguez i el poeta Joan Valls, junts en aquesta fotografia del cartell feta en els anys 60, continuen lligats a través del temps com a símbols del bo i millor de les nostres aspiracions personals i col·lectives: la llibertat, la cultura, la dignitat civil, els drets del nostre poble.
Esperem que la vetlada us siga amable, com ho solen ser aquestes nits que ja avancen la primavera. Amigues i amics, benvinguts i molt bona nit!
Enguany la poesia, la música i la fraternitat que cada any ens convoquen continuen tenint tant de sentit com sempre. O potser encara més. Enmig d'un món que deriva perillosament cap a l'abisme de la guerra total i el caos, en mans d'irresponsables i malànimes depredadors, hem d'alçar amb força el crit i la bandera d'una pau justa. A Gaza com a Ucraïna, a Iran com al Líban, a Veneçuela com a Cuba i arreu on la força de la raó i el respecte al dret internacional hi són substituïts per la raó de la força i l'imperi de les armes. No hi pot haver tebieses ni balls d'equidistàncies en aquest tema. El feixisme pot canviar de noms i de cara però el sustenta la mateixa canilla de gossos amb els collars de sempre. La seua ona expansiva de terror i injustícia no coneix fronteres. Els centres neuràlgics dels grans imperis es disputen l'hegemonia mundial i el control dels recursos de la naturalesa, avui extenuada avançant cap a un col·lapse que posa en greu perill la vida del planeta i la humanitat sencera. Els grans poders imperials i els seus aliats regionals no dubten avui a encendre guerres i matar gent innocent per continuar els seus negocis. Per a ells les persones no som més que números, carn de guerra i explotació, algorismes per a estratègies de control i domini. Destruir ciutats i pobles sencers, amb absolut menyspreu per la vida, per traure immensos beneficis en la reconstrucció. Aquesta és la lògica sinistra dels Trumps, els Putin o els Netanyahu, però també de molts reietons, jerarques o aiatol·làs menors: un malson per als propis pobles i un perill per a la humanitat sencera.
Contra l'imperialisme, doncs, la veu de la poesia, la força de la música, la dignitat de la democràcia i la fraternitat, que tampoc coneixen fronteres. Pot semblar l'eterna lluita de David contra Goliat i probablement ho siga. "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món", diu Eduardo Galeano, mentre que Nelson Mandela afirmava que una cosa "sempre sembla impossible fins que la fem". Comencem, doncs, per fer el que és necessari i arribarem així a fer l'impossible. Creiem que aquest és l'esperit que ha de guiar la nostra acció col·lectiva, des de l'ara i l'ací: poesia contra imperialisme. Seguidament Andrea Rodríguez ens recitarà el poema "Misèria sense explicació" del poeta palestí Farid Bitar, nascut en 1961 a Jerusalem.
2.
Enguany hem acomiadat quatre amics estretament vinculats a la nostra associació i a aquests premis. Vicent Gras, un dels fundadors del Centre Excursionista d'Alcoi, fou l'encarregat de rebre el Premi Joan Valls a aquesta entitat que li deu tant en 2011; Carme Sanjuan, vídua de Paco Bernàcer, que fou premi de poesia en 2013, i Lino Peidro i Oti Miró, socis amics des dels inicis d'Amics de Joan Valls. A tots quatre, amb estima i agraïment, el nostre record.
3.
La nostra associació va instiuir els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català un ja llunyà 1995. De llavors ençà, comptant amb els d'enguany, hi han estat premiats 32 homes i dones i 32 entitats que abracen les més diverses activitats professionals i agrupacions civils de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Com explicita clarament el nom vinculat al nostre poeta Joan Valls, es tracta de reconèixer amb aquests premis l'esforç persistent en favor de la nostra llengua.
Perquè malgrat els avanços innegables en alguns aspectes i en alguns espais, el valencià, el nostre català, encara ha de remar sovint a contracorrent. No es tracta només de la repressió històrica que la nostra llengua, cultura i país han patit al llarg dels segles, sinó que la valencianofòbia i el conseqüent retrocés en l'ús social del català a casa nostra estan experimentat avui, en bona part per culpa del govern antivalencià de PPVox, un considerable augment. La confusió sembrada a compte de la normativa lingüística, amb el canvi d'accent de la capital del país, el flirteig amb la censura d'autors catalans i balears i altres llocs del domini lingüístic català en els plans d'ensenyament, la castellanització galopant dels mitjans de comunicació públics i un llarg etcètera d'atacs sistemàtics a la unitat de la llengua i a la seua plena normalització són els elements més cridaners d'aquesta ofensiva. Però la llengua té un altre enemic més subtil: la inèrcia, la deserció dels parlants, la creença que no tenim res a fer o que és normal o una maledicció que deixem d'usar la pròpia llengua a tots els efectes.
Estem convençuts que el pitjor que ens pot passar com a poble és arribar a sentir com a normal i inevitable la substitució lingüística, la completa assimilació nacional, la nostra desaparició com a poble diferenciat. Hem de fer front, doncs, a aquest silenci, a tota complicitat menfotista, principals responsables que a Alcoi, ciutat històricament emblemàtica en la defensa de la seua personalitat i els seus drets, estiguem assistint a una pèrdua rapidíssima de parlants i espai social, sobretot entre les generacions més joves, que són el futus. Només un exemple entre mil del poc que hem avançat en alguns terrenys especialment sensibles. ¿Com és possible –ens preguntem– que les Ambaixades dels Moros i Cristians d'Alcoi encara es facen en castellà després de més de 40 anys de vigència de la Llei d'Ús i Ensenyament dels Valencià?
És des d'aquesta constatació dolorosa però imprescindible, si volem revertir la situació de progressiva marginació del valencià a la nostra ciutat i avançar cap a la seua plena recuperació, que des d'Amics de Joan Valls fem una crida a l'Ajuntament d'Alcoi i les seues institucions, als partits i al conjunt de la societat civil i la ciutadania, per a l'elaboració d'un pla efectiu de normalització lingüística posat al dia i capaç d'enfrontar els enormes reptes sociolingüístics dels nostres temps. El temps, si no hi esmercem tots els esforços possibles, sempre correrà en contra nostra. Cal que recuperem l'orgull de ser i parlar valencià, cal fer del valencià l'idioma principal de la convivència, la cohesió social i el futur.
Els Premis Joan Valls reconeixen enguany el treball a favor de l'ús i promoció del català, en el vessant col·lectiu, del Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA). Entitat fundada en 1982, té per objectius l'estudi i difusió de la història local i la conservació del patrimoni històric de la ciutat. El CAEHA Forma part de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, de la xarxa de centres adscrits a l'Institut Ramon Muntaner i al Consell Municipal de Cultura d'Alcoi. L'associació col·labora amb el Museu Arqueològic i l'Arxiu Municipal de la ciutat i l'integren més de 140 socis historiadors, arqueòlegs, filòlegs, geògrafs i musicòlegs, entre altres professions.
Fidel als seus objectius, el CAEHA és potser l'entitat que millor ha contribuït al coneixement del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat. La frase inscrita a l'entrada del museu etnogràfic San Telmo de Sant Sebastià diu en eusquera: "Només es defensa allò que s’estima. Només s’estima allò que es coneix". Conèixer, estimar, defensar, els tres verbs imprescindibles que donen ple sentit a la tasca del CAEHA i a la mateixa existència del poble valencià.
Arreplegarà de mans de l'amic Lluís Torró el premi, l'escultura que l'artista alcoià Antoni Miró va concebre fa 32 anys, l'actual Presidenta del CAEHA, Elisa Beneyto, que també ens dirigirà unes paraules. Amigues i amics, un fort i ben merescut aplaudiment per a la gent del CAEHA.
Al premi Joan Valls individual d'enguany, l'actriu, directora i gestora teatral Pilar Almeria, l'han precedit altres professionals de l'escena. Recordem avui els també alcoians Xavi Castillo (2010), Juli Cantó (2011), Pep Cortés (2015) i Sol Picó (2022). No hi ha dubte que el teatre, les arts escèniques en les diverses modalitats, són una realitat cultural de primer ordre, que defineix molt bé la bona salut d'un poble i que és també un element de dinamització i exemple d'actituds lingüístiques. Fins no fa tant de temps, el teatre al País Valencià fou un dels (pocs) espais en què la presència del català era clarament majoritària. Avui per desgràcia hem de parlar en passat, mèrit que cal atribuir en bona mesura a la desatenció a què l'han condemnat les actuals autoritats valencianòfobes. Esperem que no d'una manera irreversible i per poc temps.
Per ajudar a l'impuls que mereix el nostre teatre i per reconèixer la labor abnegada i fèrtil d'una de les seues protagonistes indiscutibles, el Premi Joan Valls i Jordà 2026 és per a Pilar Almeria. Evidentment hi ha molt més, com a actriu i com a directora, però només el fet d'haver fundat i mantingut l'exitosa Companyia de Teatre Micalet durant 31 anys, ja donava per a diversos premis. El nostre amic Juli Cantó serà l'encarregat de glossar la figura de Pilar Almeria.
4.
I ara continuem amb el motiu central d'aquesta nit, la poesia contra l'imperialisme. Begonya llegirà el poema "Si he de morir", del poeta palestí Refaat Alareer (Gaza, 1979-2023) que fou assassinat per un dels incomptables atacs aeris israelians.
5.
És el torn de la nostra amiga Sofia Moltó, a qui podríem definir com una clàssica d'aquestes vetlades. En efecte, sola o en companyia d'altres músics, la veu i les cançons de Sofia ens han emocionat, ens han transportat, han afegit una mica més de poesia a la poesia i a la vida. Amb tots vosaltres Sofia Moltó.
6.
Gràcies, Sofia. I ara un quart poema contra els imperis i les guerres que mouen tots aquests fatxendes abominables. Manel ens llegirà el commovedor "Aquest taüt és per a tu" de la poeta ucraïnesa Iya Kiva, una autora nascuda a Donetsk, Ucraïna, en 1984.
7.
El jurat 2026, que veieu en aquesta foto, l'integraren, d'esquerra a dreta, Josep Martínez, un dels editors d'Edicions del Buc, el segell que publica els nostres premis, la poeta Lola Andrés, responsable de la col·lecció Marte de poesia de l'Editorial Contrabando i autora prolífica, la nostra amiga i poeta Begonya Mezquita, autora entre d'altres de Feridura, la poeta brasilera resident a Barcelona Veronika Paulics, que ha publicat entre d'altres a quatre mans amb Joan Navarro el poemari Líquens, i Manel que ara ens dirigirà unes paraules a propòsit d'aquest 43è Premi de Poesia MRM-CdA. [Projecció coberta El cant de les cigales]
8.
I ara sí acaba un any més la vetlada dels nostres premis. Esperem que ho hàgeu passat bé, que la poesia i la música us hagen transmès tota la força, la saviesa i l'emoció que despleguen. Que l'exemple cívic dels nostres Premis Joan Valls 2026 us haja animat a perseverar en la tasca de defensa de la llengua i el país, que tots plegats hàgem comprès més bé que la força i la decisió col·lectives són capaces d'obrir camins en l'horitzó i capgirar el projectes més o menys declarats d'anorrear-nos com a poble, d'assaltar els nostres drets nacionals i socials.
A tots, premiats i assistents, el nostre sincer agraïment per acompanyar-nos una vegada més, per continuar arrimant el muscle en les causes més nobles. Gràcies en especial al nostre amfitrió, el Casal Ovidi Montllor per acollir-nos un any més, i al seu Comandant, l'amic David; gràcies també a Pep Burgos, que avui ens ha portat el so, la projecció i la llum. Gràcies als amics d'Edicions del Buc per aquestes edicions puntuals i netes que ennobleixen l'àrdua tasca de fer versos.
Des d'ací volem fer un parell de crides finals: que us vulgueu sumar com a socis a Amics de Joan Valls, perquè així tots puguem créixer i desplegar les nostres activitats i comeses, i que adquiriu el vostre exemplar d'El cant de les cigales, que segur que la Cecília tindrà molt de gust de dedicar-vos.
Ja sabeu: la poesia és una arma carregada de futur i alternativa saludable a l'imperi més tenaç. Res més, bona nit, salut a tots. Visca la poesia, visca el País Valencià!
· · ·
MISÈRIA SENSE EXPLICACIÓ
Mai no acaben les guerres de Palestina.
S'obstinen a perdurar sempre,
a mesura que passen els anys,
a mesura que jo em torne més vell que una pedra
i milions d'oliveres són arrabassades.
Tornen i tornen venjativament les guerres
i em revé el malson.
N'escape tot cercant refugi dins els boscos.
Acampat, un llac majestuós em saluda
i s'aixeca boira a sol ixent.
Gaza continua l'erupció: bombes i bombes.
Seguesc cridant perquè deixen de llançar bombes.
Seguesc pregant per un miracle.
Seguesc pensant que tot plegat és un malson.
I quan em desperte
tot all d'ahir
continua igual.
[Farid Bitar (Jerusalem, 1961). Recitat per Andrea Rodríguez.]
SI HE DE MORIR
Si he de morir,
tu has de viure
per contar la meua història,
per vendre les meues coses,
per comprar un tros de tela
i un parell de cordes
(fes-ho blanc amb una llarga cua)
perquè un xiquet, a qualsevol lloc de Gaza,
mentre mira al cel, als ulls,
esperant el seu pare que partí entre flames
–i no s'acomiadà de ningú,
ni tan sols del seu cos,
ni tan sols d'ell mateix–,
veu l'estel, l'estel que tu em vas fer, volar amunt
i pensa per un moment que un àngel és allà
i porta amor.
Si he de morir,
que porte esperança,
que siga un relat.
[Refaat Alareer (Gaza, 1979-2023, assassinat per un atac aeri israelià). Recitat per Begonya Mezquita.]
Aquest taüt és per a tu, petit, no tingues por, tomba't,
una bala anomenada vida ben agafada al teu puny.
No crèiem en la mort, mira… Les creus són de paper de plata.
Sents? Tots els campanars s'han arrancat la llengua?
No t'oblidarem, creu-me, creu-me, creu…
La fe es dessagna per la costura interior de la teua mànega,
cants, oracions, psalms s'unflen com un nus en la teua gola
enmig d'aquest maleït hivern vestit de caqui,
i febrer gemega en traure el tinter.
I l'espelma goteja sobre la taula, cremant i cremant…
[Iya Kiva (Donetsk, Ucraïna, 1984). Recitat per Manel Rodríguez.]
LLIÇÓ D'HISTÒRIA
L’ocell de llibertat trenca el paisatge
abrivat pel suc d’alba del reixiu,
per esbandir la vida a flor d’oratge
i conquistar el rumb definitiu.
Tal era la vigència menada
per la joia de veure un món nascut
a la verda gerdor de la mirada,
a l’estímul florit de joventut.
Però l’home fornia aquella idea
amb tàctica de càlcul. L’odissea
del vol ardit fitava en broll confús:
pistoles, llossos d’odi, ulls en demència
occint la primavera amb violència
i veure els lliris regalimant pus.
[Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989, Les hores vives, 1978). Recitat per Rosanna Espinós.]
🌿 🌿 🌿
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
