dimecres, 15 de juny del 2011

Monolingüisme per decret

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

ALFONS ESTEVE

[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]

divendres, 10 de juny del 2011

Setge al cercle de Robert Llopis

Després de sis anys, per fi veu la llum Setge al cercle, el poemari amb què l'alcoià Robert Llopis va guanyar el XXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'edició segueix la línia dissenyada amb Ponts de paraules, l'antologia que vam editar en el 25è aniversari del nostre premi, caracteritzada per la sobrietat, l'elegància i la qualitat dels materials d'impressió. Així, publicat el llibre de Jaume Pomar Llibre de l'Exili, guanyador del XXIIIè, per El Gall Editor de Mallorca –edició a la qual la nostra associació va contribuir amb la compra de llibres– en 2011, queda saldat el deute que l'entitat, per culpa d'uns editors irresponsables, tenia amb aquests magnífics autors.

Aquest és el poema amb què Robert Llopis obre Setge al cercle perquè aneu fent boca:

Ara m'envolta el desfici del capvespre,
la pausada cadència de les ombres.
Sobre elles, un desig felí llisca engrescat
pel fugisser cordill dels somnis.
Em preguntes què és el vent entre els cabells
o la incerta essència de la mar
i no duc sinó tristes morts als llavis,
llunes esmicolades, recreades en silenci,
mentre tu, Sweet Jane, somrius sota un sol
que clou la funció amb un cert deix d'amarguesa.


El llibre l'acompanya un pròleg que vaig escriure per a l'ocasió i que acaba així: "Aquest Setge al cercle que finalment, lector, tens a les mans és un inici fulgurant per a un poeta –la flauta de la bona poesia no sol sonar per casualitat– colrat en molts precedents exercicis. De tant en tant l'esforç que significa convocar i organitzar, des de la més estricta independència, el premi anual de poesia Manuel Rodríguez Martínez, es veu amb escreix compensat per les troballes com la que avui tinc el gust de presentar. La veu poètica de Robert Llopis ja s'ha guanyat un espai propi que no malmetran l'aldarull del bassal on rauquen tants batracis ni la indiferència més gèlida. I li desitgem plena i llarga vida".

Ara només ens cal esperar poder-lo presentar i que arribe als lectors més sensibles i exigents.

dimecres, 8 de juny del 2011

La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M

Cal ser molt ignorant o tindre molt mala fe per dir que el PP valora el valencià i l’escola pública, així com que pretén sincerament implantar el plurilingüisme en el sistema educatiu. Al contrari, no cal treballar a l’ensenyament per saber que pretenen extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol “modelo único plurilingüe”, però se’ls veu el llautó i no s’ho creuen ni ells. De sempre les nostres classes dirigents han odiat el valencià, els fa nosa, perquè els posa en evidència, i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià. També de sempre han temut la instrucció de la gent, des de fa segles, quan cremaven mestres a les fogueres inquisitorials (o els feien retractar-se o exiliar-se) –i fins ben entrat el segle XIX: Gaetà Ripoll, mestre valencià, va ser-hi assassinat pel Sant Ofici, avantpassat de l’Opus que ara ens governa. És lògic: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. I una població educada en valencià els deixaria en ridícul: la seua coentor, la seua barbàrie i la seua defecció lingüística quedarien massa a la vista. No poden consentir-ho, ells ho veuen instintivament, i tenen raó. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els deixa en evidència i mina el seu poder, per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació arcaica, confessional, retrògrada i castellanista per mantindre les seues majories electorals, però ara potser se’ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu valencià ni amb l’emergència del Moviment Quinze de Maig. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions –i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.

[Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)]

Publicat a Levante-EMV, juny 2011



dijous, 2 de juny del 2011

Manifest Sí al Valencià

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ


La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

[PER SIGNAR EL PRESENT MANIFEST]