Mentre, d'amor, sentí sa passió
A. M.
Mentre m'aboques l'aigua del teu pitxer,
les escumes de l'amor voregen el tacte,
sobretot aquell tacte més adolorit
que troba llera en el fons de la paraula.
S'ha fet silenci el temps en què sentí
el teu discórrer per l'argila,
pel fang de l'albada.
Ara la nostàlgia i la seua saliva
m'ompin un got de passió
que bull sota la llum del capvespre
quan l'aprope als llavis i a la terra.
(De Perdurable dolor)
CÍCLICA
Com la serp que es mossega la cua,
la redonesa dels fruits enceta el cicle del temps.
Salvador Jàfer
Terra i aigua. El descans de les tiges, l'alenada del fullam. Els braços de les arrels en les profunditats del cossiol: grutes, túnels, excavacions. Degoteja l'aigua entre la carn mineral. És el ritme edàfic, la roda de la vida. La cel·lulosa que xucla l'element bàsic. S'apaga la set dels polisacàrids. El treball minuciós de la clorofil·la dins del verd. Una eruga rosega el cantell d'una fulla, àvidament, amb paciència infinita.
Un llampec líquid en els ossos, la dolçor de les mitocòndries en finir un cicle vital, l'amor que pasta dins el fang, el sentimentalisme de les mitosis, l'enigma de la crisàlide, l'alternança entre l'estació seca i la de les pluges, el designi de les menstruacions, les fases de la lluna, la cristal·lina evaporació dels oceans.
Una papallona nocturna ha embogit sota el llum i giravolta amb violència. El dragó, enfilant-se per la paret, busca l'aliment.
(De Articulacions)
III
Els peus al llindar del ghetto. L'estació d'Hamburg els ha vists partir. Però no els ulls dels ciutadans d'Hamburg. No en sabien res, no en tenien notícia, no van veure res. La confluència dels camins, una sola diàspora. El destí final és el silenci. I sense silenci no hi ha comprensió. La pols s'estén per terra, cansada, alenant silenci. El pa que travessa el filat espinós ho fa durant dos mesos. Després s'atura. Dos mesos és molt de temps ací. El filat i la fam: un conjunt harmoniós, viola la pau dels murs, la quietud dels merlets. La panolla de dacsa dels edificis: cada habitant, un gra. El pansiment de les entranyes ens devora la justícia, arna l'antiga aliança.
Una foscor resignada ens camina el moll de l'os des que ascendírem a l'estrep d'aquell tren i vam dir adéu a les bardisses de llum. El sofriment que coneixem és millor que el que encara hem de conéixer. Ja han arribat el peus al llindar del ghetto: et desitge el benestar.
(De Gradual)
divendres, 23 de març del 2007
dimarts, 20 de març del 2007
dilluns, 19 de març del 2007
Fotos dels premis 2007
Francesc Pozo, en nom de la Coral Polifònica, digué unes paraules d'agraïment pel premi Joan Valls per l'ús i promoció del català.
Josep Lluís Peiró va parlar sobre la figura de Josep Tormo i Colomina, que no va poder ser present a l'acte, premiat també per la seua tasca relacionada amb la llengua.
La Coral Polifònica Alcoiana, representada per uns quants membres, ens van interpretar algunes cançons durant la vetlada.
Els membres del jurat, a falta de l'Isidre Martínez, amb Josep Balbastre i Vila, guanyador del premi de poesia MRM 2007 amb el llibre de poemes Gradual
dissabte, 17 de març del 2007
Gradual, poemari de Josep M. Balbastre i Vila, guardonat
El poemari de Josep Maria Balbastre i Vila Gradual ha estat el guardonat –elegit entre un total de 23 treballs presentats– del XXIVè Premi Manuel Rodríguez Martínez que atorga la nostra associació. El jurat, integrat per Jordi Botella, Isidre Martínez Marzo, Eduard Marco, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló, ha declarat finalista del premi L'alliberament, de Ricard Ripoll.
En roda de premsa celebrada aquest matí al Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el portaveu del jurat, Manel Rodríguez-Castelló, president de la nostra entitat, ha destacat l'alt nivell mitjà de les obres presentades. Quant al poemari, premiat amb 1.500 euros i que serà editat dins la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l'editorial Denes, assenyalem que es tracta d'un treball molt rigorós sobre el tema del dolor humà –físic tant com espiritual–, des de la reflexió sobre les circumstàncies individuals del jo poètic en la primera part del llibre, titulada Perdurable dolor, poemes en vers encapçalats per cites d'Ausiàs Marc, passant pel conjunt de poemes en prosa de la segona part, Articulacions, per desembocar en la tercera part, que dóna títol al conjunt, i dedicada, des d'un tractament exqusit de la polifonia poemàtica, al tema de la Shoa i episodis semblants de la barbàrie humana (o inhumana, per ser més exactes) com les bombes atòmiques sobre el Japó vençut de la II Guerra Mundial.
Aquesta nit, a partir de les 21.30 h., tindrà lloc el Sopar de Lliurament dels premis de l'Associació Cultural d'Amics de Joan Valls i Jordà, convocat sota l'epígraf "Joan Valls i Jordà, 60 anys de La cançó de Mariola", en què, al costat del XXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, una significativa representació de la societat civil alcoiana homenatjarà la tasca per la normalització lingüística del català del lexicògraf alcoià Josep Tormo (1948) i de la Coral Polifònica Alcoiana, que rebran sengles escultures d'Antoni Miró. Durant el transcurs del sopar, a més dels parlaments que són de rigor en aquests casos, es llegiran poemes de Joan Valls i sonaran cançons de la Polifònica Alcoiana.
El dia 1 de maig, com és tradició des de fa uns anys, Amics de Joan Valls, juntament amb altres nou entitats cíviques, polítiques i sindicals d'Alcoi, homenatjarà el poeta alcoià en el norantè aniversari del seu naixement a la popular Placeta del Fossar, amb parlaments, lectura de poemes, cants polifònics, la interpretació de La Moixeranga i El cant dels ocells i una ofrena floral.
En roda de premsa celebrada aquest matí al Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el portaveu del jurat, Manel Rodríguez-Castelló, president de la nostra entitat, ha destacat l'alt nivell mitjà de les obres presentades. Quant al poemari, premiat amb 1.500 euros i que serà editat dins la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l'editorial Denes, assenyalem que es tracta d'un treball molt rigorós sobre el tema del dolor humà –físic tant com espiritual–, des de la reflexió sobre les circumstàncies individuals del jo poètic en la primera part del llibre, titulada Perdurable dolor, poemes en vers encapçalats per cites d'Ausiàs Marc, passant pel conjunt de poemes en prosa de la segona part, Articulacions, per desembocar en la tercera part, que dóna títol al conjunt, i dedicada, des d'un tractament exqusit de la polifonia poemàtica, al tema de la Shoa i episodis semblants de la barbàrie humana (o inhumana, per ser més exactes) com les bombes atòmiques sobre el Japó vençut de la II Guerra Mundial.
Aquesta nit, a partir de les 21.30 h., tindrà lloc el Sopar de Lliurament dels premis de l'Associació Cultural d'Amics de Joan Valls i Jordà, convocat sota l'epígraf "Joan Valls i Jordà, 60 anys de La cançó de Mariola", en què, al costat del XXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, una significativa representació de la societat civil alcoiana homenatjarà la tasca per la normalització lingüística del català del lexicògraf alcoià Josep Tormo (1948) i de la Coral Polifònica Alcoiana, que rebran sengles escultures d'Antoni Miró. Durant el transcurs del sopar, a més dels parlaments que són de rigor en aquests casos, es llegiran poemes de Joan Valls i sonaran cançons de la Polifònica Alcoiana.
El dia 1 de maig, com és tradició des de fa uns anys, Amics de Joan Valls, juntament amb altres nou entitats cíviques, polítiques i sindicals d'Alcoi, homenatjarà el poeta alcoià en el norantè aniversari del seu naixement a la popular Placeta del Fossar, amb parlaments, lectura de poemes, cants polifònics, la interpretació de La Moixeranga i El cant dels ocells i una ofrena floral.
dilluns, 12 de març del 2007
Josep Tormo i la Coral Polifònica Alcoiana Premis Joan Valls 2007
L’estudiós i lexicògraf alcoià Josep Tormo i la Coral Polifònica Alcoiana són els guardonats en la XIII edició dels Premis Joan Valls i Jordà per l’ús i promoció del català que atorga l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El treball d’investigació de Josep Tormo i Colomina (1948), publicat en alguns llibres i en centenars d’articles apareguts en revistes d’arreu del món, abraça diversos àmbits del coneixement com la filologia, amb especial atenció a les formes tradicionals de la parla alcoiana i de les comarques del sud valencià, la història i la vexil·lologia (estudi de les banderes) o l’etnologia. Entre les múltiples aportacions en el camp de la lexicologia cal citar el seu llibre El llenguatge tèxtil alcoià (1995) i nombrosos estudis sobre toponímia i antroponímia valenciana. Home d’una intensa i multifacètica curiositat, ha escrit, per exemple, sobre els sistemes tradicionals de reg d’Ares del Bosc (el Comtat), sobre esports autòctons, sobre els orígens del cafè licor, sobre personatges populars i malnoms, cançons i tradicions diverses, sobre ornitologia o sobre les vinculacions històriques entre Alcoi i Sabadell. Els seus estudis sobre vexil·lologia van servir, en el seu moment, per recuperar la senyera tradicional alcoiana, que avui té caràcter oficial. Expert políglota, domina, a més a més del català i el castellà, l’anglès (llengua de la qual és professor), el francès, l’alemany, el portuguès, l’italià i el suahili.
Per la seua banda, la llarga trajectòria de la Coral Polifònica Alcoiana, fundada en 1952, però sobretot el treball que aquesta entitat ha desplegat els darrers anys, li han valgut el reconeixement d’Amics de Joan Valls. Al seu primer director, i introductor de la música vocal a la nostra ciutat, Joan B. Carbonell, el seguí en el càrrec Gregori Casasempere Juan (1960), amb el qual la Coral rebé nombrosos premis. Amb el popular director Gregori Casasempere Gisbert, la Polifònica interpretà, entre d’altres, la Missa festera de l’afamat compositor Amand Blanquer. Hi seguiren en el càrrec José A. Silvestre, Vicent Ribes i Vicent Iborra. Però fou a partir de 1990, sota la direcció d’Eduard Terol, la codirectora Consol Sanchis i els caps de corda Sílvia Gómez, Maria Castelló i Jordi Martí, que l’entitat prengué una nova embranzida amb la creació del Cor Infantil en 1991 i el Cor de Cambra en 1995. A partir de llavors se succeeixen les activitats i actuacions de la Coral com l’intercanvi amb la Coral Lautada de Vitòria-Gasteiz (1994), els Concerts de Nadal (Gandia, 1995) o les gravacions dels discos, en col·laboració amb la Unió Musical de Beniarrés i al Coral Ibense, Danses guerreres del Príncep Igor, d’Alexander Borodin, i el Carmina Burana de Carl Off, en 2002. Des de 1993 la Coral canta en totes les parròquies alcoianes l’Ofici de Setmana Santa de Tomàs Luis de Victoria. El seu repertori s’ha vist incrementat els darrers anys amb peces de Fleurie, Juan del Encina, Palestrina, Mozart o el Llibre vermell de Montserrat, entre d’altres.
La normalització lingüística ha estat un objectiu constant amb les darreres directives de l’entitat, ara dirigida per Alexandra Soler. Fruit d’aquest esforç ha estat el seu treball de recuperació del cançoner tradicional alcoià i català i, molt especialment, l’adaptació al cant coral d’algunes de les cançons més emblemàtiques de Raimon, Lluís Llach o Ovidi Montllor. Destaca, en aquest sentit, la composició d’Eduard Terol (música) i Francesc Pozo (poema) titulada Cançó de la vella llibertat amb què la Coral homenatjà Ovidi Montllor. Amb el treball que la Coral Polifònica Alcoiana està desenvolupant per la preservació i enriquiment del patrimoni musical dels alcoians l’entitat manté viu l’esperit d’obertura a la seua ciutat i al seu poble que l’inspirà des dels seus començos.
El dissabte 17 de març, durant la celebració del sopar anual en què Amics de Joan Valls atorga els seus premis i que tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi, Josep Tormo i la Coral Polifònica Alcoiana rebran sengles escultures que l’artista Antoni Miró va crear per a aquests guardons. La mateixa nit es farà públic el XXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, dotat amb 1.500 euros i que publicarà l’editorial valenciana Denes.
Alcoi, 7 de març de 2007
Per la seua banda, la llarga trajectòria de la Coral Polifònica Alcoiana, fundada en 1952, però sobretot el treball que aquesta entitat ha desplegat els darrers anys, li han valgut el reconeixement d’Amics de Joan Valls. Al seu primer director, i introductor de la música vocal a la nostra ciutat, Joan B. Carbonell, el seguí en el càrrec Gregori Casasempere Juan (1960), amb el qual la Coral rebé nombrosos premis. Amb el popular director Gregori Casasempere Gisbert, la Polifònica interpretà, entre d’altres, la Missa festera de l’afamat compositor Amand Blanquer. Hi seguiren en el càrrec José A. Silvestre, Vicent Ribes i Vicent Iborra. Però fou a partir de 1990, sota la direcció d’Eduard Terol, la codirectora Consol Sanchis i els caps de corda Sílvia Gómez, Maria Castelló i Jordi Martí, que l’entitat prengué una nova embranzida amb la creació del Cor Infantil en 1991 i el Cor de Cambra en 1995. A partir de llavors se succeeixen les activitats i actuacions de la Coral com l’intercanvi amb la Coral Lautada de Vitòria-Gasteiz (1994), els Concerts de Nadal (Gandia, 1995) o les gravacions dels discos, en col·laboració amb la Unió Musical de Beniarrés i al Coral Ibense, Danses guerreres del Príncep Igor, d’Alexander Borodin, i el Carmina Burana de Carl Off, en 2002. Des de 1993 la Coral canta en totes les parròquies alcoianes l’Ofici de Setmana Santa de Tomàs Luis de Victoria. El seu repertori s’ha vist incrementat els darrers anys amb peces de Fleurie, Juan del Encina, Palestrina, Mozart o el Llibre vermell de Montserrat, entre d’altres.
La normalització lingüística ha estat un objectiu constant amb les darreres directives de l’entitat, ara dirigida per Alexandra Soler. Fruit d’aquest esforç ha estat el seu treball de recuperació del cançoner tradicional alcoià i català i, molt especialment, l’adaptació al cant coral d’algunes de les cançons més emblemàtiques de Raimon, Lluís Llach o Ovidi Montllor. Destaca, en aquest sentit, la composició d’Eduard Terol (música) i Francesc Pozo (poema) titulada Cançó de la vella llibertat amb què la Coral homenatjà Ovidi Montllor. Amb el treball que la Coral Polifònica Alcoiana està desenvolupant per la preservació i enriquiment del patrimoni musical dels alcoians l’entitat manté viu l’esperit d’obertura a la seua ciutat i al seu poble que l’inspirà des dels seus començos.
El dissabte 17 de març, durant la celebració del sopar anual en què Amics de Joan Valls atorga els seus premis i que tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi, Josep Tormo i la Coral Polifònica Alcoiana rebran sengles escultures que l’artista Antoni Miró va crear per a aquests guardons. La mateixa nit es farà públic el XXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, dotat amb 1.500 euros i que publicarà l’editorial valenciana Denes.
Alcoi, 7 de març de 2007
diumenge, 11 de març del 2007
Sopar de dissabte
Apunteu-vos-hi ja! Data límit: dimarts 13 de març.
Reserves als tf: 963345647 - 627756547
PREU DEL SOPAR: 28 euros
APERITIUS
FRUITS SECS
ASSORTIT D'IBÈRICS
PATÉ D'ÀNEC AMB FORMATGE MANXEC
MANDONGUILLES DE BACALLÀ
SALTEJAT DE BOLETS AMB MAGRE
MINUTA
CARN DE CORDER A L'ESTIL MARROQUÍ GUARNIT DE COUSCOUS AMB SALSA DE PANSES
POSTRE
POMA AL FORN FARCIDA DE CREMA
CAFÉ O INFUSIÓ.
BEGUDES
AIGUA MINERAL, CERVESA, CAFÉ LICOR, REFRESCOS, ETC.
VI NEGRE
HEREDAD DE UGARTE D.O. RIOJA
VI BLANC
RUY DIAZ D.O. RUEDA
dimecres, 7 de març del 2007
Sopar de Lliurament dels Premis 2007
SOPAR DE LLIURAMENTS
XXIVè Premi de Poesia
Manuel Rodríguez Martínez
XIII Premis Joan Valls i Jordà
per l’Ús i Promoció del Català
Joan Valls i Jordà,
60 anys de La cançó de Mariola
Filà Gusmans (Carrer Casablanca, ALCOI)
Dissabte 17 de març 2007, 21.30 h
Reserves: 963345647 / 627756547 (podeu gravar el vostre missatge)
i amicsdjoanvalls@ono.com
XXIVè Premi de Poesia
Manuel Rodríguez Martínez
XIII Premis Joan Valls i Jordà
per l’Ús i Promoció del Català
Joan Valls i Jordà,
60 anys de La cançó de Mariola
Filà Gusmans (Carrer Casablanca, ALCOI)
Dissabte 17 de març 2007, 21.30 h
Reserves: 963345647 / 627756547 (podeu gravar el vostre missatge)
i amicsdjoanvalls@ono.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)