diumenge, 19 de desembre del 2010

Poesia entre Valls

El Celler de la Muntanya, amb seu a Muro, ha editat conjuntament amb l'associació Elviart un llibre que recull una antologia poètica de 17 escriptors de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. L'obra porta per títol El tast de la terra (Poesia entre Valls) i ofereix una mostra de la poesia que s'escriu en aquestes comarques, posant especial èmfasi en la percepció que ofereixen els poetes de la seua relació amb la terra i, alhora, reconeixent la figura de Joan Valls i Jordà, capdavanter, en anys ben difícils, del conreu de la poesia en català.
Els poetes inclosos en aquest llibre són: Joan Valls i Jordà, Àlex Agulló, Vicent Berenguer, Jordi Botella, Delfina Dauder, Francesc Ferrando, Joan Jordà, Robert Llopis, Enric M. Piera, Marcel·la Payà, Emília Pérez, Francesc Pou, Manel Rodríguez-Castelló, Jordi Segura, Josep Sou, Silvestre Vilaplana i Vicent Valls
Prologat per Francisco Álvarez, El tast de la terra naix de la mà del Celler de la Muntanya i el projecte Elviart, impulsat igualment per Joan Cascant, responsable del celler, dins del projecte global Microvinya, que persegueix la vinculació de la viticultura amb el món de la cultura combinant el desenvolupament econòmic i la recuperació de tradicions amb manifestacions culturals autòctones.
El llibre ha estat lliurat als autors i donat a conéixer a la premsa en un acte celebrat recentment a la seu del celler. Serà també presentat en públic en data i lloc que ja us anunciarem.

Joan Jordà

        Una instantània del moment de la presentació a Muro. 

 
 Coberta del llibre amb el famós dibuix d'Andreu Alfaro que també il·lustra la col·lecció de poesia de Tres i Quatre

diumenge, 10 d’octubre del 2010

XXVIIIè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI

Bases


1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2010, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7. El jurat serà integrat per Eduard Marco i Escamilla, Manel Marí, Francesc Rodrigo, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.

8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 12 de març de 2011, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 9 d'octubre de 2010. Diada Nacional del País Valencià.

diumenge, 2 de maig del 2010

Clara llibertat

La Llibertat va i diu:
–Jo sóc una altra cosa.
Polida en foc o fred però polida
amb insistència, amb risc, amb clams d'hosanna,
essencial trepig per les senderes
que jo sempre he triat
amb fúria congènita, crit ofegat
contra el bàrbar oripell
que aixeca protocols
en codis de paüra organitzada
a les més pudentes clavegueres,
a les bardisses de la infàmia més corrupta.

Amb el tors flamejant
delerem aclarir les clàusules obscures
i el colpeig de les ones més nefastes que envaeixen
les zones de la vàlida existència,
sense amagar la cara,
sense embrutir les roses,
tot encimbellant al cor la norma substantiva
que ens convida a un futur en què s'arboren
les mesures nadiues.
Cal esbrinar els qui tramen
la maligna consigna, les harpies
que maquinen paranys per implantar
el silenci més fosc contra la crida clara
que ens mena al gran Principi.

Un laberint de dubtes eclipsa les clarícies,
però resta sempre, sempre,
la flama ressurrecta, l'esplendor
de l'Home alliberat que mai no deixa
la gran base profunda i el coratge
de l'alé que travessa les foscúries,
abrandat per un baf immensurable
de suors i martells que matinegen
i s'enlairen al fat d'un món possible.

Joan Valls i Jordà

[Quadern vermell, 1986]

dissabte, 1 de maig del 2010


Un any més, i ja en fa vint, a la placeta del Fossar d'Alcoi, hem reunit amics, paraules, flors, cançons, himne i bandera, per celebrar aquest primer de maig, aniversari del naixement del petit gran poeta que fou Joan Valls i Jordà. Una diada per fer país, per recordar la seua paraula. Alumnes de les Carmelites, amics, familiars, grans i menuts han llegit versos. La Coral Polifònica ha interpretat quatre magnífiques cançons, entre elles l'Homenatge a Teresa de l'Ovidi. Tot i les obres que omplien de tanques la plaça i reduïen l'espai, les veus han arribat a cada racó i a cada finestra, a cada cor i a cada memòria. Per molts anys.

Ací hi ha algunes fotos del matí.

dimecres, 28 d’abril del 2010

93è aniversari del naixement de Joan Valls

Com des de fa un bon grapat d'anys, el dissabte 1 de maig ens aplegarem a la Placeta del Fossar alcoiana per homenatjar el nostre poeta Joan Valls en el 93è aniversari del seu naixement. L'escenari on va viure tants anys “el millor poeta del carrer del Carme” (com irònicament li agradava de definir-se) i on va escriure la major part de la seua obra ens sembla idoni per a aquest senzill i emotiu acte de memòria i dignitat civil. No és només la calidesa d'aquell entorn urbà, amb el petit jardí, l'escultura de Valls i la d'Azorín, el domicili familiar de Joan Valls i Roser Colomer, les escales de l'església de Santa Maria (la que es tornà a erigir després de guerra; l'altra perviu en la Piscina Municipal dedicada a activitats més amenes, encara que això va a gustos, és clar), els migdies del primer de maig, que acostumen de regalar-nos la llum tan especial de les primaveres; no és només tot això, sinó, sobretot, la presència cada colp més multitudinària de gent de totes les edats, aquells instants plens d'intensitat de quan s'enlairen els poemes de Valls, les cançons de la Polifònica, el profund gemec del Cant dels Ocells des de la dolçaina prodigiosa d'Iroshi, la continguda solemnitat de La Muixeranga.
Al calendari, doncs, sempre hi ha aquesta cita de l'1 de maig marcat en roig (i no per casualitat), convertida en termòmetre de l'impuls de l'esquerra i de la societat civil alcoiana, sí, però també en una ocasió d'or per reveure amics i amigues, per compartir poemes i flors i músiques: per compartir memòria i propòsits per a un futur més lliure, just i democràtic.
Ens veiem, com sempre, a la Placeta del Fossar.


Joan Valls i Manuel Rodríguez Martínez en una foto dels anys 60s


Hem tastat aquesta vida erigint-se en massa,
coberts de malura però plens de llum,
i així hem assolit salvar la carcassa
que ara ens renovella contra el fem i el fum.

Hem fet d'aquell odi vincle de clarícia
per poder clamar al camí auroral
la justa raó que obre a la injustícia
un tremp de fortalesa germinal.

La proa de la nau solca esperances,
l'escuma signa al nord el rumb millor
ecar que el somni siga escadusser.

Hem suat i podem trencar les llances.
S'albira a l'horitzó la vermellor.
On és la sang feta llum del món sencer?


[Joan Valls i Jordà, “Sonets d'insistència”, VII, Quadern vermell, 1986]

diumenge, 7 de març del 2010

Ahir a la nit vam celebrar els premis a Alcoi. Abans que arribe la crònica escrita, unes imatges de la vetlada, quasi totes fetes des del mateix angle. N'hi haurà més, supose.



El jurat del XXVIIè premi de poesia MRM i el guanyador Josep Igual, al matí, durant la roda de premsa.



Xavi Castillo, premi JV a l'ús i promoció de la llengua, amb Jordi Botella i Manel Rodríguez. Ens va fer riure una estona amb les seues paraules improvisades i va anunciar el seu pròxim treball "Hamlet, això ho pague jo".



Sandra Obiols, en nom del Centre cultural Ovidi Montllor, rep el premi JV a l'ús i promoció del català. Magnífiques paraules, les de Sandra, en agraïment pel premi.



Actuació d'Hugo Mas.


Josep Igual, poeta guardonat amb el premi de poesia. El seu llibre, publicat per l'editorial Denes, Uomo qualque ja és al carrer.

ací trobareu més informació.

dimarts, 2 de març del 2010

La Carrasca - Comunicat de Premsa




Crònica d'una mort anunciada

A propòsit de la supressió per part del Govern municipal del PP de la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi

La confirmació de la desaparició de la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi, i en conseqüència de la Mesa Local de Medi Ambient, ocorreguda estos dies per decisió en solitari del PP, és un fet que es veia vindre des de fa algun temps.

Nascuda a l'ombra del pacte de legislatura entre els partits de l'esquerra municipal i aprovada per unanimitat en l'any 1996, fou una iniciativa novedosa i, perquè no dir-ho, engrescadora per a nosaltres i altra gent preocupada per l'ecologia i les qüestions ambientals. S'obria un espai on col·lectius i institucions, de diferents procedències i àmbits (instituts, escoles, Universitat, associacions d'empresaris, de comerciants, de veïns, de dones, de vigilància forestal, contra incendis, radioaficionats, Seprona, guardes forestals, bombers, pescadors, caçadors, excursionistes, ecologistes, etc.), podíem aplegar-nos en un for, la Mesa, per intercanviar opinions, escoltar de primera mà els grups polítics municipals i discutir entre nosaltres sobre les diverses qüestions que es posaven damunt de la taula.

Fou un lloc on conèixer el pensament d'altres, d'activitat conjunta en els diferents grups de treball que es formaren, de conèixer persones i col·lectius, de fer poble, de fer societat civil.

Confrontacions no en faltaren: el projecte d'urbanització del llit del riu Riquer i la privatització del servei d'aigua en són dos bons exemples que es donaren en els primers anys de funcionament.

Amb l'arribada del Partit Popular al govern municipal, la dinàmica va anar deteriorant-se poc a poc, però de manera contínua. Per un costat, per als col·lectius participants se'ns feia massa evident que la nostra opinió només seria considerada si coincidia amb la del concejal de torn, i per altra, la forma d'entendre la democràcia i la participació del PP, no necessitava de cap àmbit com la Mesa, on difícilment seria capaç de justificar determinades decisions que responien a interessos que en res eren compatibles amb el medi ambient, i ni tan sols amb la legalitat vigent, com s'ha demostrat en la Rosaleda i Serelles.

Quina necessitat hi ha de donar explicacions si hem guanyat les eleccions? Quina legitimitat té aquesta gent que són quatre gats? Aquestes dues frases resumeixen, al nostre parer, de manera simplificada el nucli del pensament que ha alimentat la manera d'actuar del Partit Popular respecte la Mesa des que va accedir al Govern municipal. Eliminar-la hauria estat el més honest per la seua part, però el preu polític a pagar era massa alt.

La tàctica ha estat reduir el nombre de reunions a la mínima expressió, no posar a debat els temes importants, esperar que anés morint per manca d'activitat i, a la fi, certificar la seua defunció.

Pel camí es queda un projecte de participació ciutadana capdavanter, que podia haver estat exemplar i fruitós per a la salut ambiental i democràtica d'aquest poble. No ha estat així. A la fi el que importa es perpetuar-se en el poder; la resta són bovades.

Nosaltres, com deia l'Ovidi, "esperem el nostre temps".



Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l'Alcoià)
Correu-e: alcoi@ecologistesenaccio.org
http://www.xarxaneta.org/~carrasca

diumenge, 28 de febrer del 2010

Acte de lliurament dels nostre premis




El proper dissabte 6 de març, a partir de les 19.30 tindrà lloc la vetlada anual del lliurament dels premis de la nostra associació, els Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, en la seua setzena edició, que enguany rebran l'actor Xavi Castillo i el Centre Cultural Ovidi Montllor, i el XXVIIè Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'acte de lliurament, en record i homenatge a Mena Castelló, es desenvoluparà com segueix:

Dissabte 6 de març-19.30 h.
Centre Cultural Ovidi Montllor
(Vistabella 8 - Alcoi)


XXVII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
XVI Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català

Homenatge a Mena Castelló Puchades



amb l'actuació del cantautor alcoià Hugo Mas




Entrada lliure
Al final de l'acte se servirà un refrigeri

diumenge, 21 de febrer del 2010

Adéu, amic Octavi

Divendres 19 de febrer, a l'edat de 85 anys, ens deixava a Alcoi l'amic Octavi Valls i Jordà. El germà xicotet del poeta Joan Valls va estar vinculat a la nostra Associació des dels seus inicis i fou sempre puntual a les cites dels sopars de lliurament dels premis i als homenatges de la Placeta del Fossar. Home elegant, sempre abillat amb un vestit de tall impecable, i senzill, amb la humilitat i enteresa dels homes i les dones que sovint ha donat la classe treballadora alcoiana, representava amb tota la naturalitat i sinceritat del món el paper de curador del llegat i la memòria del seu germà, el gran poeta alcoià. I no va dubtar mai, quan se li va requerir, a cedir la seua paraula plena de seny en els actes en homenatge a Joan Valls. Els qui vam tenir la sort de compartir amb ell bells moments de fraternitat al voltant de la poesia i la dignitat civil creiem que la paraula que millor escau a aquest home –per cert, una de les que amb més constància apareixen en els poemes de Joan Valls– és la de bonhomia. Bonhomiós com tal volta només ho han estat certes persones que en els moments més amargs del franquisme van saber sobreposar-se amb enteresa i esforç a les circumstàncies que empenyien a la defecció civil del nostre poble. Se n'ha anat tranquil i en silenci, discretament, en un dia lluminós, amb els primers ametlers en flor despuntant entre el verd dels pins i les oliveres. Se n'ha anat, però queden amb nosaltres l'exemple i el record d'un home bo.

Si el fang inicial és la mesura
del curs que ens bull amb toc amorosit,
en avinença de tardor madura
clourem el pacte a contracor complit.

No sabem el destí de la frontera,
ni l'astrugança del final remot.
¿Serà una ruta en tranç de primavera
o una boira de seguiment ignot?

Mentre les flors amoroseixen l'aire
i l'ocellada fa el revol cantaire,
volem que el comiat siga joiós.

I un eco de la càndida cantúria
potser ens acompanye en la foscúria
de l'evitern silenci cendrellós.

[Joan Valls i Jordà, Sonets de la fita obscura, 1984]




Octavi Valls, segon per l'esquerra, el 1r de maig de 2009, dia en què vam inaugurar la placa commemorativa al carrer St. Francesc d'Alcoi, al domicili dels Valls.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Felicitats!

Realitzades les votacions, com cada any per aquestes dates, ja tenim el resultat del premi Joan Valls 2010 a l'ús i promoció del català: Xavi Castillo i el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi.



Dissabte dia 6 de març, tindrem el plaer de celebrar-ho tots junts. Per molts anys!

dimecres, 13 de gener del 2010

Originals 27ena edició

Comença el compte enrere per al lliurament del premi de poesia MRM d'enguany. 23 originals presentats. Ara és el jurat qui té feina...