diumenge, 24 de març del 2013

Maria Conca i Aramultimèdia premis Joan Valls 2013

L'activista, professora i escriptora Maria Conca i el diari digital Aramultimèdia han estat guardonats, en l'apartat individual i en el col·lectiu respectivament, en la dinovena edició dels Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català. Maria Conca i Martínez (Beneixama, 1948) és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Persona molt activa de l'esquerra independentista i fundadora, juntament amb el seu marit Josep Guia i altres companys, del PSAN, Maria Conca fou una de les pioneres de l'ensenyament en català al País Valencià, tasca a la qual va dedicar algunes publicacions, i una destacada investigadora en el terreny de la paremiologia, o estudi lingüístic dels proverbis, i la fraseologia del català. En relació a l'ensenyament en català fou coautora d'Escola i llengua al País Valencià (1976); quant a la investigació lingüística, li devem llibres com Paremiologia (1987), Els refranys catalans (1988) o Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a un corpus paremiològic del segle XVI, la tesi amb què es va doctorar i que fou publicada en 1995. Amb Josep Guia, a més de nombrosos articles i comunicacions, va publicar Els primers reculls de proverbis catalans (1996), premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular i Premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana, i va encarregar-se de l'edició d'El Tractat d'Almisrà (precisament l'espectacle que cada any es fa a Biar fou premi Joan Valls de l'any 2004) en 2008, i amb diversos autors Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva (1998). Més directament vinculats amb el seu compromís cívic i polític, i sovint en col·laboració amb Josep Guia i amb especial incidència en l'àmbit de les comarques valencianes del sud, són treballs com "Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant", Revista del Vinalopó (2009), "Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama", Cahiers de Prohemio, 11 (2010) o "Tres voltes rebel: El compromís nacional, de classe i feminista de Maria-Mercè Marçal (PSAN 1976-1980)", III Jornades Marçalianes: Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal des de la perifèria (València, 12 i 13 de novembre 2010), entre molts d'altres. Altres fites del seu compromís amb la llengua, la cultura, el poble i el país van ser la creació de la revista La Llobera en 1978, la fundació de l'associació cultural La Quarantameula, la participació en la campanya “No trenquem la comarca. Per la unitat de l'Alcoià-Comtat” en 1986 o, entre moltes d'altres iniciatives, la creació de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) en 2009. L'any 2010 Maria Conca va tenir una participació decisiva en l'organització de la XXII Trobada d'Escoles en Valencià a Beneixama.



[Maria Conca en un moment de la seua intervenció després
de rebre el premi. Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, 23 de març de 2013. Foto Andrea Rodríguez.]

Per la seua banda, el diari digital Aramultimèdia fou creat en gener de 2010 com una prolongació del projecte AlcoiDigital, iniciat en 2003. Els socis fundadors del diari van ser els periodistes Jordi Orts, Natxo Lara i Germà Llorca, equip a què es va afegir més tard Lídia Vila, l'actual coordinadora, juntament amb els redactors Rafa Cerdà i Andrea Moreno. El valencià ha estat, així, el vehicle normal d'informació i opinió multimèdia adreçada especialment a l'àmbit d'algunes de les denominades comarques centrals valencianes, l'Alcoià i la Foia de Castalla, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera i també l'Alacantí. Es tracta d'una empresa periodística de les nostres comarques innovadora i que obté els seus ingressos per la via de les subscripcions de lectors i els anuncis publicitaris. Malgrat la seua evident “joventut”, Aramultimèdia està consolidant-se ja com un mitjà de comunicació per Internet de referència a les nostres comarques, amb una mitjana d'unes 15.000 visites úniques cada mes, i per a les institucions sensibles al procés de normalització del català al País Valencià. Prova del procés d'expansió en què es troba el diari a hores d'ara ha estat l'obertura recent d'un espai físic per a la redacció al centre d'Alcoi. Els guardons, simbolitzats en sengles escultures d'Antoni Miró, juntament amb el XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi a Francesc Bernàcer i Valor (Alcoi, 1943) per la seua obra El pes de les ales, van ser lliurats per la nostra entitat el 23 de març al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi.

[La coordinadora d'Aramultimèdia Lídia Vila. Al fons Rafa Cerdà,
Andrea Moreno, Natxo Lara i el regidor de Política Lingüística
de l'Ajuntament d'Alcoi Jordi Tormo. Foto d'Andrea Rodríguez.]



[Francesc Bernàcer en un moment de la seua intervenció. Foto A.R.]




dijous, 21 de març del 2013

Dia Mundial de la Poesia

A la fi la poesia
no deixa d'ésser
un tremolós assaig de vida
al buit desolador
de l'existència.

Captaire és l'home
entre el fat de la cendra
i l'obscura consumpció,
pregant un poc de claredat
al no-res que l'aïlla en la set fosca
de tanta absència,
on l'ànima és un mite
de miratges que inventa
un déu de nuvolosa transhumància
a través de la nit.

El colom i la rosa sempre ajuden
a nodrir de tendresa
la darrera harmonia de la mort.
¿Per a què més vivències
contra el destí que ens mena cegament,
limitant-nos d'incertitud
el joc gastat de la Natura?
Nàufrags o no, suplim el crit
amb queixa d'encegades animàlies.

[Joan Valls i Jordà, "Atzar de la poesia", Quadern vermell, Diputació Provincial de València, València, 1986.]




dimecres, 13 de març del 2013

Francesc Bernàcer XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi

[Retrat de F. Bernàcer de Núria Vila]

Amb el llibre El pes de les ales l'alcoià Francesc Bernàcer (1943) ha guanyat la trentena edició del premi que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. Un jurat integrat per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló va triar aquest poemari d'entre un total de 22 obres concursants. El premi, que té una dotació de 1.500 euros, serà publicat per l'editorial valenciana Denes en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. 
El pes de les ales és el primer llibre editat d'un autor que ha escrit articles de crítica literària i estudis diversos, molts d'ells sobre el seu paisà Juan Gil-Albert, i que ha donat algunes mostres del seu quefer poètic en antologies i revistes. El poemari, d'una serena, concentrada i senzilla bellesa, és una reflexió sobre el pas del temps i les experiències viscudes que s'organitza en tres parts: Vida i tot, Ars poetica i Autografia. El configuren un total de 48 poemes la majoria dels quals són presidits per cites de ben diversa procedència a través de les quals Francesc Bernàcer ret un petit homenatge a alguns dels seus autors de capçalera: JoanVinyoli, Ghoete, Juan Gil-Albert, Ausiàs March, Josep Palau i Fabre, Cesare Pavese, Horaci, Konstantino Kavafis, Màrius Torres, Miguel Hernández… És aquesta, així, una de les constants del treball de Bernàcer: el diàleg literari a través del qual el lector accedeix als estrats més profunds de l'experiència humana i les reflexions poètiques que se'n deriven. Es tracta, doncs, d'un treball de sedimentació de molts anys d'experiència i treball poètics que posa en contacte per fi l'autor amb el lector, el primer esclat públic d'una veu plenament consolidada. 
El pes de les ales serà presentat el 23 de març al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi en una cerimònia pública on també es lliuraran els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han reconegut el treball i la trajectòria de la professora de Beneixama Maria Conca i del diari digital Aramultimèdia.

COM SI TREPITJARES UN MAR
               Si no estigués trist, res no fóra tan bell.
                    Carles Riba

Com si trepitjares un mar
de cendres, és tot allò que vas voler
mamprendre. Es trenca la veu
del temps que va acurtant-se
i es perd el fil que t'ha portat
fins ací. Les veritats que t'han mentit
i la bellesa que fugia sempre
en el teu ofici màgic de paraules.

[El pes de les ales]