dijous, 31 de gener del 2008
PROGRAMA D'ACTIVITATS DELS 25 ANYS
Ací teniu el programa dels actes commemoratius dels 25 Anys.
I ENCONTRE DE POETES A ALCOI 14, 15 I 16 DE MARÇ 2008
· lluís alpera · enric balaguer · josep maria balbastre · manuel bellver ·
· vicent berenguer · jordi botella · antoni defez · josep manuel esteve ·
· antoni ferrer · tono fornes · maria fullana · gaspar jaén i urban ·
· salvador jàfer · joan jordà i sanchis · sergi jover i rejsek ·
· robert llopis · eduard marco · isidre martínez marzo ·
· begonya mezquita · josep mir · joan navarro · daniel nomen i recio ·
· emi pérez · jaume pomar · francesc pou · josep ribera · francesc rodrigo ·
· manel rodríguez-castelló · alexandre ros i ros · jordi segura ·
· josep sou · josep maria uyà ·
Divendres 14
· Benvinguda: Ajuntament, 19.30 h.
· Homenatge a Joan Valls i Jordà: Centre Cultural, 23.00 h.
Dissabte 15
· Sopar de Lliuraments: Restaurant La Llum, 21.00 h.
Preu: 40 euros.
Pagaments en el compte 2100-3980-29-0200064167,
especificant nom i motiu de l'ingrés (Sopar 25 Anys), abans del 8 de març de 2008
Diumenge 16
· Homenatge a l'Ovidi: Glorieta, 12.00 h.
Exposicions
“25 anys de poesia, 25 anys units per la paraula”: Club d'Amics de la UNESCO
“Joan Valls i Jordà (1917-1989). Vida i obra d'un poeta”: Centre Cultural
divendres, 25 de gener del 2008
Els 25 anys ja tenen logo
Ja tenim logo (luego existim). Sobre una idea de Mavi Mezquita que vol simbolitzar l'escriptura, el traç de la poesia, i les quatre barres, la fidelitat a una llengua i a un país, el negre dels llibertaris i el vermell, que també és color de passió i de lluita, l'amic Amadeu Sanz hi ha posat la lletra, triada amb cura de la seua caixa de tipògraf. El missatge essencial, el qui i el com, emmarcats en una austera asimetria (una figura reflectida en l'espill de l'aigua) ja són visibles en aquest bloc, com una primícia. Ara només cal que la criatura continue volant.
I tenim també el compromís dels participants en el I Encontre de Poetes a Alcoi dels dies 14, 15 i 16 de març:
· Lluís Alpera · Enric Balaguer · Josep Maria Balbastre · Manuel Bellver ·
· Vicent Berenguer · Jordi Botella · Antoni Defez · Josep Manuel Esteve ·
· Antoni Ferrer · Tono Fornes · Maria Fullana · Gaspar Jaén i Urban ·
· Salvador Jàfer · Joan Jordà i Sanchis · Sergi Jover i Rejsek · Robert Llopis ·
· Eduard Marco · Isidre Martínez Marzo · Begonya Mezquita · Josep Mir ·
· Joan Navarro · Daniel Nomen i Recio · Jaume Pomar · Francesc Pou ·
· Josep Ribera · Francesc Rodrigo · Manel Rodríguez-Castelló · Alexandre Ros i Ros ·
· Jordi Segura · Josep Sou · Josep Maria Uyà ·
I en uns dies ja tindrem també el programa d'activitats. Atents a la pantalla.
dilluns, 21 de gener del 2008
PROPOSEU CANDIDATURES
Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2008. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:
1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)
2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)
3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)
4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)
5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)
6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)
7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)
8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)
9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)
10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)
11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)
12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)
13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)
Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsdjoanvalls@ono.com.
El dissabte 15 de març, al restaurant La Llum d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'un Sopar on també atorgarem el XXVè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. Tot això en el marc de la celebració dels 25 anys del premi de poesia i del I Encontre de Poetes a Alcoi. De tot el programa d'activitats us en donarem complert detall en els propers dies.
dissabte, 12 de gener del 2008
Volem TV3
Amics de Joan Valls ens sumem a la concentració convocada a Alcoi per Acció Cultural del País Valencià en favor de TV3 i de la llibertat d'expressió. No hi hauria de faltar cap ciutadà o ciutadana amant de la llibertat, ningú que no estiga disposat a defensar la dignitat d'aquest poble, tantes voltes trepitjada i menystinguda.
dimarts, 1 de gener del 2008
Feliç Any 2008
Amb aquest poema de Joan Valls d'Hereu de solituds (1972), els seus Amics et desitgem un feliç any nou.
Preferència grisa
La meua veu no podrà fer llarga afirmació
del temps que visc i poble d’edat i ombra nocturna,
ni d’aquestes presències confuses que volten
en espessa caterva el meu niu d’home atònit.
Per no viure en la bonança d’un cel que atorga a l’ànima
la claredat d’un sol ja massa col·lectiu,
la meua veu d’obscura franja
cerca el recés ombrívol, la llunyania aguda.
Ulls i orelles prepare amb un esforç tibant
i amb matiner rostre de soldat novell
que ha de fer maniobra entre ruïnes,
i ha de véncer la por,
encara que el fàstic de les armes pose
un estigma roent a la seua fermesa.
Per viure traspassat de llamps, raons i normes,
la criatura malgasta el seu cabal paradisíac,
la seua tendra flama cardinal,
la seua argila verge en principi.
Per què anar sobre línies de designis a complir?
Per què sumar-se al cor dels qui deleren
la delícia del gran guinyol que ens aporta l’espectacle
de les falses dolceses idolàtriques?
Potser aplegue el dia
en què les mans s’unifiquen en un vèrtex
d’encesa afirmació. Aleshores
veurem sortir fum dels cranis: un encens
de tenebrosa conformitat. Els peus, els caps, els braços
s’arrelaran a l’aparença del feliç auguri,
podrint-se en el xarop inexplicable
del no-res, substitut de l’esperança,
succedani innocent de la quera i l’ortiga.
Fórem posseïdors de vastes prades
on la terra es fa rialla d’espigues i ocells càndids.
L’arbre, l’aigua i els fruits ens els donaren
per amar sota parres i estels.
L’amor fou signe
central de foc suau en la grandesa dels orígens.
A les veremes
la cançó primigènia arborà piament,
estrenant l’alegria
com si fos una llei de saba infusa,
una indesterrable consanguinitat.
Ens donaren la dona, tan plena de nua gràcia,
tan vasta de clares primícies,
i en ella xifràrem atzar, fites, cultes
i vincles que afermen la sang i la història
per la llet inicial consagrades.
Ens donaren la coloma i la serp
per identificar la fe i la sapiència,
i l’estímul dels símbols en animals tan gràfics
només fou lliçó de pueril delícia.
Quina amargor de lliris en derrota
a la llinda humaníssima de l’os i la cadència!
Persisteix el verí, la negra gosadia,
i en bells espais nocturns els estels ens destil·len
llur trist goterol de desgràcia.
Quin benaurat terrestre té lluïssor guanyada
i pot permutar l’esmolada cautela
per un somrís de gràcies despullat de presagis?
El crit seria poc,
car dormen els ínclits afanys per despertar-se
amb un grat desdejuni de mantega selecta
i de càlculs i carrils rectes. I açò és el que es diu vida.
No cap, doncs, altra cosa ni altra tendresa
que dormir-se sobre un núvol de baf dòcil.
Mireu el meu curt límit
i els meus punts corporals junyits a l’ànima
–ai feble papallona esmaperduda!–
que viu l’oblit gris, preferentment gris,
de l’escut mal·leable que corona
l’home i ses paraules heretades
a deshora de Déu i en un nevat silenci.
Preferència grisa
La meua veu no podrà fer llarga afirmació
del temps que visc i poble d’edat i ombra nocturna,
ni d’aquestes presències confuses que volten
en espessa caterva el meu niu d’home atònit.
Per no viure en la bonança d’un cel que atorga a l’ànima
la claredat d’un sol ja massa col·lectiu,
la meua veu d’obscura franja
cerca el recés ombrívol, la llunyania aguda.
Ulls i orelles prepare amb un esforç tibant
i amb matiner rostre de soldat novell
que ha de fer maniobra entre ruïnes,
i ha de véncer la por,
encara que el fàstic de les armes pose
un estigma roent a la seua fermesa.
Per viure traspassat de llamps, raons i normes,
la criatura malgasta el seu cabal paradisíac,
la seua tendra flama cardinal,
la seua argila verge en principi.
Per què anar sobre línies de designis a complir?
Per què sumar-se al cor dels qui deleren
la delícia del gran guinyol que ens aporta l’espectacle
de les falses dolceses idolàtriques?
Potser aplegue el dia
en què les mans s’unifiquen en un vèrtex
d’encesa afirmació. Aleshores
veurem sortir fum dels cranis: un encens
de tenebrosa conformitat. Els peus, els caps, els braços
s’arrelaran a l’aparença del feliç auguri,
podrint-se en el xarop inexplicable
del no-res, substitut de l’esperança,
succedani innocent de la quera i l’ortiga.
Fórem posseïdors de vastes prades
on la terra es fa rialla d’espigues i ocells càndids.
L’arbre, l’aigua i els fruits ens els donaren
per amar sota parres i estels.
L’amor fou signe
central de foc suau en la grandesa dels orígens.
A les veremes
la cançó primigènia arborà piament,
estrenant l’alegria
com si fos una llei de saba infusa,
una indesterrable consanguinitat.
Ens donaren la dona, tan plena de nua gràcia,
tan vasta de clares primícies,
i en ella xifràrem atzar, fites, cultes
i vincles que afermen la sang i la història
per la llet inicial consagrades.
Ens donaren la coloma i la serp
per identificar la fe i la sapiència,
i l’estímul dels símbols en animals tan gràfics
només fou lliçó de pueril delícia.
Quina amargor de lliris en derrota
a la llinda humaníssima de l’os i la cadència!
Persisteix el verí, la negra gosadia,
i en bells espais nocturns els estels ens destil·len
llur trist goterol de desgràcia.
Quin benaurat terrestre té lluïssor guanyada
i pot permutar l’esmolada cautela
per un somrís de gràcies despullat de presagis?
El crit seria poc,
car dormen els ínclits afanys per despertar-se
amb un grat desdejuni de mantega selecta
i de càlculs i carrils rectes. I açò és el que es diu vida.
No cap, doncs, altra cosa ni altra tendresa
que dormir-se sobre un núvol de baf dòcil.
Mireu el meu curt límit
i els meus punts corporals junyits a l’ànima
–ai feble papallona esmaperduda!–
que viu l’oblit gris, preferentment gris,
de l’escut mal·leable que corona
l’home i ses paraules heretades
a deshora de Déu i en un nevat silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)