Asun,
quan et
notificaren que
havies rebut el guardó, vas fer el de sempre, voler compartir-lo amb
algun
col·lectiu dels quals
formes part, qualsevol d’ells, perquè és el que ens han ensenyat,
a
compatir, a no sentir-nos
mai prou
per a
nosaltres
mateixes,
úniques de rebre un reconeixement.
Asun,
han sigut 18 homes i 6 dones fins ara els guardonats i
guardonades amb els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció
del Català,
no creus que ja
et tocava
a tu?
Quan
em
digueren que fera la defensa
del teu premi,
el primer que vaig pensar va
ser: “Digueu-me
què he de llegir”. Fals, em
feia molta il·lusió parlar de tu i explicar
com
ets.
Doncs
bé: alcoiana,
de pares andalusos, la teua llengua materna va ser el castellà en un
principi, amb les vivències típiques d’un barri de treballadors
immigrants d’Alcoi, i va ser després quan t’incorpores al món
del treball quan aprens el valencià amb la convivència amb
les altres xiques de Carbonell, cosa
que
tu contes amb orgull. Elles, les
dones
de Carbonell,
foren les
que te
l’ensenyaren, perquè a
l’escola no
solament no l'ensenyaven sinó que l'ocultaven.
Dona
d’inquietuds, en tot moment aquelles
inquietuds et van
portar a participar en molts
moviments socials, l’Hoac,
l’Associació
de Veïnes i Veïns de la Mistera, el Col·lectiu 8 de març, la
Cocupanca
i ara, últimament, en
grups
per
a
la defensa del poble palestí. Sempre
activa, sempre
dempeus.
En
tots aquests
grups i organitzacions
no cal dir
que el valencià ha sigut la llengua que
hi empràveu,
que tu vas continuar aprenent en els cursets del
Carles Salvador que es feien
a
la Unesco, i que actualment encara continues estudiant a
l’escola d’adults
de l’Oròsia
Silvestre.
Des
que et
conec el que més m’agrada de tu és la teua coherència: ets
feminista i
lluitadora i ho transmets en tot moment i
en qualsevol activitat que
faces.
I sempre et
sents arrelada
a la teua terra i a la seua cultura, lectora incansable i amb moltes
ganes de saber i conèixer més
i
més coses.
Tu
vas tindre eixa
“cambra
pròpia”
de què parlava Virginia
Wolf.
Des
de la teua botiga de Cocentaina transmeties
alguna cosa
més
que la simple venda de productes naturals
i ecològics i
hi
informaves
a tots d'activitats programades,
de les mocions que s'havien
de
presentar a
l’Ajuntament,
tancaves si tocava fer vaga, i també apropaves la nostra llengua i
cultura a les nouvingudes, que trobaven
en tu un lligam per connectar-se
a la nova realitat que estrenaven.
És
per tot això que et
crec mereixedora del reconeixement
que se't fa avui, perquè la llengua no continuaria sense els que la
parlem dia a dia i la transmetem
a tots els qui
ens
rodegen. I tu l’has sabuda
aprendre, conèixer, comunicar-la i estimar-la.
El
tinc molta enveja, tens una força immensa
i sempre vius
amb
bon humor i disposada
a ajudar a tots
Asun,
ets
preciosa i t'estime
molt.
Melines
Garcia, 9 de març de 2019