i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
divendres, 23 de desembre del 2005
Entrem a l'era de Capricorn
Uns minarets que s'aixequen entre verds,
i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
dimecres, 21 de desembre del 2005
Detesto l'infinit
Detesto l'infinit,
és massa llarg i ample,
però m'agrada perquè el trobo fet
un vuit tombat de panxa enlaire,
com un escarabat vençut injustament
per la física.
Detesto l'infinit, no sona a pluja
ni a cargol de mar ni a vent ni a campana ni a ocell
matiner: sempre m'ha fet por,
la por perfecta,
el clos d'on vaig sortir
vestit de rosa.
Màrius Sampere Passerell
Jerarquies, ed. Proa 2003
dimecres, 7 de desembre del 2005
Joan Antoni Climent
Ha mort l'amic Fullana, estimat per tots i totes els qui el vam conéixer. Us copiem un text que ha escrit Jordi Botella en la seua memòria.
ELEGIA
(A Alcoi, el seu poble i el nostre, se’ns ha mort com el foc Joan Antoni Climent
Fullana amb qui tant estimàvem)
Jo vull ser plorant el braç on et penjaves, company de molts anys. Tan prompte te n’has anat que hui et trobaran a faltar les oliveres de Muro i l’asfalt de l’Alameda; els cronopis de Cortázar i la bicicleta des d’on xerràvem de poesia en qualsevol cantonada; el somriure d’Adela que t’acompanya des del batxillerat al “Pare Vitòria” i els ulls de bellesa asiàtica dels teus fills; el bastó d’home savi i el silenci que havies triat des de feia temps.
Tant dolor se’ns concentra aquest matí d’hivern que per doldre’ns ens dol tot el cos. Un colp fred, com la lenta ganivetada d’un adversari covard, t’ha tombat. Has mantés, però, la mateixa dignitat que aquell heroi de Borges que a l’hora de morir diu : “Tápenme la cara”. I és que per a nosaltres tens la malenconia i el coratge dels herois – i amb tu tota la teua família- que no els val el dolor com a redempció. Per això són herois. I tu ja ho eres, tot un heroi, quan jugaves a futbol al Barranquet amb les teues cames de fil d’aram; o fugíem de la Policia Armada en gener del 76 per la Plaça de Bous de València ; o cremaves totes les naus a canvi d’un amor total.
Tornaràs, Fullana. Els valents com tu sempre tornen. En bicicleta o en bastó. Tornaràs amb el teu rostre esmolat de mosqueter francés i l’esguard clar d’un murer noble. I jo t’esperaré en qualsevol cantonada per a mamprendre la conversa que sempre deixàvem a mitges en els últims trenta anys: la victòria de la poesia contra la mesquinesa.
Tornaràs, Fullana. Els poetes com tu sempre tornen. Sempre a la recerca d’una veritat tant fosca com els plisplais que ens emboiregaren moltes nits de l’adolescència. Penja’t del meu braç, amic, i torna ara recitant a tota veu els teus versos:
m’és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments¡ i jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
ELEGIA
(A Alcoi, el seu poble i el nostre, se’ns ha mort com el foc Joan Antoni Climent
Fullana amb qui tant estimàvem)
Jo vull ser plorant el braç on et penjaves, company de molts anys. Tan prompte te n’has anat que hui et trobaran a faltar les oliveres de Muro i l’asfalt de l’Alameda; els cronopis de Cortázar i la bicicleta des d’on xerràvem de poesia en qualsevol cantonada; el somriure d’Adela que t’acompanya des del batxillerat al “Pare Vitòria” i els ulls de bellesa asiàtica dels teus fills; el bastó d’home savi i el silenci que havies triat des de feia temps.
Tant dolor se’ns concentra aquest matí d’hivern que per doldre’ns ens dol tot el cos. Un colp fred, com la lenta ganivetada d’un adversari covard, t’ha tombat. Has mantés, però, la mateixa dignitat que aquell heroi de Borges que a l’hora de morir diu : “Tápenme la cara”. I és que per a nosaltres tens la malenconia i el coratge dels herois – i amb tu tota la teua família- que no els val el dolor com a redempció. Per això són herois. I tu ja ho eres, tot un heroi, quan jugaves a futbol al Barranquet amb les teues cames de fil d’aram; o fugíem de la Policia Armada en gener del 76 per la Plaça de Bous de València ; o cremaves totes les naus a canvi d’un amor total.
Tornaràs, Fullana. Els valents com tu sempre tornen. En bicicleta o en bastó. Tornaràs amb el teu rostre esmolat de mosqueter francés i l’esguard clar d’un murer noble. I jo t’esperaré en qualsevol cantonada per a mamprendre la conversa que sempre deixàvem a mitges en els últims trenta anys: la victòria de la poesia contra la mesquinesa.
Tornaràs, Fullana. Els poetes com tu sempre tornen. Sempre a la recerca d’una veritat tant fosca com els plisplais que ens emboiregaren moltes nits de l’adolescència. Penja’t del meu braç, amic, i torna ara recitant a tota veu els teus versos:
m’és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments¡ i jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
dimarts, 18 d’octubre del 2005
XXIIIè premi de poesia MRM
Com cada any, la nostra associació convoca el premi de poesia "Manuel Rodríguez Martínez". Ací us deixem les bases perquè us animeu:
XXIIIè PREMI DE POESIA
“MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ”
Bases
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 10 de febrer de 2006, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà editat dins la col·lecció “Poesia”, de Brosquil Edicions, en el termini màxim d’un any.
El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Gaspar Jaén i Urban i Manel Rodríguez-Castelló.
7. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 4 de març de 2006, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.
A la ciutat d’Alcoi, quinze d’octubre de 2005
amicsdjoanvalls@ono.com
XXIIIè PREMI DE POESIA
“MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ”
Bases
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 10 de febrer de 2006, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà editat dins la col·lecció “Poesia”, de Brosquil Edicions, en el termini màxim d’un any.
El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Gaspar Jaén i Urban i Manel Rodríguez-Castelló.
7. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 4 de març de 2006, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.
A la ciutat d’Alcoi, quinze d’octubre de 2005
amicsdjoanvalls@ono.com
dijous, 5 de maig del 2005
Gràcies Pere!
CONTRIBUCIÓ A L´HOMENATGE DELS I LES POETES AL MESTRE JOAN VALLS I JORDÀ
Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.
Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...
He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.
He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...
Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!
LA RODA DEL CONEIXEMENT
No et resta més celebració
que la mida de la teua edat en la pell
que s‚avança
cap a l‚escorça dels arbres
sense noms.
El teu dolor té el sabor de les pomes àcides
i ametles verdes
més agres encara,
si la llengua de la soledat farceix tothora,
cerca lentament les osques de les llavors
tan bon punt com l‚àpex
cerca el solc de la llum cap avall,
quan les germanes s‚acomoden
i recorden el sentit tort de la soledat
i dels desigs.
Mentre, la fulla trifoliada ascendeix
lentament
cap a la roda del coneixement,
la flor del blau,
s‚amaga i reposa al bell centre
de la memòria:
Servirem els rònecs menjars esta nit
i ens prepararem per a les copes buides
de les ruges, dels pètals i dels vestits
I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,
cobrirem al llit la filla que no tinguérem,
la victòria de la clepsidra,
el cercle fosc, l‚anell en argent viu,
la rosa blava.
(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)
Pere Bessó.
Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.
Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...
He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.
He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...
Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!
LA RODA DEL CONEIXEMENT
No et resta més celebració
que la mida de la teua edat en la pell
que s‚avança
cap a l‚escorça dels arbres
sense noms.
El teu dolor té el sabor de les pomes àcides
i ametles verdes
més agres encara,
si la llengua de la soledat farceix tothora,
cerca lentament les osques de les llavors
tan bon punt com l‚àpex
cerca el solc de la llum cap avall,
quan les germanes s‚acomoden
i recorden el sentit tort de la soledat
i dels desigs.
Mentre, la fulla trifoliada ascendeix
lentament
cap a la roda del coneixement,
la flor del blau,
s‚amaga i reposa al bell centre
de la memòria:
Servirem els rònecs menjars esta nit
i ens prepararem per a les copes buides
de les ruges, dels pètals i dels vestits
I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,
cobrirem al llit la filla que no tinguérem,
la victòria de la clepsidra,
el cercle fosc, l‚anell en argent viu,
la rosa blava.
(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)
Pere Bessó.
dijous, 28 d’abril del 2005
Programa de diumenge 1r de maig a Alcoi
HOMENATGE AL POETA JOAN VALLS L'1 DE MAIG
Coincidint amb el 88è aniversari del seu naixement, i com ja és tradicional des de fa uns anys, diverses entitats cíviques, sindicats i partits polítics alcoians convoquen a la celebració, aquest diumenge 1 de maig, d'un homenatge al poeta Joan Valls i Jordà (1917-1989) a partir de les 13.00 h. a la Placeta del Fossar, enfront de la casa del carrer del Carme on l1autor visqué molts anys. Enguany fa, a més, cinquanta anys de l'edició de Presoner de l'ombra, trenta de Breviari d'un eremita urbà i vint d'Anys i paranys, tres títols ben significatius de l'obra poètica de l'autor homenatjat.
L'acte se centrarà enguany en dues actuacions: la de la Coral Polifònica Alcoiana, dirigida per Eduard Terol, que combinarà un repertori de cançons tradicionals ("Mareta", popular valenciana, i "Sense vent", popular d'Escandinàvia) amb d'altres dels nostres autors ("Homenatge a Teresa", d'Ovidi Montllor, "Al vent", de Raimon, i "L'estaca", de Lluís Llach); i la d'alumnes de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi, que recitaran poemes de Joan Valls.
Hi ha prevista també la presència de la dolçaina, amb el popular dolçainer japonès arrelat a Alcoi Hiroshi, i el tabalet, que tocarà Lluís Torró. L'acte es clourà amb la interpretació de La Moixeranga i una ofrena floral al monument que el poeta alcoià té dedicat a la popular Placeta del Fossar, obra de l'escultor Ismael Belda.
Coincidint amb el 88è aniversari del seu naixement, i com ja és tradicional des de fa uns anys, diverses entitats cíviques, sindicats i partits polítics alcoians convoquen a la celebració, aquest diumenge 1 de maig, d'un homenatge al poeta Joan Valls i Jordà (1917-1989) a partir de les 13.00 h. a la Placeta del Fossar, enfront de la casa del carrer del Carme on l1autor visqué molts anys. Enguany fa, a més, cinquanta anys de l'edició de Presoner de l'ombra, trenta de Breviari d'un eremita urbà i vint d'Anys i paranys, tres títols ben significatius de l'obra poètica de l'autor homenatjat.
L'acte se centrarà enguany en dues actuacions: la de la Coral Polifònica Alcoiana, dirigida per Eduard Terol, que combinarà un repertori de cançons tradicionals ("Mareta", popular valenciana, i "Sense vent", popular d'Escandinàvia) amb d'altres dels nostres autors ("Homenatge a Teresa", d'Ovidi Montllor, "Al vent", de Raimon, i "L'estaca", de Lluís Llach); i la d'alumnes de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi, que recitaran poemes de Joan Valls.
Hi ha prevista també la presència de la dolçaina, amb el popular dolçainer japonès arrelat a Alcoi Hiroshi, i el tabalet, que tocarà Lluís Torró. L'acte es clourà amb la interpretació de La Moixeranga i una ofrena floral al monument que el poeta alcoià té dedicat a la popular Placeta del Fossar, obra de l'escultor Ismael Belda.
divendres, 15 d’abril del 2005
Joan Valls i Jordà
JOAN VALLS I JORDÀ
(Alcoi, 1917-1989)
Després que he fet la troca del llarg torn laboral,
m’he llavat mans i cara. La brutor sol estendre
una pàtina fosca de gregari habitant
per l’òptima suma d’importants estadístiques.
Vaig al meu domicili del carrer dels Argadins,
que dóna a una placeta on hi ha, entre gespa i oms,
un bust de ferro vell dedicat a Azorín.
Bese la meua esposa. Parlem de coses vives
que van passant, que couen, que omplen el curs seré
de la nostra existència: els germans, els nebots,
els amics que prosperen. De fills, res. No en tenim.
Aquest eclipsi entronca un acord voluntari,
compliment d’un temps rònec de trista economia,
daltabaix desganat, positura benigna.
Els avis deien que cada fill que ve al món
duu un pa sota l’aixella. La innocent confiança
no ens inspira seguir tan clàssic optimisme.
Muller, mare política, canari i avant sempre.
Quan ve la nit descanse vulgarment. Tinc la pau
que, en cloure’m les parpelles, nivella excelsament
el meu somni de pària benigne, ací aturat,
donant senyals de vida sota un trespol anònim.
No em negarà ningú que açò és civilitat
i obediència pura als dictats establerts
de l’ordre social que adopten moltes víctimes.
(De Breviari d’un eremita urbà, 1975)
dimecres, 13 d’abril del 2005
Vella mar
Tot i que ja fa uns mesos, els nostres amics van llogar un microbus i van realitzar un viatge a Barcelona, on se celebrava un homenatge a dos dels poetes més nostres per entendre'ns, és a dir, l'Estellés i el Papasseit. Malgrat el vent de l'AP7, sobretot a l'alçada de les comarques de l'Ebre on sempre bufa més, vam arribar a la Barceloneta on ens esperaven els artistes del Principat. Vam fer una mena de processó cívica (no us agrada la paraula?) i vam acabar a la plaça Sant Just, just darrere de la plaça Sant Jaume, on vam llegir poemes d'aquests autors i de propis. Ací teniu una foto d'en Sergi Jover. Com això és de prova, doncs acabaré prompte amb la crònica. I ho faig amb una notícia del moment que us serà aclaridora
Valencians a Barcelona
Diumenge que ve, 14 de novembre, més de quinze poetes valencians, cridats pel poeta d'Alcoi Manel Rodríguez Castelló, i cantants d'albades de la Ribera –amb lletres compostes en aquesta ocasió per
Josep Lluís Sirera– es desplaçaran des de la ciutat de València a la de Barcelona per retre homenatge al poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit i al valencià Vicent Andrés Estellés, en el context de la
defensa de la unitat de la llengua catalana.
Una marxa cívica, a la qual se sumaran els gegants de la Barceloneta i de Santa Maria del Mar, començarà a les 11 del matí des de la plaça de Sant Miquel del barri mariner i papasseitià, continuarà pel Fossar de les Moreres –on es recollirà la senyera de TiC [Memorial 1714]–, seguirà pel carrer Argenteria i arribarà a la plaça Sant Just, als voltants de les 12.30, on al recital dels poetes s'hi afegiran les actuacions dels cantants Miquel Gil, Mariona Sagarra i MarcelCaselles.
Aquesta iniciativa, que els organitzadors han batejat com Vella mar, un embat per la cultura (www.vellamar.tk), farà un reconeixement, a la plaça Sant Just, del lluitador per la cultura Enric Tàrrega, cavaller valencià de nació catalana.
Josepa Obradors i Francesc Xavier Rosselló
Barcelona
Valencians a Barcelona
Diumenge que ve, 14 de novembre, més de quinze poetes valencians, cridats pel poeta d'Alcoi Manel Rodríguez Castelló, i cantants d'albades de la Ribera –amb lletres compostes en aquesta ocasió per
Josep Lluís Sirera– es desplaçaran des de la ciutat de València a la de Barcelona per retre homenatge al poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit i al valencià Vicent Andrés Estellés, en el context de la
defensa de la unitat de la llengua catalana.
Una marxa cívica, a la qual se sumaran els gegants de la Barceloneta i de Santa Maria del Mar, començarà a les 11 del matí des de la plaça de Sant Miquel del barri mariner i papasseitià, continuarà pel Fossar de les Moreres –on es recollirà la senyera de TiC [Memorial 1714]–, seguirà pel carrer Argenteria i arribarà a la plaça Sant Just, als voltants de les 12.30, on al recital dels poetes s'hi afegiran les actuacions dels cantants Miquel Gil, Mariona Sagarra i MarcelCaselles.
Aquesta iniciativa, que els organitzadors han batejat com Vella mar, un embat per la cultura (www.vellamar.tk), farà un reconeixement, a la plaça Sant Just, del lluitador per la cultura Enric Tàrrega, cavaller valencià de nació catalana.
Josepa Obradors i Francesc Xavier Rosselló
Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)