100 ANYS, CENT POEMES. Nova antologia de Joan Valls

 

Carles Mulet guanya el premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia

El poeta de Gata de Gorgos (1953) Carles Mulet i Grimalt ha estat guardonat amb el XXXIVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que convoca l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, per la seua obra Talismà. El llibre, número 119 d'Edicions de la Guerra de l'editorial Denes, col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer, fou presentat ahir al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa cerimònia foren lliurats els guardons dels XXIII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català, sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró, al mestre, escriptor i activista Alexandre Agulló en l'apartat individual i al periòdic quinzenal El Gratis, capçalera present a les comarques centrals valencianes des de fa 30 anys. Al premi de poesia s'havien presentat 89 treballs d'arreu dels Països Catalans. El jurat d'aquesta trentaquatrena edició del premi fou integrat per Manuel Bellver, Imma López Pavia, Begonya Mezquita, Isabel Robles i Manel Rodríguez-Castelló.

Carles Mulet, que és membre del consell de redacció de la revista L'Aiguadolç de l'Institut d'Estudis Comparcals de la Marina Alta i viu a Pedreguer des de fa molts anys, havia publicat narrativa (Els mons d'Aixa, 1981; Amarg com el sèver, 1983; Cossos i mossos, 1998), diversos estudis sobre l'obra de Maria Ibars, fra Pere Esteve o Joan F. Mira i, en poesia, la carpeta Crestalls de desig amb litografies de Josep Pedrós Ginestar (1986), Quadern de sal (2011) i Viatjar descansa (2015), Premi Senyoriu d'Ausiàs March. Talismà és un llibre perfectament travat, de caràcter unitari, dividit en set seccions de set poemes cadascuna. Cada secció pren el nom d'una runa (signe alfabètic de les antigues llengües germàniques associat a algun tipus de poder esotèric) i les set runes, organitzades aleatòriament, van establint l'eix temàtic de les parts, que giren sobre la memòria de la infantesa, l'amor i el desig, l'autoconeixement i l'enigma de la vida i de la mort, la corrupció de la vida pública i el compromís social… La de Mulet és una poesia feta de suggerències més que no pas de subratllats, volgudament sintètica i austera en l'ús dels recursos expressius i d'efectes perdurables. La coneguda cita de T. S. Eliot que precedeix el poemari és ben explícita sobre el caràcter genesíac que l'autor atribueix al treball poètic com a expressió de l'experiència vital: «Despunta l'alba, i un nou dia es posa / a punt per la calor i el silenci. Mar enllà el vent de l'alba / s'arruga i llisca. Sóc aquí / o sóc on sigui. Al meu principi» (trad. Jordi Cornudella). El primer poema, que pertany a la secció Hagall (base del recorregut experiencial: la infantesa), diu així: «Enllà on es perd el dir / l'abraçada on l'ànsia es desbasta / com constreny el galze / i salva // només el bressoleig candit d'un núvol / el batec d'una merla a dins del puny / esporuguida // el deliri bufant un cor de brasa».

L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls en l'any del centenari del poeta (1917-1989) tingué també paraules d'homenatge a l'autor alcoià amb la lectura de poemes de Posicions terrenals (1969) i a Ovidi Montllor, de qui la vespra es complien vint-i-dos anys justos de la mort. Sofia Moltó, acompanyada per Juan Mateo i Josep Maria Gadea a les guitarres, cantà tres cançons compostes per aquest darrer sobre poemes de Joan Valls. Per la seua banda el cantautor alcoià Hugo Mas va interpretar quatre versions de poemes de Valls que integraran l'àlbum que està a punt de veure la llum i que és dedicat íntegrament al poeta alcoià. Les paraules dels guardonats Alexandre Agulló (de qui féu la semblança Jordi Tormo), Santi Sempere (en nom de l'equip d'El Gratis) i Carles Mulet, i els conductors de l'acte, Emma i Manel Rodríguez-Castelló, completaren una vetlada a què assistí un públic nombrós que aplaudí generosament cada intervenció. L'acte, que havia començat poc després de les 20.00 s'allargà fins quasi les 22.00.

Alcoi, 12 de març de 2017