divendres, 19 de juny del 2009

Article d'Emma Rodríguez sobre l'afer Seguí

Des de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lamentem l'actitud paranoica del fins ara comissari d'exposicions del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Josep Lluís Seguí, que seria irrisòria i no mereixeria més comentaris si no fos que, a través d'un escrit enviat a artistes i a la premsa, el susdit excomissari, amb tot de falsedats infundades, intenta desacreditar, acusant-la de censora i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, la veterana entitat cultural alcoiana, exemple precisament de compromís cívic i de treball en defensa dels drets humans i molt especialment el d'expressió. Reproduïm ací l'article que la presidenta del Club i sòcia d'Amics de Joan Valls Emma Rodríguez Castelló ha fet en resposta a l'excomissari (hi ha noms que ni fets a posta).




Potser el tedi o potser la calor sufocant, ens fa perdre l’oremus. Potser ambdues coses alhora. El fet és que aquesta setmana Josep Lluís Seguí, comissari d’exposicions a la Unesco, ha patit una mena d’insolació preocupant. Com un déu absolut i omniscient ha llançat una poalada d’aigua freda que, lluny d’apaivagar la xafogor primaveral, ha provocat una cremor inexplicable entre els centenars de socis del Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi. Lluny de sentenciar ningú per actuacions que clamen el cel, provarem de trobar una explicació lògica a les humiliacions del senyor Seguí.
En una llampegada d’ira, J.L. Seguí ha desmuntat l’exposició amb la mateixa rapidesa amb què la va muntar. La raó: dos quadres descansaven sobre una cadira i un d’ells amb el vidre trencat. Degué pensar que la directiva del Club havia censurat els quadres i que per això no penjaven a les parets (res més lluny de la realitat, senyor Seguí!). De vegades els reflexos es poden alentir però, vés per on, l’exposició ja feia dies que s’havia inaugurat i si algú haguera decidit censurar-la, simplement no l’hauria exhibida.
Una persona que treballa en el món de la cultura i l’art i que fa aportacions a premsa, ha de ser suficientment intel·ligent com per trobar una explicació a aquest accident i no precipitar-se a enviar comunicats ofensius als mitjans de comunicació, als partits polítics i als artistes, que tan respectuosament han tingut cabuda en els locals de la Unesco. Potser no cap en una ment tan retorçuda pensar que els quadres han caigut per algun motiu que desconeixem. La qüestió és que l’anècdota li ha valgut per afirmar que ha sigut “un acte de censura i punt”.
Això és tot. Vet ací la lògica de la conclusió. Res més.
Volem acallar les veus d’aquells que el creuen; perquè les nostres no són ni actituds paleolítiques ni dictatorials, ni actes indignes i bruts, fora de lloc i de temps.
Lamentem no donar nom dels responsables de la censura perquè aquest vocable no entra en el nostre diccionari. Lamentem dir-los que, de moment, no hi ha dimissions. Permeta’ns, senyor Seguí, continuar vivint amb la consciència tranquil·la. I sàpiga que, malgrat el mal oratge, malgrat que es torne a atemptar contra la nostra reputació, defensarem la llibertat d’expressió i passarem full als episodis que ens sotmeten a tractes degradants com el que vosté ens ha regalat. Així ho avalen els anys treballant per Alcoi, així ho constata la gent que ens coneix. Només ells i elles tenen la raó, crega’ns.

Emma Rodríguez Castelló