COMIAT FINAL
En la mort de l'amic
Manuel Rodríguez Martínez
te n'has anat, amic d'amor plural,
deixant-nos un enyor immustigable,
una mort fecunda de bon blat.
La flor de l'empatia en tu era el signe
de l'home bo que cerca tot germà
per guarir-lo de boires enigmàtiques
i de verí feixuc al fons mental.
A punt tenies la paraula amiga
com una ofrena de fraternitat
i el càlid esplendor del teu gran cor
que en l'hora destinada t'ha fallat.
Metge irradiant fulgors d'auxili, metge
de vincles intensius cara al malalt,
a qui lliuraves els acuraments
amb un somrís que li estroncava el plany,
amb un somrís on la filosofia
li aclaria les ombres espectrals.
Al poble restarà, en vasta presència,
la immensa magnitud que en tu ha arribat,
com un vèrtex d'altívola muntanya,
a enlairar-se en la joia del treball
per assolir, amb ulls i ànima atents,
la saviesa del camí més clar,
quan la idea d'un món comunitari
lluita per la sagrada llibertat.
Arrelares al poble i vas fer teua
la dolça llengua que estimaves tant
i en ella et mantingueres amb fermesa
–inquiet per la troballa lexical–,
com un fill entranyable que volia
capir el suc joliu dels alcoians.
Molts trets del teu caràcter expansiu
es queden en la veu per esbrinar.
I si el misteri del silenci que ara
traça uns punts suspensius de buit glaçat,
els qui t'hem conegut en la clarícia,
amic de bonhomia excepcional,
no oblidarem la càlida fulgència
del teu seny i el teu cor il·luminats.
Joan Valls i Jordà
[Aquest poema fou publicat a La Casa del Pavo, suplement cultural del periòdic Ciudad de Alcoy, el 20 de gener de 1983.]
🌾 🌾 🌾
🌿 🌿 🌿
Poema preciós. M'ha fet sentir les emocions d'un comiat. Gràcies Manel.
ResponElimina