Poemes de Joan Valls recitats per alumnes de 6è del Col·legi El Romeral d'Alcoi. És un treball coordinat pel mestre i poeta Francesc Pou.
🌹
🌹
🌹
🌹
dimarts, 4 de maig del 2021
diumenge, 2 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
Francesc Rodrigo, VIIè premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez
Ciutat d'Alcoi 1991,
recita "Rebel en solitud", de L'íntim miratge
(Joan Valls i Jordà, 1959)
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
L'1 de maig de 2017, a la Placeta del Fossar alcoiana, va tenir lloc un homenatge especial a Joan Valls i Jordà, el del 100è aniversari del seu naixement. En altres llocs d'aquest blog podeu resseguir aquelles petjades, però avui en què tornem a homenatjar el nostre poeta, quatre anys més tard, reproduïm aquest vídeo gravat en aquella ocasió. Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo interpreten una cançó de Cent serafins (1975), "Canvi de llengua", una paròdia divertidíssima de tots aquells que, creient-se la moda, abandonaven (i abandonen) el valencià per parlar un castellà que en el moment en què ho radiografia l'acerada ploma de Joan Valls resultava molt més macarrònic i ridícul que el que fan servir ara. Senyal que "la ciencia avanza que es una barbaridad" i que el castellà va imposant-se de mica en mica amb tota naturalitat entre nosaltres. La mateixa coentor, però, de banda a banda. Ai!
"Canvi de llengua" (Cent serafins, 1975), Joan Valls i Jordà.
Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo,
Plaça del Fossar, Alcoi, 1 de maig de 2017.
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
El batec infinit
dins el meu clos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.
Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de la faula
com el cant isolat del rossinyol.
Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i el desfici,
del neguit que incendia el pensament.
Jo sóc tan sols la lluïssor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercé del vent.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
Recitació: Begonya Mezquita i Emma Rodríguez Castelló
dissabte, 1 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
VELLA COBLA
espere l’amor.
La brisa polsava
les citres dels xops
i un fanal de lluna
argentava el món.
–Boig de bojos, boig!
Em deien a cor
burletes granotes
des del fons del toll.
A vora del riu
ja no espere, no,
veritat florida
que em porte l’amor,
perquè les granotes
no saben que jo
sóc ocell altiu
i somniador.
ESBANDIDA
humilment entusiasmada.
En ella hi ha mil aromes
d’alta carena enlairada,
cingles de la vall d’Alcoi
i llomes de Cocentaina,
on es respiren les aures
de la vasta serralada
i en quimeres volanderes
el poema es torna àguila.
Ma cançó creua les serres
con un vent de tramuntana.
[Joan Valls i Jordà, La cançó de Mariola, 1947]
🍃 🍃 🍃
Recitació: Diana Valor
#JoanValls104Anys
Blava plenitud
davant la mar he pensat
que la vida és una estela
perduda en l’eternitat.
Sóc ocell d’altes carenes
on l’oratge trenca i trau
gris de roca i saba dolça
de pins i de lliris blaus.
On llançar el crit de goig,
en la terra o en el mar?
On ordir millor garlanda
de versos que van lliurant
el misteri en recta línia
i el somni en la blava pau?
Diu adéu una gavina
a l’estàtic vianant
amb les seues puntes blanques
de dos mocadors alats.
I és el triangle llatí
de la vela de la nau
un somrís de benvinguda
entre l’or que declinant
fixa violes a l’aigua
amb un foc d’estels bressats.
Amb set de blava harmonia
de la serra jo he aplegat,
fins que mon pulmó arravate
més brisa, més llibertat.
[Joan Valls i Jordà, Grumet a soles, 1958]
🌿 🌿 🌿
Recita Francesc Pou
#JoanValls104Anys
Dansa de la rosa
Bellesa exacta que has donat a l'aire
un centre d'esveltesa i de ventura,
i per ésser model de criatura
tornaràs a les mans del Terrissaire.
El teu ritme de càlida mesura
serà breu, però un goig d'escuma i flaire
emplenarà aquest món. Tot tindrà un caire
d'harmonia al bell pas de ta figura.
Resum ingènit de poncella tendra,
joiosa saba de fidel corol·la,
alba de carn en resplendor vivent.
Si un jorn has d'ésser sospir que s'escola,
plany de recança i avenir de cendra,
la teua dansa viurà eternament.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
Recitació: Manel Rodríguez-Castelló
#JoanValls104Anys
📣 Avui, 1r de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora,
fa 104 anys que va nàixer el poeta alcoià Joan Valls i Jordà (1917-1989).
🌹 🌹 🌹
Ho celebrem, una vegada més, amb les seues paraules,
amb el seu exemple cívic, amb el seu compromís nacional i social.
#JoanValls104Anys
🌱 🌱 🌱
Foto d'Empar Sáez,
Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
Ciutat d'Alcoi 2014
TOC DE POESIA
Trèmulament covem,
a la penombra tàcita,
els vocables translúcids
del que es diu poema.
Subtilitat alada
pel goig immensurable,
filla ardent del silenci.
Ja en l'edat alquimística
de les tristes troballes,
assatgem l'infinit
com un joc d'aigua pura
en clara correntia.
No cal sinó percebre
i desxifrar la suma
del somni. Així sabrem
el temps transcorregut
del rumb que ens encoratja
com un destí segur
fins a la gran blavor
del cel i de la mar
llargament assequibles
i que ens donen conhort
de resurrecció,
mentre totes les coses
vibren d'esvelta gràcia.
[Joan Valls, La rosa quotidiana, 1990]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)