🍄 En aquest vídeo d'homenatge a Joan Valls en el seu 103è aniversari, que es compleix demà, el metre, amic i poeta Francesc Pou ens recita Verins a l'abast, composició que forma part del llibrre Quadern vermell (1986), ressenyat a propòsit del vídeo anterior.
📝 Francesc Pou (Alcoi, 1963) és autor dels poemaris De fil de veu (2009), en col·laboració amb Alexandre Ros, Camí de Benassait (2014) i Cel d'horabaixa (2019).
🕯️ Aquesta és la lectura que en homenatge a Joan Valls ens ofereix el poeta Eduard Marco des de Borbotó. Es tracta del tercer dels Sonets d'insistència pertanyents al llibre Quadern vermell, publicat l'any 1986.
✍️ Eduard Marco Escamilla (1976) va guanyar amb La quadratura del cercle el 31è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi (2004), llibre que fou publicat per l'extingida i fugida editorial Brosquil l'any següent. Van formar part del jurat Manel Alonso, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Manel Rodríguez-Castelló i Jordi Segura. Altres poemaris de l'autor són Ideologiari, Refugi incòlume (I Premi Carles Salvador) i Càbala (2007).
📚 Pel que fa a Quadern vermell, es tracta de l'últim llibre publicat en vida de l'autor per la Diputació de València amb pròleg d'Antoni Revert. La línia de revisió històrica i l'ajustament de comptes amb el franquisme iniciats amb Les hores vives en 1978 troben en aquest volum el seu punt culminant. El llibre formaria un grup juntament amb el ja citat Les hores vives i Anys i paranys (1983).
🌤️ El batec infinit, de Les roses marginals, és el poema que ha triat el poeta Eduard Batlle per gravar aquest magnífic vídeo que us oferim avui.
✍️ Eduard Batlle (Lleida, 1974) va guanyar amb Registre fòssil (Edicions de la Guerra, 121, 2018, pròleg d'Anton Not) el 35è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. Van formar part d'aquell jurat Núria Cadenes, Maria Josep Escrivà, Joan Navarro, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. És autor també d'Elogi del desassossec (2010) i de Suite borgenca (2016).
🌹 Les roses marginalsfou publicat per compte del mateix Joan Valls a la impremta Hispania d'Alcoi en 1965 amb un pròleg de José Vicente Mateo. Es tracta d'un llibre de sonets de caràcter eminentment introspectiu, d'indagació en les pròpies circumstàncies de vida i de reflexions sobre la seua condició de poeta. "Malgrat la solitud i les absències, / tota roca té un somni de volcà" ("Foc central").
📡 Ens ha arribat el tercer vídeo d'aquest homenatge obert i col·lectiu a Joan Valls i Jordà per l'1 de maig, 103è aniversari del nostre poeta. Es tracta del poema Goig del camperol gravat i recitat per Fausto Botí i Valls, amic i soci de la nostra entitat des del primer moment i nebot del "millor poeta del carrer del Carme" (com li agradava de definir-se amb un xic d'amable ironia).
📕
El poema pertany al llibre fundacional de Joan Valls per a la poesia catalana, el per això emblemàtic La cançó de Mariola, publicat per compte propi en 1947. Es tractava, sense que segurament el seu autor ho sospités, del segon poemari que es publicava en valencià al País Valencià de la postguerra. Escrit encara amb la gramàtica prefabriana apresa de manera autodidacta en un llibret del Pare Fullana, quan vingué l'hora de publicar la seua Obra poètica en 1981 (que incloïa des d'aquest llibre fins al Breviari d'un eremita urbà) el poeta el va refer de dalt a baix i el va adaptar a la normativa moderna. L'any 2007, a cura de Manel Rodríguez-Castelló, que també en signa el pròleg, va aparèixer la tercera edició de La cançó de Mariola (Edicions de la Guerra, 65, de l'Editorial Denes).
📱Ací
teniu el segon vídeo, amb el poema Ària blava
recitat per Marta Pérez i Sierra amb
fotografies de M. Rosa Vila i
la música El dofí blau
de fons.
✍️ Marta
Pérez i Sierra va guanyar el
36è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi amb
el seu llibre Escorcoll en
2019, que va editar Edicions del Buc amb el nombre 17 de la seua
col·lecció. L'autora viu a Barcelona i ha publicat un bon feix de
llibres de narrativa i poesia entre els quals Compte
amb el buit (2018) o
Llavors els peixos
(2017), aquest darrer en col·laboració amb el pintor alcoià Jordi
Vila.
📕 Pel
que fa al llibre a què pertany el poema de Joan Valls i Jordà
Ària blava, Presoner
de l'ombra (1955), es
tracta del segon poemari que l'autor va publicar a l'Editorial Torre
de València, la més representativa del procés de recuperació de
la nostra literatura en plena postguerra. El llibre, publicat després
de L'home pot ésser
àngel, de 1952,
confirmaria el canvi de rumb iniciat pel poeta amb La
cançó de Mariola (1947)
i la consolidació d'una de les veus més importats de la poesia
catalana de l'època.
📱El primer dels vídeos amb poemes recitats de Joan Valls correspon al gravat per Imma López Pavia, que llig el poema Fidelitats (Les hores vives, 1978).
✍️ L'autora va guanyar el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi l'any 2015 amb el seu primer poemari, Santuaris, número 114 de la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. Recentment ha aparegut el seu darrer llibre Solsticis, Premi Teodor Llorente 2019 de la Pobla de Vallbona, a l'editorial Vincle.
📕 Pel que fa a Les hores vives de Joan Valls, un dels seus llibres majors, fou finalista del Premi Erato de Figueres, però com en altres ocasions, l'autor se'l va haver de publicar ell mateix a la impremta Hispania alcoiana amb un pròleg d'Enric Botella Oltra.
📸 Primera composició fotogràfica de l'homenatge a Joan Valls 2020. Sobre una imatge captada i treballada per Mavi Mezquita, Begonya Mezquita ha construït aquesta imatge amb uns versos del llibre Versos a Sara (1967).
✏️ Ací teniu el segon lliurament-publicació de poemes escrits i inspirats en Joan Valls. Es tracta en aquesta ocasió d'alumnes del Centre Públic d'Educació Especial Tomàs Llàcer d'Alcoi i que van ser guardonats en el Concurs de micropoemes a Joan Valls en l'apartat NEE l'any del centenari del naixement del nostre poeta, en 2017.
📖 El treball, de caràcter col·lectiu, va ser coordinat pel nostre amic, mestre i poeta Francesc Pozo. I ací els teniu:
✏️ Fem el primer lliurament-publicació de poemes escrits per alumnes de l'IES Pare Arques de Cocentaina dirigits per l'amiga i professora de valencià Diana Valor.
📖 Els textos van ser escrits, com podeu veure, per alumnes de 1r i 4t d'ESO per al Concurs de micropoemes basats en Joan Vallsorganitzat per l'Ajuntament d'Alcoi, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià i Aramultimèdia. Els treballs de Abderraman Niny, Carlos Quiles i Alba Gallego van estar premiats en les seues categories respectives.
📚
JOAN
VALLS
I
JORDÀ
Superació
El
gran Joan Valls i Jordà
va
patir bastant de petit,
mes
les dificultats superà,
i
en genial poeta es convertí. [Abderrahman
Niny Sobai El Idrissi, 1r ESO]
🎥 Recuperem, el Dia de l'Entrada alcoiana, "Valls no es fa vell", l'experiència docent en forma d'espectacle que al voltant de poemes de Joan Valls va dirigir l'amic, escriptor i professor de secundària durant molts anys Jordi Botella amb alumnes de 4t d'ESO de l'IES Pare Eduardo Vitoria d'Alcoi en novembre de 2017, any del centenari del nostres poeta. El vídeo fou gravat en el seu moment per personal del periòdic digital Página66.
📣 El proper 1 de maig és el 103è aniversari del naixement del nostre poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989).
📆 Fa molts anys que aquest dia les Amigues i Amics de Joan Valls celebrem el seu naixement a la popular Placeta del Fossar alcoiana, davant per davant del que fou el seu domicili familiar al carrer del Carme i on hi ha una escultura dedicada al poeta obra d'Ismael Belda.
😷 El confinament pel coronavirus ens impedeix enguany celebrar el nostre homenatge a Valls a l'aire lliure amb lectura de poemes, cançons, parlaments, El cant dels ocells i La Muixeranga d'Algemesí interpretades per Hiroshi Fujii i Lluís Torró i una ofrena floral.
👉🏼 És per això que avui, Dia dels Músics a la nostra ciutat, amb Sant Jordi de llibres 📚 i roses 🌹🌹🌹🌹 i festes girant la cantonada, de bracet amb el 25 d'Abril Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, comencem a presentar i difondre treballs inspirats en poemes del nostre autor.
🎤 🎥 I comencem amb dos vídeos amb les cançons "Retrat fraternal" i "Canvi de llengua" musicades per Josep Maria Gadea (guitarra), amb la veu de Sofia Moltó i la guitarra de Juan Mateo. Les gravacions van ser fetes al Centre Cultural d'Alcoi el 14 de setembre de 2018 i al Centre Cultural de Castalla el 5 de juliol de 2018 respectivament.
😘 Esperem que en gaudiu i que ajudeu a difondre si us ha agradat.
En els propers dies anirem mostrant nous treballs.
Per commemorar els 25 anys de vacances de l'Ovidi, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics (COM) ha posat en marxa la difusió de gravacions de diversos músics del país que interpretaran les seues versions de cançons de l'artista alcoià. La primera d'aquestes versions l'ha feta l'amic Hugo Mas sobre la popular cançó El meu poble Alcoi, amb què l'Ovidi va reintepretar magistralment el tema de Jacques Brel Le plat pays (1962). La cançó de l'Ovidi va circular en gravacions clandestines durant els darrers anys del franquisme i sonava de tant en tant (com sempre, amb permís de l'autoritat incompetent) en algun directe. Quan al cap de molts anys l'Ovidi es va decidir a gravar-la per fi, a aquella lletra que tothom sabíem de memòria hi va introduir un quants però fonamentals canvis. I així quedà una mostra magnífica del gust de l'Ovidi pel detall, pel treball fet a poc a poc, de la seua voluntat de perfeccionament i rigor infatigable que fou marca de la casa. La nova versió havia de ser un dels temes que integraven el Verí good –i l'únic que va arribar a gravar el juny de 1993– juntament amb altres cançons que ja no es van poder gravar per culpa d'aquella maleïda malaltia que se'l va endur tan prematurament com sovint se'n duu els més bons.
Heus ací, doncs, aquesta mena d'himne oficiós i popular d'Alcoi en la versió d'Hugo Mas, que ha rescatat la primera lletra que va tenir la cançó. Doneu-li corda, difoneu-la aquests dies de confinament, d'incerteses però també d'esperances, perquè ara al nostre poble i a tots els pobles "d'homes que han volgut llibertat" els és més necessària que mai.
(Entre parèntesi us confessaré que quan l'Ovidi n'enllestia la versió definitiva em va telefonar per consultar-me com havia d'escriure correctament el nom del nostre barranc més emblemàtic, aquell dels dos braços oberts. Vaig tirar mà del savi Coromines i li vaig dir que a l'Onomasticon hi apareixia la forma 'cint', relacionat amb el verb cenyir, com cintura o cinturó, i que 'cinc' devia ser una reinterpretació popular per proximitat al nombre cinc, ja que la forma primigènia devia haver caigut en desús i la gent ja no la reconeixia, cosa que afavoria l'emmudiment que els alcoians fem amb algunes oclusives finals, com en el cas de pon[t] sense anar més lluny. Així doncs Barranc del Cint, solució que va donar disciplinadament per bona. Però potser l'excessiu zel o la desorientació del corrector del text de l'antologia Ovidi Montllor de 2000 va tornar al ja superat Barranc del Cinc i així s'ha quedat, de moment.)
