Cos
de dona del cos de les dones
lòbuls
que busquen dolços equilibris
redoneses
al migjorn.
Cos
de dona que no és l'ombra de Lot,
cos
que navega sense pressa, que ja no es gira fet estàtua de sal
perfil
de tossudes maregasses
quan
l'onada diu l'onada.
Cos
de dona, noves primaveres
cabells
que despentinen el vent
ulls
d'aigua, mans obertes
donem-nos
ales pel plor de l'absència
somniadores
contra la ferida
que
no triem el buit contra el buit.
Cos
de dona del cos de les dones
sincronia
exacta de vols sense retorn
jardins
de sempre començar
poder
triar i poder contradir
créixer
com la mar sense baranes
cos
de dona que té cames i cua d'escata.
Dones
de davantal, micròfon, pissarra,
bisturí,
pinzell i mascareta
dones
del me too, xiquetes dels rohingyas,
joves
segrestades per Boko haram.
Dones,
cos de dona,
repensem
el món, fem-lo nostre.
Begonya
Mezquita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada