Assegura Fernando Giner que des que té ús de raó política l’amor de la seua vida ha estat la seua terra. Ignore com li deu haver sentat tan solemne declaració a la seua esposa. Ignore fins i tot si el president té esposa, però en qualsevol dels casos jo no m’ho prendria a la valenta. Són coses que es diuen i que queden molt bé perquè no fan mal a ningú, com la música ambiental, una pintura discretament abstracta, una americana senzilla i elegant. De fet el nostre personatge no sap com anomenar l’objecte de tan fidel passió, si Regne de València o Comunitat Valenciana, que és tant com si hagués afirmat que l’amor de la seua vida era Conxita o Pepita, ara no me’n recorde. El que ja no està tan clar és això de la “raó política”. Sabem més o menys què és tenir ús de raó perquè com amor, terra, regne o Conxita són paraules que ens vénen sovint a la boca i així ens fa l’efecte que sabem el que diem. Però ús de raó política… De no ser que Giner vulga referir-se amb tan misteriosa fórmula al seu pas successiu per la Falange, Unió Valenciana i el PP fins a encabir les seues natges en la suprema poltrona de la Diputació. Si fos així hauríem de considerar que tan fastuosa declaració d’amor a la terra constituiria un salconduit infal·lible que et permet travessar tota la gamma dels blaus amb absoluta impunitat i en ple ús de les facultats racionals. Un amor tan gran ho disculpa tot. Què importa que Juan Soler, per exemple, s’unfle a pilotades urbanístiques si tot ho fa perquè estima València, o el València, que és el mateix? Etcètera. Hi ha amors que maten, en efecte, sobretot aquells que brollen de la passió més desenfrenada o de certes raons polítiques i pecuniàries. De fet a aquest país, regne o comunitat li sobren amants declarats que ens el porten al naufragi i li falta bona cosa de raó política, que deu ser, vistos els antecedents, una cosa ben distinta al que representa l’eximi president.
M. Rodríguez-Castelló
Publicat a Levante-EMV, 18 novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada