Normes del bon rapsode i la bona rapsoda

Ací teniu un poema d'Estellés.Tot seguit,trobareu una série de recomanacions per recitar un poema comdéumana.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
(Homenatge a José Martí)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
........................

Normes del bon rapsoda

1. Per començar, cal conéixer (i sentir) el poema. Recordeu que LA POESIA HA D’EIXIR DE DINS, I PER EIXIR HA D’HAVER ENTRAT.
2. És recomanable conéixer bé i pronunciar correctament els fonemes i els sons de la nostra llengua. Posarem especial atenció en les consonants sonores: paisatge, rosa, senzill, platja, etc. i en les palatals: bellesa, caramel, penjoll, etc.
3. Heu de saber comunicar allò que dieu, a través, sobretot d’una entonació creïble d’allò que es diu o que es llegeix.
4. Heu de situar les pauses del poema, al final del vers i, de vegades al mig (pauses sintàctiques), no tingueu mai pressa per acabar.
5. Respecteu el ritme i penseu que és com cantar una cançó.
6. Cal que trobeu les paraules o frases clau del poema per posar-hi l’èmfasi que necessiten.
7. Heu de saber distingir les síl.abes tòniques per donar-hi intensitat. Recordeu que en valencià sempre comptem fins l’última síl.laba accentuada.
8. Convé aguantar el to fins al punt o final de vers i no baixar l’última síl.laba (més aviat pujar)
9.VIVIU EL POEMA I EL FAREU VIURE