Anvers(os) d'Alcoi

Definitivament els he de donar la raó a tots aquells que pensen que organitzar a Alcoi alguna activitat cultural en el mes d'abril és perdre el temps. En abril tot és festa o, necessàriament, tot, o quasi tot, ha de girar al seu voltant.
Amb el suggerent títol de “ Vers(os) a Alcoi “, i dintre de la IV Setmana del llibre, la Xarxa de Biblioteques d'Alcoi va organitzar tot un ventall d'activitats al voltant de dos dels seus poetes més representatius i coneguts: Joan Valls i Juan Gil-Albert. De les tres conferències programades sobre l'autor de La cançó de Mariola ( una d'elles s'anul·là per manca de públic), vaig poder assistir-hi a dues, i la veritat és que van estar d'allò més interessants. Però allò que em va sobtar, decepcionar i que m'ha fet reflexionar i escriure aquestes quatre ratlles, va ser la pobra, pobríssima, vergonyosa assistència de públic. Efectivament és abril i, com deia més amunt, és un mes per a molts sagrat, però dic jo, tant poc dóna Alcoi perquè només assistiren unes cinc o sis persones? És possible que interesse a tant poca gent l'obra del millor dels nostres poetes? Sí, ja ho sé que és abril, però és que aquesta IV Setmana del llibre estava organitzada per la Xarxa de Biblioteques i amb la col·laboració del Centre Cultural, la CAM i la Universitat d'Alacant. Cinc o sis persones són tota la capacitat de convocatòria que tenen aquestes entitats? Vull creure que no, però se'm fa una mica difícil imaginar que aquestes tres conferències no interessaren a estudiants, professors de català, escriptors, poetes o públic en general, tot i que, a més a més, es tractava d'un poeta alcoià.
Però aquest fet no és anecdòtic, ja que unes quantes setmanes abans, i segons vaig poder llegir en aquest mateix periòdic, el músic i professor Àngel-Lluís Ferrando donà unes conferències sobre la història de la música alcoiana i l'assistència fou tres quarts del mateix.Què passa, que als alcoians tampoc els interessa la música? Aquests dos fets ocorreguts quasi al mateix temps ens haurien de fer reflexionar. El tema cultural a la nostra ciutat comença a ser preocupant. La Festa és una manifestació cultural necessària, i per a molts alcoians i alcoianes la més important, i per això és comprensible que s'hi dediquen tants i tants esforços, però és evident que no és l'única. Segurament, si sabérem coordinar i canalitzar millor tots aquests esforços aconseguiríem una major diversificació i participació dels alcoians en altres manifestacions culturals. El mateix Ramón Climent, director del Ciudad, ens recordava l'altre dia que li ha sentit dir moltes vegades a Javier Morales, president de l'Associació Sant Jordi, que “ la Festa no pot ser el més important de la vida”. Bé, ens agrade o no és evident que per a molta gent sí que ho és, però el què hauríem d'aconseguir és que no siga l'única manifestació cultural que li interesse i on participe. Si només una petita part dels esforços que cadascú dedica a la Festa, els invertís en altres manifestacions culturals, podríem ser el referent de moltes coses més, a banda de la Festa. S'imaginen com seria Alcoi si aquesta capacitat d'organització i participació que implica la Festa, aquest orgull “per donar esplendor” també s'invertiren en la música, el teatre, la llengua, la literatura…
Ningú dubta que Alcoi és una ciutat acollidora, que al llarg dels seus set segles i mig ha sabut ser capdavantera en moltes coses i ha estat imitada, envejada i desitjada. Tot aquest solatge ens ompli d'orgull i satisfacció, és el revés del nostre poble. Però d'uns anys ençà, i al meu parer, hem perdut pistonada. Per això, aquests dos exemples que abans els he contat només són una petita mostra de l'altra cara de la moneda, l'anvers que ens hauria de preocupar. A banda de la Festa, la cultura en aquest poble funciona a base de “capelletes”. És suficient que la capelleta contrària organitze unes activitats culturals perquè la resta li facen el buit, encara que el tema els interesse. En fi, segurament aquesta decebedora realitat és inevitable, en tot cas el que sí que posa de manifest és la manca d'un projecte global reflexionat, consensuat i compartit pels polítics, les capelletes i les mateixes institucions festeres.

Alcoi, 24 d'abril del 2006
Vicent Luna i Sirera