Centenars de persones en l'homenatge a Joan Valls

Unes tres-centes persones s'han aplegat aquest matí assolellat del 1r de maig a la Placeta del Fossar d'Alcoi per homenatjar el poeta Joan Valls i Jordà en el 89è aniversari del seu naixement. En nom d'Amics de Joan Valls Vicent Romans ha estat l'encarregat d'obrir, amb unes paraules de benvinguda als assistents, l'acte, al llarg del qual s'han alternat les interpretacions de la Coral Polifònica Alcoiana i del seu Cor Infantil i la recitació de poemes per part de representants de les diverses entitats convocants.
Les veus dels petits cantors han interpretat la cançó popular "Margalideta" i "La fera ferotge" d'Ovidi Montllor, mentre que els adults han entonat "L'estaca" de Lluís Llach i "D'un temps, d'un país", d'en Raimon.
La lectura de poemes ha anat a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló (Amics de Joan Valls), Josep Manuel Moltó (Coordinador Alcoià-Comtat pel Valencià), Emília Pérez (Club UNESCO d'Alcoi), Sandra Obiols (Casal Ovidi Montllor), Enrique Martínez Piera (Club UNESCO d'Alcoi) i Joan Jordà (Amics de Joan Valls).
L'homenatge, on es donen la mà les cançons, les flors (amb l'ofrena floral a l'escultura que el poeta té dedicada enfront de la casa on va viure tants anys, al peu de tres magnífics àlbers, obra d'Ismael Belda) i els poemes, ha conclòs amb la interpretació d'"El Cant dels Ocells" i "La Moixeranga" per part d'Hiroshi (dolçaina) i Lluís Torró (tabalet), peces emblemàtiques del nostre poble que han deixat en l'aire, ple d'emoció, la convocatòria per al proper 1r de maig. Un 90è aniversari que els organitzadors han promès celebrar a cor què vols. (En els propers dies podreu veure el reportatge fotogràfic de l'acte.)

LA TARDANÇA

La fàbrica era un monstre de trepidacions.
Els tentacles ferrenys tocaven a arravat.
S'acreixia el teixit per la trama i l'ordim.
Els batecs mesuraven els torns de la suor.
Per manats i menats s'acomplia la tasca
mentre la son plomissa pesava a les parpelles
i una fetor pudent d'oli ranci regia
la jornada duríssima que el destall imposava.
De l'esperança tréiem només un foc follet.
La crònica seguia escalfant estadístiques.
El menestral volia saragüells nous i boina
per vestir decentment: un capítol precís
que minvava una mica la fel incontenible
d'aquelles rebel·lies que anaven mustigant-se.
Caduquem massa prompte i està fent-se'ns tard.
Mentrestant l'esquelet compleix la seixantena.

Joan Valls, La rosa quotidiana, Bromera, col·lecció de Poesia número 6, Alzira, 1990.