DEFENSEM EL VALENCIÀ!
Amb la col·laboració d'Hiroshi Fuji, Lluís Torró, Sergi Rodríguez, Coral Polfònica Alcoiana, Begonya Mezquita, Emma Rodríguez Castelló, Francesc Pou, Elionor Ortolà, Manel Rodríguez-Castelló, Elisa Guillem, Hugo Mas, Jacobo Blanes, Tomàs Tàpia, Andrea Rodríguez, Muixeranga La Penyeta Blanca de Cocentaina i l'equip de so d'Alcoitrònic. I de la pluja.
Assoliré la fúria
del verb invicta a doll
per combatre el verí
del maniobrador.
Del lèxic d'Ausiàs
trac la contraclaror,
el pinyol i la molla
del tràngol que em remou
per ésser el cantaire
que abomina eixutors
i sap que el bull que l'omple
és la carn de l'amor.
Avui hi ha qui renega
de l'idioma en bloc.
I es blasma Catalunya,
l'Alguer i el Rosselló,
destralejant la còrpora
de la soca major,
la soca mare amb saba
d'harmonitzat rebrot.
Assoliré la fúria
contra el renec dels bords
que un jorn albiraran
l'olor i la claror
de l'ull viu que té el poble
contra els armats sorolls.
[Joan Valls i Jordà, Anys i paranys, 1985]
🌿 🌿 🌿
La bèstia múltiple
Ha esclatat el verí que sospitàvem
i altra vegada guaita l’odi obscur.
La rosa regalima el que pensàvem:
esglai en lloc de rou per al futur.
Història en lament, la dissortada
mesquinesa de pàtria que mai
potser no surta de la malaurada
i sagnant crònica que engloba l’ai.
La bèstia insisteix. Sa fel antiga
menysprea aliances de mansuetud.
Hi duu farcit de selva el seu furor,
culmina en punt d’ullals, xafa l’espiga,
se li crispa el pelatge punxegut
malgrat que al seu catau faça l’amor.
[«Sonets d'autoretrat», Les hores vives, 1978]
🌾 🌾 🌾
Companys de causa
Si les fosques ferides fan història
en vosaltres, veïns de cases grises,
sembla que s'aclareixen les senderes
a trenc d'albada.
Hem blasmat dels feréstecs enemics
per l'endeny de fretures perdurables.
Ara obrirem al sol ulls i finestres
complint el pacte,
el pacte amb l'energia que ens arriba
des del llamp que ha vibrat a les artèries.
La suor fa de túnica suprema
per aixecar-se.
Puntes d'estrella punxaran la fosca
en defensa del poble i dels oficis
i ajuntarem cadires als grans rotgles
de la conversa.
Jo també tinc la set esmaperduda
i delere la clara veu de l'aigua.
Si algú no escolta el broll sagrat que és nostre,
val més que es muira.
[Joan Valls i Jordà, Anys i paranys, 1985]
🍃 🍃 🍃
Cor final [fragment]
Volem
tota la vida
per avivar la joia
del sol mediterrani.
Volem
la necessària
pàtria de la justesa
per enfortir
l’amor
i la sement que puga
repartir el pa a taula
com
aliment plural,
com la mare que ofrena
la fidel
companyia.
I a la nit, quan la fosca
ens agermane en
neutra
senzillesa entranyable,
bandejarem els ídols
i
engendrarem les noves
criatures que empenten
un futur sens
tenebres,
tenint com argument
el clar portent invicte
de
l’ampla llibertat.
[Joan Valls i Jordà, Quadern vermell, 1986]
🌹 🌹 🌹
Ara nosaltres, els qui formem rengle
i cor i clam i vot de persistència,
siguem hòmens d’enclusa, ploma o càlcul
–no importa l’etiqueta dels estatges–
hem de juramentar-nos en el símbol
del feix que ens juny en carn de viva història.
La nostra llengua es daurarà en prestigi,
enriquida d’aurores i mel tàcita.
Pronunciarem taronja, tarongina,
raim, magrana, arboça, síndria, pruna,
sentint el suc fruital agermanant-nos
en un crismal auguri de creixença.
I direm déntol, lluç, congre, rajada,
llobarro, peix marraix, pagell, tonyina,
tastant la salabror d’una cultura
en blau bellugament mediterrani.
La paraula tindrà el seu batec d’ànima
perquè és codi de vida inextingible.
Malgrat les boires del renec contrari
i el verí perfumat de placidesa,
malgrat les falses formes dels qui es xopen
d’afectat mimetisme peremptori
i xuclen la melassa torbadora
per creure parlar fi, malgrat els signes
de l’obscura facècia que mina
l'ètic orgull legítim de València,
malgrat el trist ferum de les malures
que no capeixen nostre verb invicte,
el verb que ha renovat la nostra saba
donant fruits contra tanta indiferència,
poble en tremp de madures confiances
som els fills ardits de la sempre viva.
["Els fills de la sempre viva (homenatge a Constantí Llombart)", Antologia de poemes premiats, 1970. Fragment]
🌱 🌱 🌱
[FOTOS DE TOMÀS TÀPIA]
Va ser un dia especial
ResponEliminaVa ser màgic, tot i amb la pluja. Begonya.
ResponElimina