SOFIA MOLTÓ
(AMICS DE JOAN VALLS)
Bona nit, amigues i amics,
enguany Amics de Joan Valls hem votat la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina com a 29è Premi Joan Valls i Jordà. Ara us explicaré algunes de les raons que ens hi han portat. D'entrada algú podria sorprendre's que un premi que reivindica l'ús ple i normal de la nostra llengua trie una colla de muixeranguers, que fan servir el cos per alçar les seues figures. Bé, això seria des d'una òptica massa simple del que significa usar una llengua. De fet, altres grups i persones que no usen –o no usen principalment– la llengua en les seues activitats, ja han estat premiats: els dolçainers de la Xafigà, per exemple, o el Grup de Danses El Baladre. Dolçaines, balls populars… i ara muixeranguers. La línia és clara: amb aquest premi reivindiquem la recuperació de la festa popular, perquè en totes i cadascuna d'aquestes activitats festives la llengua dels valencians, el nostre català, hi és part consubstancial. Com ho és –o ho hauria de ser– també en les festes alcoianes, alguns protagonistes de la qual, com Josep Maria Segura, com a editor de la Revista de Festes, o el grup Fonèvol per la igualtat plena de dones i homes en la festa, van veure reconegut el seu esforç per part d'Amics de Joan Valls en 1996 i 2005.
Penyeta Blanca és un grup de creació recent, 2017, deu el seu nom al lloc del Raval de Cocentaina on entrena, davall mateix d'aquest paratge. Si la creació de muixerangues i colles castelleres, que són més que cosines germanes, com diuen que ho som valencians i catalans, ha conegut els últims anys un impuls molt important al País Valencià, Penyeta Blanca ha esdevingut la colla capdavantera en les nostres comarques, un exemple que potser d'altres grups s'animaran a imitar. Hi ha a més un altre aspecte que m'agradaria comentar, el fet que el grup haja nascut al si de l'IES Pare Arques de la població veïna i que s'haja fornit en primer lloc d'estudiants i professors i professores de secundària, per iniciativa del Departament d'Educació Fïsica. Això té un valor enorme: recuperar la festa popular entre els més joves, obrir noves vies des de l'ensenyament per a la transmissió d'aquest saber ancestral. I de fer-ho, òbviament, en la llengua del país. La iniciativa honora l'ensenyament públic i la tasca del professorat d'Educació Física, que ha sabut incorporar una activitat d'origen nítidament popular en la seua tasca pedagògica, i dona un punt més tècnic i científic a la construcció de figures muixerangueres.
Hi ha finalment un altre aspecte que vull destacar. Les muixerangues i els castells, tan nostres, tan arrelats a la nostra cultura, són una meravellosa metàfora de l'esforç col·lectiu, de la persistència, de l'objectiu comú d'alçar-se, un exemple magnífic d'equilibri, resistència, flexibilitat i força. Que és precisament el que de vegades trobem a faltar en els nostres projectes socials i nacionals. Aprenguem tots dels muixeranguers i castellers i pugem amunt, sempre amunt, i que la colla Muixeranga Penyeta Blanca tinga molts èxits i visca dempeus molts anys.
Amb vosaltres, la seua presidenta, professora d'Educació Fïsica al Pare Arques i una de les fundadores de la colla, Eva Cuesta us explicarà més coses. L'enhorabona una vegada més a Penyeta Blanca.
EVA CUESTA
(LA PENYETA BLANCA)
En primer lloc, volem donar l’enhorabona al company i amic Vicent Luna per aquest merescudíssim reconeixement i també felicitar a Alba Palau pel seu premi de poesia.
Estem molt agraïdes a l’Associació perquè no sabeu com d’important és per a nosaltres aquest premi.
La muixeranga és una activitat cultural de carrer, de la gent i del poble. La muixeranga parla valencià al toc de la dolçaina i el tabal. Agrair, en aquest punt, l’acompanyament que ens han fet hui els amics de La Cordeta en la cercavila i la realització de les figures interpretant la muixeranga i altres peces de passacarrer. Un fort aplaudiment per a ells.
Quan de menut o menuda t’inicies en la muixeranga, estàs dalt de tot rematant figures i a mesura que et fas gran i guanyes en experiència, vas baixant de nivell fins formar part de la pinya. Crec que aquest fet només es dóna en la muixeranga.
I és que la pinya és la part més important de la figura; és la base, la seguretat... els fonaments de tot. Vosaltres hui, atorgant-nos aquest guardó, ens esteu fent pinya perquè esteu visibilitzant el fet muixeranguer i difonent els valors que representa.
Però també ens caldria que ens feren pinya els mitjans de comunicació i les institucions públiques. Sobretot, aquelles institucions més properes a nosaltres com ho són les administracions locals.
Per altra banda, també hauria de ser una saber bàsic al currículum escolar com ho són ja la pilota valenciana o les danses perquè els valors que es transmeten en aquesta activitat cultural són compartits amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
Unim les mans persones diferents per cuidar-nos i aconseguir tocar el cel juntes.
Si més persones férem muixerangues, estic segura que viuríem en un món millor.
Centre Cultural Ovidi Montllor, dissabte 11 de març de 2023
[© Fotos de Tomàs Tàpia]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada