El batec infinit
dins el meu clos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.
Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de la faula
com el cant isolat del rossinyol.
Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i el desfici,
del neguit que incendia el pensament.
Jo sóc tan sols la lluïssor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercé del vent.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
Recitació: Begonya Mezquita i Emma Rodríguez Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada