Retrat fraternal#JoanValls103Anys

📣 El proper 1 de maig és el 103è aniversari del naixement del nostre poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989).

📆 Fa molts anys que aquest dia les Amigues i Amics de Joan Valls celebrem el seu naixement a la popular Placeta del Fossar alcoiana, davant per davant del que fou el seu domicili familiar al carrer del Carme i on hi ha una escultura dedicada al poeta obra d'Ismael Belda.

😷 El confinament pel coronavirus ens impedeix enguany celebrar el nostre homenatge a Valls a l'aire lliure amb lectura de poemes, cançons, parlaments, El cant dels ocells i La Muixeranga d'Algemesí interpretades per Hiroshi Fujii i Lluís Torró i una ofrena floral.

👉🏼 És per això que avui, Dia dels Músics a la nostra ciutat, amb Sant Jordi de llibres 📚 i roses 🌹🌹🌹🌹 i festes girant la cantonada, de bracet amb el 25 d'Abril Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, comencem a presentar i difondre treballs inspirats en poemes del nostre autor.

🎤 🎥 I comencem amb dos vídeos amb les cançons "Retrat fraternal" i "Canvi de llengua" musicades per Josep Maria Gadea (guitarra), amb la veu de Sofia Moltó i la guitarra de Juan Mateo. Les gravacions van ser fetes al Centre Cultural d'Alcoi el 14 de setembre de 2018 i al Centre Cultural de Castalla el 5 de juliol de 2018 respectivament.

😘 Esperem que en gaudiu i que ajudeu a difondre si us ha agradat. 

En els propers dies anirem mostrant nous treballs.

Retrat fraternal

Tenia la germana

major un clar somrís

d’humilitat florida

i pensament submís.

Les eines de l’ofici

dansaven als seus dits:

les tisores lleugeres,

l’agulla de cosir

i el taulellet de fusta

on tallava els vestits,

tot esbossant les formes

embastades amb fil.

Cantava les cançons

ploroses dels anys 20,

abemollant la veu,

la romança endolcint

junt al balcó que olia

a alfàbrega i gesmil.

Tres mossos la rondaven,

tres focs per a un sospir,

en atzarosa tria

d’un incert avenir.

Tenia la germana

major un clar somrís.

Morí jove i va tindre

una filla i dos fills.

El record ens la fixa

al retrat esvaït,

quan tenia vint anys

un diumenge d’estiu.

[Joan Valls i Jordà, La rosa quotidiana, 1990.]

CANVI DE LLENGUA

Com el milions donen aires

de folgances diplicents,

Pep, dels companys canonaires

ja no se'n recorda gens.

Abans era tot salut

i rebossava alegria,

i ara té ple el mig almud

d'una estranya hipocondria.

Té abranor, molt bé no dorm

i està més sord que un cantal,

encara que a Benidorm

tinga pins, cala i casal.

La muller, que era ordidora

per a telerets a mà,

com vol fer-se la senyora

ara parla en castellà.

I el sabateja tan bé

dins del seu típic estil,

que ni el paper d'esmeril

pot llimar l'aspror que té.

I diu "camàs" i "carnito",

"olorita", "fojo", "mueies",

"pebreja", "Plaza de Bueyes"

i "joge el nene al bracito".

Tan foll és el frenesí

de la seua convicció,

que creu que la distinció

en castellà "fa més fi".

La sort, tornant-se desaire,

a Pep ha omplit de rovell.

Ai, quan era canonaire

tenia més bon pansell!".

(1966)

[Joan Valls i Jordà, Cent serafins, 1975]