📣 El proper 1 de maig és el 103è aniversari del naixement del nostre poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989).
📆 Fa molts anys que aquest dia les Amigues i Amics de Joan Valls celebrem el seu naixement a la popular Placeta del Fossar alcoiana, davant per davant del que fou el seu domicili familiar al carrer del Carme i on hi ha una escultura dedicada al poeta obra d'Ismael Belda.
😷 El confinament pel coronavirus ens impedeix enguany celebrar el nostre homenatge a Valls a l'aire lliure amb lectura de poemes, cançons, parlaments, El cant dels ocells i La Muixeranga d'Algemesí interpretades per Hiroshi Fujii i Lluís Torró i una ofrena floral.
👉🏼 És per això que avui, Dia dels Músics a la nostra ciutat, amb Sant Jordi de llibres 📚 i roses 🌹🌹🌹🌹 i festes girant la cantonada, de bracet amb el 25 d'Abril Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, comencem a presentar i difondre treballs inspirats en poemes del nostre autor.
🎤 🎥 I comencem amb dos vídeos amb les cançons "Retrat fraternal" i "Canvi de llengua" musicades per Josep Maria Gadea (guitarra), amb la veu de Sofia Moltó i la guitarra de Juan Mateo. Les gravacions van ser fetes al Centre Cultural d'Alcoi el 14 de setembre de 2018 i al Centre Cultural de Castalla el 5 de juliol de 2018 respectivament.
😘 Esperem que en gaudiu i que ajudeu a difondre si us ha agradat.
En els propers dies anirem mostrant nous treballs.
Retrat fraternal
Tenia
la germana
major
un clar somrís
d’humilitat
florida
i
pensament submís.
Les
eines de l’ofici
dansaven
als seus dits:
les
tisores lleugeres,
l’agulla
de cosir
i
el taulellet de fusta
on
tallava els vestits,
tot
esbossant les formes
embastades
amb fil.
Cantava
les cançons
ploroses
dels anys 20,
abemollant
la veu,
la
romança endolcint
junt
al balcó que olia
a
alfàbrega i gesmil.
Tres
mossos la rondaven,
tres
focs per a un sospir,
en
atzarosa tria
d’un
incert avenir.
Tenia
la germana
major
un clar somrís.
Morí
jove i va tindre
una
filla i dos fills.
El
record ens la fixa
al
retrat esvaït,
quan
tenia vint anys
un
diumenge d’estiu.
[Joan
Valls i Jordà, La rosa quotidiana,
1990.]
CANVI DE LLENGUA
Com el milions donen
aires
de folgances
diplicents,
Pep, dels companys
canonaires
ja no se'n recorda
gens.
Abans era tot salut
i rebossava
alegria,
i
ara té ple el mig almud
d'una
estranya hipocondria.
Té
abranor, molt bé no dorm
i
està més sord que un cantal,
encara
que a Benidorm
tinga
pins, cala i casal.
La
muller, que era ordidora
per
a telerets a mà,
com
vol fer-se la senyora
ara
parla en castellà.
I
el sabateja tan bé
dins
del seu típic estil,
que
ni el paper d'esmeril
pot
llimar l'aspror que té.
I
diu "camàs"
i "carnito",
"olorita",
"fojo",
"mueies",
"pebreja",
"Plaza de Bueyes"
i
"joge el nene al bracito".
Tan
foll és el frenesí
de
la seua convicció,
que
creu que la distinció
en
castellà "fa més fi".
La
sort, tornant-se desaire,
a
Pep ha omplit de rovell.
Ai,
quan era canonaire
tenia
més bon pansell!".
(1966)
[Joan
Valls i Jordà, Cent serafins,
1975]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada