Aixi va anar la cosa

Aquesta primavera plujosa ens va cedir una mica de sol per celebrar com cada any l'homenatge a Joan Valls en el dia del seu aniversari. Un 1r de maig, doncs, fresquet i bo. Tot seguit, teniu una mostra d'imatges que en donen fe. Hem d'agrair una vegada més la participació de la Coral Polifònica Alcoiana i de tota la gent que es va aplegar a la placeta del Fossar d'Alcoi. El 60è aniversari de la publicació del llibre "La cançó de Mariola" n'era el motiu més destacat, al voltant del qual es van dur a terme una sèrie d'accions: les paraules càlides i encoratjadores de Vicent Romans que va fer de mestre de cerimònies; la presentació exclusivíssima de la nova edició del llibre esmentat, per gentilesa de l'editorial Denes i amb la col·laboració de la nostra associació, a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló; la poesia i les cançons es van sentir de manera intercalada: poemes de Valls en la veu de xiquets i xiquetes i d'alguns dels nostres socis i lletres de cançons com ara "Paraules d'amor" de Serrat, "Que tinguem sort" de Llach i "El cant dels ocells" entre d'altres que van interpretar els membres del Cor infantil, el Cor de cambra i el Cor gran. Les notes de La Muixeranga que interpretaren Hiroshi i Lluís Torró a la dolçaina i el tabal van concloure l'acte. Això i l'ofrena de flors als peus de l'escultura del poeta. L'endemà tornà la pluja.

1 DE MAIG: HOMENATGE A JOAN VALLS

13.00 H. PLACETA DEL FOSSAR (ALCOI)

· Presentació de la nova edició de La cançó de Mariola, publicada per l'editorial Denes, en el 60è aniversari del primer llibre de Valls en català.

· Recitació de poemes de l'autor a càrrec de socis i sòcies.

· Actuació del Cor de Cambra i el Cor Infantil de la Polifònica Alcoiana.

· Música de tabalet (Lluís Torró) i dolçaina (Hiroshi): La Muixeranga i El cant dels ocells.

· Ofrena floral.

Entitats Convocants: Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, Centre Cultural Ovidi Montllor, Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Comissions Obreres, Intersindical Valenciana, Unió General de Treballadors, Confederació General del Treball, L'Entesa-Esquerra Unida del País Valencià, Bloc Nacionalista Valencià, Partit Socialista del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià

PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!

SALVEM TV3!

PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!


Durant més de vint anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet arribar les emissions de TV3 al País Valencià, cosa que ha permés un important instrument de normalització lingüística i ha significat una més àmplia oferta informativa. Però ara la Generalitat Valenciana ha incoat un expedient sancionador contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per emetre els programes de TV3 a les nostres comarques, i aquesta entitat s’enfronta a una ordre administrativa de cessament de les emissions i a una sanció econòmica de fins a un milió d’euros.

Davant del fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües, continguts i orientacions polítiques més i més diverses, la resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular, sinó precisament garantir l’accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió. Sóm els ciutadans els que hem de poder elegir què volem veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus.

Per aquesta raó, les administracions públiques competents han de legalitzar aquestes emissions i permetre la recepció dels programes de TV3 a les nostres comarques, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l’Estat espanyol.

L’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, d'Alcoi, en defensa de la llibertat d’expressió i comunicació i en defensa de la nostra llengua, insta la Generalitat Valenciana a arxivar de forma immediata i sense imposició de cap sanció econòmica o de qualsevol altra mena, l’expedient sancionador obert contra Acció Cultural del País Valencià.

Tres poemes de Gradual, de J. M. Balbastre Vila

Mentre, d'amor, sentí sa passió
A. M.
Mentre m'aboques l'aigua del teu pitxer,
les escumes de l'amor voregen el tacte,
sobretot aquell tacte més adolorit
que troba llera en el fons de la paraula.
S'ha fet silenci el temps en què sentí
el teu discórrer per l'argila,
pel fang de l'albada.
Ara la nostàlgia i la seua saliva
m'ompin un got de passió
que bull sota la llum del capvespre
quan l'aprope als llavis i a la terra.

(De Perdurable dolor)


CÍCLICA
Com la serp que es mossega la cua,
la redonesa dels fruits enceta el cicle del temps.
Salvador Jàfer

Terra i aigua. El descans de les tiges, l'alenada del fullam. Els braços de les arrels en les profunditats del cossiol: grutes, túnels, excavacions. Degoteja l'aigua entre la carn mineral. És el ritme edàfic, la roda de la vida. La cel·lulosa que xucla l'element bàsic. S'apaga la set dels polisacàrids. El treball minuciós de la clorofil·la dins del verd. Una eruga rosega el cantell d'una fulla, àvidament, amb paciència infinita.
Un llampec líquid en els ossos, la dolçor de les mitocòndries en finir un cicle vital, l'amor que pasta dins el fang, el sentimentalisme de les mitosis, l'enigma de la crisàlide, l'alternança entre l'estació seca i la de les pluges, el designi de les menstruacions, les fases de la lluna, la cristal·lina evaporació dels oceans.
Una papallona nocturna ha embogit sota el llum i giravolta amb violència. El dragó, enfilant-se per la paret, busca l'aliment.

(De Articulacions)



III
Els peus al llindar del ghetto. L'estació d'Hamburg els ha vists partir. Però no els ulls dels ciutadans d'Hamburg. No en sabien res, no en tenien notícia, no van veure res. La confluència dels camins, una sola diàspora. El destí final és el silenci. I sense silenci no hi ha comprensió. La pols s'estén per terra, cansada, alenant silenci. El pa que travessa el filat espinós ho fa durant dos mesos. Després s'atura. Dos mesos és molt de temps ací. El filat i la fam: un conjunt harmoniós, viola la pau dels murs, la quietud dels merlets. La panolla de dacsa dels edificis: cada habitant, un gra. El pansiment de les entranyes ens devora la justícia, arna l'antiga aliança.
Una foscor resignada ens camina el moll de l'os des que ascendírem a l'estrep d'aquell tren i vam dir adéu a les bardisses de llum. El sofriment que coneixem és millor que el que encara hem de conéixer. Ja han arribat el peus al llindar del ghetto: et desitge el benestar.

(De Gradual)

Provant amb el YouTube