dijous, 3 de maig del 2018

Fotos 1r de maig 2018

GUIÓ DE L'ACTE

HOMENATGE A JOAN VALLS 
EN EL 101è ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT 

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Obertura, El cant dels maulets, Hiroshi (dolçaina) i Lluís Torró (tabalet)

Parlament de Faust Botí, nebot de Joan Valls, per agrair els actes del Centenari 2017
Benvinguda (Per la llibertat d'expressió) i lectura del seu poema El fum i les paraules, Manel Rodríguez-Castelló

La Coral Polifònica Alcoiana (sota la direcció d'Alexandra Soler), Paraules d'amor (J.M. Serrat) i Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor)

Lectura de 2 poemes de Grumet a soles, Francesc Pou

Tres cançons (2 poemes musicats de Valls i 'Perquè vull' d'Ovidi Montllor), Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo

Lectura de 2 poemes de Quadern vermell, Emma Rodríguez Castelló

Jordi Gil canta Clar i ras i Fitxa d'origen de Joan Valls

Joan Jordà llig 2 poemes de La rosa quotidiana

Francesc Bernàcer llig el seu poema Els herois i el sepulcre
Hiroshi interpreta El cant dels ocells

Ofrena floral

Hiroshi i Lluís Torró interpreten La Muixeranga per cloure l'acte

· · ·

[Reportatge fotogràfic de Tomàs Tàpia]

· Plaça del Fossar d'Alcoi, 1 de maig de 2018 ·











































































dimecres, 2 de maig del 2018

Els herois i el sepulcre. Francesc Bernàcer

ELS HEROIS I EL SEPULCRE

                        Kavafis, Eliot, tantos otros
                             temieron la llegada de los bárbaros.
                              
                             Roger Wolfe


                       I
Eren les nits d'hivern i jo estudiant
quan palpava curiós el món
en el mapa de les aventures.
Ja de nit, amb el llum de l'escriptori,
com una llàntia votiva,
navegava en l'esfera països del Mediterrani,
les illes, els boscos de pins vora el mar
on plorava Ovidi llàgrimes literàries.
Cap a l'est, les ones que banyaven Troia,
els seus herois i ara el seu sepulcre,
la mar blava d'Ulisses i sirenes verges.

Les còncaves naus arribaven de Roma
amb les àguiles d'or
que abastien el món.
Sentia la remor del vent entre els cedres
del Líban; palmeres i flors d'un orient
mític de llegenda i contes.
Les mil nits i una més.
La cal·ligrafia de les cúpules
en el matí de diamants.
Buguenvíl·lees, roses i gessamins
en la remor de l'aigua
viva dels jardins.
Síria tota de tresors
i palmeres com estels en la terra.
Oasi de verd encés, Damasc i les tribus
itinerants per les dunes d'or.
Alep i les seues caravanes de seda i òpals.

                       II
Inèdita blancor,
llum suau que va pentinant les dunes,
sol que forja el migdia,
horror del buit,
rellotge sense hores,
Palmira,
instant que s'eternitza.
S'han cremat versos en l'altar dels déus,
cançons que són ara prec de silenci,
infinitud d'oblits.
Ara ja ni textos ni sepulcres,
Palmira,
buida de mercaderies,
porta ofegada pel sol del desert,
sense records,
tota desesperança
i sola,
Palmira,
òrfena hui d'avantpassats,
vídua de tots els contemporanis.
Fins i tot les runes també moren.

                         III
Com el retorn recurrent d'un malson,
la teua rosa del desert.
Negra de sang negra,
rosa de sang,
pètals sagnants,
punxes, espines, vidres apagats,
roser de cendra,
rosa de Síria dessagnada,
roser malalt,
rosa amortallada
i solitària.

Han arribat armats els bàrbars.

Francesc Bernàcer  

(Poema llegit a la Placeta del Fossar d'Alcoi l'1 de maig de 2018 en l'acte d'homenatge a Joan Valls i Jordà en el 101è aniversari del seu naixement per la llibertat d'expressió. Francesc Bernàcer rebé el XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en 2013 pel seu llibre El pes de les ales.)

[Fotografia de Núria Vila.]


 

dimecres, 11 d’abril del 2018

Solidaritat amb Catalunya 15A-Declaració



 


EL PAÍS VALENCIÀ AMB LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT AMB CATALUNYA.
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÍTICS

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'han endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, habitatge digne, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. La separació de poders necessària en un estat de dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies. El diàleg i el debat polític hi han estat substituïts per la persecució judicial a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió sense violència, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya i més recentment, en el cas del president Puigdemont, d'Alemanya. Les mentides ordides amb la complicitat dels mitjans de comunicació afectes al règim i dependents d'ell van quedant a poc a poc al descobert a ulls d'Europa i del món. Han pretès justificar la violència desfermada contra el poble de Catalunya a partir sobretot del referèndum de l'1 d'octubre perquè prèviament han estimulat per terra, mar i aire la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme republicà i les seues legítimes, pacífiques i democràtiques aspiracions. En aquest sentit no han dubtat de vulnerar la pròpia Constitució amb l'aplicació de l'article 155, un colp d'estat en tota regla contra els principis constitutius de l'Estat. L'única resposta que Catalunya ha rebut a la seua voluntat majoritària reiteradament expressada a les urnes han estat multes, pallisses, insults, presó o exili i el segrest impune de les institucions d'autogovern. L'escalada de la repressió, amb Catalunya com a excusa necessària per a encobrir la corrupció sistemàtica, la crisi d'una monarquia inviable que ha disciplinat tots els poders de l'estat al servei del partit en el poder i un col·lapse generalitzat del règim nascut en 1978, s'ha estès arreu. A més dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, segons un informe d'Òmnium Cultural, hi ha hagut més de 20.000 sancionats o investigats per exercir les seues llibertats en 2017. Citem, a tall d'exemple, la censura d'una obra d'art, el segrest d'un llibre, la causa oberta contra el Major Trapero i altres comandaments dels Mossos d'Esquadra, l'empresonament d'uns titellaires a Madrid, la investigació sobre docents a Catalunya, la vulneració del dret de manifestació a Reus, les agressions feixistes que sovint no són ni tan sols investigades, la persecució de feministes a Valladolid o les càrregues policials a Múrcia i Catalunya. Adur, Jokin i Ohian, els xavals d'Altsasu, porten 517 dies en presó preventiva per una baralla de bar; el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a 3 anys i mig per les seues cançons; Cassandra Vera, processada per uns acudits a Twitter; el cantant Pablo Hasél, condemnat a 5 anys de presó per les seues cançons; Cristina Fallarás, multada per la Llei Mordassa per manifestar-se; Mercè Alcocer, multada per exercir el dret a la informació; César Strawberry, condemnat a 1 any de presó pels seus tuits; Helena Maleno, jutjada per salvar vides a la Frontera Sud; Jordi Pesarrodona, comediant imputat per protestar; els sindicalistes Andrés Bódalo, del SAT, i Ermengol Gassiot, de la CGT, han rebut represàlies i alguns altres anarquistes continuen en presó. En els últims dies Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de «terrorisme» per la seua participació en actes de protesta. L'acusació per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva a les activitats i al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la República. Des del final de la guerra i el franquisme, amb la persecució immisericorde de republicans i antifeixistes, doncs, la repressió no havia estat tan generalitzada. Avui, l'endemà de l'aniversari de la proclamació de la II República, volem retre homenatge a tots els represaliats d'aquella barbàrie i a les víctimes del feixisme de la transició i els anys posteriors, en especial als joves valencians Miquel Grau i Guillem Agulló.
Al costat de la repressió i l'atac a les llibertats, hem assistit estupefactes al rescat públic de negocis privats irresponsables com els de la gran banca o d'empreses fracassades com el Castor de Florentino Pérez o a la construcció d'AVEs que no van enlloc (mentre es manté en la indigència els serveis ferroviaris de rodalies i proximitat valencians o el corredor mediterrani) o al finançament fraudulent de campanyes electorals del PP (mentre es buida la vidriola de les pensions) gràcies –ara ho sabem– a grans fastos com els que s'organitzaven fins fa poc al País Valencià. El règim nascut el 1978, amb el rei Felip VI al capdamunt i les altes instàncies del poder de l'Estat, fidels continuadores d'un franquisme mai no del tot qüestionat, ha entrat en crisi potser irreversible.
El País Valencià no pot restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats perquè són també els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern. El silenci o la indiferència del País Valencià fóra, a més d'èticament i políticament reprobable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble i la defensa democràtica dels nostres drets i interessos. Per això, des de la necessària solidaritat amb Catalunya, fem una crida a la mobilització i l'organització de la ciutadania, en especial dels treballadors i treballadores i dels sectors més desfavorits del nostre poble, perquè des de la resistència pacífica, democràtica i no-violenta es pose dempeus per defensar les llibertats i els drets democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús autoritari del poder, l'alliberament de les preses i presos polítics i el lliure retorn d'exiliades i exiliats.
Avancem des de la base cap a un procés de ruptura democràtica, cap a la república i l'autodeterminació. Visca el poble treballador! Visca el País Valencià! Visca els Països Catalans!

País Valencià, 15 d'abril de 2018
Solidaritat amb Catalunya
en defensa de la democràcia

manifestsolcat@gmail.com
https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/