Bases del XXVe premi de poesia

XXVè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 15 de desembre de 2007, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
7. El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Vicent Berenguer, Gaspar Jaén i Urban, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.
8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 15 de març de 2008, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XIV Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, nou d’octubre de 2007

Correllengua 2007

Companyes, companys,
l'acte previst de cloenda del Correllengua l'havíem posat el dia 5, per motius aliens l'hem hagut de passar al dia 8 dilluns a les 20h. Actuarà el grup de xirimiters i la cucafera del grup ST.Jordi, llegirem el manifest del 9 d'octubre d'enguany, encendrem la flama de la llengua i exigirem que l'any que ve a la plaça tinguem una estàtua del rei Jaume I com a tantes localitats d'arreu dels Països Catalans. Tot això sense vosaltres no té sentit, us esperem i esperem que feu córrer la convocatòria. Hem de ser molts, com més millor. També us convidem des d'ara mateix a formar part de la comissió 9 d'octubre per ser més, més plurals, amb més activitats i idees.
Fins el 8 a les 20h.... Qui no fa la vespra no fa la festa!!!
En nom de la comissió, Vicent Romans Noguera.

Manifest 9 d'Octubre

Amics de Joan Valls ens adherim al manifest que diverses entitats alcoianes han preparat per celebrar aquesta data. Des d'ací animem a participar en els actes programats i a defensar amb coratge les nostres reivindicacions com a poble. Visca el País Valencià lliure!

MANIFEST 9 D’OCTUBRE

És obligació civil commemorar un any més el 9 d’octubre. Ha plogut molt des que fa més de 700 anys forjàrem una nova identitat nacional. Però ara la pluja, lluny d’afavorir-nos ofega un poble esculpit per la singularitat dels segles.
Commemorem, sí, però no podem celebrar encara una data tan assenyalada en el calendari valencià:
No, mentre arrosseguem complexos d’inferioritat que ens impedesquen moure’s.
No, mentre ens lliurem a la submissió i ens entestem a conservar la convicció de ser menys que els altres.
No, mentre als nostres dirigents l’olor a vernacle els espante i únicament se’n servesquen per omplir l’expedient de mitja dotzena de fets folklòrics i cautelosos.
No, mentre conreen el buit, el no-res; mentre disfressen i obliden les realitats vives i siguen apàtics respecte al demà.
No, mentre les institucions públiques estiguen en mans dels botxins que tallen de soca-rel l’extensió i normalitat del català al País Valencià fent-ne un conflicte permanent.
No, mentre es limiten a permetre l’escola en valencià i s’autosatisfacen a exposar en l’escaparata estadístiques burlesques mentre deixen la feina dura al professorat i als pares i mares que volem viure en una societat normal.
No, mentre la seua siga una política depredadora del territori i del medi ambient i vagen teixint el malson de l’especulació, i facen traveta a la democràcia tapant-nos les boques amb falses promeses i desatenen les nostres reivindicacions, mentre s’enriqueixen amb camps de golf i construccions desmesurades.
No, mentre els qui creen una radiotelevisió valenciana amb despeses milionàries no la facen íntegrament en valencià i la nostra pantalla local s’entele d’interferències igualment discriminatòries.
No, mentre custodien la informació i ens mutilen el dret de triar lliurement els canals de televisió catalanes, que també són nostres.
No, mentre els verbs “promoure” i “fomentar” siguen edulcorants accions que no constitueixen una decidida política lingüística i siguen només una exaltació simbòlica.

Som nosaltres els qui gestem dia a dia iniciatives fèrtils i procurem un aire més net al nostre poble. Però, encara hui, malgrat molts anys de lluita i reivindicació, el que respirem fa olor a socarrim. Els alcoians i alcoianes, amb la moral que ens caracteritza, ens neguem a fer de ploramiques perquè ens sentim capaços d’articular el País Valencià, de fer autèntics projectes de comarcalització i vertebració del nostre territori, de teixir una societat conscient de la seua identitat que integre els nouvinguts sense exclusions ni suspicàcies.
I ací estem un any més, moguts per un sol ànim: contribuir que Alcoi impulse camins cap a projectes realitzables i imaginar des de la raó senyes d’identitat arrelades a la història i a perspectives de futur. Alcoi pot i ha d’aportar al conjunt del País Valencià tot els seu tresor cultural i lingüístic.
Ja està bé: arrosseguem 300 anys de tardors des que atemptaren contra la nostra sobirania. Ara s’anuncia el tancament d’emissores de TV3 i la multa de 300.000 euros ens pot caure a sobre, s’amenaça la destrucció del territori i l’abandó del valencià. Queda clar que l’abús de poder facilita furtar drets i llibertats i dificulta que ens donen res que no ens guanyem nosaltres amb el nostre esforç. No permetrem que la nostra siga una societat moribunda ni que escriguen en les pàgines de la història la seua acta de defunció.
Fem, anem fent, no deixem de fer. Potser aviat les tardors seran autèntiques primaveres d’hivern i celebrarem amb èxit aquesta commemoració del 9 d’octubre.

Alcoi, 9 d’octubre del 2007

Vint-i-cinc anys units per la paraula

Enguany fa 25 anys que a Alcoi celebrem una festa per la poesia, per la paraula, per la llengua. El 2008 volem que siga un any de celebració. El XXVè premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia en català us convida a participar de la festa. Aviat publicarem en aquest bloc quins són els actes programats. Vosaltres també hi teniu molt a dir.

Aixi va anar la cosa

Aquesta primavera plujosa ens va cedir una mica de sol per celebrar com cada any l'homenatge a Joan Valls en el dia del seu aniversari. Un 1r de maig, doncs, fresquet i bo. Tot seguit, teniu una mostra d'imatges que en donen fe. Hem d'agrair una vegada més la participació de la Coral Polifònica Alcoiana i de tota la gent que es va aplegar a la placeta del Fossar d'Alcoi. El 60è aniversari de la publicació del llibre "La cançó de Mariola" n'era el motiu més destacat, al voltant del qual es van dur a terme una sèrie d'accions: les paraules càlides i encoratjadores de Vicent Romans que va fer de mestre de cerimònies; la presentació exclusivíssima de la nova edició del llibre esmentat, per gentilesa de l'editorial Denes i amb la col·laboració de la nostra associació, a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló; la poesia i les cançons es van sentir de manera intercalada: poemes de Valls en la veu de xiquets i xiquetes i d'alguns dels nostres socis i lletres de cançons com ara "Paraules d'amor" de Serrat, "Que tinguem sort" de Llach i "El cant dels ocells" entre d'altres que van interpretar els membres del Cor infantil, el Cor de cambra i el Cor gran. Les notes de La Muixeranga que interpretaren Hiroshi i Lluís Torró a la dolçaina i el tabal van concloure l'acte. Això i l'ofrena de flors als peus de l'escultura del poeta. L'endemà tornà la pluja.