1
Begonya
La pau: deessa enderrocada, nua davant l'espill,
mirant-se l'esquelet, com un espectre
a la penombra de la gran pandèmia,
sense més mutació que la invariable
persistència enfollida.
Manel
I açò embaste
amargament per tots, sense guitarra,
en vers eixut potser, sempre impotent
i amb pedra de silencis per sonsònia,
fumant la pipa dins la meua cambra
i fent bunyols de fum com els pells roges.
A l'abast només tinc una trista salmòdia
que m'enfita de somnis, edat i altres andròmines.
[Joan Valls i Jordà, Les hores vives, 1978, "Per la pau", fragment]
B
Com bé sabeu, enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Fuster, l'escriptor que potser ha estat més influent en la construcció del País Valencià modern, una font inesgotable d'intel·ligència, erudició i rigor literari: una lliçó intel·lectual i humana sense data de caducitat.
M
Fuster, doncs, fa 100 anys el mateix any que Joan Valls en fa 105. Per això els citem avui ací, en el lliurament dels nostres premis: ambdós són una invitació amable i excitant a l'exercici de la civilitat, a la defensa de la llibertat, a la renovació del compromís amb el nostre poble i la nostra llengua. La relació d'amistat i mútua simpatia que els va unir en vida, es prolonga en la vetlada d'avui, una vegada més. Diu el savi de Sueca: "La veritable fi d'una guerra no és la pau que la segueix, sinó una altra guerra", la qual cosa ens situa davant una espiral sinistra, com la que ara mateix està arrasant Ucraïna.
B
I en un altre moment, el mateix Joan Fuster: "Fan la guerra per ofici, torturen per ofici, enganyen per ofici… És que no són capaços de guanyar-se la vida d'una altra manera?". Doncs sembla que no!
M
Front a tot això, front a tots ells, avui més que mai cal reivindicar el valor de la cultura i de l'art, el valor de la pau i la llibertat, el valor de la memòria que simbolitzen els nostres premis, el de poesia que porta el nom del nostre pare i el del poble on va exercir la seua professió i va arrelar, el Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi, que ja ha fet 39 anys i que ha guanyat el llibre Girar / Caure del poeta de Gata de Gorgos Vicent Botella, que ja podeu veure editat magníficament per Edicions del Buc/Pruna Llibres. És, per cert, la segona vegada que guanya el nostre premi un poeta d'aquest poble de la Marina (l'anterior fou Carles Mulet amb Talismà).
B
I els Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català a persones i entitats de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, que en la seua 28ª edició han volgut reconèixer la tasca de la ballarina, coreògrafa, directora i pedagoga alcoiana Sol Picó i Monllor i del Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina. A tots ells, a tots vosaltres, l'enhorabona i el nostre sincer agraïment per un treball que ens ompli d'orgull i dignitat, de raons per continuar caminant. Poesia, dansa i música unides pel fil de la memòria, de la fidelitat al que som, senzillament, de la voluntat de continuar sent en les nostres constants transformacions.
M
Com tot allò que ens diu la veu i les cançons que interpreta Sofia Moltó, l'actuació de la qual ens permetrà anar entrant en matèria. Sofia, per favor.
2
[Actuació de Sofia Moltó: Bolero de l'home insomne (Carles Dénia) i Testimonial (Joan Valls/Josep Maria Segura)]
3
B
I abans de continuar amb els lliuraments dels premis, deixeu-nos dedicar un record afectuós al nostre amic Rafael Sirvent, el Roig, i a Elisa Gil Seguí, la mare de Lluís i Bea, Elisín, una de les necessàries, de les imprescindibles, tots dos habituals dels nostres actes, i que ens van deixar fa uns mesos. També hem perdut l'amic Jordi Richart, guitarrista dels Arthur Caravan, a qui vam reconèixer amb el premi Joan Valls en 2012. Fins sempre, Rafel, Elisa i Jordi.
M
Hem sabut del risc dels punys conjurats
volent salvar allò que ens resta i que no mor:
la raó enarborada, el fur de sang calenta,
la pell sotmesa al torn de les dures jornades
i, sobretot, el ritu de saber-se fermalls
de la tenaç paciència, del bram reassumit
que és ja palingenèsia de la llum que ens empenta
i encén la joia en síl·labes que unifiquen la sang
sofrida i solidària.
[Joan Valls i Jordà, Quadern vermell, 1986]
B
El Certamen Coral Fira de Tots Sants de la capital del Comtat, organitzat per l'associació homònima, que integren membres del Cor de Cambra Discantus, va nàixer en 1981 i ha aconseguit consolidar-se amb els anys com una fita anual de referència del món coral. D'ençà de 1993 presenta la forma actual de concurs, al qual concorren tres grups seleccionats que es reparteixen els guardons que atorga un jurat especialitzat més un premi del públic. Hi ha, a més, el premi quadriennal que es concedeix a l'edició especial Firacor, en el qual participen els tres cors guanyadors de les tres últimes edicions. Des de 1995 l'organització del certamen encarrega una composició coral sobre un text escrit en valencià, que es converteix en la peça d'execució obligada de tots els grups participants, independentment del seu origen. Així, s'hi han musicat poemes de Joan Jordà, Vicent Valls, Marc Granell o Manel Rodríguez-Castelló. Emmarcat dins els actes cuturals de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, el Certamen organitza paral·lelament seminaris, conferències, taules redones i tallers relacionats amb la música coral i polifònica.
I ara l'amiga Sofia Moltó farà el lliurament de l'escultura de Toni Miró a Raül Belda i Josep Robert Sellés, representants del Certamen Coral que ens adreçaran unes paraules.
[Sofia lliura el guardó. Paraules de Josep Robert Sellés i Josep Robert Sellés.]
M
De vegades el més senzill en aparença és el més difícil. L'alcoiana Sol Picó ha rebut les més importants distincions en el camp de la dansa i l'espectacle, totes elles, no cal dir-ho, ben merescudes. Des de fa anys el seu nom va íntimament lligat al rigor i el compromís amb el seu art. Hi ha, és clar, l'excel·lència d'una tècnica, la perseverància i la disciplina de molts anys, una gran força interna que alimenta la seua passió per la dansa, però hi ha, sobretot, una manera d'entendre la creació, una manera extraordinària de ser lliure. Diu Fuster: "La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica!". Veure algun dels seus molts espectacles et transmet aquesta sensació de llibertat, de dona lliure, capaç de fer-nos volar, de comunicar-nos la bellesa intensa del moviment.
Tanmateix, el que sembla més senzill és de vegades el més difícil. Ser una mateixa, lliurement, i aconseguir la maduresa creativa en plena joventut, ser reconeguda a tot arreu com a artista de primeríssima fila, i continuar sent la persona arrelada a una gent, a un poble, a una llengua. Heus ací el mèrit i la lliçó que els Amics i les Amigues de Joan Valls hem sabut reconèixer en la persona i en la trajectòria artística i humana de Sol Picó: l'únic cosmopolitisme possible és el que parteix de la fidelitat a les pròpies circumstàncies, aquell que, com que no oblida els orígens, no perd la identitat, i que creix sobre la base tan sòlida de ser qui s'és, això tan fàcil i tan difícil alhora. Perquè només sent un mateix –una mateixa– es pot arribar plenament als altres a través de l'art, perquè només així l'art transmetrà eixa veritat recòndita que és la clau de l'excel·lència. En les condicions en què el nostre poble ha sabut, contra vent i marea, mantenir la pròpia llengua i la pròpia identitat, el més fàcil en aparença esdevé el més difícil. Aquest és un dels mèrits, fonamental, de l'art i la naturalesa de Sol Picó. I per això el nostre reconeixement. En nom de les Amigues i Amics de Joan Valls, Núria Gras farà el lliurament del guardó.
[Núria Gras lliura l'escultura i Sol Picó diu unes paraules.]
4
[Actuació de Sofia Moltó: De la flor del magraner (Joan Valls/Josep Maria Segura) i Tot esperant Ulisses (Ovidi Montllor)]
B
Un jurat integrat per Manuel Bellver, Mercè Climent, Teresa Pascual, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif va decidir atorgar el 39è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi al treball Girar/Caure del poeta de Gata de Gorgos Vicent Botella. El nostre premi ha anat guanyant prestigi i solidesa al llarg del temps, fins a convertir-se en tot un referent de les nostres lletres, cosa que demostra la participació en aquesta edició de 105 poetes de tots els Països Catalans. El llibre, que podeu adquirir ací mateix, ha estat bellament publicat per Edicions del Buc/Pruna Llibres. Per fer-nos cinc cèntims sobre aquest 39è premi, en nom del jurat i com a editor té la paraula Pau Sif.
5
[Parlaments de Pau Sif i de Vicent Botella.]
Daltlacambra
Puja daltlacambra
i dus-me un penjoll de tomaques,
la llum de les ànimes,
un nispro –que has de collir de la finestra estant–,
la pols que marca el temps
i urgeix silencis,
una cadira de boga,
un martell,
les restes del cuir d'un brau,
la caixa de sabates on somriuen els morts,
la flor de la llimera infinita.
Recull la fricció del treball
en un ramell d'espurnes
mentre esmolem l'espasa novament;
els claus, els pinzells,
la conversa redona dels coloms.
Dus-me la pau de daltlacambra, tot eixe temps
de colps i silencis.
I ves alerta
que l'escala esvara.
6
M
I ací acomiadem l'acte de lliurament dels nostres premis amb aquest altre aforisme de Joan Fuster: "En els temps de la cibernètica, el més important és saber parar una màquina". Una altra volta han posat en marxa la devastadora màquina de la guerra al cor d'Europa. Sabrem parar-la a temps? Ara, el poeta guardonat signarà llibres molt gustosament i podrem continuar la vetlada estirant tranquil·lament la barcella. Gràcies per la vostra presència i fins l'any que ve!
🌿 🌿 🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada