LLUNA
DE PERIGEU (14-XI-2016)
Al
poeta Joan Valls, que aviat faria els cent anys
La
lluna fou també enorme algun dia
de
quan jo era petit
i
encara no la sabia estimar.
Després,
ja pensava en la lluna,
i
la volia sense retallades.
Ara,
quan ja tinc sobra d’anys,
ella
se’ns ha acostat tant com podia,
rodona
i perfecta com sempre,
força
esplendent, com mai des d’aleshores.
Quina
sort, doncs, la nostra:
conèixer-la
de prop!
Anys
a venir també serà així d’ufanosa
en
algun altre dia afortunat.
I
potser jo no hi seré.
Però,
per a estimar-la, hi haurà altres ulls,
tan
humans i tan àvids com els meus,
tot
enyorant paradisos en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada