Francesc Bernàcer XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi

[Retrat de F. Bernàcer de Núria Vila]

Amb el llibre El pes de les ales l'alcoià Francesc Bernàcer (1943) ha guanyat la trentena edició del premi que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. Un jurat integrat per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló va triar aquest poemari d'entre un total de 22 obres concursants. El premi, que té una dotació de 1.500 euros, serà publicat per l'editorial valenciana Denes en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra. 

El pes de les ales és el primer llibre editat d'un autor que ha escrit articles de crítica literària i estudis diversos, molts d'ells sobre el seu paisà Juan Gil-Albert, i que ha donat algunes mostres del seu quefer poètic en antologies i revistes. El poemari, d'una serena, concentrada i senzilla bellesa, és una reflexió sobre el pas del temps i les experiències viscudes que s'organitza en tres parts: Vida i tot, Ars poetica i Autografia. El configuren un total de 48 poemes la majoria dels quals són presidits per cites de ben diversa procedència a través de les quals Francesc Bernàcer ret un petit homenatge a alguns dels seus autors de capçalera: JoanVinyoli, Ghoete, Juan Gil-Albert, Ausiàs March, Josep Palau i Fabre, Cesare Pavese, Horaci, Konstantino Kavafis, Màrius Torres, Miguel Hernández… És aquesta, així, una de les constants del treball de Bernàcer: el diàleg literari a través del qual el lector accedeix als estrats més profunds de l'experiència humana i les reflexions poètiques que se'n deriven. Es tracta, doncs, d'un treball de sedimentació de molts anys d'experiència i treball poètics que posa en contacte per fi l'autor amb el lector, el primer esclat públic d'una veu plenament consolidada. 
El pes de les ales serà presentat el 23 de març al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi en una cerimònia pública on també es lliuraran els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han reconegut el treball i la trajectòria de la professora de Beneixama Maria Conca i del diari digital Aramultimèdia.

COM SI TREPITJARES UN MAR
               Si no estigués trist, res no fóra tan bell.
                    Carles Riba

Com si trepitjares un mar
de cendres, és tot allò que vas voler
mamprendre. Es trenca la veu
del temps que va acurtant-se
i es perd el fil que t'ha portat
fins ací. Les veritats que t'han mentit
i la bellesa que fugia sempre
en el teu ofici màgic de paraules.

[El pes de les ales]