Adéu, amic Mestre

Avui 3 de febrer ens ha deixat l'amic Josep Albert Mestre, a l'edat de 64 anys. Referent de l'esquerra alcoiana des de les darreries del franquisme, aquest historiador especialitzat en art ha simbolitzat el bo i millor del compromís de l'intel·lectual amb el seu poble. Fill d'una il·lustre nissaga alcoiana, des de la seua militància esquerrana (al PCPV, a Esquerra Unida, a Nova Esquerra i en els darrers anys al PSPV) Josep Albert representa també eixe pas de la solidaritat i la fraternitat que porta alguns membres de les classes acomodades a renunciar a cert privilegis de classe per abraçar la causa dels més desfavorits. El llegat que deixa a Alcoi i al País Valencià s'estén, més enllà dels límits estrictes de la pràctica política, al camp de la cultura, l'art i l'ensenyament. Fou regidor durant molts anys a l'Ajuntament d'Alcoi i parlamentari a les Corts Valencianes. Però fou sobretot un home cordial, profundament arrelat a Alcoi, divertit i senzill, dotat d'una capacitat sorprenent per moure's còmodament a través de les fronteres d'estatus o edat i pels més diversos ambients de la societat civil alcoiana.
Josep Albert, soci des de primera hora d'Amics de Joan Valls, no faltava mai a la cita anual del sopar dels nostres premis en companyia de Pilar, la seua dona. No és gens fàcil poder dir d'algú que ha estat alhora amic i mestre, però això fou exactament per a molts de nosaltres l'entranyable Josep Albert, l'home que no defallia mai enmig de les més grans dificultats, l'amic que sempre tenia una frase d'humor i coratge en les circumstàncies més adverses, l'intel·lectual que sempre fou seriós però mai trascendent i que lluità sempre sense renunciar mai a l'alegria i l'optimisme del seu tarannà obert i obsequiós.
Alcoi perd un dels seus veritables homes il·lustres, però nosaltres hi perdem, a més, un gran amic. Tant com el trobarem a faltar en aquests temps de misèries i mediocritats, d'analfabetisme polític i papanatisme rampant. Encara que ben mirat, un home com ell no mor si sabem fer de la seua memòria un nord ben clar per al nostre combat. Fins sempre, amic i mestre.

 

Lluís Torró, Josep Albert Mestre, Josep Sou i Pilar (esposa de Josep Albert) en el sopar de lliurament del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez a la Filà Abencerratges l'any 1992.