No sigueu desconfiats, fotre! ¿Què té de particular que algú, posem per cas Ramón Doménech, passejant un dia pels idíl·lics paisatges alcoians que s’estenen entre la Font Roja i la Serra de Mariola, a la partida de Xirillent, i enlluernat per tan sòbria bellesa, decidís invertir els estalvis de tota una vida de dur treball en els terrenys del Mas de Miró, una modesta finca de 395.000 metres? I més considerant que l’operació suposava desembutxacar la ridícula suma de 456.000 euros, molt inferior al preu de mercat, 1.662.000 pam dalt pam baix, que el susdit Ramón ha pagat a les entitats religioses que n’eren les propietàries, amb la qual cosa no ha fet un negoci (lliure i legal) sinó un acte de caritat. Així, no sigueu perepunyetes, que els colps de fortuna cal saber-los aprofitar! A la vida hi ha obrers de vila, com hi ha teixidors o mestres d’escola, i no hi fa res que Doménech siga subsecretari de Territori de la Conselleria de don Rafael Blasco, que el pobre home s’ha de guanyar el pa d’alguna manera.
¿Que molt a prop del Mas de Miró hi ha prevista la construcció d’un camp de golf, un hotel de l’hòstia i 500 xaletets, contra els quals clamen els quatre radicals de sempre? Això no us dóna dret a posar en dubte la innocència del subsecretari, home de provada honradesa, ni –retorçuts espremedors de la lògica– a pressuposar que com a membre de l’organisme encarregat d’avalar els projectes urbanístics, el nostre eficaç funcionari disposés d’informació privilegiada. No deu ser enveja pura i dura, tanta perspicàcia? Però tranquils, que el pastís dóna per a tots i, si molt convé, construirem fins en el fons del mar. Apa, sigueu bons xics i voteu una altra volta el PP, el Partit dels PAIs, i el nostre President us portarà tota l’aigua de l’Ebre a poalades perquè pugueu beure tot el que vulgueu i fins i tot dutxar-vos de tant en tant.
Levante-EMV, dissabte 25 de març de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada