dijous, 7 de maig de 2020

Versos a Sara XXXI#JoanValls103Anys

📚 Segons que reporta Adrián Miró en la seua biografia de Valls (Joan Valls, vida y obra de un poeta, 1989), el nostre poeta va fer una lectura a Barcelona en 1961 on va donar a conèixer poemes del seu llibre Versos a Sara i d'Hereu de solituds. Aquell mateix any, precisament, Joan Valls guanyà amb Versos a Sara el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Amb el mateix llibre va guanyar uns anys després, en 1967, el Ciutat de Barcelona. Finalment el llibre fou publicat aquell mateix any per la Diputació de València. Es tracta d'un poemari d'exaltació amorosa envers la seua muller, Roser Colomer Nadal, ací anomenada Sara, on la presència de la vida domèstica i els referents a la ciutat d'Alcoi hi són abundants.

🎸Ferran Rodes, l'amic i cantautor alcoià, composà aquesta cançó del poema XXXI de Versos a Sara amb motiu del centenari del poeta, en 2017. La va estrenar a la Placeta del Fossar l'1 de maig d'aquell any.

🎥 A la gravació que us presentem, a més de Ferran Rodes, que hi posa la composició musical, la veu i la guitarra, hi han participat Pep Bornay en la producció musical i amb el baix i la guitarra, Carla Vallet fent els cors, Xavi Terol com a operador de càmera i Álvaro García en l'edició i postproducció.


#JoanValls103Anys














🍃🍃🍃🍃







diumenge, 3 de maig de 2020

Prec a Sant Jordi#JoanValls103Anys

🐉 Prec a Sant Jordi, el poema que inspira el vídeo que ens ha enviat l'amic Xavier Gisbert i que acompanyen bellíssimes imatges del sant i passatges de la festa, pertany a la trilogia de Joan Valls i Jordà titulada Tríptic de la festa alcoiana i que completen "Memòria a mossèn Torregrossa" i "Esquadra de negres". 

📕 El poema fou publicat en el volum Toia d'ofrena en 1960 editat per l'Institut Andreu Sempere amb pròleg de Jordi Valor i Serra. El llibre integrava, a més a més de l'esmentada trilogia, alguns dels poemes de Valls premiats en certàmens. La idea de l'antologia de composicions premiades es repetiria amb Antologia de poemes premiats (1970), que integrava nous poemes. Ambdós volums, com els llibres de l'autor publicats entre 1947 i 1975, van ser reeditats en ocasió de la publicació de l'Obra poètica (1981).

🌙 Xavier Gisbert i Cortés fou ambaixador moro de la festa alcoiana entre 2013 i 2018. L'estil èpic, ben modulat, de la recitació, l'impecable fonètica i la potència de veu són factors que defineixen molt bé el seu treball en aquest vídeo, que cobreix brillantment la part més lligada a les tradicions autòctones alcoianes i a les composicions d'estructura més clàssica del nostre poeta.



#JoanValls103Anys














🌿🌿🌿🌿

divendres, 1 de maig de 2020

Comiat (per avui) amb Hiroshi i Lluís Torró#JoanValls103Anys

🌓 I com no podia ser altrament, ara que el sol declina, acomiadem amb

🎼 Hiroshi Fujii (dolçaina) i  

🥢 Lluís Torró (tabalet) aquest 1r de maig especial amb El cant dels maulets i El cant dels ocells gravats aquest matí al carrer Sant Nicolau d'Alcoi. 

👏 Moltes gràcies a tots i a totes. I demà continuarem difonent la poesia de Joan Valls i Jordà, defensant la llengua i la cultura, el país i les llibertats. 

🎗️Visca el braç treballador! 




#JoanValls103Anys




[El cant dels maulets]


🍃



 [El cant dels ocells]











🕊️🕊️🕊️🕊️
 

Dos poemes de Francesc Rodrigo#JoanValls103Anys

📕 L'any 1992 es publicava a València l'antologia Foc secret en homenatge a Joan Valls i Jordà, que ens havia deixat tres anys abans. En aquella antologia, feta en col·laboració d'Amics de Joan Valls i La Forest d'Arana, a cura de Manel Rodríguez-Castelló, hi van participar 43 poetes, entre els quals Lluís Alpera, Sílvia-Marina Aresté (premi MRM-CdA l'any 1991 amb Nòmada), Vicent Escrivà (premi MRM-CdA l'any 1985 amb Paradís d'enlloc), Manuel Garcia Grau, Matilde Llòria, Joan M. Monjo, Ovidi Montllor i Josep Torró i Santonja.

✍️ En aquest vídeo en homenatge al nostre poeta en el 103è aniversari del seu naixement, l'amic i poeta Francesc Rodrigo llig dues composicions que va publicar en aquella antologia. L'autor va guanyar amb el poemari Navegacions (1991) el nostre premi l'any 1990, amb un jurat format per Vicent Berenguer, Alfons Cervera i Maria Fullana. Altres llibres publicats per Francesc Rodrigo són Foc pàl·lid (1993), Tigre d'esguard tèrbol (1996), Àmfores de foc (2001) i Alfabet del desig (2014).



#JoanValls103Anys
















🌿🌿🌿🌿

Fotos de Tomàs Tàpia#JoanValls103 Anys

📷 Us oferim ara les fotos que l'amic Tomàs Tàpia ha preparat amb motiu d'aquest 1r de maig en homenatge a Joan Valls i Jordà en el 103è aniversari del seu naixement. I que visca el braç treballador!




#JoanValls103Anys








🌱




🌱




🌱




🌱




🌱




🌱













🌿🌿🌿🌿

Sonets d'insistència I#JoanValls103Anys

🎬 En el vídeo que ha gravat Jordi Segura des de Mallorca el poeta alcoià recita el primer dels Sonets d'insistència, que pertanyen al llibre Quadern vermell (1986), llibre sobre el qual ja hem donat notícia ací.

✍️ Amb Trajecte de turista Jordi Segura (1969) va guanyar el 19è premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi de poesia, l'any 2002, amb un jurat integrat per Jordi Botella, Joan Jordà, Josep Ripollés, Manel Rodríguez-Castelló i Josep Sou. El llibre fou editat l'any següent en la mítica col·lecció Alfama d'Amós Belinchón amb el nombre 24.




#JoanValls103Anys














🍃🍃🍃🍃

El plor i l'estrella#JoanValls103Anys

🎞️ En aquest magnífic vídeo la poeta Empar Sáez recita El plor i l'estrella, poema que pertany al llibre de Joan Valls i Jordà Paradís en blanc (1964), un dels més commovedors i representatius de l'obra del mestre alcoià. Amb veu i fotografies d'Empar Sáez, música d'Henry Purcell interpretada per Organistrum Ensemble i muntatge audiovisual de Ferran d'Armengol.

📚 Amb Paradís en blanc, llibre en què evoca la pròpia infantesa, Valls va guanyar el premi Ciutat de Barcelona en 1959, premi que l'autor va repetir amb Versos a Sara en 1967. Paradís en blanc fou editat per primera vegada, amb pròleg d'Octavi Saltor, per l'Institut Andreu Sempere en 1964.

✍️ Empar Sáez (Pertuis, Provença, 1963) viu a Terrassa, on treballa de metgessa especialista en Anatomia Patològica. Va guanyar amb Dona i ocell el 31è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en 2014. El jurat d'aquell premi fou integrat per Eduard Marco, Hugo Mas, Josep Mir, Josep Porcar i Manel Rodríguez-Castelló. Posteriorment l'autora ha publicat Quatre arbres, amb pròleg de Màrius Sampere, en 2016, XXXIX premi Josep Maria López-Picó de 2015.



#JoanValls103Anys













🍂🍂🍂🍂

Un poeta, un poble, un país#JoanValls103Anys

🎥 Els anys 1984 i 1985 Joan Valls i Jordà va publicar a la Revista de Festes de Muro, el poble de son pare i amb el qual mantindria al llarg de la seua vida estrets vincles, sengles articles de caràcter autobiogràfic sobre episodis de la seua infantesa i altres records relacionats amb aquesta vila del Comtat.

✍️ Amb la veu de l'amic i poeta Joan Jordà i les imatges i muntatge de l'amic i fotògraf Tomàs Tàpia, ací teniu aquest documental amb fragments dels articles de Valls al·ludits més amunt i titulat molt expressivament Un poeta, un poble, un país. Continuem així amb la celebració del 103è aniversari del naixement del nostre poeta, nascut el 1r de maig de 1917 al número 7 del popular carrer de Sant Francesc d'Alcoi.

📝 Joan Jordà és autor de diversos llibres publicats, entre ells Eteri esvoranc (1998), Paisatges d'hivern (2004) i Mar d'Alens (2016). Tomàs Tàpia és fotògraf i ha participat en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives. Fou el coordinador de l'exposició commemorativa del 25è aniversari del nostre premi en 2008. Les seues fotografies del 1r de maig i de les nits dels premis podeu veure-les en nombroses entrades d'aquest mateix blog.

🎼 Els fragments musicals pertanyen a Al Tal canta ("Dansa de nanos"), Faranna (Maqueta Track 1 i 5) i Hilari Alonso ("A prop", "Cant de batre de Penella").



#JoanValls103Anys













🌾🌾🌾🌾

dijous, 30 d’abril de 2020

Verins a l'abast#JoanValls103Anys

🍄 En aquest vídeo d'homenatge a Joan Valls en el seu 103è aniversari, que es compleix demà, el metre, amic i poeta Francesc Pou ens recita Verins a l'abast, composició que forma part del llibrre Quadern vermell (1986), ressenyat a propòsit del vídeo anterior.

📝 Francesc Pou (Alcoi, 1963) és autor dels poemaris De fil de veu (2009), en col·laboració amb Alexandre Ros, Camí de Benassait (2014) i Cel d'horabaixa (2019).



#JoanValls103Anys



















🍃🍃🍃🍃

Sonet d'insistència III#JoanValls103Anys

🕯️ Aquesta és la lectura que en homenatge a Joan Valls ens ofereix el poeta Eduard Marco des de Borbotó. Es tracta del tercer dels Sonets d'insistència pertanyents al llibre Quadern vermell, publicat l'any 1986.

✍️ Eduard Marco Escamilla (1976) va guanyar amb La quadratura del cercle el 31è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi (2004), llibre que fou publicat per l'extingida i fugida editorial Brosquil l'any següent. Van formar part del jurat Manel Alonso, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Manel Rodríguez-Castelló i Jordi Segura. Altres poemaris de l'autor són Ideologiari, Refugi incòlume (I Premi Carles Salvador) i Càbala (2007).

📚 Pel que fa a Quadern vermell, es tracta de l'últim llibre publicat en vida de l'autor per la Diputació de València amb pròleg d'Antoni Revert. La línia de revisió històrica i l'ajustament de comptes amb el franquisme iniciats amb Les hores vives en 1978 troben en aquest volum el seu punt culminant. El llibre formaria un grup juntament amb el ja citat Les hores vives i Anys i paranys (1983).



#JoanValls103Anys











 
 
 
 
🌿🌿🌿🌿

dimecres, 29 d’abril de 2020

El batec infinit#JoanValls103Anys

🌤️ El batec infinit, de Les roses marginals, és el poema que ha triat el poeta Eduard Batlle per gravar aquest magnífic vídeo que us oferim avui.

✍️ Eduard Batlle (Lleida, 1974) va guanyar amb Registre fòssil (Edicions de la Guerra, 121, 2018, pròleg d'Anton Not) el 35è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. Van formar part d'aquell jurat Núria Cadenes, Maria Josep Escrivà, Joan Navarro, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. És autor també d'Elogi del desassossec (2010) i de Suite borgenca (2016).

🌹 Les roses marginals fou publicat per compte del mateix Joan Valls a la impremta Hispania d'Alcoi en 1965 amb un pròleg de José Vicente Mateo. Es tracta d'un llibre de sonets de caràcter eminentment introspectiu, d'indagació en les pròpies circumstàncies de vida i de reflexions sobre la seua condició de poeta. "Malgrat la solitud i les absències, / tota roca té un somni de volcà" ("Foc central").



#JoanValls103Anys













🌿🌿🌿🌿

dimarts, 28 d’abril de 2020

Goig del camperol#JoanValls103Anys

📡 Ens ha arribat el tercer vídeo d'aquest homenatge obert i col·lectiu a Joan Valls i Jordà per l'1 de maig, 103è aniversari del nostre poeta. Es tracta del poema Goig del camperol gravat i recitat per Fausto Botí i Valls, amic i soci de la nostra entitat des del primer moment i nebot del "millor poeta del carrer del Carme" (com li agradava de definir-se amb un xic d'amable ironia).

📕

El poema pertany al llibre fundacional de Joan Valls per a la poesia catalana, el per això emblemàtic La cançó de Mariola, publicat per compte propi en 1947. Es tractava, sense que segurament el seu autor ho sospités, del segon poemari que es publicava en valencià al País Valencià de la postguerra. Escrit encara amb la gramàtica prefabriana apresa de manera autodidacta en un llibret del Pare Fullana, quan vingué l'hora de publicar la seua Obra poètica en 1981 (que incloïa des d'aquest llibre fins al Breviari d'un eremita urbà) el poeta el va refer de dalt a baix i el va adaptar a la normativa moderna. L'any 2007, a cura de Manel Rodríguez-Castelló, que també en signa el pròleg, va aparèixer la tercera edició de La cançó de Mariola (Edicions de la Guerra, 65, de l'Editorial Denes).


#JoanValls103Anys













🌿🌿🌿🌿



Ària blava#JoanValls103Anys

📱Ací teniu el segon vídeo, amb el poema Ària blava recitat per Marta Pérez i Sierra amb fotografies de M. Rosa Vila i la música El dofí blau de fons.

✍️ Marta Pérez i Sierra va guanyar el 36è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi amb el seu llibre Escorcoll en 2019, que va editar Edicions del Buc amb el nombre 17 de la seua col·lecció. L'autora viu a Barcelona i ha publicat un bon feix de llibres de narrativa i poesia entre els quals Compte amb el buit (2018) o Llavors els peixos (2017), aquest darrer en col·laboració amb el pintor alcoià Jordi Vila. 

📕 Pel que fa al llibre a què pertany el poema de Joan Valls i Jordà Ària blava, Presoner de l'ombra (1955), es tracta del segon poemari que l'autor va publicar a l'Editorial Torre de València, la més representativa del procés de recuperació de la nostra literatura en plena postguerra. El llibre, publicat després de L'home pot ésser àngel, de 1952, confirmaria el canvi de rumb iniciat pel poeta amb La cançó de Mariola (1947) i la consolidació d'una de les veus més importats de la poesia catalana de l'època.



#JoanValls103Anys










🌿🌿🌿🌿

diumenge, 26 d’abril de 2020

Fidelitats#JoanValls103Anys

📱El primer dels vídeos amb poemes recitats de Joan Valls correspon al gravat per Imma López Pavia, que llig el poema Fidelitats (Les hores vives, 1978). 

✍️ L'autora va guanyar el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi l'any 2015 amb el seu primer poemari, Santuaris, número 114 de la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. Recentment ha aparegut el seu darrer llibre Solsticis, Premi Teodor Llorente 2019 de la Pobla de Vallbona, a l'editorial Vincle.

📕 Pel que fa a Les hores vives de Joan Valls, un dels seus llibres majors, fou finalista del Premi Erato de Figueres, però com en altres ocasions, l'autor se'l va haver de publicar ell mateix a la impremta Hispania alcoiana amb un pròleg d'Enric Botella Oltra.

#JoanValls103Anys








🌿🌿🌿🌿

Foto 1#JoanValls103Anys

📸 Primera composició fotogràfica de l'homenatge a Joan Valls 2020. Sobre una imatge captada i treballada per Mavi Mezquita, Begonya Mezquita ha construït aquesta imatge amb uns versos del llibre Versos a Sara (1967). 

❤️ Esperem que us agrade.

#JoanValls103Anys










🌹🌹🌹🌹

dissabte, 25 d’abril de 2020

Concurs de micropoemes a Valls 2#JoanValls103Anys

✏️ Ací teniu el segon lliurament-publicació de poemes escrits i inspirats en Joan Valls. Es tracta en aquesta ocasió d'alumnes del Centre Públic d'Educació Especial Tomàs Llàcer d'Alcoi i que van ser guardonats en el Concurs de micropoemes a Joan Valls en l'apartat NEE l'any del centenari del naixement del nostre poeta, en 2017.




📖 El treball, de caràcter col·lectiu, va ser coordinat pel nostre amic, mestre i poeta Francesc Pozo. I ací els teniu:


Durant els meus primers anys
una malaltia em va arribar,
soledat plena de danys,
que amb força i gana
vaig superar.
· · ·
El teu amor per l’art
es va veure reflexat
a Tast d’eternitat
obra per la qual
quasi et donen
el Premi Ciutat.
· · ·
El tanquen a la presó per col·laborador,
però ell escriu Temps de saó,
Va ser presoner a l’ombra
i es va trobar amb una Rosa.
· · ·
Després de casar-se amb Roser Nadal
va començar les classes de català
amb el seu amic, Carles Salvador,
un altre gran autor.

                                                                  🌹🌹🌹🌹 





Visca el 25 d'Abril!





dijous, 23 d’abril de 2020

Concurs de micropoemes a Valls 1#JoanValls103Anys

✏️ Fem el primer lliurament-publicació de poemes escrits per alumnes de l'IES Pare Arques de Cocentaina dirigits per l'amiga i professora de valencià Diana Valor

📖 Els textos van ser escrits, com podeu veure, per alumnes de 1r i 4t d'ESO per al Concurs de micropoemes basats en Joan Valls organitzat per l'Ajuntament d'Alcoi, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià i Aramultimèdia. Els treballs de Abderraman Niny, Carlos Quiles i Alba Gallego van estar premiats en les seues categories respectives.

📚
JOAN VALLS I JORDÀ             

Superació
El gran Joan Valls i Jordà
va patir bastant de petit,
mes les dificultats superà,
i en genial poeta es convertí.
      [Abderrahman Niny Sobai El Idrissi, 1r ESO]
          · · ·

Joan Valls i Jordà
Poeta i escriptor alcoià,
que per a les seues metes arribar,
des de ben xicotet va lluitar,
i per republicà, va ser empresonat.
      [Cristina Olmedo Trucharte, 1r ESO]
          · · ·

Valls i la Mariola
Joan Valls, republicà i alcoià
començà a escriure en català
cançons d’herbes i animals,
que a la Mariola es poden trobar.
      [Ana Mesa Pérez, 1r ESO]
          · · ·
Literatura i natura
Alguns poemes de Joan Valls
fan referència a la natura,
que en la seua literatura
és temàtica habitual.
      [Alba Gallego Moltó, 4t ESO]
          · · ·

La cançó de Mariola
La cançó de Mariola
parla de la terra nostra
i de l’entorn natural
amb gran musicalitat.
     [Carlos Quiles Moltó, 4t ESO]
           · · ·

Poesia i política
Les roses marginals
i les Posicions terrenals
són poemes de Joan Valls,
el nostre autor republicà.
     [Eulalia Cortés Pascual, 4t ESO]                                 
          · · ·



🌹🌹🌹🌹


· · ·



dimecres, 22 d’abril de 2020

Valls no es fa vell #JoanValls103Anys

🎥 Recuperem, el Dia de l'Entrada alcoiana, "Valls no es fa vell", l'experiència docent en forma d'espectacle que al voltant de poemes de Joan Valls va dirigir l'amic, escriptor i professor de secundària durant molts anys Jordi Botella amb alumnes de 4t d'ESO de l'IES Pare Eduardo Vitoria d'Alcoi en novembre de 2017, any del centenari del nostres poeta. El vídeo fou gravat en el seu moment per personal del periòdic digital Página66

👀 Ara el podeu veure ací:


#JoanValls103Anys

dimarts, 21 d’abril de 2020

Retrat fraternal#JoanValls103Anys

📣 El proper 1 de maig és el 103è aniversari del naixement del nostre poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989).
📆 Fa molts anys que aquest dia les Amigues i Amics de Joan Valls celebrem el seu naixement a la popular Placeta del Fossar alcoiana, davant per davant del que fou el seu domicili familiar al carrer del Carme i on hi ha una escultura dedicada al poeta obra d'Ismael Belda.
😷 El confinament pel coronavirus ens impedeix enguany celebrar el nostre homenatge a Valls a l'aire lliure amb lectura de poemes, cançons, parlaments, El cant dels ocells i La Muixeranga d'Algemesí interpretades per Hiroshi Fujii i Lluís Torró i una ofrena floral.
👉🏼 És per això que avui, Dia dels Músics a la nostra ciutat, amb Sant Jordi de llibres 📚 i roses 🌹🌹🌹🌹 i festes girant la cantonada, de bracet amb el 25 d'Abril Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, comencem a presentar i difondre treballs inspirats en poemes del nostre autor.
🎤 🎥 I comencem amb dos vídeos amb les cançons "Retrat fraternal" i "Canvi de llengua" musicades per Josep Maria Gadea (guitarra), amb la veu de Sofia Moltó i la guitarra de Juan Mateo. Les gravacions van ser fetes al Centre Cultural d'Alcoi el 14 de setembre de 2018 i al Centre Cultural de Castalla el 5 de juliol de 2018 respectivament.
😘 Esperem que en gaudiu i que ajudeu a difondre si us ha agradat. 
En els propers dies anirem mostrant nous treballs.



Retrat fraternal

Tenia la germana
major un clar somrís
d’humilitat florida
i pensament submís.
Les eines de l’ofici
dansaven als seus dits:
les tisores lleugeres,
l’agulla de cosir
i el taulellet de fusta
on tallava els vestits,
tot esbossant les formes
embastades amb fil.
Cantava les cançons
ploroses dels anys 20,
abemollant la veu,
la romança endolcint
junt al balcó que olia
a alfàbrega i gesmil.
Tres mossos la rondaven,
tres focs per a un sospir,
en atzarosa tria
d’un incert avenir.
Tenia la germana
major un clar somrís.
Morí jove i va tindre
una filla i dos fills.
El record ens la fixa
al retrat esvaït,
quan tenia vint anys
un diumenge d’estiu.

[Joan Valls i Jordà, La rosa quotidiana, 1990.]

CANVI DE LLENGUA

Com el milions donen aires
de folgances diplicents,
Pep, dels companys canonaires
ja no se'n recorda gens.

Abans era tot salut
i rebossava alegria,
i ara té ple el mig almud
d'una estranya hipocondria.

Té abranor, molt bé no dorm
i està més sord que un cantal,
encara que a Benidorm
tinga pins, cala i casal.

La muller, que era ordidora
per a telerets a mà,
com vol fer-se la senyora
ara parla en castellà.

I el sabateja tan bé
dins del seu típic estil,
que ni el paper d'esmeril
pot llimar l'aspror que té.

I diu "camàs" i "carnito",
"olorita", "fojo", "mueies",
"pebreja", "Plaza de Bueyes"
i "joge el nene al bracito".

Tan foll és el frenesí
de la seua convicció,
que creu que la distinció
en castellà "fa més fi".

La sort, tornant-se desaire,
a Pep ha omplit de rovell.
Ai, quan era canonaire
tenia més bon pansell!".

(1966)

[Joan Valls i Jordà, Cent serafins, 1975]

dilluns, 13 d’abril de 2020

Hugo Mas interpreta El meu poble Alcoi

Per commemorar els 25 anys de vacances de l'Ovidi, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics (COM) ha posat en marxa la difusió de gravacions de diversos músics del país que interpretaran les seues versions de cançons de l'artista alcoià. La primera d'aquestes versions l'ha feta l'amic Hugo Mas sobre la popular cançó El meu poble Alcoi, amb què l'Ovidi va reintepretar magistralment el tema de Jacques Brel Le plat pays (1962). La cançó de l'Ovidi va circular en gravacions clandestines durant els darrers anys del franquisme i sonava de tant en tant (com sempre, amb permís de l'autoritat incompetent) en algun directe. Quan al cap de molts anys l'Ovidi es va decidir a gravar-la per fi, a aquella lletra que tothom sabíem de memòria hi va introduir un quants però fonamentals canvis. I així quedà una mostra magnífica del gust de l'Ovidi pel detall, pel treball fet a poc a poc, de la seua voluntat de perfeccionament i rigor infatigable que fou marca de la casa. La nova versió havia de ser un dels temes que integraven el Verí good –i l'únic que va arribar a gravar el juny de 1993– juntament amb altres cançons que ja no es van poder gravar per culpa d'aquella maleïda malaltia que se'l va endur tan prematurament com sovint se'n duu els més bons.
Heus ací, doncs, aquesta mena d'himne oficiós i popular d'Alcoi en la versió d'Hugo Mas, que ha rescatat la primera lletra que va tenir la cançó. Doneu-li corda, difoneu-la aquests dies de confinament, d'incerteses però també d'esperances, perquè ara al nostre poble i a tots els pobles "d'homes que han volgut llibertat" els és més necessària que mai.

(Entre parèntesi us confessaré que quan l'Ovidi n'enllestia la versió definitiva em va telefonar per consultar-me com havia d'escriure correctament el nom del nostre barranc més emblemàtic, aquell dels dos braços oberts. Vaig tirar mà del savi Coromines i li vaig dir que a l'Onomasticon hi apareixia la forma 'cint',  relacionat amb el verb cenyir, com cintura o cinturó, i que 'cinc' devia ser una reinterpretació popular per proximitat al nombre cinc, ja que la forma primigènia devia haver caigut en desús i la gent ja no la reconeixia, cosa que afavoria l'emmudiment que els alcoians fem amb algunes oclusives finals, com en el cas de pon[t] sense anar més lluny. Així doncs Barranc del Cint, solució que va donar disciplinadament per bona. Però potser l'excessiu zel o la desorientació del corrector del text de l'antologia Ovidi Montllor de 2000 va tornar al ja superat Barranc del Cinc i així s'ha quedat, de moment.)

[Manel Rodríguez-Castelló]




EL MEU POBLE ALCOI

Té costeres i ponts,
música de telers,
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques,
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales
que eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran.
El meu poble Alcoi.

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat,
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gat matiner
canta i alça la cresta
com si el seu horitzó
fora fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.

Allí hi ha un Campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero,
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una Font
Roja i fresca tostemps.
Com ella dona vida
la primavera mou
el meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè fa germans,
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg,
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita a tothom,
amb un Barranc del Cint
com dos braços oberts.
Allí hi ha una Glorieta
que ensenyen als infants
i que els dona cabuda
quan s'han cansat d'anar,
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen,
rient pels qui li venen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-ho tot
el meu poble Alcoi.