dimarts, 26 de desembre del 2006

FAN (Feliç Any Nou) AMB UN POEMA DE VALLS



Clara llibertat

La Llibertat va i diu:
–Jo sóc una altra cosa.
Polida en foc o fred però polida
amb insistència, amb risc, amb clams d’hosanna,
essencial trepig per les senderes
que jo sempre he triat
amb fúria congènita, crit ofegat
contra el bàrbar oripell
que aixeca protocols
en codis de paüra organitzada
a les més pudents clavegueres,
a les bardisses de la infàmia més corrupta.

Amb el tirs flamejant
delerem aclarir les clàusules obscures
i el colpeig de les ones més nefastes que envaeixen
les zones de la vàlida existència,
sense amagar la cara,
sense embrutir les roses,
tot encimbellant al cor la norma substantiva
que ens convida a un futur en què s’arboren
les mesures nadiues.
Cal esbrinar els qui tramen
la maligna consigna, les harpies
que maquinen paranys per implantar
el silenci més fosc contra la crida clara
que ens mena al gran Principi.

Un laberint de dubtes eclipsa les clarícies,
però resta sempre, sempre,
la flama resurrecta, l’esplendor
de l’Home alliberat que mai no deixa
la gran base profunda i el coratge
de l’alé que travessa les foscúries,
abrandat per un baf immensurable
de suors i martells que matinegen
i s’enlairen al fat d’un món possible.

(Joan Valls i Jordà, Quadern vermell, 1986)

dijous, 14 de desembre del 2006

OBITUARIO CON HURRAS

Vamos a festejarlo
vengan todos
los inocentes
los damnificados los que gritan de noche
los que sueñan de día
los que sufren el cuerpo
los que alojan fantasmas
los que pisan descalzos
los que blasfeman y arden
los pobres congelados
los que quieren a alguien
los que nunca se olvidan
vamos a festejarlo
vengan todos
el crápula se ha muerto
se acabó el alma negra
el ladrón
el cochino
se acabó para siempre
hurra
que vengan todos
vamos a festejarlo
a no decir
la muerte
siempre lo borra todo
todo lo purifica
cualquier día
la muerte
no borra nada
quedan
siempre las cicatrices
hurra
murió el cretino
vamos a festejarlo
a no llorar de vicio
que lloren sus iguales
y se traguen sus lágrimas
se acabó el monstruo prócer
se acabó para siempre
vamos a festejarlo
a no ponernos tibios
a no creer que éste
es un muerto cualquiera
vamos a festejarlo
a no volvernos flojos
a no olvidar que éste
es un muerto de mierda.

Mario Benedetti

dimecres, 13 de desembre del 2006

CONCERTS DE LA CORAL POLIFÒNICA ALCOIANA

Diumenge 17 de desembre, a les 12.00, al Círculo Católico de Obreros (Plaça d'Espanya, 14, segon pis):
·Cor Infantil, sota la direcció de Pere Moreno i Climent. Entre d'altres nadaletes, interpretació d'una versió coral del "Cant dels Ocells".

·Cor de Cambra:peces de polifonia clàssica i de cançons populars nadalenques.

·Cor Gran, sota la direcció d'Alexandra Soler i Aguilar:repertori de nadaletes, algunes d'elles tan conegudes com ara "Adestes Fideles".

Dissabte 23 de desembre, a les 20.30, Casa de Cultura de Biar.

dilluns, 11 de desembre del 2006

una de les imatges dels blaus que van inspirar els poemes


vertical neighborhood.
Originally uploaded by D.James.

Poemes de música blava

Heus ací un parell de poemes d'Alexandre Ros, alumne del curs de poesia que aquestes darreres setmanes es duu a terme a l'edifici de CCOO. Un curs que ens descobreix veus poètiques força interessants.

I.-
Costera amunt, costera avall
reprenc el somni blau
prenyat d'oliveres, garroferes,
ametllers vestits de nacre
festejant la cala
on mora la princesa.
I el cante fent prec
amb el vell piano
reclós al bar oblidat,
jugant al tot i res
el món a l'inrevés.
Riuré de l'estora roja
del minut de glòria nupcial
en travessar la terra cremada
dels que ho han perdut tot.

II.-
No arribés mai l'hora de la partença
i abans de l'arribada ja us veig,
parle les vostres paraules tendres
acarone amb els dits cabells i rostre,
jugue a endevinar els versos, les cançons
que portareu per omplir la cambra.
M'entreté l'espera imaginant-vos
guaitant per la finestra tafanera,
albirant els camins per on cavalcareu.
Sé serà un moment quan es trobaran
els cossos inquiets i delerosos.
I fent llarga l'estona en pensar-ho
desitge fervorosament amb totes les forces
no arribés l'hora de la partença.

Alexandre Ros i Ros

diumenge, 3 de desembre del 2006

Un poema cubà per a Joan Valls

CANTO EPOPÉYICO A JOAN

A Joan Valls, recuerdo perpetuo de la luz

Te conozco por los versos dejados en la cama deshecha
transitada por insonnio de letras,
la metralla que dejaste en la boca de los carceleros,
en las fotos que dicen el color de las palabras,
el abrazo a la ciudad
a la gente que regalaste una gota de ti
para no desaparecer jamás.

Te conozco en apenas un libro.
Ya tu voz es mía, de la radio, de esta ínsula de mar
en que la República te unió a Pablo, a Majada,
al sueño de amor que no alcanzaras a tocar.

Te conozco pequeño e inmenso a la vez,
gesto de epopeya, de honrar al cielo y la tierra,
a la verdad, con la mirada fija alcanzada por el mar,
rizos de arena edificada, verdad al fin
dicha del alma hoy de nosostros por conocerte.

Te conozco en el canto Alcoyano de libertad
llamarte Héroe,esperanza,futuro
en tu nombre Joan
te reconozco pueblo.

Luis Enrique Nieto Fernandez


Escrito el 22 de Noviembre de 2006, despues de leer Poemes de la Guerra d'Espanya (1936/1939)