no deixa d'ésser
un tremolós assaig de vida
al buit desolador
de l'existència.
Captaire és l'home
entre el fat de la cendra
i l'obscura consumpció,
pregant un poc de claredat
al no-res que l'aïlla en la set fosca
de tanta absència,
on l'ànima és un mite
de miratges que inventa
un déu de nuvolosa transhumància
a través de la nit.
El colom i la rosa sempre ajuden
a nodrir de tendresa
la darrera harmonia de la mort.
¿Per a què més vivències
contra el destí que ens mena cegament,
limitant-nos d'incertitud
el joc gastat de la Natura?
Nàufrags o no, suplim el crit
amb queixa d'encegades animàlies.
[Joan Valls i Jordà, "Atzar de la poesia", Quadern vermell, Diputació Provincial de València, València, 1986.]
