Poemes de música blava

Heus ací un parell de poemes d'Alexandre Ros, alumne del curs de poesia que aquestes darreres setmanes es duu a terme a l'edifici de CCOO. Un curs que ens descobreix veus poètiques força interessants.

I.-
Costera amunt, costera avall
reprenc el somni blau
prenyat d'oliveres, garroferes,
ametllers vestits de nacre
festejant la cala
on mora la princesa.
I el cante fent prec
amb el vell piano
reclós al bar oblidat,
jugant al tot i res
el món a l'inrevés.
Riuré de l'estora roja
del minut de glòria nupcial
en travessar la terra cremada
dels que ho han perdut tot.

II.-
No arribés mai l'hora de la partença
i abans de l'arribada ja us veig,
parle les vostres paraules tendres
acarone amb els dits cabells i rostre,
jugue a endevinar els versos, les cançons
que portareu per omplir la cambra.
M'entreté l'espera imaginant-vos
guaitant per la finestra tafanera,
albirant els camins per on cavalcareu.
Sé serà un moment quan es trobaran
els cossos inquiets i delerosos.
I fent llarga l'estona en pensar-ho
desitge fervorosament amb totes les forces
no arribés l'hora de la partença.

Alexandre Ros i Ros