dilluns, de desembre 12, 2011

Crida a la mobilització en el 79è aniversari de les Normes de Castelló

Benvolguts companys i companyes,
des de la plataforma de defensa de la llengua recentment constituïda Castelló per la llengua us emplacem a mostrar la vostra adhesió -si en compartiu els principis- a la següent crida a la mobilització entorn del 79é aniversari de les Normes de Castelló, per una escola valenciana, pública i de qualitat. Les adhesions, de particulars i d'entitats, s'han de formalitzar a través del formulari del bloc de Castelló per la llengua que teniu enllaçat més amunt.
Així mateix, estarem agraïts si feu circular aquesta crida entre els vostres contactes i us convidem a manifestar-nos en commemoració de la signatura de les Normes de Castelló i per una escola valenciana, pública i de qualitat el dia 17 de desembre del 2011, a les 18h a la Plaça de la Independència (la Farola) de Castelló de la Plana.
Cordialment,
Castelló per la llengua
CRIDA
Per una escola valenciana, pública i de qualitat
-crida a la mobilització entorn del 79é aniversari de les Normes de Castelló-
Al País Valencià, ja fa temps que estem acostumats que el govern no contribuïsca a la causa de l'extensió del valencià com a llengua vehiculadora de la vida social del nostre poble, la llengua que hi acompleix la funció de cohesió social. Ans al contrari, fa massa anys que ens n'hem de defensar, dels qui manen, i de la seua política de constant arraconament de la nostra llengua de tots els àmbits en els quals, amb la tenacitat i el compromís de la societat civil, s'havia aconseguit introduir tot compensant (mínimament) el secular domini que el castellà hi havia mantingut.
Les darreres apostes del govern valencià, com la censura d'un mitjà de comunicació en la nostra llengua com TV3 i l'aposta per un model “trilingüe” en l'educació, que aboca a una reducció d'hores d'ensenyament en català en aquells llocs en què es trobava efectivament implantat i a un domini encara més pronunciat del castellà, ens obliguen novament a eixir al carrer en defensa de la nostra llengua. És per això que des de les entitats que formem part de Castelló per la llengua emplacem la societat castellonenca a manifestar-se per:
     · una escola valenciana, pública i de qualitat. L'escola exerceix una funció clau de cohesió social, i en aquest sentit la llengua dels valencians ha de ser-ne llengua vehicular. S'ha demostrat que el model d'ensenyament en valencià ha donat els millors resultats en tots els camps, i que és l'únic que garanteix l'adquisició de les destreses necessàries en la llengua del país. Cal enfrontar globalment la resistència a l'ofensiva contra el català a l'ensenyament, que també pateixen al Principat, amb l'ofensiva judicial contra el model de conjunció, o a les Illes, on el govern popular promou una educació en què el català hi jugue un paper marginal. L'enemic és el mateix: la defensa l'hem de pensar conjuntament.
la reivindicació de la nostra pertinença a la comunitat de llengua catalana, una comunitat lingüística mitjana en el context europeu, ja que la nostra llengua és parlada, dalt i baix del Sénia i a les Illes per vora 9 milions de persones. Reclamem polítiques conjuntes de promoció de la nostra cultura a nivell extern i l'impuls d'estratègies comunes de revitalització i protecció de la nostra llengua i de polítiques culturals que afavorisquen les potencialitats de la nostra comunitat lingüística. Volem un espai comunicatiu conjunt: per la recepció de TV3 i IB3 al País Valencià; i per un Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es puga veure arreu del nostre domini lingüístic.
     · la resolució de la problemàtica entorn dels models normatius de llengua. Cal que l'AVL reconega sense embuts la unitat de la llengua catalana per estroncar els perills d'una deriva isolacionista, de consolidació en el pla legal i de la normativa lingüística de dues llengües diferents per la via del distanciament dels models formals de la llengua. Contra els qui impulsen la divisió i l'afebliment de la comunitat lingüística catalana, ens reivindiquem en la unitat que ens dóna força per tirar endavant el procés normalitzador. El 1932, les Normes de Castelló van marcar en aquest sentit un camí fet de seny i de fe en les possibilitats del nostre poble: cal aprendre la lliçó i saber-ne estar a l'alçada.

És per tot això que ens manifestarem el proper dia 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència (la Farola) de Castelló de la Plana; que emplacem els particulars i les associacions de Castelló de la Plana, del País Valencià i de la resta del domini lingüístic català a mostrar la seua adhesió a aquesta crida; i que convidem les associacions de Castelló de la Plana a donar suport i a participar activament de la plataforma mobilitzadora Castelló per la llengua, per coordinar els esforços de tots plegats de manera cada vegada més efectiva i en més àmbits per la plena normalització de la llengua a la ciutat i el seu entorn.
Castelló per la llengua, desembre de 2011

diumenge, d’octubre 23, 2011

Convocat el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

BASES


1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2011, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra  de l'Editorial Denes.

7. El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.

8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi en març de 2012, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 22 d'octubre de 2011 







dimarts, d’octubre 11, 2011

Sessió de l'Institut d'Estudis Catalans a Alcoi

El proper dijous 20 d'octubre la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra a la Sala de Graus de l'edifici Ferràndiz i Carbonell una històrica sessió. Serà, en efecte, la primera vegada que la ja més que centenària institució visita oficialment la nostra ciutat per fer-hi una jornada de treball. L'excusa –si així es pot anomenar– és precisament el centenari de la Secció Filològica de l'IEC i alguns altres més: dues morts, la de Joan Maragall i la de Teodor Llorente, i dos naixements, el d'Enric Valor i el de Manuel Sanchis Guarner. Les lectures, conferències i estudis que s'oferiran la vesprada del dia 20 s'ocupen també de Joan Valls, de Jordi Valor i d'Ovidi Montllor. Serà una magnífica oportunitat perquè els assistents a aquesta sessió de treball, oberta a tot el públic, tinguen un coneixement de primera mà d'unes reflexions sobre els autors citats que posteriorment seran publicades per l'Institut. I per als representants de la institució normativa més important del català, l'activitat dels quals es complementa amb visites guiades a la nostra ciutat, per prendre el pols a la vitalitat i/o decandiment del català d'Alcoi als diversos àmbits socials. I perquè tots junts treballem per la revitalització d'una llengua i d'una cultura que en el cas del nostre poble està patint des de fa anys una penúria d'idees i projectes i notables retrocessos en les poquetes coses amb què havíem anat avançant (estalviem al lector o lectora d'aquest bloc, de moment, els detalls concrets d'aquest retrocés). Bona ocasió, en fi, per fer bo l'eslògan que l'IEC ha triat inspirant-se en Joan Maragall: l'any de la Paraula Viva.
Acabem comentant que els nostres socis Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló, i el Premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, Eugeni S. Reig, participaran amb comunicacions sobre Ovidi Montllor, Joan Valls i Jordi Valor. I ací el programa complet de la jornada.


 [Cliqueu diverses vegades sobre la imatge per millor visualitzar-la]

dimarts, de setembre 20, 2011

dijous, de juliol 28, 2011

El text censurat del representant de Compromís al Consell de RTVV

CONSIDERACIONS I PROPOSTES AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE RTVV (28/07/2011)

RAFAEL XAMBÓ. REPRESENTANT DE COMPROMÍS.

El grup RTVV es troba en una situació gravíssima de vulneració dels principis fonamentals de la Llei de creació 7/1984 de 4 de juliol tant pel que fa a la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia (art. 2n. a), a la veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions (art. 2n. b), a la separació entre informació i opinió (art.2n. c), com pel que fa al respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social (art. 2n. e).
En aquest sentit, la presència del valencià en el conjunt de la programació es troba molt per davall del que és exigible per al compliment del mandat legal i arriba a desaparèixer sovint en l’horari de màxima audiència. Tots els estudis indiquen una presència de la llengua pròpia per davall del 50%. El pressupost per a doblatge al valencià s’ha reduït en un 70% i ha portat a la fallida del sector. D’altra banda, en el conjunt de la programació s’ignoren sistemàticament les obres del sector cultural –literatura, teatre i música- que s’expressen en valencià. De la mateixa manera, no es dóna informació de les Trobades d’Escola Valenciana que reuneixen milers i milers de persones per tota la geografia valenciana. La manipulació informativa ha estat documentada en repetides ocasions pels sindicats de RTVV i associacions d’usuaris i ha sigut objecte de queixa davant el Síndic de Greuges. Els fets dels darrers dies en relació a la cobertura informativa del cas judicial en què es troba imputat l’expresident Camps, així com la informació sobre la seua dimissió i l’allau de lloances, a mena de publireportatge, a la seua presidència, són la darrera mostra d’una greu manipulació informativa de l’audiència amb una clara intenció d’ocultar i enganyar. Se li ha arribat a atribuir l’arribada de l’AVE o la consecució del corredor mediterrani.
Convé no oblidar el paper actiu que RTVV va jugar en el cas Gurtel per mitjà dels contractes milionaris per a la visita del Papa l’any 2006 i que van suposar el desviament de sis milions d’euros cap a la trama corrupta i la dimissió de l’anterior Director General, Pedro García, implicat també en el cas.
Igualment, convé assenyalar la manca de diligència de l’actual Director General en el cas d’abusos sexuals de l’exdirector de Recursos Humans Vicente Sanz, un cas en què RTVV haurà de pagar-li indemnització per no haver-li obert un expedient al seu moment, haver-lo mantingut més d’una setmana en el seu lloc, després de denunciats els fets greus, i haver mentit als representants sindicals assegurant que li havien obert expedient.
Quant a la situació econòmica de RTVV, és conegut que arrossega un deute de 1.200 milions d’euros. Una sagnia que es va iniciar l’any 2000 quan la Generalitat va decidir que les ampliacions de capital de RTVV es feren a partir d’aquell any mitjançant endeutament bancari en comptes d’incrementar les aportacions de la Generalitat. Una decisió que ajornava els problemes i que ens ha dut a la situació actual en la qual, segons l’informe del Síndic de Comptes (2009), Canal 9 i Ràdio 9 es troben en un dels supòsits de dissolució prevists en l’article 260 de la Llei de Societats Anònimes. Això, no obstant, no ha sigut obstacle per continuar contractant producció externa que es podria fer amb recursos propis, mantenint els contractes d’alta direcció d’un grapat de càrrecs sense cap control, amb condicions opaques i amb indemnitzacions ben sucoses. Cal destacar que a RTVV no hi ha bossa de treball i les contractacions s’efectuen amb tota l’arbitrarietat que el CA de RTVV ha permès, tot transgredint els principis de competència i qualificació per al lloc i de transparència que és exigible als organismes públics. Des de l’any 1996 fins al 2011, RTVV ha incrementat el nombre de treballadors fins a doblar la plantilla. Una política de contractació orientada a tenir personal fidel i submís bé per afinitat ideològica, bé per temor a ser despatxat, mentre la majoria del personal de plantilla, els treballadors més qualificats i que accediren al lloc per mitjà de proves selectives, han estat arraconats a treballs menors.

Segons la Sindicatura de Comptes (2009), les dotacions previstes per a despeses de personal en els pressuposts del Grup RTVV de l’exercici de 2009 pugen a 54.357.650 euros, mentre que les despeses comptabilitzades s’eleven a 81.268.794 euros. Aquesta derivació pressupostària, igual que en exercicis precedents, està motivada per la inclusió de les despeses de personal contractat per obra o servei per a la producció de programes en el capítol II del pressuposts del Grup.
No obstant això (i tal com es va posar de manifest ja en anteriors informes de fiscalització), una vegada revisats els contractes del personal de programes analitzats s'observa que els dits contractes són de naturalesa laboral i tenen per objecte la realització de les tasques típiques de l’activitat de TVV i RAV. En conseqüència, atenent al que estableixen les normes pressupostàries relatives a la classificació econòmica de la despesa, aquestes despeses, quan es destinen a satisfer qualsevol tipus de retribució pels serveis prestats o treballs realitzats per personal dependent, no poden imputar-se al capítol II.

Crida poderosament l’atenció la ruïnosa gestió en la compra de drets esportius. L’any 2009, últim any en què disposem de dades fiables per mitjà de la Sindicatura de Comptes, TVV va invertir 33 milions d’euros en la compra de drets esportius, principalment del València C.F. (17 milions) i del Vila-real C.F. (13.7 milions). Els va vendre a tercers per 22.2 milions d’euros. El resultat fou que es van perdre 11 milions d’euros en una operació encoberta de subvencionar els dos principals equips de futbol valencià sense haver-ne de donar comptes i augmentant les pèrdues del Grup RTVV. No consta que el CA de RTVV cridara l’atenció dels responsables de TVV, exigira explicacions i prenguera les mesures adients davant un cas tan greu de mala gestió.
Quant a audiència, TVV ha anat perdent l’interès del públic valencià que s’ha reduït a la meitat. Si l’audiència mitjana del 2009 fou del 11.8 per cent, l’any 2010 era del 5.9 per cent i ha continuat baixant.
En suma, el Grup RTVV es troba en una situació gravíssima d’incompliment de la Llei de creació, amb una gestió econòmica i de personal totalment ineficient i amb un perfil de continguts de programació mediocre i allunyat del que ha de ser una televisió pública al servei de la ciutadania.
Per tot això, PROPOSE:
Cessament immediat del Director General de RTVV, José López Jaraba, i que les seues competències siguen assumides interinament pel CA de RTVV fins que es procedisca al nomenament d’un nou Director General.
Cessament immediat dels directors de Canal 9, Luís Redondo, i Ràdio 9, Lluís Motes, i dels respectius caps d’informatius. Aquests càrrecs haurien de ser assumits, interinament i fins als nous nomenaments, pel personal de plantilla més qualificat i antic en cada cas a proposta del CA de RTVV.
Revisió de tots els contractes d’alta direcció i de les indemnitzacions que s’hi inclouen.
Obertura d’una convocatòria pública per a la provisió del lloc de Director General entre professionals amb prestigi i competència reconeguts. El CA elaborarà una terna atenent criteris de qualificació, experiència en el sector, coneixement de la realitat valenciana i compromís de compliment de la Llei de creació de RTVV i la proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana.
Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social.
Atenent la declaració feta pública pel President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, quant a la necessitat de reestructurar el Grup RTVV amb criteris d’eficiència i estalvi, iniciar d’immediat els treballs escaients en aquest Consell d’Administració per contribuir amb totes les nostres forces i capacitats a redreçar RTVV, patrimoni de la ciutadania que ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.

dimecres, de juny 15, 2011

Monolingüisme per decret

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

ALFONS ESTEVE

[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]

divendres, de juny 10, 2011

Setge al cercle de Robert Llopis

Després de sis anys, per fi veu la llum Setge al cercle, el poemari amb què l'alcoià Robert Llopis va guanyar el XXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'edició segueix la línia dissenyada amb Ponts de paraules, l'antologia que vam editar en el 25è aniversari del nostre premi, caracteritzada per la sobrietat, l'elegància i la qualitat dels materials d'impressió. Així, publicat el llibre de Jaume Pomar Llibre de l'Exili, guanyador del XXIIIè, per El Gall Editor de Mallorca –edició a la qual la nostra associació va contribuir amb la compra de llibres– en 2011, queda saldat el deute que l'entitat, per culpa d'uns editors irresponsables, tenia amb aquests magnífics autors.

Aquest és el poema amb què Robert Llopis obre Setge al cercle perquè aneu fent boca:

Ara m'envolta el desfici del capvespre,
la pausada cadència de les ombres.
Sobre elles, un desig felí llisca engrescat
pel fugisser cordill dels somnis.
Em preguntes què és el vent entre els cabells
o la incerta essència de la mar
i no duc sinó tristes morts als llavis,
llunes esmicolades, recreades en silenci,
mentre tu, Sweet Jane, somrius sota un sol
que clou la funció amb un cert deix d'amarguesa.

El llibre l'acompanya un pròleg que vaig escriure per a l'ocasió i que acaba així: "Aquest Setge al cercle que finalment, lector, tens a les mans és un inici fulgurant per a un poeta –la flauta de la bona poesia no sol sonar per casualitat– colrat en molts precedents exercicis. De tant en tant l'esforç que significa convocar i organitzar, des de la més estricta independència, el premi anual de poesia Manuel Rodríguez Martínez, es veu amb escreix compensat per les troballes com la que avui tinc el gust de presentar. La veu poètica de Robert Llopis ja s'ha guanyat un espai propi que no malmetran l'aldarull del bassal on rauquen tants batracis ni la indiferència més gèlida. I li desitgem plena i llarga vida".

Ara només ens cal esperar poder-lo presentar i que arribe als lectors més sensibles i exigents.

dimecres, de juny 08, 2011

La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M

Cal ser molt ignorant o tindre molt mala fe per dir que el PP valora el valencià i l’escola pública, així com que pretén sincerament implantar el plurilingüisme en el sistema educatiu. Al contrari, no cal treballar a l’ensenyament per saber que pretenen extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol “modelo único plurilingüe”, però se’ls veu el llautó i no s’ho creuen ni ells. De sempre les nostres classes dirigents han odiat el valencià, els fa nosa, perquè els posa en evidència, i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià. També de sempre han temut la instrucció de la gent, des de fa segles, quan cremaven mestres a les fogueres inquisitorials (o els feien retractar-se o exiliar-se) –i fins ben entrat el segle XIX: Gaetà Ripoll, mestre valencià, va ser-hi assassinat pel Sant Ofici, avantpassat de l’Opus que ara ens governa. És lògic: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. I una població educada en valencià els deixaria en ridícul: la seua coentor, la seua barbàrie i la seua defecció lingüística quedarien massa a la vista. No poden consentir-ho, ells ho veuen instintivament, i tenen raó. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els deixa en evidència i mina el seu poder, per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació arcaica, confessional, retrògrada i castellanista per mantindre les seues majories electorals, però ara potser se’ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu valencià ni amb l’emergència del Moviment Quinze de Maig. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions –i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.

[Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)]

Publicat a Levante-EMV, juny 2011



dijous, de juny 02, 2011

Manifest Sí al Valencià

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ


La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

[PER SIGNAR EL PRESENT MANIFEST]

dimarts, de maig 10, 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural del País Valencià: així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.


dijous, de maig 05, 2011

Manifest del Moviment Cívic Valencià davant les Eleccions Municipals i Autonòmiques

Les associacions cíviques que signen aquest document, aprovat a Alacant el 9 d'abril de 2011, davant la pròxima convocatòria d'Eleccions Municipals i Autonòmiques, manifesten:

1. Tot procés electoral és una ocasió magnífica perquè la ciutadania declare públicament la seua opinió, demandes, crítiques, etc. No és un moment polític que haja de ser ser monopolitzat per les forces polítiques participants, sinó que ha de ser un període d'obertura de la política a la societat civil. Els protagonistes de qualsevol elecció no han de ser les candidatures sinó l'electorat. En aquests moments els partits han de ser, més que mai, organitzacions obertes i transparents: la ciutadania interessada i responsable no pot admetre l'existència d'assumptes “interns” que s'utilitzen per a encobrir pràctiques que deterioren la vida democràtica. Per tot això exigim als partits, candidats i candidates, abans de res, que siguen ESTRICTAMENT RESPECTUOSOS AMB LA SOCIETAT CIVIL, QUE CONSIDEREN ELS ELECTORS COM A PERSONES INTEL·LIGENTS MAJORS D'EDAT i que excloguen escrupolosament de les seues pràctiques polítiques l'insult, la manipulació, la personalització excessiva, l'ús fraudulent de recursos públics, l'espectacularització innecessària de la seua activitat, l'ús simple del “i tu més”, etc. En lloc d'això, exigim que centren la seua activitat en l'anàlisi crítica de la realitat i en l'oferta programàtica, que estiguen disposats a propiciar trobades amb la societat civil en les seues diverses expressions, a participar en debats públics i, en altre ordre de coses, que mostren austeritat en l'ocupació de mitjans, evitant el malbaratament injustificat. Apel·lem igualment als mitjans de comunicació perquè siguen respectuosos amb el pluralisme existent en la societat valenciana informant sobre les propostes i accions de totes les forces polítiques.

2. Les pròximes eleccions tenen algunes característiques que les fan peculiars, fonamentalment pel fet d'estar emmarcades per realitats que han alterat per complet algunes de les certeses sobre les quals s'ha desenvolupat la democràcia valenciana. En aquest sentit, almenys, cal referir-se a:

    · La crisi econòmica, amb independència del seu abast mundial o de les especials repercussions a l'Estat espanyol, suposa el final catastròfic del cicle alt de l'economia valenciana, i permet comprovar que la prosperitat valenciana, tan pregonada des de moltes instàncies, tenia els peus de fang. En efecte: al final d'aquest cicle s'aprecia que els nivells d'atur, de pobresa, de desigualtat i d'endeutament públic i privat són molt superiors als existents a l'inici del cicle. El País Valencià ha caigut en quasi tots els estudis comparatius entre Comunitats Autònomes i assistim a una disminució dels índexs de qualitat de vida. Això ens indica que la crisi, ací, no és merament conjuntural sinó que afecta l'estructura mateixa de la generació i repartiment de riquesa. Seguir fiant a una recuperació després de la qual la construcció i els “grans esdeveniments” siguen altra vegada els motors del creixement és una tremenda insensatesa. Per això reclamem als partits que centren la seua campanya a definir alternatives reals per a combatre els efectes més nocius de la crisi –especialment amb polítiques actives d'ocupació– i, sobretot, a desplegar idees creïbles per a un nou model econòmic, sostenible i solidari.
    · La corrupció ha arribat al País Valencià a nivells impropis en una democràcia consolidada i madura. Sense menyscapte de les decisions judicials oportunes, molts fets coneguts han de provocar la més clara repulsa moral de la societat civil, en tant que generen desconfiança en l'economia, desprestigien greument les institucions i promouen la cultura de la sospita entre la població. No es tracta només de condemnar els assumptes més greus, sinó de propugnar models de desenvolupament econòmic i de transparència institucional que impedesquen altres escàndols. I tant més quan els casos especialment greus apareixen al costat de fets que també afecten els valors ètics implícits en el sistema democràtic, conformant una corrupció de baixa intensitat: el balafiament, el transfuguisme o el clientelisme generalitzat són mostres d'això. No és estrany que tot això provoque la inhibició ciutadana. Per això exigim que la corrupció ocupe en la campanya el lloc que li correspon i que, més enllà de ser utilitzada com a instrument d'agressió partidària, s'aprofite la situació per a exposar les seues causes i, sobretot, els compromisos que els partits propugnen per a evitar la seua reiteració, com, per exemple, la renúncia a situar en les llistes els imputats per corrupció, creació de Comissions d'Investigació, mesures més eficaces per a la transparència i la participació social en la vida pública, accions tendents a la pràctica de l'austeritat pels càrrecs públics, pràctiques que eviten la confusió entre partits governants i institucions, etc.
    · En aquest clima de deteriorament institucional hem pogut apreciar que el marge de debat i d'alternatives sobre moltes qüestions també ha patit la caiguda de qualitat democràtica. Sotmesa la política valenciana a determinats prejudicis ideològics ultraliberals i a interessos privats, apreciem, per exemple, un urbanisme salvatge que ha contribuït a perjudicar el medi ambient i el paisatge; un abandó creixent i, de vegades, conscient, dels serveis públics; una falta d'interès pels senyals d'identitat valencians i, especialment, per les polítiques de normalització del valencià; episodis de restricció de la llibertat d'expressió i de manipulació més enllà de tot límit tolerable per RTVV; una crisi dels mecanismes de participació pública; balafiament en accions publicitàries i de difícil justificació que ha ampliat el deute de les administracions valencianes; desinterès a dur a la pràctica normes legals en matèries com dependència, conciliació, violència de gènere, combat del treball irregular, igualtat, etc. En totes aquestes matèries reclamem que les forces polítiques mostren les seues propostes, de manera precisa i quantificable.

    · Com a resum de tot això concloem que EL PAÍS VALENCIÀ ES TROBA EN UN ESTAT D'EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA, i per això exigim dels partits:

    - L'enunciat de mesures precises per recuperar la credibilitat de les institucions valencianes.

    - El compromís d'encoratjar la participació en les eleccions.

    - La renúncia a usar les institucions en les quals es governa per a beneficiar el propi partit durant la contesa electoral.

    - La formulació de propostes concretes per al manteniment de l'Estat del benestar a el País Valencià.
    - L'enunciat de fórmules concretes per a verificar que les persones electes mantindran comportaments ètics en l'exercici del seu càrrec, complint el seu programa electoral, creant tallafocs preventius per a evitar la corrupció, etc.
    - La inclusió de propostes precises per a incrementar la participació ciutadana en tots els àmbits, com una forma imprescindible per a donar un contingut més complet i quotidià a la democràcia que, en cas contrari, pot aparèixer com a incompleta i minvada.

3. Apel·lem a la ciutadania perquè participe activament, amb les seues crítiques i demandes, en el procés electoral. Especialment apel·lem al sentit cívic del poble valencià perquè, siga quina siga la preferència de cada persona, acudesca massivament a votar.

4. Les entitats que signem aquest Manifest ens comprometem a actuar en aquest sentit,  a difondre públicament i entre la seua afiliació el present acord i a encoratjar altres associacions a participar en aquesta línia. Igualment ens comprometem a romandre vigilants i actius després de les eleccions, siga quin siga el seu resultat, per a desenvolupar un MOVIMENT CÍVIC VALENCIÀ creixentment fort i coordinat, un autèntic actor social que no tinga por d'intervenir en les qüestions polítiques, amb veus plurals, crítiques i disposades a promoure iniciatives tant com a oposar-se al que considere negatiu per a la societat valenciana des de les seues pròpies conviccions.

Plataforma de Iniciativas Ciudadanas de Alicante
Federació Escola Valenciana
Acció Cultural del País Valencià
Plataforma Salvem el Cabanyal
Abusos urbanísticos ¡No!
Valencians pel Canvi
Plataforma Salvem el Botànic
Ca Revolta
Col·lectiu Contra la Corrupció
Associació "Ciutadania i comunicació"
En Moviment
Plataforma por la Ley de la Dependencia
Plataforma en defensa del Puerto de Alicante
Plataforma contra la pobreza de Alicante
Ciudadanía por la transparencia de Orihuela
Asociación “Rafael Altamira” de El Campello
Plataforma Anticorrupción Defensa de la Huerta (Vega Baja)
Plataforma Feminista de Alicante
La Unió de Llauradors
Intersindical Valenciana
UGT
CCOO

dilluns, de maig 02, 2011

L'homenatge a Valls en fotos

 
         Repassant el guió (Vicent, Hiroshi i Manel).






                                                                                                                                                      Emi Pérez fulleja Ponts de paraules.

      Dora, neboda de Valls, recitant. Josep, el seu home, al costat.

                                                                    Borreta canta un poema de Valls.

   
                                                                                                                                Manel recita un poema d'Anys i paranys.

         Actuació de la Coral Polifònica Alcoiana.

                                                                                                                    I el públic escolta.


                                          
                                                                                                Hiroshi i Lluís van interpretar El cant dels ocells i La Muixeranga.

                         Sergi en l'ofrena floral al poeta.

                                               I el públic aplaudeix.



                                                             Simbòlicament crucifixats (per la política antivalenciana del PP?).



[FOTOS DE TOMÀS TÀPIA, Placeta del Fossar, Alcoi, 1 de maig de 2011.]



diumenge, de maig 01, 2011

Companys de causa




Si les fosques ferides fan història
en vosaltres, veïns de cases grises,
sembla que s'aclareixen les senderes
a trenc d'albada.

Hem blasmat dels feréstecs enemics
per l'endeny de fretures perdurables.
Ara obrirem al sol ulls i finestres
complint el pacte,

el pacte amb l'energia que ens arriba
des del llamp que ha vibrat a les artèries.
La suor fa de túnica suprema
per aixecar-se.

Puntes d'estrella punxaran la fosca
en defensa del poble i dels oficis
i ajuntarem cadires als grans rotgles
de la conversa.

Jo també tinc la set esmaperduda
i delere la clara veu de l'aigua.
Si algú no escolta el broll sagrat que és nostre
val més que es muiga.

[D'Anys i paranys, 1985]

dissabte, d’abril 23, 2011

dilluns, d’abril 11, 2011

Des d'Alcoi, una veu per Japó

Un mes després del terratrèmol i del tsunami que han assolat el nord del Japó, al teatre Salensians d'Alcoi es va celebrar un festival en solidaritat a tant de dolor i tant de desastre. El nostre amic Hiroshi n'era l'organitzador. Hiroshi, especialment agraït i emocionat, va interpretar de nou el seu particular cant dels ocells.


I la veu dels poetes hi era present.

dijous, de març 24, 2011

Manifest Contra la Corrupció



NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ!


Ciutadanes i ciutadans:

Dissabte milers i milers de valencians eixirem de nou al carrer sumant les nostres veus per dir ben alt i clar “No a la corrupció” i exigir la dimissió de Camps. Dissabte ens manifestarem una vegada més en defensa de la democràcia al País Valencià, assetjada pel càncer de la corrupció i l'abús de poder.
Perquè la corrupció, lluny de ser un fet aïllat o esporàdic, s'ha convertit amb els successius governs del PP en una pràctica sistemàtica que vulnera les regles del joc democràtic utilitzant les institucions i els recursos públics per alimentar interessos i negocis privats. La corrupció està íntimament lligada, ara i ací, a una manera d'entendre la política, l'economia i la societat instal·lada en el disc dur de l'ordinador obsolet de la dreta valenciana. La corrupció és la cara més tramposa d'un capitalisme depredador fonamentat en l'explotació de l'home per l'home, causa i efecte d'una degradació democràtica que segresta la voluntat dels ciutadans per transformar les institucions públiques en un mecanisme al servei dels privilegis d'una minoria.
Des d'aquell “estamos en política para forrarnos” de Zaplana, els pagaments multimilionaris a Julio Iglesias en paradisos fiscals i la gran enganyifa de Terra Mítica, a l'“amiguito del alma” de Camps –paraules que delaten la connivència de la Generalitat amb la major trama de corrupció coneguda de l'era democràtica, el tristament famós cas Gürtel–, s'estén la metàstasi d'una misèria política que està col·lapsant la vida pública, els recursos financers i el patrimoni natural i cultural dels valencians i que amenaça greument el nostre futur i la mateixa pervivència dels valencians com a poble diferenciat.
L'antipolítica dels grans fastos i l'urbanisme salvatge amb què pretenien convertir el País Valencià en la terra de xauxa on els diners plourien del cel s'ha revelat com un fracàs estrepitós, un forat negre per on s'escolen els millors recursos i energies del país cap a les butxaques dels taurons del negoci fàcil que prospera a l'ombra del poder.
¿Sabrem mai on han anat a parar els sobrecostos espectaculars de la Ciutat de les Arts i de les Ciències? ¿Quants diners públics, amb el muntatge de la visita del Papa, es van dilapidar en benefici de la trama corrupta? ¿Quins foscos interessos –inclosos els previstos en la destrucció irracional del Cabanyal– amaguen els bolsos Vuitton de l'alcadessa? ¿Quins comptes corrents ha il·luminat l'excés energètic dels fanals de València, on tot continua tan fosc com sempre? ¿Quantes caparres han xuclat de la sagnia permanent, estúpida i insostenible de Canal 9? ¿A quant ascendeix la fortuna que la gran anguila esmunyedissa de la justícia, Carlos Fabra, ha amassat a costa de l'erari públic? ¿Quants diners destinats a l'acció solidària no han caigut en mans privades sota la batuta de Rafael Blasco? ¿Quins són els grans beneficiaris de pallassades de l'envergadura de l'America's Cup o la Fórmula I? ¿Quants mítings, congressos i fastos del PP no han estat sufragats amb els nostres diners i pagats amb la trista moneda de vestits de Milano o Forever Young, rellotges sumptuosos o cotxes d'alta gamma? Del negoci fraudulent de la brossa remenada per Ripoll a les comarques alacantines puja la pudor de tot el fem acumulat de la corrupció.
Perquè la crisi econòmica actual té molt a veure amb la política de la rajola i el campsgolfisme, que ha situat els valencians, no en cap terra de xauxa, sinó a l'avantguarda en xifres de desocupats i treball precari, que castiguen especialment els nostres joves. En comptes d'invertir en la xarxa productiva autòctona, en la petita i mitjana empresa i en els fabulosos recursos de l'agricultura, el PP ha alçat la cortina de fum de l'economia especulativa, el miratge dels grans fastos i el turisme de sol i platja que hipoteca el patrimoni natural dels valencians: el pa inconsistent d'ahir ha portat la fam que roseguem avui. En lloc d'apostar, en coherència amb les aspiracions i necessitats històriques dels valencians, per l'eix mediterrani que ens acosta a Europa i per l'extensió i millora de la xarxes de comunicació internes, el govern ha balafiat diners i esforços per afermar l'Espanya radial i centralista que converteix València en la platja provinciana de Madrid.
Tot això a costa dels serveis públics, del dret a una informació independent i democràtica, a una educació de qualitat i una sanitat eficient. Convertit Canal 9 en màquina de propaganda al servei del PP, RTVV malviu enmig de la il·legalitat i unes pèrdues insostenibles. La degradació de l'escola pública ha arribat, amb Font de Mora, a nivells difícilment suportables mentre augmenten els privilegis de centres privats en un retorn anacrònic a l'Espanya nacionalcatòlica. S'abandona la sanitat pública en la seua agonia per justificar que el negoci privat s'erigesca en alternativa necessària per a qui se la podrà pagar.
Però l'estat actual de coses no hauria estat possible sense l'abús d'un poder cimentat en les majories absolutes del PP. Sota el comandament de Camps, el Parlament valencià ha esdevingut una peça més del gran circ de la dreta, amb una oposició sistemàticament ignorada i menystinguda. Tot això no hauria estat possible sense el foment interessat del descrèdit permanent de la política. El PP ha fet creure que els propis vicis eren consubstancials a tota activitat pública, que la política és en essència corrupció i nepotisme, un mal inevitable. Més que el vot al PP, el que creix gràcies al descrèdit de la política és la indiferència i la impotència. Tot això no hauria estat possible sense el control ferm de l'aparell judicial, assegurant la presència de magistrats “més que amics” de dubtosa independència, àgils en la resolució de casos que han interessat al govern i impassibles davant d'altres de clamorosa injustícia. La balança judicial oscil·la segons la naturalesa del delicte i el nom de l'imputat.
La censura per activa, amb la prohibició de l'exposició al Muvim que forçà la dimissió de Romà de la Calle, l'assetjament econòmic als propietaris dels repetidors de TV3 o les indissimulades traves a l'ensenyament en valencià, o per passiva, amb les generoses subvencions a la premsa i entitats afins, ha adquirit entre nosaltres carta de naturalesa. La prepotència ha donat ales a un comportament autoritari, d'arrel franquista, que ha negat el pa i la sal a les víctimes de l'accident del metro de València, als defensors de la memòria històrica i la reparació a les víctimes del genocidi franquista, als esforços civils d'Escola Valenciana i de tots els qui treballen per la normalització lingüística i cultural dels valencians, als nostres cantants, artistes i escriptors, al bo i millor de la nostra societat civil i a la Universitat Pública.
Quan cal, el PP, amb Camps al capdavant, fa ús del més irresponsable anticatalanisme, agitant el fantasma del “agua para todos” o atemptant contra la llibertat d'expressió i d'informació amb la clausura de les emissions de TV3, defensades per una Iniciativa Legislativa Popular que signaren més de 600.000 ciutadans, quasi la meitat d'ells valencians, en un intent irracional d'aïllar-nos dels nostres germans d'història, cultura i llengua.
El president Camps, enviscat fins a les celles en la trama Gürtel, ha dedicat els últims anys del seu virregnat a intentar salvar la pròpia pell a costa de l'interès públic, fugit quasi permanentment del Parlament en viatges evasius d'autopromoció. El president Camps ha mentit reiteradament en seu parlamentària, amb absolut menyspreu a la dignitat dels ciutadans. El seu comportament ha ratllat sovint la més autèntica patologia quan ha intentat desviar els focus de l'escàndol amb declaracions altisonants molt properes al pur deliri. La Generalitat Valenciana –justament rebatejada per molts com a Barbaritat Valenciana– és avui un vaixell que naufraga enmig d'una crisi moral, econòmica, democràtica i social sense precedents.
Però els milers de valencians i valencianes que dissabte ens manifestarem i omplirem de gom a gom el carrer no ens quedarem amb els braços creuats contemplant com la incompetència i la mala llet, la mentida, el menfotisme i el mal govern acosten cada dia més la democràcia i les llibertats cap a l'abisme. Ho hem dit i ho tornarem a dir mentre calga: “No a la corrupció! Camps dimissió!”.
Perquè la primera responsabilitat d'un president que ha mentit al poble, que està imputat en un cas arxidemostrat de suborn i que permet que al nostre país s'estenga el càncer de la corrupció és dimitir i no buscar la falsa absolució de les urnes quan la història ja redacta el seu veredicte condemnatori. La dimissió del màxim responsable de la deriva democràtica és un primer pas indispensable per a la regeneració efectiva de la vida pública. Perquè nosaltres sí creiem en la força creativa dels homes i dones del País Valencià i sabem que el futur és a les nostres mans.
Quan els polítics viuen d'esquena a la societat i generen frustració i problemes en comptes de solucions i projectes viables, el poble ha de defensar la qualitat de la seua democràcia i el sentit de les seues llibertats. Contra el desastre en què s'enfonsa la societat valenciana, el poble ha de fer valer el seu dret sobirà a la resistència civil, pacífica però enèrgica, radical i estrictament democràtica. La nostra revolta ha d'escampar-se amb el compromís de cada dia, combatent la desinformació i l'escepticisme. Aquesta revolta que diu ja n'hi ha prou, de tanta malvestat, ha de guanyar el carrer però també les urnes. Perquè només des del convenciment que una altra política no només és possible sinó també urgent i necessària començarem a vèncer.

No amb el nostre treball!
No amb els nostres vots!
No amb nosaltres!


NO A LA CORRUPCIÓ! CAMPS DIMISSIÓ!


–Col·lectiu Contra la Corrupció–
País Valencià
març 2011


dimecres, de març 16, 2011

Fotos dels Premis 2011

Ací teniu uns fotos del dissabte 12 de març de 2011, dia en què vam lliurar els nostres premis.






















Anna Salomé, Josep Joan Conill (poeta premiat) i Manel Rodríguez.

Jordi Botella i Núria Gras.


                                       Sergi Rodríguez llegint el seu text en homenatge a Mestre.

Manel i Tomàs Tàpia, autor de l'audiovisual d'homenatge a Josep Albert.

                                                                                               Núria defensant el premi al CEA.

 I son pare, Vicent Gras, agraint el premi en nom del CEA.


                                          Jordi interpretant el monòleg dedicat a Juli Cantó.


                                           Xavi Terol arreplega el premi de Juli...






                                              I els d'Arthur Caravan juntant música a la lletra de la nit.

dilluns, de març 14, 2011

dijous, de març 10, 2011

Els nostres premis d'enguany

L'escriptor Josep Joan Conill (Castelló de la Plana,1961) ha estat el guanyador de la vintivuitena edició del premi de poesia que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El seu treball, La nit en blanc, una magnífica reflexió sobre els límits del llenguatge poètic i la naturalesa de la creació literària, ha estat elegit d'entre un total de 24 obres concursants per un jurat format per Eduard Marco, Manel Marí, Josep Mir, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló. L'autor premiat és professor de català en un institut de la capital de la Plana i estudiós en l'àmbit de la sociologia del llenguatge. En aquest terreny, el 2004 va editar amb Ângelo Cristóvão el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais (Santiago de Compostel·la: Associaçao de Amizade Galiza-Portugal). És, així mateix, autor de l’obra Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC, 2007), guardonada el 2009 per la Societat Catalana de Sociolingüística amb la Lupa d’Or corresponent al millor llibre sobre la disciplina editat al llarg del curs anterior. La seua faceta literària s’ha expressat fins ara a través del recull de poemes Despossessió (Lleida: Pagès editors, 2002) i del volum d’aforismes Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus (Lleida: Pagès editors, 2008).
La nit en blanc, el poemari guardonat, ha estat editat per Denes-Edicions de la Guerra i serà presentat el proper dissabte 12 de març, a partir de les 20.00 h., al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi.

    L'autor guardonat, Josep Joan Conill.



En la mateixa vetlada s'atorgaran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han recaigut en l'actor alcoià Juli Cantó i en el Centre Excursionista d'Alcoi. L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls comptarà amb l'actuació del grup alcoià Arthur Caravan i homenatjarà Josep Albert Mestre Moltó, històric representant de l'esquerra alcoiana desaparegut recentment, regidor a l'Ajuntament d'Alcoi durant diverses legislatures i diputat al Parlament Valencià, director de l'Escola d'Arts i Oficis i historiador i crític d'art.

Juli Cantó, l'actor guardonat en l'apartat individual del Premis Joan Valls, començà a treballar molt jove en el grup La Cassola d'Alcoi. A Barcelona i més tard a València i Tarragona, de la mà d'Esteve Grasset i Antoni Tordera, donà el pas a la professionalització, on s'ha mantingut des de principis dels anys 80 amb innombrables treballs per a l'escena, el doblatge i el cinema. La potència i qualitat actorals de Juli Cantó, destacades una i altra vegada per la crítica més exigent, tenen en la veu, profunda i ben trempada, el seu principal senyal d'identitat. La seua constant presència damunt dels escenaris i en les produccions més ambicioses que ha donat el teatre contemporani al País Valencià en les darreres dècades han fet de Juli Cantó un actor versàtil i una veu modèlica en l'establiment de pautes de dicció per als professionals de l'espectacle, pautes que arranquen del seu català natural i popular d'Alcoi modelat per la constància, l'estudi i els anys d'ofici. Premiat en diverses ocasions, recordem la prodigiosa actuació que Juli Cantó protagonitzà en el recent muntatge Les cadires de Ionesco sota la direcció de Joaquim Candeias i en companyia de l'actriu Cristina Garcia.

Juli Cantó amb Cristina Garcia en un moment de la representació de Les cadires.


En l'apartat del premi Joan Valls a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, Amics de Joan Valls ha reconegut en el veterà Centre Excursionista d'Alcoi un labor, discreta i tenaç, en el foment de la llengua i la cultura autòctones paral·lela a les activitats esportives vinculades a la natura i desplegades en el terreny de l'excursionisme, l'alpinisme i l'espeleologia, entre d'altres disciplines. Creat en 1949, el Centre va organitzar, en els anys més difícils del franquisme, una secció de Cultura Valenciana dirigida per Vicent Gras, Paco Vilaplana i Salvador Tomàs, primer germen del valencianisme alcoià de postguerra. Allà es començaren a donar a primers dels 60 cursos de valencià per a adults o s'organitzaren conferències de Joan Fuster, Miquel Tarradell, Joan Valls, Manuel Sanchis Guarner, Alfons Cucó o Jordi Valor, entre d'altres. El Centre –com és conegut popularment– organitzà també, de la mà sobretot de Rafael Sellés, Vicent Gras i Rafael Climent, concursos de treballs literaris a nivell de País Valencià i col·laborà íntimament amb mestres de la ciutat en diverses iniciatives per a la difusió de la docència del valencià entre els escolars alcoians. El Centre Excursionista d'Alcoi impulsà a primeries dels 60s el II Aplec de la Joventut del País Valencià i ha participat en les diverses edicions dels Aplecs dels Països Catalans. La biblioteca de l'entitat, una de les més completes de la ciutat, donà un servei impagable a la població alcoiana en anys d'escassedat de cultura, llibertat i llibres. Depassat amb escreix el seu seixantè aniversari, el Centre continua albergant i fomentant noves generacions d'amants del nostre patrimoni natural, de l'esport a l'aire lliure i la llengua i cultura dels valencians.

dimecres, de març 09, 2011

Lliurament Premis 2011

               

dijous, de febrer 17, 2011

Resistim!

Avui s'ha consumat l'atemptat més gran contra la llibertat d'expressió i informació dels valencians de l'etapa democràtica: l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Culmina així –almenys de moment– la dèria dels nostres governants per ofegar qualsevol forma de dissidència democràtica, per tancar qualsevol finestra de llibertat que puga obrir-nos al món, sobretot a un món que parla la nostra llengua i on no arriben els tentacles d'un poder, el del PP i els seus col·laboradors, cada vegada més omnímode, corrupte, autoritari i desgavellat. El govern de Camps, immers en una crisi sense precedents que ja ha situat el país a nivell de república bananera, tira pel dret sense complexos i, amb la seua llei a la mà, imposa multes injustes contra ACPV que amenacen d'enfonsar el vaixell insígnia de la nostra resistència cultural, social i nacional. Els defensors a ultrança de la iniciativa privada (només quan els beneficia a ells, és clar) no han dubtat ni un segon a conculcar un dret que ens hem hagut de pagar de la nostra butxaca durant 26 anys. De nou l'espanyolisme antivalencianista i catalanòfob, amb la connivència del Govern espanyol, demostra la seua arrel profundament antidemocràtica. Des d'avui els valencians estem una mica més apagats. Apagats, però no cecs, ni morts encara. Des d'Amics de Joan Valls fem una crida perquè entre tots aportem la indispensable llum per llançar els sàtrapes que ens malgovernen al forat negre de la vergonya històrica i recuperar els drets conculcats pels corruptes. Llum per a la resistència!

dijous, de febrer 03, 2011

Adéu, amic Mestre

Avui 3 de febrer ens ha deixat l'amic Josep Albert Mestre, a l'edat de 64 anys. Referent de l'esquerra alcoiana des de les darreries del franquisme, aquest historiador especialitzat en art ha simbolitzat el bo i millor del compromís de l'intel·lectual amb el seu poble. Fill d'una il·lustre nissaga alcoiana, des de la seua militància esquerrana (al PCPV, a Esquerra Unida, a Nova Esquerra i en els darrers anys al PSPV) Josep Albert representa també eixe pas de la solidaritat i la fraternitat que porta alguns membres de les classes acomodades a renunciar a cert privilegis de classe per abraçar la causa dels més desfavorits. El llegat que deixa a Alcoi i al País Valencià s'estén, més enllà dels límits estrictes de la pràctica política, al camp de la cultura, l'art i l'ensenyament. Fou regidor durant molts anys a l'Ajuntament d'Alcoi i parlamentari a les Corts Valencianes. Però fou sobretot un home cordial, profundament arrelat a Alcoi, divertit i senzill, dotat d'una capacitat sorprenent per moure's còmodament a través de les fronteres d'estatus o edat i pels més diversos ambients de la societat civil alcoiana.
Josep Albert, soci des de primera hora d'Amics de Joan Valls, no faltava mai a la cita anual del sopar dels nostres premis en companyia de Pilar, la seua dona. No és gens fàcil poder dir d'algú que ha estat alhora amic i mestre, però això fou exactament per a molts de nosaltres l'entranyable Josep Albert, l'home que no defallia mai enmig de les més grans dificultats, l'amic que sempre tenia una frase d'humor i coratge en les circumstàncies més adverses, l'intel·lectual que sempre fou seriós però mai trascendent i que lluità sempre sense renunciar mai a l'alegria i l'optimisme del seu tarannà obert i obsequiós.
Alcoi perd un dels seus veritables homes il·lustres, però nosaltres hi perdem, a més, un gran amic. Tant com el trobarem a faltar en aquests temps de misèries i mediocritats, d'analfabetisme polític i papanatisme rampant. Encara que ben mirat, un home com ell no mor si sabem fer de la seua memòria un nord ben clar per al nostre combat. Fins sempre, amic i mestre.

Lluís Torró, Josep Albert Mestre, Josep Sou i Pilar (esposa de Josep Albert) en el sopar de lliurament del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez a la Filà Abencerratges l'any 1992.

diumenge, de gener 30, 2011

dimecres, de gener 19, 2011

Amics contra la censura



Senyora Nácher:

Li escrivim perquè ens preocupa que com a Coordinadora de Cultura i assessora sociocultural de l'Ajuntament d'Alcoi haja vostè censurat part de l'exposició “Medi ambient: incoherències i desequilibris” d'Emili Blanes, que havia estat programada amb antelació.

L'exposició, dedicada a la denúncia d'agressions urbanístiques, incentivava la interacció amb els visitants amb la possibilitat que col·locassen fotografies, retalls de premsa, etc., de denúncia en una paret.

No deu vostè ignorar que amb la seua acció vulnera l'art. 9.2. de la Constitució, segons el qual “correspon als poders públics  promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives, salvar els obstacles que impedesquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social".  També en l'art. 20.1, apartat a, es diu: "Es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció". Finalment, l'art. 20.2 deixa ben clar que: "L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit mitjançant cap tipus de censura prèvia".
Per tot això li demanem que retire la censura imposada i permeta que l'exposició siga exhibida íntegrament, respectant a la llibertat de l'artista i els valors democràtics de la tolerància i el pluralisme i la incentivació a la participació de la ciutadania en la vida pública. 
Ens trobem davant una situació d'evident i arbitrària censura que no afavoreix ni a la ciutadania alcoiana ni a la cultura que és el vostre deure defensar i gestionar. En aquest context resultara paradoxal que com a Coordinadora de Cultura –entenent per tal cosa un conjunt de coneixements que permeten a algú desenvolupar el seu sentit crític– que vostè reprove la citada exposició.

Atentament.
[Enviat per correu electrònic a Carmina Nàcher. Més informació sobre la censura de l'exposició d'Emili Blanes punxant ací]