Pena d'exili és el desterrament
damunt aquesta terra que dius teva
ple d'urc i solidari amb una lleva
de constructors, en saps el basament.
Però has vist com s'enruna en un moment,
punt de suport dels segles, mentre neva
en el teu cor i plou pena sens treva
que ara et soscava enllà del pensament.
Foragitat en el terrer dels avis
has perdut la contesa i el neguit
de les cavorques tens a flor de llavis.
Un déu advers t'assenyala amb el dit
quan t'ha desheretat: vius el rigor
d'antigues lleis escrites sense amor.
Jaume Pomar, XXIIIè premi MRM. Alcoi 2006
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un poema de Jaume Pomar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un poema de Jaume Pomar. Mostrar tots els missatges
diumenge, 12 de març del 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)