dijous, 24 de març del 2011

Manifest Contra la Corrupció



NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ!


Ciutadanes i ciutadans:

Dissabte milers i milers de valencians eixirem de nou al carrer sumant les nostres veus per dir ben alt i clar “No a la corrupció” i exigir la dimissió de Camps. Dissabte ens manifestarem una vegada més en defensa de la democràcia al País Valencià, assetjada pel càncer de la corrupció i l'abús de poder.
Perquè la corrupció, lluny de ser un fet aïllat o esporàdic, s'ha convertit amb els successius governs del PP en una pràctica sistemàtica que vulnera les regles del joc democràtic utilitzant les institucions i els recursos públics per alimentar interessos i negocis privats. La corrupció està íntimament lligada, ara i ací, a una manera d'entendre la política, l'economia i la societat instal·lada en el disc dur de l'ordinador obsolet de la dreta valenciana. La corrupció és la cara més tramposa d'un capitalisme depredador fonamentat en l'explotació de l'home per l'home, causa i efecte d'una degradació democràtica que segresta la voluntat dels ciutadans per transformar les institucions públiques en un mecanisme al servei dels privilegis d'una minoria.
Des d'aquell “estamos en política para forrarnos” de Zaplana, els pagaments multimilionaris a Julio Iglesias en paradisos fiscals i la gran enganyifa de Terra Mítica, a l'“amiguito del alma” de Camps –paraules que delaten la connivència de la Generalitat amb la major trama de corrupció coneguda de l'era democràtica, el tristament famós cas Gürtel–, s'estén la metàstasi d'una misèria política que està col·lapsant la vida pública, els recursos financers i el patrimoni natural i cultural dels valencians i que amenaça greument el nostre futur i la mateixa pervivència dels valencians com a poble diferenciat.
L'antipolítica dels grans fastos i l'urbanisme salvatge amb què pretenien convertir el País Valencià en la terra de xauxa on els diners plourien del cel s'ha revelat com un fracàs estrepitós, un forat negre per on s'escolen els millors recursos i energies del país cap a les butxaques dels taurons del negoci fàcil que prospera a l'ombra del poder.
¿Sabrem mai on han anat a parar els sobrecostos espectaculars de la Ciutat de les Arts i de les Ciències? ¿Quants diners públics, amb el muntatge de la visita del Papa, es van dilapidar en benefici de la trama corrupta? ¿Quins foscos interessos –inclosos els previstos en la destrucció irracional del Cabanyal– amaguen els bolsos Vuitton de l'alcadessa? ¿Quins comptes corrents ha il·luminat l'excés energètic dels fanals de València, on tot continua tan fosc com sempre? ¿Quantes caparres han xuclat de la sagnia permanent, estúpida i insostenible de Canal 9? ¿A quant ascendeix la fortuna que la gran anguila esmunyedissa de la justícia, Carlos Fabra, ha amassat a costa de l'erari públic? ¿Quants diners destinats a l'acció solidària no han caigut en mans privades sota la batuta de Rafael Blasco? ¿Quins són els grans beneficiaris de pallassades de l'envergadura de l'America's Cup o la Fórmula I? ¿Quants mítings, congressos i fastos del PP no han estat sufragats amb els nostres diners i pagats amb la trista moneda de vestits de Milano o Forever Young, rellotges sumptuosos o cotxes d'alta gamma? Del negoci fraudulent de la brossa remenada per Ripoll a les comarques alacantines puja la pudor de tot el fem acumulat de la corrupció.
Perquè la crisi econòmica actual té molt a veure amb la política de la rajola i el campsgolfisme, que ha situat els valencians, no en cap terra de xauxa, sinó a l'avantguarda en xifres de desocupats i treball precari, que castiguen especialment els nostres joves. En comptes d'invertir en la xarxa productiva autòctona, en la petita i mitjana empresa i en els fabulosos recursos de l'agricultura, el PP ha alçat la cortina de fum de l'economia especulativa, el miratge dels grans fastos i el turisme de sol i platja que hipoteca el patrimoni natural dels valencians: el pa inconsistent d'ahir ha portat la fam que roseguem avui. En lloc d'apostar, en coherència amb les aspiracions i necessitats històriques dels valencians, per l'eix mediterrani que ens acosta a Europa i per l'extensió i millora de la xarxes de comunicació internes, el govern ha balafiat diners i esforços per afermar l'Espanya radial i centralista que converteix València en la platja provinciana de Madrid.
Tot això a costa dels serveis públics, del dret a una informació independent i democràtica, a una educació de qualitat i una sanitat eficient. Convertit Canal 9 en màquina de propaganda al servei del PP, RTVV malviu enmig de la il·legalitat i unes pèrdues insostenibles. La degradació de l'escola pública ha arribat, amb Font de Mora, a nivells difícilment suportables mentre augmenten els privilegis de centres privats en un retorn anacrònic a l'Espanya nacionalcatòlica. S'abandona la sanitat pública en la seua agonia per justificar que el negoci privat s'erigesca en alternativa necessària per a qui se la podrà pagar.
Però l'estat actual de coses no hauria estat possible sense l'abús d'un poder cimentat en les majories absolutes del PP. Sota el comandament de Camps, el Parlament valencià ha esdevingut una peça més del gran circ de la dreta, amb una oposició sistemàticament ignorada i menystinguda. Tot això no hauria estat possible sense el foment interessat del descrèdit permanent de la política. El PP ha fet creure que els propis vicis eren consubstancials a tota activitat pública, que la política és en essència corrupció i nepotisme, un mal inevitable. Més que el vot al PP, el que creix gràcies al descrèdit de la política és la indiferència i la impotència. Tot això no hauria estat possible sense el control ferm de l'aparell judicial, assegurant la presència de magistrats “més que amics” de dubtosa independència, àgils en la resolució de casos que han interessat al govern i impassibles davant d'altres de clamorosa injustícia. La balança judicial oscil·la segons la naturalesa del delicte i el nom de l'imputat.
La censura per activa, amb la prohibició de l'exposició al Muvim que forçà la dimissió de Romà de la Calle, l'assetjament econòmic als propietaris dels repetidors de TV3 o les indissimulades traves a l'ensenyament en valencià, o per passiva, amb les generoses subvencions a la premsa i entitats afins, ha adquirit entre nosaltres carta de naturalesa. La prepotència ha donat ales a un comportament autoritari, d'arrel franquista, que ha negat el pa i la sal a les víctimes de l'accident del metro de València, als defensors de la memòria històrica i la reparació a les víctimes del genocidi franquista, als esforços civils d'Escola Valenciana i de tots els qui treballen per la normalització lingüística i cultural dels valencians, als nostres cantants, artistes i escriptors, al bo i millor de la nostra societat civil i a la Universitat Pública.
Quan cal, el PP, amb Camps al capdavant, fa ús del més irresponsable anticatalanisme, agitant el fantasma del “agua para todos” o atemptant contra la llibertat d'expressió i d'informació amb la clausura de les emissions de TV3, defensades per una Iniciativa Legislativa Popular que signaren més de 600.000 ciutadans, quasi la meitat d'ells valencians, en un intent irracional d'aïllar-nos dels nostres germans d'història, cultura i llengua.
El president Camps, enviscat fins a les celles en la trama Gürtel, ha dedicat els últims anys del seu virregnat a intentar salvar la pròpia pell a costa de l'interès públic, fugit quasi permanentment del Parlament en viatges evasius d'autopromoció. El president Camps ha mentit reiteradament en seu parlamentària, amb absolut menyspreu a la dignitat dels ciutadans. El seu comportament ha ratllat sovint la més autèntica patologia quan ha intentat desviar els focus de l'escàndol amb declaracions altisonants molt properes al pur deliri. La Generalitat Valenciana –justament rebatejada per molts com a Barbaritat Valenciana– és avui un vaixell que naufraga enmig d'una crisi moral, econòmica, democràtica i social sense precedents.
Però els milers de valencians i valencianes que dissabte ens manifestarem i omplirem de gom a gom el carrer no ens quedarem amb els braços creuats contemplant com la incompetència i la mala llet, la mentida, el menfotisme i el mal govern acosten cada dia més la democràcia i les llibertats cap a l'abisme. Ho hem dit i ho tornarem a dir mentre calga: “No a la corrupció! Camps dimissió!”.
Perquè la primera responsabilitat d'un president que ha mentit al poble, que està imputat en un cas arxidemostrat de suborn i que permet que al nostre país s'estenga el càncer de la corrupció és dimitir i no buscar la falsa absolució de les urnes quan la història ja redacta el seu veredicte condemnatori. La dimissió del màxim responsable de la deriva democràtica és un primer pas indispensable per a la regeneració efectiva de la vida pública. Perquè nosaltres sí creiem en la força creativa dels homes i dones del País Valencià i sabem que el futur és a les nostres mans.
Quan els polítics viuen d'esquena a la societat i generen frustració i problemes en comptes de solucions i projectes viables, el poble ha de defensar la qualitat de la seua democràcia i el sentit de les seues llibertats. Contra el desastre en què s'enfonsa la societat valenciana, el poble ha de fer valer el seu dret sobirà a la resistència civil, pacífica però enèrgica, radical i estrictament democràtica. La nostra revolta ha d'escampar-se amb el compromís de cada dia, combatent la desinformació i l'escepticisme. Aquesta revolta que diu ja n'hi ha prou, de tanta malvestat, ha de guanyar el carrer però també les urnes. Perquè només des del convenciment que una altra política no només és possible sinó també urgent i necessària començarem a vèncer.

No amb el nostre treball!
No amb els nostres vots!
No amb nosaltres!


NO A LA CORRUPCIÓ! CAMPS DIMISSIÓ!


–Col·lectiu Contra la Corrupció–
País Valencià
març 2011


dimecres, 16 de març del 2011

Fotos dels Premis 2011

Ací teniu uns fotos del dissabte 12 de març de 2011, dia en què vam lliurar els nostres premis.




Jordi Botella i Núria Gras.


Manel i Tomàs Tàpia, autor de l'audiovisual d'homenatge a Josep Albert.



 Vicent Gras, agraint el premi en nom del CEA.


                                          Jordi interpretant el monòleg dedicat a Juli Cantó.


                                           Xavi Terol arreplega el premi de Juli...






                                              I els d'Arthur Caravan juntant música a la lletra de la nit.

dijous, 10 de març del 2011

Els nostres premis d'enguany

L'escriptor Josep Joan Conill (Castelló de la Plana,1961) ha estat el guanyador de la vintivuitena edició del premi de poesia que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El seu treball, La nit en blanc, una magnífica reflexió sobre els límits del llenguatge poètic i la naturalesa de la creació literària, ha estat elegit d'entre un total de 24 obres concursants per un jurat format per Eduard Marco, Manel Marí, Josep Mir, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló. L'autor premiat és professor de català en un institut de la capital de la Plana i estudiós en l'àmbit de la sociologia del llenguatge. En aquest terreny, el 2004 va editar amb Ângelo Cristóvão el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais (Santiago de Compostel·la: Associaçao de Amizade Galiza-Portugal). És, així mateix, autor de l’obra Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC, 2007), guardonada el 2009 per la Societat Catalana de Sociolingüística amb la Lupa d’Or corresponent al millor llibre sobre la disciplina editat al llarg del curs anterior. La seua faceta literària s’ha expressat fins ara a través del recull de poemes Despossessió (Lleida: Pagès editors, 2002) i del volum d’aforismes Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus (Lleida: Pagès editors, 2008).
La nit en blanc, el poemari guardonat, ha estat editat per Denes-Edicions de la Guerra i serà presentat el proper dissabte 12 de març, a partir de les 20.00 h., al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi.

    L'autor guardonat, Josep Joan Conill.



En la mateixa vetlada s'atorgaran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han recaigut en l'actor alcoià Juli Cantó i en el Centre Excursionista d'Alcoi. L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls comptarà amb l'actuació del grup alcoià Arthur Caravan i homenatjarà Josep Albert Mestre Moltó, històric representant de l'esquerra alcoiana desaparegut recentment, regidor a l'Ajuntament d'Alcoi durant diverses legislatures i diputat al Parlament Valencià, director de l'Escola d'Arts i Oficis i historiador i crític d'art.

Juli Cantó, l'actor guardonat en l'apartat individual del Premis Joan Valls, començà a treballar molt jove en el grup La Cassola d'Alcoi. A Barcelona i més tard a València i Tarragona, de la mà d'Esteve Grasset i Antoni Tordera, donà el pas a la professionalització, on s'ha mantingut des de principis dels anys 80 amb innombrables treballs per a l'escena, el doblatge i el cinema. La potència i qualitat actorals de Juli Cantó, destacades una i altra vegada per la crítica més exigent, tenen en la veu, profunda i ben trempada, el seu principal senyal d'identitat. La seua constant presència damunt dels escenaris i en les produccions més ambicioses que ha donat el teatre contemporani al País Valencià en les darreres dècades han fet de Juli Cantó un actor versàtil i una veu modèlica en l'establiment de pautes de dicció per als professionals de l'espectacle, pautes que arranquen del seu català natural i popular d'Alcoi modelat per la constància, l'estudi i els anys d'ofici. Premiat en diverses ocasions, recordem la prodigiosa actuació que Juli Cantó protagonitzà en el recent muntatge Les cadires de Ionesco sota la direcció de Joaquim Candeias i en companyia de l'actriu Cristina Garcia.

Juli Cantó amb Cristina Garcia en un moment de la representació de Les cadires.


En l'apartat del premi Joan Valls a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, Amics de Joan Valls ha reconegut en el veterà Centre Excursionista d'Alcoi un labor, discreta i tenaç, en el foment de la llengua i la cultura autòctones paral·lela a les activitats esportives vinculades a la natura i desplegades en el terreny de l'excursionisme, l'alpinisme i l'espeleologia, entre d'altres disciplines. Creat en 1949, el Centre va organitzar, en els anys més difícils del franquisme, una secció de Cultura Valenciana dirigida per Vicent Gras, Paco Vilaplana i Salvador Tomàs, primer germen del valencianisme alcoià de postguerra. Allà es començaren a donar a primers dels 60 cursos de valencià per a adults o s'organitzaren conferències de Joan Fuster, Miquel Tarradell, Joan Valls, Manuel Sanchis Guarner, Alfons Cucó o Jordi Valor, entre d'altres. El Centre –com és conegut popularment– organitzà també, de la mà sobretot de Rafael Sellés, Vicent Gras i Rafael Climent, concursos de treballs literaris a nivell de País Valencià i col·laborà íntimament amb mestres de la ciutat en diverses iniciatives per a la difusió de la docència del valencià entre els escolars alcoians. El Centre Excursionista d'Alcoi impulsà a primeries dels 60s el II Aplec de la Joventut del País Valencià i ha participat en les diverses edicions dels Aplecs dels Països Catalans. La biblioteca de l'entitat, una de les més completes de la ciutat, donà un servei impagable a la població alcoiana en anys d'escassedat de cultura, llibertat i llibres. Depassat amb escreix el seu seixantè aniversari, el Centre continua albergant i fomentant noves generacions d'amants del nostre patrimoni natural, de l'esport a l'aire lliure i la llengua i cultura dels valencians.