dilluns, 30 d’octubre del 2006

Ajuntament CF

Res de més consubstancial al món del futbol que la pilotada, que a partir d’una determinada força es converteix en hipertròfia del simple i elegant toc de pilota. Del tracte que el jugador dispense a l’esfèrica dependrà la qualitat del joc. La rodonesa del baló, que és la forma cinètica per antonomàsia, demana molt de tacte: s’estima més la carícia que el colp cec. En el camp, eren temibles aquells jugadors que, immisericordes, abusaven de la pilotada amb l’únic desig d’intimidar el contrari. Generalment corpulents i perdonavides, convertien la perícia del joc en un tràmit ensopit, ple d’interrupcions violentes. El piloter, per raons que podem obviar, solia situar-se al marge de la llei de la botella, considerat sagrat, i eren els jugadors més delicats els qui havien de saltar els marges en busca de la pilota perduda. Vidres, cames rivals o pròpies, parts pudendes i sobretot el cuiro, obligat a anar amunt i avall en una cursa sense sentit, eren víctimes constants d’aquests goliats de l’infrajoc. De com la tan denostada pilotada va enriquir el seu significat fins a esdevenir sinònim de negoci redó (ràpid i perfecte per al beneficiari, com un baló) hauria de donar compte la sociologia més que no pas la semàntica.
Heus ací, doncs, la pilotada, adaptada amb calçador a la llengua idígena però molt expressiva i viril en boca dels constructors, que solen usar el castellà per vantar-se’n impúdicament en públic: “el pelotazo”. Atrets pel negoci redó i comptant amb l’aquiescència de l’autoritat incompetent, el futbol s’ha omplert de piloters. Amb la calculada confusió entre interessos públics i privats i la patrimonialització dels noms comuns de la tribu la pilotada dels solers i dels solars té via lliure. I el joc, embrutit i embrutat. Endevinen qui pagarà al final els vidres trencats, qui haurà de pencar amb la llei de la botella, qui acabarà amb la cama enguixada. Gol! I l’àrbitre comprat.

Publicat a Levante-EMV, 28 octubre 2006

dissabte, 28 d’octubre del 2006

Si no ara, quan?

MANIFEST D'ESPAI PAÍS VALENCIÀ

Davant l'actual conjuntura política i social que travessa el País Valencià, i molt especialment pensant en els escenaris que, ara com ara, es dibuixen de cara a les properes eleccions autonòmiques de 2007, els i les sotasignats, nascuts/des després de 1964 i que, per tant, érem menors d'edat quan es va aprovar l'anterior estatut, volem manifestar que:

1. La creixent degradació del País s'ha accelerat en els darrers onze anys de governs del PP. La voraç destrucció del nostre territori, la degeneració de la vida pública valenciana (corrupció generalitzada, manipulació a gran escala dels mitjans de comunicació, manca de pluralisme social i polític, onada d'agressions feixistes que queden sistemàticament impunes), els continus atacs a la nostra llengua i cultura o els greus problemes que afecten el nostre teixit econòmic i social (crisi industrial, endeutament de la Generalitat, balnearització del país, creixent privatització dels serveis públics) han col·locat el País Valencià en una situació límit davant de la qual no podem, ni volem, restar impassibles.

2. La recent aprovació del nou Estatut d'Autonomia (l'Estatut de la vergonya), incloent entre altres coses el reforçament del secessionisme lingüístic i la no-supressió de la barrera del 5%, és una mostra que no podem confiar en cap de les dues grans forces polítiques per resoldre els nostres problemes. Si algú, des d'una òptica d'esquerres i de País, havia confiat alguna vegada en el PSPV-PSOE, ha arribat el moment de deixar de fer-ho.

3. En aquest context, observem amb preocupació que entre les forces polítiques d'esquerres i nacionalistes s'ha instal·lat una lògica estrictament partidista , que els porta massa sovint a avantposar els seus interessos de partit per damunt dels de País. El càlcul electoral, les disputes internes o les lluites de poder continuen dominant bona part de les actuacions d'aquestes formacions.

4. Malauradament, detectem també una preocupant tendència a la resignació i el derrotisme entre la 'bona gent' del País. La resignació i el meninfotisme són els millors aliats dels qui ens volen destruir com a poble i no estem disposats a posar-los les coses fàcils.

Per tot això, volem rebel·lar-nos contra aquesta situació. Fa massa anys que dura, i n'estem farts. Ara ja no volem quedar-nos al marge i per això fem aquesta crida pública a les forces d'esquerres i nacionalistes valencianes per tal que deixen de banda els seus interessos particulars i es posen a treballar, des d'ara mateix, pel futur del País Valencià: reclamem, per al 2007, una candidatura unitària de les forces polítiques i socials de l'esquerra i el nacionalisme al voltant d'un programa comú centrat en la defensa del territori, de la nostra llengua i cultura, del teixit econòmic i social i, molt especialment, de la tan urgent i necessària regeneració democràtica de la vida pública valenciana.

Si això es produeix, ens comprometem a treballar per fer possible que el nacionalisme i l'esquerra del País Valencià obtinguen els millors resultats de la seua història recent. Si no, ja no donarem cap més xec en blanc a ningú, i explorarem, per nosaltres mateixos, nous camins: el nostre únic compromís és amb el País Valencià.

Per signar el Manifest: http://www.sinoaraquan.net/materials.php

divendres, 27 d’octubre del 2006

XXIVè PREMI DE POESIA
MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ

Bases

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 12 de febrer de 2007, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. AMICS DE JOAN VALLS negocia a hores d’ara l’edició del treball guardonat en una editorial valenciana, el nom de la qual serà fet públic dins el termini de presentació de les obres.
7. El jurat serà integrat per Jordi Botella, Isidre Martínez Marzo, Eduard Marco, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló.
8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 10 de març de 2007, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XIII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, vint d’octubre de 2006