dimecres, de desembre 02, 2009

Manifest pel Requisit Lingüístic






MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES



Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Adhesions confirmades a dia 1 desembre 2009

Acció Cultural del País Valencià – ACPV
Ampa CEIP Bonavista d’Ontinyent
Associació Alacant Rock
Associació Aldarull d’Alacant
Associació Cívica de Guardamar La Gola
Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc – ACV Tirant lo Blanc
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
Associació Cultural Cabuts de Sueca
Associació Cultural Falla El Raconet
Associació Cultural La Brúixola
Associació Cultural L’Ocell d’Ondara
Associació Cultural Memòria i Justícia d’Elx i Comarca
Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant
Associació de Dones Nacionalistes Terra – ADONA’T
Associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE-PV)
Associació Per la Llengua El Raig
Associació Universitaris Progressistes de la Universitat d’Alacant
Benimaclet Viu
Bloc d’Estudiants Agermanats – BEA
Bloc Jove
Bloc Nacionalista Valencià – BNV
Cappepv-València
Cappepv-Marina Alta
Ca Bassot
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) d’Elx
Ca Revolta
Centre Cultural Valencià La Nau
Centre Excursionista d’Ontinyent
Centre Ovidi Montllor d’Alcoi
Claustre del CEIP Bonavista d’Ontinyent
Claustre del Col·legi Públic l’Alfàs de Pedreguer
Colla Muntanyenca del Campello
Col·lectiu Autònom de Treballadores i Treballadors del País Valencià – CAT PV
Col·lectiu Mestres de la Safor
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló de la Plana
Comissions Obreres – CCOO-PV
Consell Local de la Joventut d’Alacant
Consell Local de la Joventut d’Ontinyent
Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa
Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià
Coordinadora de la Plana Baixa per l’Ensenyament en Valencià
Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià
Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria
Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord
Coordinadora Per l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre
Els Verds del País Valencià
En Moviment
Escola d’Estiu Marina-Safor
Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua
Espai País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià – ERPV
Esquerra Unida del País Valencià – EUPV
FAPA-València
Falla Via del Materal de Sueca
Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana - FOLC
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Guaix-Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud
Grup de Danses Almogàvers de Sueca
Iniciativa del Poble Valencià – IPV
Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
Intersindical Valenciana – IV
Intersindical Jove
Joves amb Iniciativa
Joves d’Acció
Joves del Casal Jaume I d’Elx
La Cívica-Associació per la Normalització del Valencià de l’Alacantí
Penya Herculana “Negre Lloma” d’Alacant
Reviscola
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans - SEPC
Societat Coral El Micalet
Unió General de Treballadors – UGT-PV
Unió de Periodistes Valencians
Valencianisme.com
Valencians pel Canvi

dijous, d’octubre 29, 2009

Comunicat de l'Assemblea en defensa de la Font Roja




La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural manté la seua oposició al projecte d'hotel al paratge de La Font Roja.
L'assemblea rebutja completament les afirmacions, intencions i veritats a mitges emprades pels promotors en la presentació del projecte d'hotel i anuncien que continuaran en la seua campanya de denúncia pública i d'oposició a la construcció d'un hotel en el cor del Parc Natural.

Davant de l'acte de presentació del projecte d'hotel al paratge de la Font Roja, per part de la Diputació d'Alacant, que va tindre lloc el passat dijous 22 d'octubre, l'assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" vol fer les següents manifestacions a l'opinió pública:

En primer lloc hem d'indicar que l'esmentat acte va estar ple de propaganda i de veritats a mitges, per a tractar de justificar un projecte inassumible, amb un pla de participació pública enganyós i manipulat, que va partir d'una posició inicial predeterminada.

Hem de denunciar novament que el projecte presentat és insostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. El president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, va afirmar clarament en la presentació que s'opta per un hotel de 35 habitacions perquè un hotel de dimensions més reduïdes no seria rendible econòmicament; queda clar, així, que les dimensions de l'hotel no responen a cap criteri ambiental, ni l'hotel es projecta per a servir a les necessitats del paratge -si és que les té en este sentit-, sinó per a privatitzar-lo i explotar-lo.

Pel que fa a la sostenibilitat ecològica, en la presentació no es va fer cap menció a les necessitats d'aigua que tindria l'hotel, ni a la manera com es pretén obtindre este recurs tan essencial. Continuem advertint que no hi ha cap informe que puga garantir que l'extracció de l'aigua del xicotet aqüífer del Menejador no posaria en perill la continuïtat de les fonts que de forma natural brollen en aquell espai natural, inclosa la pròpia font Roja.

Hem de recordar també que l'hotel projectat suposa la construcció de tres plantes (dos en altura i una subterrània), circumstància que incrementa molt notablement el volum ocupat pels antics xalets. A més, l'excavació per al soterrani projectat i per als fonaments se situa sobre l'alcavó que dóna lloc a la font Roja.

Pel que fa a la nova zona d'aparcaments prevista, hem de denunciar que es farà a costa de destruir i ocupar completament l'actual zona d'acampada gratuïta existent en el paratge. De fet van ser molt lamentables els qualificatius que els promotors del projecte van dedicar a estes zones d'autèntic ús social i excursionista, qualificant-les amb menyspreu, com a "àrees recreatives de poc ús" o bé, "espacios no operativos".

La pèrdua d'estos espais, per a ús públic, i també l'eliminació dels antics paellers, suposen clarament una disminució de l'atractiu recreatiu, social i d'ús públic, gratuït, en el cor del paratge de la Font Roja, per a deixar pas a la privatització dels espais amb un clar objectiu de rendibilitat econòmica.

Sembla cada volta més evident que l'aposta dels promotors passa per eliminar qualsevol possibilitat d'ús social, recreatiu i d'acampada en el paratge de la Font Roja, de carácter públic i gratuït, per a substituir-lo per un negoci privat en forma d'hotel, que també hipoteca per a sempre el poc espai disponible per a necessitats futures de gestió del Parc Natural.

A més a més, la necessària ubicació de la brigada de manteniment del parc natural en dependències noves, que caldrà construir "ex-profeso", ocupant part del poc sòl disponible i tabicant la pèrgola existent baix de l'edifici "Font Roja Natura", amb un cost econòmic superior a 226.000 euros, demostra clarament que als promotors del projecte d'hotel (el Govern Municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant), els importen ben poc les necessitats de conservació del Parc Natural i la seua vocació de bé d'ús públic.

Per acabar-ho d'adobar, pel que es va sentir en la presentació sembla que Ramón Rizo, director territorial de Medi Ambient a Alacant, no està molt per la faena d'estudiar amb objectivitat les gravísimes conseqüències que pot tindre la execució d'este projecte, sinó més bé al contrari, pareix que ja té una clara i vergonyosa intenció inicial de promoure la seua aprovació.

De fet, ja no ens sorprenen estes declaracions per part dels teòricament responsables de la conservació de l'espai natural que, com Juan Luis Albors, director-conservador del Parc Natural, han estat absents en tot este procés, o mirant cap a un altre costat, quan es necessitava el seu criteri, o fins i tot han donat suport de forma clara a este lamentable projecte.

Davant d'esta nova realitat, l'Assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural", manté la seua oposició al projecte, que considera que no és prioritari per a la Font Roja, no beneficia l'ús públic i social del paratge i tan sols busca la seua privatització i l'explotació econòmica que pot posar en perill la continuitat d'un bé natural de valor incalculable.

És per això que continuarem lluitant contra este projecte, fent un seguiment exhaustiu de la seua tramitació, informant l'opinió pública dels nostres arguments, realitzant tot tipus d'actes divulgatius, informatius i de denúncia, recabant els informes necessaris, presentant les al·legacions oportunes i, en el seu cas, amb la possibilitat de presentar els recursos judicials que pertoquen.


Alcoi, 27/octubre/2009

Assemblea de la Campanya
"La Font Roja també és nostra.
Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/
Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com
Adreça postal: Apartat de Correus 252 - 03800 Alcoi

dilluns, d’octubre 12, 2009

Bases del XXVII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

Bases


1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.
3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.
4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2009, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
7.El jurat serà integrat per Maria Fullana, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.
8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 6 de març de 2010, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVI Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, 9 d'octubre de 2009, Diada Nacional del País Valencià.

dissabte, d’agost 01, 2009

Adéu a Mena



No seràs mai com l'ombra,
coloma de pau i de tendresa,
àngel que travessa l'aire
eternament ballant
rere el teu orgue de maneta
coronada amb tota la llum que escampa
la tarda amena
pel jardí del temps,
eternament en el serení vacil·lant
dels teus passos.


Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum, 2005.


Sabíem que la mort havia d'arribar, tanmateix, el traspàs de Filomena, ens ha imprimit una pàtina de tristor a la pell difícil de desmaquillar. Tenia 84 anys i en feia més de deu que l'Alzheimer havia esborrat de la memòria les paraules i les estampes d'una llarga vida: l'alegria de ser mare de sis fills i la història d'amor amb aquell metge que vingué de Madrid, Don Manuel, i que les coses de la guerra, aquella que vam perdre, van ser causa de la seua unió. La infantesa a la segona casa de l'Oliveral (o era de Castellar?) des d'on acompanyà la seua germana quan fou abanderada de la República i des d'on perseguia l'home de l'orgue de maneta fins als afores del poble, mentre ballava i ballava al ritme d'algun passodoble. Els estius a la platja del Verger, envoltada de criatures i de cunyats, nebots, amics, dona valenta i treballadora. Quanta gent que l'ha estimada perquè es va fer d'estimar, aquella mirada tan dolça i el seu somriure amable, la valencianeta de l'horta.
Unes notes de piano, el primer moviment de les variacions Goldberg de Bach, les paraules del seu fill Manel, l'enteresa de la resta de la família, i una multitud d'amics la vam acomiadar ahir al poble on va viure durant més de quaranta anys, Alcoi.
Se n'ha anat com era, carinyosa i discreta, l'equipatge carregat d'estima per donar i vendre, ensenyant-nos a viure a qui l'hem coneguda, també des de la inconsciència dels últims anys. Ens queda l'eco de la seua veu repetint versos i lletres antigues, el coratge amb què va dur endavant un projecte de vida feta a la seua mida i la lliçó de fer front al riu cabalós de la vida.

dilluns, de juliol 06, 2009

Acció de carrer en defensa de la Font Roja

L'assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" durà a terme una acció de denúncia contra la construcció de l'hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant.

La moguda consistirà en la formació d'un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d'estar en la plaça d'Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l'acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.







Campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/

Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com

Adreça postal: Apartat de correus 252 - 03800 Alcoi

divendres, de juny 19, 2009

Article d'Emma Rodríguez sobre l'afer Seguí

Des de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lamentem l'actitud paranoica del fins ara comissari d'exposicions del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Josep Lluís Seguí, que seria irrisòria i no mereixeria més comentaris si no fos que, a través d'un escrit enviat a artistes i a la premsa, el susdit excomissari, amb tot de falsedats infundades, intenta desacreditar, acusant-la de censora i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, la veterana entitat cultural alcoiana, exemple precisament de compromís cívic i de treball en defensa dels drets humans i molt especialment el d'expressió. Reproduïm ací l'article que la presidenta del Club i sòcia d'Amics de Joan Valls Emma Rodríguez Castelló ha fet en resposta a l'excomissari (hi ha noms que ni fets a posta).




Potser el tedi o potser la calor sufocant, ens fa perdre l’oremus. Potser ambdues coses alhora. El fet és que aquesta setmana Josep Lluís Seguí, comissari d’exposicions a la Unesco, ha patit una mena d’insolació preocupant. Com un déu absolut i omniscient ha llançat una poalada d’aigua freda que, lluny d’apaivagar la xafogor primaveral, ha provocat una cremor inexplicable entre els centenars de socis del Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi. Lluny de sentenciar ningú per actuacions que clamen el cel, provarem de trobar una explicació lògica a les humiliacions del senyor Seguí.
En una llampegada d’ira, J.L. Seguí ha desmuntat l’exposició amb la mateixa rapidesa amb què la va muntar. La raó: dos quadres descansaven sobre una cadira i un d’ells amb el vidre trencat. Degué pensar que la directiva del Club havia censurat els quadres i que per això no penjaven a les parets (res més lluny de la realitat, senyor Seguí!). De vegades els reflexos es poden alentir però, vés per on, l’exposició ja feia dies que s’havia inaugurat i si algú haguera decidit censurar-la, simplement no l’hauria exhibida.
Una persona que treballa en el món de la cultura i l’art i que fa aportacions a premsa, ha de ser suficientment intel·ligent com per trobar una explicació a aquest accident i no precipitar-se a enviar comunicats ofensius als mitjans de comunicació, als partits polítics i als artistes, que tan respectuosament han tingut cabuda en els locals de la Unesco. Potser no cap en una ment tan retorçuda pensar que els quadres han caigut per algun motiu que desconeixem. La qüestió és que l’anècdota li ha valgut per afirmar que ha sigut “un acte de censura i punt”.
Això és tot. Vet ací la lògica de la conclusió. Res més.
Volem acallar les veus d’aquells que el creuen; perquè les nostres no són ni actituds paleolítiques ni dictatorials, ni actes indignes i bruts, fora de lloc i de temps.
Lamentem no donar nom dels responsables de la censura perquè aquest vocable no entra en el nostre diccionari. Lamentem dir-los que, de moment, no hi ha dimissions. Permeta’ns, senyor Seguí, continuar vivint amb la consciència tranquil·la. I sàpiga que, malgrat el mal oratge, malgrat que es torne a atemptar contra la nostra reputació, defensarem la llibertat d’expressió i passarem full als episodis que ens sotmeten a tractes degradants com el que vosté ens ha regalat. Així ho avalen els anys treballant per Alcoi, així ho constata la gent que ens coneix. Només ells i elles tenen la raó, crega’ns.

Emma Rodríguez Castelló

diumenge, de maig 03, 2009

Rebels de l'esperança



Amb aquesta placa commemorativa vam iniciar els actes de celebració del 1r de maig, com cada any. Noranta-dos anys després, la casa que va veure nàixer el poeta Joan Valls i Jordà ha quedat devanida en saber que un tatuatge com aquest quedarà gravat a la seua pell per sempre.





Mentre els homes i les dones d'Alcoi es manifestaven, la senyera cobria les paraules del poeta. L'Octavi Valls, el seu germà, va descobrir la imatge als ulls dels qui ens aplegàvem al carrer Sant Francesc, just davant del número 7. L'octogenari Octavi i els seus familiars estaven devanits, havien portat alguna foto minúscula, en blanc i negre, que mostrava la infantesa dels germans Valls i Jordà, en aquell Alcoi de principis del XX. Hiroshi va interpretar "El cant dels ocells" i, després de les paraules de Manel, de coratge i agraïment, vam baixar fins la placeta del Fossar on l'acte ja és tradició: cançons de la Coral Alcoiana, poemes recitats, flors i llibres. Els Amics de Joan Valls, devanits i devanides, un any més amb el poeta, per qui els anys porten més i més paraules d'agraïment i d'estima.




dilluns, d’abril 27, 2009

Homenatge a Joan Valls l'1 de maig

Com cada any, Amics de Joan Valls organitza l'Homenatge a Joan Valls el primer de maig. Enguany, com veureu, tenim doble convocatòria: al carrer de St. Francesc, 7, a la casa on va nàixer el nostre poeta en 1917, per descobrir-hi una placa commemorativa, i a la Placeta del Fossar amb les actuacions que més avall es detallen. A la plaça instal·larem una parada de llibres perquè els socis puguen arreplegar els que els corresponen i el públic en general puga comprar-ne. Després de l'Homenatge hi ha previst un dinar de germanor a la Font de l'Horta per a tots els qui us hi vulgueu apuntar. Ànim i omplim de roig i versos Alcoi.

dijous, d’abril 02, 2009

Vídeo dels nostres Premis 2009



Ací teniu el vídeo realitzat per Andrea Rodríguez Lluch amb imatges de la nit del 14 de març de 2009 en què vam celebrar el XXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi i els XV Premis Joan Valls i Jordà al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi.

diumenge, de març 22, 2009

Cinc anys de poesia a Oliva. Poefesta.


Poesia a Oliva. No us ho podeu perdre!

diumenge, de març 15, 2009

Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

Magatzem de perfils, d'Albert Garcia Hernàndez (València, 1949) ha estat l'obra guardonada del Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en la seua vintisisena convocatòria. El premi, que convoca la nostra associació, està dotat amb 1.500 euros. El llibre editat per Denes, en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, fou presentat ahir al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi en el transcurs d'una vetlada que s'inicià amb l'actuació d'Eva Dénia Trio, que cantà cançons de Georges Brassens, continuà amb el lliurament dels XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català al lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià, i acabà amb la lectura per part d'Albert Garcia d'uns poemes del seu llibre.
Empar Granell, presidenta de la Coodinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, i Verònica Cantó, sòcia de l'entitat organitzadora i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van ser les encarregades de glossar les trajectòries dels premiats amb el Joan Valls, que van ser obsequiats amb sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró creades per a l'ocasió. Per la seua banda, Manel Rodríguez-Castelló, en nom del jurat de poesia que integraven també els escriptors Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis i Ricard Ripoll, presentà el premiat i l'obra guanyadora, elegida d'entre un total de 21 treballs que havien optat al premi. Magatzem de perfils, segons el portaveu del jurat i president d'Amics de Joan Valls, destaca pel rigor i la senzillesa. Dividit en diverses seccions, el llibre d'Albert Garcia és un intent reeixit per, a través dels perfils d'una realitat en molts aspectes inquietant i aspra, indagar en les profunditats de les seues causes i erigir alternatives vitals des de la dignitat personal i la rebel·lia. Al caos de la despersonalització de les societats modernes, Albert Garcia hi oposa la serenitat de la paraula poètica i la reivindicació d'uns valors culturals que l'autor identifica amb les formes de vida ancestrals de la Mediterrània.
Albert Garcia Hernàndez és també musicòleg i lletrista habitual de Maria del Mar Bonet, psicoanalista i col·laborador de les pàgines culturals Quadern d'El País. En 2001 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia amb El viatge d'allò que és dit. Ha publicat, a més, els llibres de poesia Significants (1997), Les places (1998), Talaies (2001) i Esperons nocturns (2002). El seu poemari La importància del violoncel, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, serà publicat prompte per Onada Edicions.
A l'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls hi va acudir un centenar de persones. L'entitat organitzadora va dedicar la vetlada a l'alcoiana Emma Peidro Blanquer, desapareguda recentment. Sòcia d'Amics de Joan Valls des de la seua fundació, la veterana militant comunista, filla del fundador del Partit Comunista a Alcoi Enric Peidro i infermera durant molts anys del neuropsiquiatre i escriptor Manuel Rodríguez Martínez, que dóna nom al premi de poesia, Emma Peidro fou detinguda per la policia franquista en 1959, arran de la vaga que aquell any va convocar l'oposició democràtica.
Ací teniu unes fotos de la vetlada.


Eva Dénia, Carles Carrasco, guitarra, i José Luis Porras, contrabaix, interpretant Brassens


Àngels Jordà i Vicent Romans arreplegant el premi Joan Valls en nom de la Coodinadora


El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig


Manel Rodríguez-Castelló i Albert Garcia Hernàndez, l'autor de Magatzem de perfils.

divendres, de març 06, 2009

Homenatge a Emma Peidro Blanquer



Dissabte 14 de març-19.30 h.
Centre Cultural Ovidi Montllor
(Vistabella 8 - Alcoi)


XXVI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català

Homenatge a Emma Peidro Blanquer


amb l'actuació d'Eva Dénia Trio
que interpretarà cançons de Georges Brassens



Entrada lliure
Al final de l'acte se servirà un refrigeri

dissabte, de febrer 28, 2009

EUGENI S. REIG I LA COORDINADORA ALCOIÀ-COMTAT PEL VALENCIÀ PREMIS JOAN VALLS 2009

El lexicòleg alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià han estat premiats per Amics de Joan Valls, en l'apartat individual i en el d'entitats, per la seua contribució a la normalització ligüística del valencià. Els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català van ser instituïts per l'associació alcoiana l'any 1995, són de caràcter honorífic i s'atoguen a persones i grups de l'Alcoià i el Comtat. Recordem que en l'edició de 2008 van ser premiats la mestra contestana Mila Llorens i el grup de dolçainers La Xafigà de Muro.
L'estudiós de la llengua Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942) va començar a difondre els seus treballs lexicogràfics d'ençà de l'aparició del seu llibre Valencià en perill d'extinció en 1999. Amb un tiratge de 1.500 exemplars, l'obra quedà exhaurida en 2003 en un cas bastant insòlit en el mercat valencià. En 2005 se n'ha fet una reedició augmentada i revisada de 2.000 exemplars. La seua tasca d'arreplega i estudi lexicogràfic s'inicià quan l'autor era molt jove i consta d'un repertori d'unes 7.000 paraules, locucions i frases fetes genuïnament valencianes. Arran de l'edició d'aquella obra, Eugeni S. Reig s'ha prodigat en articles, ponències, comunicacions i conferències sobre els seus temes d'investigació com “Valencià en perill d'extinció: les raons d'un llibre” (2000), “Lèxic tradicional valencià” (2000) o “El lèxic de Jordi Valor i Serra” (2005) entre d'altres. Nombrosos mitjans de comunicació valencians s'han fet ressò de les seues recerques: des de 2001 Levante-EMV publica a la pàgina “Panorama” una secció diària amb material de Valencià en perill d'extinció; a Ràdio 9 es lligen entrades del llibre en la secció “En una paraula” del programa “De nou cap de setmana” que dirigeix la periodista Amàlia Garrigós des de 2005; d'ençà 2006 publica a El Punt la seua secció “Clar i en valencià” amb comentaris sobre llengua, i al periòdic Ciudad de Alcoy “Les nostres paraules” sobre la mateixa temàtica des de 2008.
Eugeni S. Reig ha estat cofundador de la llista Migjorn a Internet, que compta a hores d'ara amb 240 col·laboradors i ha produït més de 37.000 missatges sobre diversos temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Migjorn distribueix quatre dies a la setmana el seu Butelletí i compta ja amb més de 9.000 subscriptors.
En 2007 presenta a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el treball Les nostres paraules, amb 300 paraules i locucions no recollides al seu primer llibre, que editarà aquesta entitat en 2008 amb un pròleg del lingüista alcoià Jordi Colomina.




Per la seua banda, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, que rep el premi Joan Valls 2009 en l'apartat d'entitats, fou constituïda en 1987 arran d'unes jornades d'escoles valencianes celebrades al Centre Cultural d'Alcoi per impulsar l'ús del valencià a tots els àmbits i en especial el de l'escola. Passats uns anys, la Coordinadora, juntament amb altres set entitats, conformarà el nucli inicial d'Escola Valencia-Federació d'Associacions per la Llengua, creada en 1990. L'actual presidenta de la Coordinadora, Àngels Jordà, en fou una de les signatàries. La Coordinadora compta avui amb un centenar de socis estables de les principals localitats de l'Alcoià i el Comtat i convoca des de 1988 (Beniarrés) les Trobades d'Escoles Valencianes, que en 2009 celebraran la seua vintidosena edició a Cocentaina. Així mateix l'entitat ha dut endavant campanyes per la matriculació d'alumnes en valencià, perquè els diversos ajuntaments es dotassen de reglaments de normalització lingüística i ha denunciat incompliments en matèria de drets lingüístics, organitzat xarrades i presentacions de llibres i ha actuat com a agent de difusió, promoció i participació de tots els projectes de la FEV en aquestes comarques.
La Coordinadora ha estat la responsable, a més, de l'organització de quatre congressos i de les onze edicions amb què compten els Premis Sambori de literatura en valencià en què només el darrer curs hi van participar 3.500 escolars, i ha promogut la projecció de pel·lícules en la nostra llengua i la realització del programa Voluntariat pel Valencià. Fruit de la seua col·laboració amb altres associacions i entitats com la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant, el Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el Centre Cultural Ovidi Montllor o la Colla Ecologista la Carrasca ha estat, entre d'altres, el rellançament de les Jornades de Sociolingüística d'Alcoi amb un nou format i la programació de concerts de música en valencià a les nostres comarques. Des de fa un parell d'anys la Coordinadora té signats convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Muro i Cocentaina.
Aquests XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català seran atorgats públicament en un acte que tindrà lloc el proper dissabte 14 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa vetlada es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXVIè Premi Manuel Rodríguez Martínez de Poesia-Ciutat d'Alcoi, elegida per un jurat integrat pels poetes Jordi Botella, Tono Fornes, Ricard Ripoll, Robert Llopis i Manel Rodríguez-Castelló i publicada per l'editorial Denes en la col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer Edicions de la Guerra. L'acte donarà començ, a partir de les 19.30 h., amb un concert d'Eva Dénia Trio, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i on Amics de Joan Valls retrà homenatge a la seua sòcia Emma Peidro Blanquer, traspassada recentment. L'entrada és lliure i al final se servirà un vi d'honor.

dilluns, de febrer 02, 2009

IN MEMORIAM EMMA PEIDRO BLANQUER

Emma, et farem l'adéu
amb tres paraules,
senzilles veritats
del puny que es tanca
en el lloc dels pares,
amb remor de mar i barques,
el millor racó del poble.
(Pugen cançons
del vell Molinar
que en l'aire deixen fragors
de timonet i d'herba-sana; un ocell petit
desplega les seues ales
entre l'horitzó i l'abisme.)
Ja no sents el fred que arrapa els ponts
ni la por violant els llits
amb el ferro dolent de l'odi
d'aquelles matinades fosques.
Ja no et cal estendre el braç
per lliurar el teu bocí a la fam dels presos,
i vetlar tota la nit dempeus
espentant la roda,
ni alimentar el forn que és pa
en el combat de llum i d'esperança.
Ja el teu nom
s'arrela en la dura terra
en un sil·labari de roses
vermelles.
Te les devem a tu,
fermes com una pedra,
tèbies com la mà que es dóna:
fidelitat, rebel·lia i tendresa
són principi, camí i cloenda
i alè de vida.

I així seràs, en la tremolor
de fràgils roselles,
lluny de l'hivern que crema,
l'altiva serenor dels arbres
i arreu on l'aigua corre i feineja.
Així viuràs entre nosaltres,
vigia i estrela,
memòria i alba de dies més lliures.

Manel Rodríguez-Castelló
2 de febrer de 2009



Emma en un sopar dels Premis de l'any 1994

dimecres, de gener 21, 2009

21 treballs presentats



Un total de 21 poemaris han estat presentats a la vintisisena convocatòria del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez –10 de procedents del País Valencià, 10 de Cataunya i 1 de les Illes Balears– que organitza a Alcoi l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El Jurat, integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló, haurà de triar el poemari guanyador, que serà editat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. El premi està dotat, amb 1.500 euros.
El proper dissabte 14 de març tindrà lloc al Centre Cultural Ovidi Montllor la cerimònia de lliurament del premi, amb la presentació del poemari guardonat i el lliurament dels XV Premis Joan Valls per l'Ús i Promoció del Català que l'entitat convocant atorga a una persona i a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i del Comtat en reconeixement a la seua tasca en defensa de l'idioma propi. Els guardonats d'aquest premi reben una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró.
La cerimònia de Lliurament dels Premis 2009 s'obrirà amb l'actuació del Trio Eva Dénia, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i continuarà després amb la intervenció d'algun membre del Jurat, del poeta guardonat i dels premiats amb els Joan Valls 2009. L'acte acabarà amb un vi d'honor.

Alcoi, 20 de gener de 2009

dimecres, de gener 07, 2009

15 PREMIS JOAN VALLS I JORDÀ

Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als 15 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2009. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

14-2008: Mila Llorens (Cocentaina) / Grup de Dolçainers La Xafigà (Muro)

Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsjoanvalls@gmail.com.
El dissabte 14 de març de 2009, al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'una vetlada on també atorgarem el XXVIè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. De tot el programa d'activitats us n'anirem donant notícia puntualment.



Emili Marín, premi 2006, i l'autor de l'escultura Antoni Miró

diumenge, de gener 04, 2009

DEU ANYS SENSE BROSSA




Fa deu anys que ens va deixar Joan Brossa. Llavors, en el trànsit del 1998 al 1999, vam escriure la columneta que segueix. Avui la rescatem per continuar homenatjant el genial poeta.

BROSSA

El trànsit d’un any a un altre sembla època propícia per a certs adéus silenciosos. Enmig l’algaravia buida d’aquestes dates, el formigueig d’un consumisme forassenyat i la lacrimogènia inodora, incolora i insípida que la sustenta, alguns, tal volta els més clars, decideixen fer les maletes –o plegar el faristol– i fer un mutis que sempre ens agafa per sorpresa. Així ha estat en el cas de Vicent Ventura.
Però l’última acció de Joan Brossa sembla haver estat dissenyada amb precisió milimètrica. El més gran poeta català d’aquesta segona meitat del segle, que va inventar infinites maneres de viure, deu haver-se inspirat en algun vers propi per realitzar el darrer gran salt mortal. Un final adequat per al gran mag il·lusionista, amb la qual cosa ens torna a deixar a tots amb un pam de nas, encara esperant amb un punt d’ingenuïtat que la seua figura menuda torne a aparèixer des dels fons del copalta on s’ha entaforat, al costat de coloms, papallones i conills, o de darrere els cortinatges de vellut on un canó de llum projecta encara un cercle perfecte. Però la vida és un joc finit que et pot sorprendre, pletòric, quan estaves a punt de fer els vuitanta. O tal volta la seua ha estat una manera elegant d’esquivar els homenatges que tanta nosa li feien.
El cert és que a l’estany poètic nostre, on rauquen massa les granotes que confonen la poesia amb l’edició compulsiva de poemes i el treball amb el refregit de bunyols pastats amb farina antiga, el silenci amb què brilla l’estel de Brossa, que ha demostrat que vida i poesia són la mateixa cosa, continuarà rebentant les oïdes dels més sords. Quan, buida la sala, el seu cos incinerat s’enlaire en volutes des de l’escenari (i qui diu foc, diu flames), la funció es perpetuarà en cada paraula, cada lletra, cada signe: “Accepta aquesta elegia d’aplaudiments, / amic Frègoli, amic meu estel·lar, / i guarda’m la butaca dellà el Temps”.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 2 gener 1999