dissabte, 29 d’abril del 2006

Quatre poemaris nous dels nostres socis

Quatre socis d’Amics de Joan Valls estrenen llibre aquests dies.
En temps de primavera i llibres, us en recomanem aquests tres.


Es tracta, per ordre d’aparició, de Josep Maria Uyà (Sabadell, 1960), que acaba de publicar a l’editorial Brosquil el seu llibre Ànima civil, 1990-1999. Poemes de Miquel Molins, Premi Jordi de Sant Jordi de la Vall d’Uixó 2004. El poemari és continuació d’aquell Dèiem Ànima Civil que va ser mereixedor del VIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez 1989 que organitza la nostra entitat. Heus-ne ací un tast:

ELS INSECTES

Totes aquestes coses que fem la gent,
Organitzar concerts, jugar als daus,
Plantar geranis, sortir a esquiar,
Viatjar a preu fet, llogar una carapa,
Crear moda pret â porter, menjar
Com golafres als casaments, regalar
Jerseis, sabates o calçotets blaus,
I asseure’ns a fer la botifarra
Per passar el temps
Són coses que no fan els insectes
I tanmateix existeixen igualment.



El segon és el d’Eduard Marco i Escamilla (Borbotó, 1976), que també a Brosquil acaba de traure La quadratura del cercle, obra que guanyà el XXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez.

“Eduard Marco ha dividit el seu llibre en tres parts, “La pèrdua del radi”, “L’inici del quadrat” i “Els angles rectes”, amb 10, 15 i 10 poemes, respectivament, en decasíl·labs blancs organitzats en una sola estrofa, breus, punyents i concentrats, d’austera bellesa, que permeten una caminada amable pel sinuós paisatge de les significàncies poètiques, obertes als jocs múltiples, a les reincidències, a la provisionalitat de les temptatives lectores. La quadratura del cercle, lloc comú que remet a l’impossible d’un esforç, s’inscriu en el terreny paradoxal de la utopia poètica, a través d’un bagatge eminentment simbòlic, el de les figures geomètriques (no gaire visitades pels nostres poetes, tot i que ara em vénen al cap uns textos d’en Josep Mir de l’imperible Ésser per a l’ésser) on l’experiència vital troba correlats i noves claus amb què sotemetre-la a reflexió i (re)crear-la.” (Manel Rodríguez-Castelló, Saó)

La recta nai en l’arc del caçador,
busca la carn isarda del salvatge
i, sense més, s’endinsa per a desviure-s’hi.
Què quedarà d’aquella carnadura
quan l’esgarrape el mos de l’aborigen?:
el vertigen propi de l’espinada,
el parentesc nu de la geometria,
la recòndita confessió de l’home.


El tercer, finalment, és el flamant Premi Carles Riba 2005, d’Isidre Martínez Marzo (València, 1964), Hostes, número 279 de la col·lecció Óssa Menor de l’editorial Proa. Reproduïm ací el poema titulat “Migdia a la Serrella”, un paisatge que als Amics de Joan Valls ens és ben proper i entranyable:

Els peus calciguen terra dolorosa.

Cal aturar-se enmig de la batalla.
Legions de centaures ara lluiten
amb l’exèrcit absort de mercenaris:
amazones i faunes, dracs celestes
s’arrengleren darrere els aurons.

Runar redó, sender de l’infinit
de sargues precursores de la llum.

També el combat acaba.
Ni tan sols un esguard de comiat
trobaria conhort d’aquest excés.

(Les abelles abrusen argelagues.
Espasme en el marasme puja l’heura.
Guatles i guatla. Tres perdius se’n fugen.)

El monstre és dintre nostre.
El temps és una harpia.

Sagnen les pedres com en un poema.



L'últim poemari és Tard o d'hora, de Marc Granell (València, 1953), publicat, com és habitual en els seus darrers treballs (Poesia reunida 1976-1999, per exemple), a la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, de l'editorial Denes. A continuació reproduïm el poema "Els poetes", pertanyent a la part del llibre titulada Galeria, una de les cinc de què consta aquest nou poemari:

Els poetes són els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan
ni tan sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

dijous, 27 d’abril del 2006

Primer de maig a Alcoi


Dilluns, 1r de maig, com cada any, recordem el poeta alcoià a la placeta del Fossar de la seua ciutat. L'acte compta enguany amb l'actuació de la Coral Polifònica Alcoiana i del seu cor infantil. Escoltarem temes com L'estaca i D'un temps d'un país. En el 89è aniversari del seu naixement, després dels parlaments i les paraules regalarem flors al poeta. Tot plegat tindrà lloc a les 13h.

dimarts, 25 d’abril del 2006

Lectura de poemes al Politècnic

Dimecres 26, a les 19h, Begonya Mezquita llegirà i comentarà alguns dels seus escrits. Es tracta d'una activitat en el marc dels tallers de poesia que es duen a terme a la Universitat Politècnica de València coordinats per Elena Escribano. Juntament amb Anna Montero, faran un repàs de la seua obra poètica durant uns 60 minuts. Heus ací un poema recent, per anar fent boca.


Passen trens

Trens blaus passen sense deixar cap rastre.
D’una banda a l’altra de les andanes
trens anònims arriben des de lluny
travessen l’estació i se’n van.
El viatger arriba tard un dia
que un tren s’atura a l’estació.
Tant temps d’espera i el nus no es desfà,
un nus fet de molsa, fet de ditades.
Caldrà un altre temps, un altre espai
perquè aquell no siga el tren que esperava.
Trens invisibles travessen les nits
travessen els somnis que no es recorden
per bé que un eco esgrogueït en reté
el fum i l’olor, ànima del tren.
El viatger hi dorm sense fortuna
foses les arrels i els ulls al mirall,
mandrós i endormiscat encén el llum
i es vesteix com si fos el primer dia.
Ningú no sap els anys que fa del somni.


València, 15-IV-06

dijous, 13 d’abril del 2006

Un poema de Josep Mir per commemorar la República

Passió. Ple de vermell.
Cap mot incert.
Text:
Ahir vam retre rituals,
plegats, vam dir el món.
Percaçàrem els alens.
Les síl·labes
del dia enlluernat,
del seny,
òliba clara.
Passió. En l’obaga
el dubte.
Paratext.
A tu, plena de seny,
figura:
música, matriu, matèria,
mot vermell,
lletra de sang.
Tota la vida, tota.
Criatura, incertesa,
riu eixut
perdut en la infantesa.
Mot vermell,
Placeta,
Moreria.
Tot.
Paratext:
Passió. Ple de vermell.
Cap mot incert.
La vida obscura
i l’alegria.
Rialles roges,
rialles de record:
la joia de viure
i de morir.

Josep Mir

Per a Pere, per a Willy, Mislata 12 Abril 2006, en vespres de la commemoració de la II República Espanyola.

divendres, 7 d’abril del 2006

Poemes de la Guerra d'Espanya


Presentat a Alcoi Poemes de la Guerra d’Espanya (1936-1939), poemari inèdit de Joan Valls i Jordà

Un petit quadern de tapes blaves, amagat zelosament entre els papers del poeta alcoià (1917-1989), conté la majoria dels 82 poemes que Valls escriví entre juny de 1936 i febrer de 1939 i que la Xarxa de Biblioteques Públiques d’Alcoi acaba d’editar amb motiu del Dia del Llibre.
L’edició, que ha anat a cura de Manel Rodríguez-Castelló, presenta un material important per entendre l’etapa de formació en castellà del poeta i aporta valuoses dades sobre la història d’Alcoi en els anys de la guerra.
Joan Valls i Jordà ha estat una de les figures més significatives del renaixement literari de la postguerra i una de les peces fonamentals en la recuperació lingüística i cultural del migjorn valencià. Vint anys després de la publicació del seu llibre Quadern vermell, l’atzar o tal volta la insistència (que exemplifica el conjunt de l’obra de Valls) ens fa a mans un altre “quadern”. Han passat també setanta anys des que foren compostos aquests poemes enmig les dramàtiques circumstàncies de la guerra, en els inicis arravatats del destí del nostre poeta. L’existència d’aquest quadern és, al capdavall, una petita victòria del temps i la memòria.