dilluns, 11 de novembre de 2019

Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi: 50 anys ben complits

[Quan el Club era al carrer de Santa Rita. Àlvar Seguí, llavors del GER, Grup Espeleològic Ratot, i Manuel Rodríguez Martínez, primer president del Club.]

dijous, 10 d’octubre de 2019

La nostra associació rep el Micalet d'Honor 2019

La més que centenària Societat Coral el Micalet, tot un referent del valencianisme històric i de la cultura dels nostres dies, ha fet públics els seus Micalets d'Honor corresponents la seua 32a edició, la de 2019, i que han recaigut en el dramaturg valencià Manuel Molins i en la nostra associació. La nota de premsa que els ha donats a conèixer afirma literalment: "La junta directiva de l’entitat, reunida en sessió extraordinària, reconeix així els mèrits i la trajectòria de Molins, professor, dramaturg, director escènic, assagista i un referent del teatre valencià; i de l’associació alcoiana per la seua labor cívica, defensa de la cultura i reivindicació de l’obra del poeta Joan Valls a la qual dona nom".

La Societat Coral el Micalet fou fundada en 1893 i declarada entitat d'Utilitat Pública en 1978, compta amb 554 socis i sòcies i 163 alumnes que reben classes d'Ensenyament Elemental i Professional de música a través del seu Institut Musical Gener, reconegut com a centre oficial d'aquest tipus d'ensenyances. La societat musical compta amb diverses agrupacions artístiques com la Jove Orquestra, la Coral Giner, així com les corals infantil i juvenil, Colla de tabal i dolçaina, Grup de Danses Alimara, Rondalla i aula de teatre. El Teatre Micalet, en la mateixa seu de l’entitat i vinculat amb ella, és gestionat per una empresa externa, al cap de la qual hi figura l'actriu alcoiana Pilar Almeria.

El Micalet d'Honor fou atorgat anteriorment a destacades persones i entitats relacionades amb el món de la cultura del País Valencià, entre els quals els alcoians Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó o Antoni Miró.

Aquest és el primer reconeixement que en forma de premi honorífic rep la nostra entitat des de la seua fundació en 1990, amb una trajectòria que inclouen 36 edicions del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi, un dels més veterans del País Valencià, i 24 dels Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català. Venint d'on i de qui prové, la satisfacció és doble, ens ompli d'orgull i ens encoratja a continuar amb la nostra tasca en favor de la llengua, la literatura i la cultura del nostre país.

L'enhorabona a totes les sòcies i socis que ho heu fet possible i gràcies als amics i amigues de la Societat Coral El Micalet.

Ens veiem el proper 30 de novembre a València.

[Us enllacem diversos llocs amb la notícia:]







dimarts, 14 de maig de 2019

Melines Garcia defensa el premi a Asun Navarro


Asun, quan et notificaren que havies rebut el guardó, vas fer el de sempre, voler compartir-lo amb algun col·lectiu dels quals formes part, qualsevol d’ells, perquè és el que ens han ensenyat, a compatir, a no sentir-nos mai prou per a nosaltres mateixes, úniques de rebre un reconeixement.
Asun, han sigut 18 homes i 6 dones fins ara els guardonats i guardonades amb els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, no creus que ja et tocava a tu?
Quan em digueren que fera la defensa del teu premi, el primer que vaig pensar va ser: “Digueu-me què he de llegir”. Fals, em feia molta il·lusió parlar de tu i explicar com ets.
Doncs bé: alcoiana, de pares andalusos, la teua llengua materna va ser el castellà en un principi, amb les vivències típiques d’un barri de treballadors immigrants d’Alcoi, i va ser després quan t’incorpores al món del treball quan aprens el valencià amb la convivència amb les altres xiques de Carbonell, cosa que tu contes amb orgull. Elles, les dones de Carbonell, foren les que te l’ensenyaren, perquè a l’escola no solament no l'ensenyaven sinó que l'ocultaven.
Dona d’inquietuds, en tot moment aquelles inquietuds et van portar a participar en molts moviments socials, l’Hoac, l’Associació de Veïnes i Veïns de la Mistera, el Col·lectiu 8 de març, la Cocupanca i ara, últimament, en grups per a la defensa del poble palestí. Sempre activa, sempre dempeus.
En tots aquests grups i organitzacions no cal dir que el valencià ha sigut la llengua que hi empràveu, que tu vas continuar aprenent en els cursets del Carles Salvador que es feien a la Unesco, i que actualment encara continues estudiant a l’escola d’adults de l’Oròsia Silvestre.
Des que et conec el que més m’agrada de tu és la teua coherència: ets feminista i lluitadora i ho transmets en tot moment i en qualsevol activitat que faces. I sempre et sents arrelada a la teua terra i a la seua cultura, lectora incansable i amb moltes ganes de saber i conèixer s i més coses.
Tu vas tindre eixacambra pròpia” de què parlava Virginia Wolf. Des de la teua botiga de Cocentaina transmeties alguna cosa més que la simple venda de productes naturals i ecològics i hi informaves a tots d'activitats programades, de les mocions que s'havien de presentar a l’Ajuntament, tancaves si tocava fer vaga, i també apropaves la nostra llengua i cultura a les nouvingudes, que trobaven en tu un lligam per connectar-se a la nova realitat que estrenaven.
És per tot això que et crec mereixedora del reconeixement que se't fa avui, perquè la llengua no continuaria sense els que la parlem dia a dia i la transmetem a tots els qui ens rodegen. I tu l’has sabuda aprendre, conèixer, comunicar-la i estimar-la.
El tinc molta enveja, tens una força immensa i sempre vius amb bon humor i disposada a ajudar a tots
Asun, ets preciosa i t'estime molt.


Melines Garcia, 9 de març de 2019








dilluns, 8 d’abril de 2019

Manifest i acte del 25 d'Abril de la PDaDPV


AVANCEM UNITS EN L'AUTODETERMINACIÓ
Manifest del 25 d'Abril


El 25 d'Abril les valencianes i valencians no celebrem una derrota, com alguns s'entesten a retraure'ns, sinó una memòria que es projecta en el present avançant victòries futures. Enguany la nostra diada arriba, a més, en ple període electoral, enmig d'un paisatge d'incerteses però també d'expectatives i oportunitats per a l'avanç efectiu del País Valencià en qualitat democràtica, millores socials i cotes de llibertat, autogovern i sobirania en tots els àmbits de la nostra vida. I malgrat que l'esquerra valenciana hi compareix una vegada més dividida i mancada d'un projecte sòlid i engrescador per al nostre poble, és important que ens conjurem per impedir l'avanç de la dreta en vots, influència social i formes directes o indirectes de govern tant a nivell municipal com estatal, valencià i europeu. Per això hem de mobilitzar el vot cap a les opcions d'esquerra que facen possible avançar units en l'autodeterminació. La crisi del règim del 78 que la revolta democràtica de Catalunya ha posat al descobert, amb la involució autoritària i repressiva que se'n deriva, també afecta les valencianes i els valencians. Front al replegament reaccionari de l'espanyolisme d'arrel franquista, el País Valencià necessita guanyar espais de llibertat i, a través de les diverses formes d'apoderament popular, avançar en l'aprofundiment dels drets socials i polítics i en la construcció nacional d'un país per a totes i tots, més net, més culte, més just i lliure. En aquest camí, l'exemple de Catalunya és avui més valuós que mai. Lluny de la imitació mecànica i més enllà de la solidaritat immediata, les valencianes i valencians hi hem de treballar coordinadament, exigint amb major determinació la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics, denunciant el judici farsa a què l'estat està sotmetent els líders independentistes i defensant com a propi el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.
El País Valencià necessita ajustar el pas al ritme del moment històric que vivim, entre perills d'involució democràtica que amenacen Europa i extenses zones del planeta i expectatives de solucions novedoses i radicals als grans reptes que avui té plantejats la humanitat i que passen per processos d'apoderament de la ciutadania, amb l'extensió del dret a decidir sobre tots els aspectes que afecten les pròpies vides i la posada al dia dels valors republicans, avançant en l'autodeterminació de pobles solidaris i lliures. El País Valencià necessita situar-se davant el repte que suposa la crisi de la monarquia i la possibilitat i necessitat d'una ruptura democràtica que òbriga processos constituents republicans. Per això cal en primer lloc enfortir la societat civil valenciana per tal que, ben organitzada per tot el teixit social, siga capaç de garantir, definir i impulsar l'aprofundiment democràtic en una perspectiva sobiranista colze amb colze amb institucions, partits i altres organitzacions socials. I cal que entre totes i tots siguem capaços de situar el País Valencià com a subjecte polític del canvi i el dret a decidir en la centralitat política del poble valencià. Aquesta tasca urgent no es podrà escometre, però, si alhora no sabem caminar cap a la necessària coordinació i convergència amb la resta de territoris amb els quals ens uneix la llengua, la cultura i la història i també uns mateixos valors, interessos, formes de vida i de producció i anhels de llibertat. Tot i ser conscients de les diferents circumstàncies que viu cada país, el futur immediat del País Valencià està estretament lligat a aquest procés de construcció i reconeixement que són els Països Catalans. Forts en la diversitat, units en les diferències, avancem junts en l'autodeterminació.