Originals 27ena edició

Comença el compte enrere per al lliurament del premi de poesia MRM d'enguany. 23 originals presentats. Ara és el jurat qui té feina...

Manifest pel Requisit Lingüístic

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES



Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Adhesions confirmades a dia 1 desembre 2009

Acció Cultural del País Valencià – ACPV
Ampa CEIP Bonavista d’Ontinyent
Associació Alacant Rock
Associació Aldarull d’Alacant
Associació Cívica de Guardamar La Gola
Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc – ACV Tirant lo Blanc
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
Associació Cultural Cabuts de Sueca
Associació Cultural Falla El Raconet
Associació Cultural La Brúixola
Associació Cultural L’Ocell d’Ondara
Associació Cultural Memòria i Justícia d’Elx i Comarca
Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant
Associació de Dones Nacionalistes Terra – ADONA’T
Associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE-PV)
Associació Per la Llengua El Raig
Associació Universitaris Progressistes de la Universitat d’Alacant
Benimaclet Viu
Bloc d’Estudiants Agermanats – BEA
Bloc Jove
Bloc Nacionalista Valencià – BNV
Cappepv-València
Cappepv-Marina Alta
Ca Bassot
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) d’Elx
Ca Revolta
Centre Cultural Valencià La Nau
Centre Excursionista d’Ontinyent
Centre Ovidi Montllor d’Alcoi
Claustre del CEIP Bonavista d’Ontinyent
Claustre del Col·legi Públic l’Alfàs de Pedreguer
Colla Muntanyenca del Campello
Col·lectiu Autònom de Treballadores i Treballadors del País Valencià – CAT PV
Col·lectiu Mestres de la Safor
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló de la Plana
Comissions Obreres – CCOO-PV
Consell Local de la Joventut d’Alacant
Consell Local de la Joventut d’Ontinyent
Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa
Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià
Coordinadora de la Plana Baixa per l’Ensenyament en Valencià
Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià
Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria
Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord
Coordinadora Per l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre
Els Verds del País Valencià
En Moviment
Escola d’Estiu Marina-Safor
Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua
Espai País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià – ERPV
Esquerra Unida del País Valencià – EUPV
FAPA-València
Falla Via del Materal de Sueca
Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana - FOLC
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Guaix-Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud
Grup de Danses Almogàvers de Sueca
Iniciativa del Poble Valencià – IPV
Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
Intersindical Valenciana – IV
Intersindical Jove
Joves amb Iniciativa
Joves d’Acció
Joves del Casal Jaume I d’Elx
La Cívica-Associació per la Normalització del Valencià de l’Alacantí
Penya Herculana “Negre Lloma” d’Alacant
Reviscola
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans - SEPC
Societat Coral El Micalet
Unió General de Treballadors – UGT-PV
Unió de Periodistes Valencians
Valencianisme.com
Valencians pel Canvi

Comunicat de l'Assemblea en defensa de la Font Roja

La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural manté la seua oposició al projecte d'hotel al paratge de La Font Roja.
L'assemblea rebutja completament les afirmacions, intencions i veritats a mitges emprades pels promotors en la presentació del projecte d'hotel i anuncien que continuaran en la seua campanya de denúncia pública i d'oposició a la construcció d'un hotel en el cor del Parc Natural.

Davant de l'acte de presentació del projecte d'hotel al paratge de la Font Roja, per part de la Diputació d'Alacant, que va tindre lloc el passat dijous 22 d'octubre, l'assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" vol fer les següents manifestacions a l'opinió pública:

En primer lloc hem d'indicar que l'esmentat acte va estar ple de propaganda i de veritats a mitges, per a tractar de justificar un projecte inassumible, amb un pla de participació pública enganyós i manipulat, que va partir d'una posició inicial predeterminada.

Hem de denunciar novament que el projecte presentat és insostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. El president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, va afirmar clarament en la presentació que s'opta per un hotel de 35 habitacions perquè un hotel de dimensions més reduïdes no seria rendible econòmicament; queda clar, així, que les dimensions de l'hotel no responen a cap criteri ambiental, ni l'hotel es projecta per a servir a les necessitats del paratge -si és que les té en este sentit-, sinó per a privatitzar-lo i explotar-lo.

Pel que fa a la sostenibilitat ecològica, en la presentació no es va fer cap menció a les necessitats d'aigua que tindria l'hotel, ni a la manera com es pretén obtindre este recurs tan essencial. Continuem advertint que no hi ha cap informe que puga garantir que l'extracció de l'aigua del xicotet aqüífer del Menejador no posaria en perill la continuïtat de les fonts que de forma natural brollen en aquell espai natural, inclosa la pròpia font Roja.

Hem de recordar també que l'hotel projectat suposa la construcció de tres plantes (dos en altura i una subterrània), circumstància que incrementa molt notablement el volum ocupat pels antics xalets. A més, l'excavació per al soterrani projectat i per als fonaments se situa sobre l'alcavó que dóna lloc a la font Roja.

Pel que fa a la nova zona d'aparcaments prevista, hem de denunciar que es farà a costa de destruir i ocupar completament l'actual zona d'acampada gratuïta existent en el paratge. De fet van ser molt lamentables els qualificatius que els promotors del projecte van dedicar a estes zones d'autèntic ús social i excursionista, qualificant-les amb menyspreu, com a "àrees recreatives de poc ús" o bé, "espacios no operativos".

La pèrdua d'estos espais, per a ús públic, i també l'eliminació dels antics paellers, suposen clarament una disminució de l'atractiu recreatiu, social i d'ús públic, gratuït, en el cor del paratge de la Font Roja, per a deixar pas a la privatització dels espais amb un clar objectiu de rendibilitat econòmica.

Sembla cada volta més evident que l'aposta dels promotors passa per eliminar qualsevol possibilitat d'ús social, recreatiu i d'acampada en el paratge de la Font Roja, de carácter públic i gratuït, per a substituir-lo per un negoci privat en forma d'hotel, que també hipoteca per a sempre el poc espai disponible per a necessitats futures de gestió del Parc Natural.

A més a més, la necessària ubicació de la brigada de manteniment del parc natural en dependències noves, que caldrà construir "ex-profeso", ocupant part del poc sòl disponible i tabicant la pèrgola existent baix de l'edifici "Font Roja Natura", amb un cost econòmic superior a 226.000 euros, demostra clarament que als promotors del projecte d'hotel (el Govern Municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant), els importen ben poc les necessitats de conservació del Parc Natural i la seua vocació de bé d'ús públic.

Per acabar-ho d'adobar, pel que es va sentir en la presentació sembla que Ramón Rizo, director territorial de Medi Ambient a Alacant, no està molt per la faena d'estudiar amb objectivitat les gravísimes conseqüències que pot tindre la execució d'este projecte, sinó més bé al contrari, pareix que ja té una clara i vergonyosa intenció inicial de promoure la seua aprovació.

De fet, ja no ens sorprenen estes declaracions per part dels teòricament responsables de la conservació de l'espai natural que, com Juan Luis Albors, director-conservador del Parc Natural, han estat absents en tot este procés, o mirant cap a un altre costat, quan es necessitava el seu criteri, o fins i tot han donat suport de forma clara a este lamentable projecte.

Davant d'esta nova realitat, l'Assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural", manté la seua oposició al projecte, que considera que no és prioritari per a la Font Roja, no beneficia l'ús públic i social del paratge i tan sols busca la seua privatització i l'explotació econòmica que pot posar en perill la continuitat d'un bé natural de valor incalculable.

És per això que continuarem lluitant contra este projecte, fent un seguiment exhaustiu de la seua tramitació, informant l'opinió pública dels nostres arguments, realitzant tot tipus d'actes divulgatius, informatius i de denúncia, recabant els informes necessaris, presentant les al·legacions oportunes i, en el seu cas, amb la possibilitat de presentar els recursos judicials que pertoquen.


Alcoi, 27/octubre/2009

Assemblea de la Campanya
"La Font Roja també és nostra.
Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/
Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com
Adreça postal: Apartat de Correus 252 - 03800 Alcoi

Bases del XXVII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

Bases


1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.
3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.
4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2009, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
7.El jurat serà integrat per Maria Fullana, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.
8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 6 de març de 2010, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVI Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, 9 d'octubre de 2009, Diada Nacional del País Valencià.

Adéu a Mena

No seràs mai com l'ombra,
coloma de pau i de tendresa,
àngel que travessa l'aire
eternament ballant
rere el teu orgue de maneta
coronada amb tota la llum que escampa
la tarda amena
pel jardí del temps,
eternament en el serení vacil·lant
dels teus passos.


Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum, 2005.


Sabíem que la mort havia d'arribar, tanmateix, el traspàs de Filomena, ens ha imprimit una pàtina de tristor a la pell difícil de desmaquillar. Tenia 84 anys i en feia més de deu que l'Alzheimer havia esborrat de la memòria les paraules i les estampes d'una llarga vida: l'alegria de ser mare de sis fills i la història d'amor amb aquell metge que vingué de Madrid, Don Manuel, i que les coses de la guerra, aquella que vam perdre, van ser causa de la seua unió. La infantesa a la segona casa de l'Oliveral (o era de Castellar?) des d'on acompanyà la seua germana quan fou abanderada de la República i des d'on perseguia l'home de l'orgue de maneta fins als afores del poble, mentre ballava i ballava al ritme d'algun passodoble. Els estius a la platja del Verger, envoltada de criatures i de cunyats, nebots, amics, dona valenta i treballadora. Quanta gent que l'ha estimada perquè es va fer d'estimar, aquella mirada tan dolça i el seu somriure amable, la valencianeta de l'horta.
Unes notes de piano, el primer moviment de les variacions Goldberg de Bach, les paraules del seu fill Manel, l'enteresa de la resta de la família, i una multitud d'amics la vam acomiadar ahir al poble on va viure durant més de quaranta anys, Alcoi.
Se n'ha anat com era, carinyosa i discreta, l'equipatge carregat d'estima per donar i vendre, ensenyant-nos a viure a qui l'hem coneguda, també des de la inconsciència dels últims anys. Ens queda l'eco de la seua veu repetint versos i lletres antigues, el coratge amb què va dur endavant un projecte de vida feta a la seua mida i la lliçó de fer front al riu cabalós de la vida.

Acció de carrer en defensa de la Font Roja

L'assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" durà a terme una acció de denúncia contra la construcció de l'hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant.

La moguda consistirà en la formació d'un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d'estar en la plaça d'Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l'acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.







Campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/

Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com

Adreça postal: Apartat de correus 252 - 03800 Alcoi

Article d'Emma Rodríguez sobre l'afer Seguí

Des de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lamentem l'actitud paranoica del fins ara comissari d'exposicions del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Josep Lluís Seguí, que seria irrisòria i no mereixeria més comentaris si no fos que, a través d'un escrit enviat a artistes i a la premsa, el susdit excomissari, amb tot de falsedats infundades, intenta desacreditar, acusant-la de censora i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, la veterana entitat cultural alcoiana, exemple precisament de compromís cívic i de treball en defensa dels drets humans i molt especialment el d'expressió. Reproduïm ací l'article que la presidenta del Club i sòcia d'Amics de Joan Valls Emma Rodríguez Castelló ha fet en resposta a l'excomissari (hi ha noms que ni fets a posta).




Potser el tedi o potser la calor sufocant, ens fa perdre l’oremus. Potser ambdues coses alhora. El fet és que aquesta setmana Josep Lluís Seguí, comissari d’exposicions a la Unesco, ha patit una mena d’insolació preocupant. Com un déu absolut i omniscient ha llançat una poalada d’aigua freda que, lluny d’apaivagar la xafogor primaveral, ha provocat una cremor inexplicable entre els centenars de socis del Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi. Lluny de sentenciar ningú per actuacions que clamen el cel, provarem de trobar una explicació lògica a les humiliacions del senyor Seguí.
En una llampegada d’ira, J.L. Seguí ha desmuntat l’exposició amb la mateixa rapidesa amb què la va muntar. La raó: dos quadres descansaven sobre una cadira i un d’ells amb el vidre trencat. Degué pensar que la directiva del Club havia censurat els quadres i que per això no penjaven a les parets (res més lluny de la realitat, senyor Seguí!). De vegades els reflexos es poden alentir però, vés per on, l’exposició ja feia dies que s’havia inaugurat i si algú haguera decidit censurar-la, simplement no l’hauria exhibida.
Una persona que treballa en el món de la cultura i l’art i que fa aportacions a premsa, ha de ser suficientment intel·ligent com per trobar una explicació a aquest accident i no precipitar-se a enviar comunicats ofensius als mitjans de comunicació, als partits polítics i als artistes, que tan respectuosament han tingut cabuda en els locals de la Unesco. Potser no cap en una ment tan retorçuda pensar que els quadres han caigut per algun motiu que desconeixem. La qüestió és que l’anècdota li ha valgut per afirmar que ha sigut “un acte de censura i punt”.
Això és tot. Vet ací la lògica de la conclusió. Res més.
Volem acallar les veus d’aquells que el creuen; perquè les nostres no són ni actituds paleolítiques ni dictatorials, ni actes indignes i bruts, fora de lloc i de temps.
Lamentem no donar nom dels responsables de la censura perquè aquest vocable no entra en el nostre diccionari. Lamentem dir-los que, de moment, no hi ha dimissions. Permeta’ns, senyor Seguí, continuar vivint amb la consciència tranquil·la. I sàpiga que, malgrat el mal oratge, malgrat que es torne a atemptar contra la nostra reputació, defensarem la llibertat d’expressió i passarem full als episodis que ens sotmeten a tractes degradants com el que vosté ens ha regalat. Així ho avalen els anys treballant per Alcoi, així ho constata la gent que ens coneix. Només ells i elles tenen la raó, crega’ns.

Emma Rodríguez Castelló