dimarts, 24 de novembre de 2020

Un retrat d'urgència de Francesc Bernàcer

Entre moltes de les accepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinònima de “digne d’admiració i d’imitació”. Francesc Bernàcer és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no entesa com una pura entelèquia sinó com la millor forma d’entendre la vida. Per això era digne d’imitació com a model de ciutadà capaç de combinar el cultiu més rigorós de l’intel·lecte amb l’exercici de la solidaritat a peu de carrer.

Francesc Bernàcer fou un humanista en temps que sacralitzen la idolatria cibernètica. “Humanista” en el més pur sentit etimològic. “Humanista” ve d’homo i aquesta d’humus, que significa “terra”. Humanista, doncs, és tot aquell per al qual l’home –ésser nascut de la terra– és el centre de totes les coses i que entén la cultura com una clau que obri la closca de la realitat i ens permet dotar-la de sentit.

Francesc Bernàcer sabia llatí. Aquesta frase feta suggereix el domini d’un univers lingüístic d’elevada complexitat i alhora garanteix la capacitat per aplicar aquesta destresa a altres àmbits. La intel·ligència ràpida, la ironia, l’agilitat per a lligar temes… tot plegat era el profit que el llatí li aportava en el dia a dia.

Els que vam tindre la fortuna de compartir els seus anys d’ensenyament a l’IES Pare Vitòria som testimonis del seu mestratge i de la seua bonhomia, pròpies d’un clàssic, d’un humanista a qui el domini del llatí li permetia una elevada –i això que ell ja era ben alt– perspectiva del món que el voltava. Ja ho havia demostrat en la direció del Centre Cultural d’Alcoi entre 1983 i 1986 –puc donar-ne bona fe perquè jo el vaig succeir en el càrrec.

Tornem al principi, Francesc Bernàcer era un clàssic, digne d’admiració i imitació.

Tots n’admiràvem l’habilitat per mantindre una conversa brillant però no presumptuosa, el seu domini de la literatura sense pecar d’exhibicionista, la seu poesia en castellà i català i una personalitat construïda a prova d’un món reflectit en uns versos de Machado que ell solia citar sovint: “¡Qué difícil es / cuando todo baja / no bajar también!”.

Ara caldria que l’imitàrem en la seua coherència, en la seua curiositat intel·lectual, en el seu humanisme i, sobretot, en el seu humor. Em venen al cap els versos on Anquises, en trobar-se amb Eneas, que ha baixat a l’inframón a buscar-lo després de moltes penalitats, el reconforta dient-li: “Vicit iter durum pietas”, la pietat ha vençut el dur viatge.


JORDI BOTELLA, Alcoi 23 de novembre de 2020 



[Paco Bernàcer en la presentació d'El pes de les ales, XXX premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi, al Club d'Amics de la UNESCO el dissabte 23 de març de 2013.]

dilluns, 23 de novembre de 2020

Francesc Bernàcer in memoriam

ELS HEROIS I EL SEPULCRE

                        Kavafis, Eliot, tantos otros
                             temieron la llegada de los bárbaros.
                              
                             Roger Wolfe



                       I
Eren les nits d'hivern i jo estudiant
quan palpava curiós el món
en el mapa de les aventures.
Ja de nit, amb el llum de l'escriptori,
com una llàntia votiva,
navegava en l'esfera països del Mediterrani,
les illes, els boscos de pins vora el mar
on plorava Ovidi llàgrimes literàries.
Cap a l'est, les ones que banyaven Troia,
els seus herois i ara el seu sepulcre,
la mar blava d'Ulisses i sirenes verges.

Les còncaves naus arribaven de Roma
amb les àguiles d'or
que abastien el món.
Sentia la remor del vent entre els cedres
del Líban; palmeres i flors d'un orient
mític de llegenda i contes.
Les mil nits i una més.
La cal·ligrafia de les cúpules
en el matí de diamants.
Buguenvíl·lees, roses i gessamins
en la remor de l'aigua
viva dels jardins.
Síria tota de tresors
i palmeres com estels en la terra.
Oasi de verd encés, Damasc i les tribus
itinerants per les dunes d'or.
Alep i les seues caravanes de seda i òpals.

                       II
Inèdita blancor,
llum suau que va pentinant les dunes,
sol que forja el migdia,
horror del buit,
rellotge sense hores,
Palmira,
instant que s'eternitza.
S'han cremat versos en l'altar dels déus,
cançons que són ara prec de silenci,
infinitud d'oblits.
Ara ja ni textos ni sepulcres,
Palmira,
buida de mercaderies,
porta ofegada pel sol del desert,
sense records,
tota desesperança
i sola,
Palmira,
òrfena hui d'avantpassats,
vídua de tots els contemporanis.
Fins i tot les runes també moren.

                         III
Com el retorn recurrent d'un malson,
la teua rosa del desert.
Negra de sang negra,
rosa de sang,
pètals sagnants,
punxes, espines, vidres apagats,
roser de cendra,
rosa de Síria dessagnada,
roser malalt,
rosa amortallada
i solitària.

Han arribat armats els bàrbars.

 

[Francesc Bernàcer, Alcoi, 1943-2020]

 

🌿 🌿 🌿


(Aquest poema fou llegit a la Placeta del Fossar d'Alcoi l'1 de maig de 2018 en l'acte d'homenatge a Joan Valls i Jordà en el 101è aniversari del seu naixement per la llibertat d'expressió. Francesc Bernàcer rebé el XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en 2013 pel seu llibre El pes de les ales.)

 



 [Fotos de Tomàs Tàpia]

dilluns, 14 de setembre de 2020

Francesc Jover publica un nou llibre

El nostre soci Francesc Jover i Domínguez, que fou premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català en 2016 en reconeixement a la seua trajectòria, acaba de publicar Cançons i romanços del Comtat sota el segell de Brúfol i amb pròleg del músic Vicent Torrent. El treball s'afegeix, doncs, als estudis historiogràfics que, sobretot en el camp de l'etnografia, l'autor ha anat publicant a través dels anys i entre els quals destaquen Carrers de Cocentaina (2002), República, guerra i repressió franquista a Cocentaina (2008) o, més recentment, El Manco Calderon i el seu temps (2014).

L'enhorabona a l'amic i per molts anys i molts llibres més.


 

 


dijous, 7 de maig de 2020

Versos a Sara XXXI#JoanValls103Anys

📚 Segons que reporta Adrián Miró en la seua biografia de Valls (Joan Valls, vida y obra de un poeta, 1989), el nostre poeta va fer una lectura a Barcelona en 1961 on va donar a conèixer poemes del seu llibre Versos a Sara i d'Hereu de solituds. Aquell mateix any, precisament, Joan Valls guanyà amb Versos a Sara el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Amb el mateix llibre va guanyar uns anys després, en 1967, el Ciutat de Barcelona. Finalment el llibre fou publicat aquell mateix any per la Diputació de València. Es tracta d'un poemari d'exaltació amorosa envers la seua muller, Roser Colomer Nadal, ací anomenada Sara, on la presència de la vida domèstica i els referents a la ciutat d'Alcoi hi són abundants.

🎸Ferran Rodes, l'amic i cantautor alcoià, composà aquesta cançó del poema XXXI de Versos a Sara amb motiu del centenari del poeta, en 2017. La va estrenar a la Placeta del Fossar l'1 de maig d'aquell any.

🎥 A la gravació que us presentem, a més de Ferran Rodes, que hi posa la composició musical, la veu i la guitarra, hi han participat Pep Bornay en la producció musical i amb el baix i la guitarra, Carla Vallet fent els cors, Xavi Terol com a operador de càmera i Álvaro García en l'edició i postproducció.


#JoanValls103Anys














🍃🍃🍃🍃







diumenge, 3 de maig de 2020

Prec a Sant Jordi#JoanValls103Anys

🐉 Prec a Sant Jordi, el poema que inspira el vídeo que ens ha enviat l'amic Xavier Gisbert i que acompanyen bellíssimes imatges del sant i passatges de la festa, pertany a la trilogia de Joan Valls i Jordà titulada Tríptic de la festa alcoiana i que completen "Memòria a mossèn Torregrossa" i "Esquadra de negres". 

📕 El poema fou publicat en el volum Toia d'ofrena en 1960 editat per l'Institut Andreu Sempere amb pròleg de Jordi Valor i Serra. El llibre integrava, a més a més de l'esmentada trilogia, alguns dels poemes de Valls premiats en certàmens. La idea de l'antologia de composicions premiades es repetiria amb Antologia de poemes premiats (1970), que integrava nous poemes. Ambdós volums, com els llibres de l'autor publicats entre 1947 i 1975, van ser reeditats en ocasió de la publicació de l'Obra poètica (1981).

🌙 Xavier Gisbert i Cortés fou ambaixador moro de la festa alcoiana entre 2013 i 2018. L'estil èpic, ben modulat, de la recitació, l'impecable fonètica i la potència de veu són factors que defineixen molt bé el seu treball en aquest vídeo, que cobreix brillantment la part més lligada a les tradicions autòctones alcoianes i a les composicions d'estructura més clàssica del nostre poeta.



#JoanValls103Anys














🌿🌿🌿🌿

divendres, 1 de maig de 2020

Comiat (per avui) amb Hiroshi i Lluís Torró#JoanValls103Anys

🌓 I com no podia ser altrament, ara que el sol declina, acomiadem amb

🎼 Hiroshi Fujii (dolçaina) i  

🥢 Lluís Torró (tabalet) aquest 1r de maig especial amb El cant dels maulets i El cant dels ocells gravats aquest matí al carrer Sant Nicolau d'Alcoi. 

👏 Moltes gràcies a tots i a totes. I demà continuarem difonent la poesia de Joan Valls i Jordà, defensant la llengua i la cultura, el país i les llibertats. 

🎗️Visca el braç treballador! 




#JoanValls103Anys




[El cant dels maulets]


🍃



 [El cant dels ocells]











🕊️🕊️🕊️🕊️
 

Dos poemes de Francesc Rodrigo#JoanValls103Anys

📕 L'any 1992 es publicava a València l'antologia Foc secret en homenatge a Joan Valls i Jordà, que ens havia deixat tres anys abans. En aquella antologia, feta en col·laboració d'Amics de Joan Valls i La Forest d'Arana, a cura de Manel Rodríguez-Castelló, hi van participar 43 poetes, entre els quals Lluís Alpera, Sílvia-Marina Aresté (premi MRM-CdA l'any 1991 amb Nòmada), Vicent Escrivà (premi MRM-CdA l'any 1985 amb Paradís d'enlloc), Manuel Garcia Grau, Matilde Llòria, Joan M. Monjo, Ovidi Montllor i Josep Torró i Santonja.

✍️ En aquest vídeo en homenatge al nostre poeta en el 103è aniversari del seu naixement, l'amic i poeta Francesc Rodrigo llig dues composicions que va publicar en aquella antologia. L'autor va guanyar amb el poemari Navegacions (1991) el nostre premi l'any 1990, amb un jurat format per Vicent Berenguer, Alfons Cervera i Maria Fullana. Altres llibres publicats per Francesc Rodrigo són Foc pàl·lid (1993), Tigre d'esguard tèrbol (1996), Àmfores de foc (2001) i Alfabet del desig (2014).



#JoanValls103Anys
















🌿🌿🌿🌿

Fotos de Tomàs Tàpia#JoanValls103 Anys

📷 Us oferim ara les fotos que l'amic Tomàs Tàpia ha preparat amb motiu d'aquest 1r de maig en homenatge a Joan Valls i Jordà en el 103è aniversari del seu naixement. I que visca el braç treballador!




#JoanValls103Anys








🌱




🌱




🌱




🌱




🌱




🌱













🌿🌿🌿🌿