dimecres, 11 d’abril de 2018

Solidaritat amb Catalunya 15A-Declaració



 


EL PAÍS VALENCIÀ AMB LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT AMB CATALUNYA.
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÍTICS

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'han endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, habitatge digne, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. La separació de poders necessària en un estat de dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies. El diàleg i el debat polític hi han estat substituïts per la persecució judicial a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió sense violència, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya i més recentment, en el cas del president Puigdemont, d'Alemanya. Les mentides ordides amb la complicitat dels mitjans de comunicació afectes al règim i dependents d'ell van quedant a poc a poc al descobert a ulls d'Europa i del món. Han pretès justificar la violència desfermada contra el poble de Catalunya a partir sobretot del referèndum de l'1 d'octubre perquè prèviament han estimulat per terra, mar i aire la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme republicà i les seues legítimes, pacífiques i democràtiques aspiracions. En aquest sentit no han dubtat de vulnerar la pròpia Constitució amb l'aplicació de l'article 155, un colp d'estat en tota regla contra els principis constitutius de l'Estat. L'única resposta que Catalunya ha rebut a la seua voluntat majoritària reiteradament expressada a les urnes han estat multes, pallisses, insults, presó o exili i el segrest impune de les institucions d'autogovern. L'escalada de la repressió, amb Catalunya com a excusa necessària per a encobrir la corrupció sistemàtica, la crisi d'una monarquia inviable que ha disciplinat tots els poders de l'estat al servei del partit en el poder i un col·lapse generalitzat del règim nascut en 1978, s'ha estès arreu. A més dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, segons un informe d'Òmnium Cultural, hi ha hagut més de 20.000 sancionats o investigats per exercir les seues llibertats en 2017. Citem, a tall d'exemple, la censura d'una obra d'art, el segrest d'un llibre, la causa oberta contra el Major Trapero i altres comandaments dels Mossos d'Esquadra, l'empresonament d'uns titellaires a Madrid, la investigació sobre docents a Catalunya, la vulneració del dret de manifestació a Reus, les agressions feixistes que sovint no són ni tan sols investigades, la persecució de feministes a Valladolid o les càrregues policials a Múrcia i Catalunya. Adur, Jokin i Ohian, els xavals d'Altsasu, porten 517 dies en presó preventiva per una baralla de bar; el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a 3 anys i mig per les seues cançons; Cassandra Vera, processada per uns acudits a Twitter; el cantant Pablo Hasél, condemnat a 5 anys de presó per les seues cançons; Cristina Fallarás, multada per la Llei Mordassa per manifestar-se; Mercè Alcocer, multada per exercir el dret a la informació; César Strawberry, condemnat a 1 any de presó pels seus tuits; Helena Maleno, jutjada per salvar vides a la Frontera Sud; Jordi Pesarrodona, comediant imputat per protestar; els sindicalistes Andrés Bódalo, del SAT, i Ermengol Gassiot, de la CGT, han rebut represàlies i alguns altres anarquistes continuen en presó. En els últims dies Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de «terrorisme» per la seua participació en actes de protesta. L'acusació per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva a les activitats i al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la República. Des del final de la guerra i el franquisme, amb la persecució immisericorde de republicans i antifeixistes, doncs, la repressió no havia estat tan generalitzada. Avui, l'endemà de l'aniversari de la proclamació de la II República, volem retre homenatge a tots els represaliats d'aquella barbàrie i a les víctimes del feixisme de la transició i els anys posteriors, en especial als joves valencians Miquel Grau i Guillem Agulló.
Al costat de la repressió i l'atac a les llibertats, hem assistit estupefactes al rescat públic de negocis privats irresponsables com els de la gran banca o d'empreses fracassades com el Castor de Florentino Pérez o a la construcció d'AVEs que no van enlloc (mentre es manté en la indigència els serveis ferroviaris de rodalies i proximitat valencians o el corredor mediterrani) o al finançament fraudulent de campanyes electorals del PP (mentre es buida la vidriola de les pensions) gràcies –ara ho sabem– a grans fastos com els que s'organitzaven fins fa poc al País Valencià. El règim nascut el 1978, amb el rei Felip VI al capdamunt i les altes instàncies del poder de l'Estat, fidels continuadores d'un franquisme mai no del tot qüestionat, ha entrat en crisi potser irreversible.
El País Valencià no pot restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats perquè són també els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern. El silenci o la indiferència del País Valencià fóra, a més d'èticament i políticament reprobable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble i la defensa democràtica dels nostres drets i interessos. Per això, des de la necessària solidaritat amb Catalunya, fem una crida a la mobilització i l'organització de la ciutadania, en especial dels treballadors i treballadores i dels sectors més desfavorits del nostre poble, perquè des de la resistència pacífica, democràtica i no-violenta es pose dempeus per defensar les llibertats i els drets democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús autoritari del poder, l'alliberament de les preses i presos polítics i el lliure retorn d'exiliades i exiliats.
Avancem des de la base cap a un procés de ruptura democràtica, cap a la república i l'autodeterminació. Visca el poble treballador! Visca el País Valencià! Visca els Països Catalans!

País Valencià, 15 d'abril de 2018
Solidaritat amb Catalunya
en defensa de la democràcia

manifestsolcat@gmail.com
https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/

divendres, 30 de març de 2018

In memoriam Vicent Escrivà i Peiró


El proppassat 28 de març moria a València l'amic Vicent Escrivà i Peiró, el professor i escriptor que havia nascut a La Font d'En Carròs en plena guerra, el 1938. Va estudiar de primer la carrera de Magisteri i exercí com a mestre a Aielo de Malferit i Montcada de l'Horta, entre d'altes destinacions. Amb el temps cursà Filologia Anglesa, Dret i Filologia Catalana, especialitat aquesta en la qual es doctorà amb una tesi sobre Enric Valor, autor sobre el qual fou un dels més eminents estudiosos. En el camp acadèmic i docent, després d'integrar-se com a professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, on treballà fins a la seua jubilació, investigà sobre clàssics com Jaume Roig, de la novel·la del qual, Espill, preparà en 1981 per a la Institució Alfons el Magnànim una edició que és considerada per molts com a modèlica, amb un estudi introductori on defineix de manera singularment brillant aquesta obra com a novel·la burgesa. Seua és també una edició de la Crònica de Ramon Muntaner (1985). Els seus interessos intel·lectuals van ser molt diversos i el portaren també a la recerca al voltant d'obres com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa, però també sobre la poesia dels anys setanta al País Valencià. Un dels treballs més citats de l'autor porta per títol «Del brau d'Ausiàs Marc a l'animalogia poètica valenciana actual», que publicà en cinc lliuraments successius en els primers cinc números de la revista Cairell entre novembre de 1979 i setembre de 1980. Formà part, juntament amb Manel Rodríguez-Castelló, Vicent Salvador, Jaume Pérez Montaner, Joan M. Monjo, Jordi Botella, Pep Solves i Gemma Lluch del consell de redacció de la revista Lletres de Canvi (1980-1983), per a la qual confegí les que possiblement són les primeres traduccions de poemes de Wallace Stevens al català Sis paisatges significants i l'article «El complex de cultura eròtica i l'erotisme poètic en Vicent Andrés Estellés» entre d'altres. Una altra de les múltiples facetes que desenvolupà al llarg de la seua carrera fou la de la confecció de materials escolars per a l'estudi de la llengua i la literatura, àmbit en el qual fou un autèntic pioner al País Valencià. Tenaç i heterodox de mena, destaquen també els seus treballs en el camp de la teoria literària, en el qual féu aportacions molt estimables no sempre ben compreses ni acceptades pels sectors més rígidament acadèmics.
En la dècada dels vuitantes es donà a conèixer també com a narrador especialitzat en el relat curt. Fou premi Joanot Martorell en 1983 amb El primpríncep Hussein i altres narracions (1984) i publicà també El collar maragdí del rei Hussein (1984), Narracions de Macolim (1987), L'obrecartes i dotze contes de vint minuts (1988), Viatge contra l'horitzó (1988), Història de Vilafartera (1998) o la novel·la Boku (1988). En 1984 obtingué el II Premi Manuel Rodríguez Martínez amb el llibre Paradís d'enlloc (1985), únic poemari publicat per l'autor. Almenys un altre poemari ha romàs inèdit, Les persianes peristàltiques, de finals dels vuitantes-principis dels norantes. Els últims anys, sobretot d'ençà de la seua jubilació, Vicent Escrivà visqué molt apartat dels ambients literaris i culturals del país. De caràcter afable i tendre de fons, molt fraternal i generós amb els amics, tenia també una tirada al sarcasme i la controvèrsia, la suspicàcia, la malenconia i l'aïllament. La seua genialitat, com passa tantes vegades, mai no fou ni compresa ni acceptada del tot. Un lletraferit entre doctes espècimens universitaris i un savi entre escriptors de vegades poc formats. Un home lliure en un país massa ple de petiteses. Descanse en pau l'amic Vicent.

Manel Rodríguez-Castelló, 30 de març de 2018


17
deixeu-me anar amb els timbals de molsa
s'aixeca un sol de vidres i búgules lunars
aquest és el meu viatge i tant
o quina polseguera femta als ulls no us negarà
amb foc i carraus d'urpes indesxifrables

on s'aixeca l'arbre de fruita inesgotable
he vingut en aquest bosc germans des de ben lluny
un jorn de neu fa tantes maduixes de sol
que ja els meus ulls mesuren l'edat de les coves
hauria pogut escollir un altre bosc
hauria pogut carregar les someres amb altre equipatge
hauria pogut solcar altres rius de brases
amb aigües més generoses de llum
navili sóc cavalcant ones de safrà
i vaig petjar aquesta senderola miserable
estreta i runosa geposa i cantelluda
sense grans esperances de grandesa ni glòria
de res
més fusta més fusta la neu soterrada plora
zolotoie runó

[De Paradís d'enlloc, 1985]


 [Unes imatges de La Font d'En Carròs d'aquest Divendres Sant 30 de març de 2018, dia de l'enterrament de Vicent Escrivà.]

dimecres, 21 de març de 2018

Poema de Marc Granell per al Dia Mundial de la Poesia

Amb motiu de la celebració cada 21 de març del Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes encomana la redacció d'un poema a un o una poeta de la nostra literatura que després tradueix a algunes de les principals llengües. Enguany aquest honor ha recaigut en el poeta valencià Marc Granell (València, 1953), soci d'Amics de Joan Valls que ha vist recentment publicada la seua Poesia completa (1976-2016) per la Institució Alfons el Magnànim. La celebració d'avui és doble, com a homenatge al nostre soci i amic i pel Dia Mundial de la Poesia que obri la nova primavera. Bon profit.


La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
          Marc Granell



dimecres, 14 de març de 2018

La nit dels premis 2018 en fotos de Tomàs Tàpia

Publiquem part del reportatge que l'amic Tomàs Tàpia va fer de la nit dels nostres premis desordenadament (és a dir, sense seguir l'ordre cronològic dels esdeveniments que vam viure el 10 de març al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi).

Begonya Mezquita
Pilar Matutano rebent el premi de mans d'Àlex Agulló
Eduard Batlle, autor de Registre fòssil, i la seua companya Anna
Josep Maria Gadea
Sofia Moltó lliura el premi a Jordi Gil
Emma Rodríguez i Rafa Sirvent
Pilar Matutano llegint
El poeta signant
Vicent Luna
Juan Mateo
Els dos premiats, Jordi Gil i Eduard Batlle
Lluís Torró, Bea Pérez i Núria Gras
Aleixandre Sanfrancisco, Pep Guia, Sergi Rodríguez...
Jordi Botella llegint
Ferran Rodes cantant


Eduard Galbis i Jordi Gil



Vicent Gras i la seua dona, la senyora Olivares




Ximo Bebot i Assun Navarro


Sofia Moltó cantant

Aleixandre Sanfrancisco en un moment de la seua intervenció
Quica Sempere i Rosa Cardona



Paco Pou i la seua dona




Santi Sempere i Sergi Rodríguez

Els dos presentadors, Begonya i Manel


Francesc Bernàcer


Jordi Botella en un moment de la seua intervenció








Pablo González, l'encarregat de la taula de so










Maria Conca a la dreta de la imatge