dijous, 8 de març de 2018

Un poema per a la vaga internacional feminista


Cos de dona del cos de les dones
lòbuls que busquen dolços equilibris
redoneses al migjorn.
Cos de dona que no és l'ombra de Lot,
cos que navega sense pressa, que ja no es gira fet estàtua de sal
perfil de tossudes maregasses
quan l'onada diu l'onada.
Cos de dona, noves primaveres
cabells que despentinen el vent
ulls d'aigua, mans obertes
donem-nos ales pel plor de l'absència
somniadores contra la ferida
que no triem el buit contra el buit.
Cos de dona del cos de les dones
sincronia exacta de vols sense retorn
jardins de sempre començar
poder triar i poder contradir
créixer com la mar sense baranes
cos de dona que té cames i cua d'escata.
Dones de davantal, micròfon, pissarra,
bisturí, pinzell i mascareta
dones del me too, xiquetes dels rohingyas,
joves segrestades per Boko haram.
Dones, cos de dona,
repensem el món, fem-lo nostre.


Begonya Mezquita





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada