dilluns, 13 d’abril de 2020

Hugo Mas interpreta El meu poble Alcoi

Per commemorar els 25 anys de vacances de l'Ovidi, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics (COM) ha posat en marxa la difusió de gravacions de diversos músics del país que interpretaran les seues versions de cançons de l'artista alcoià. La primera d'aquestes versions l'ha feta l'amic Hugo Mas sobre la popular cançó El meu poble Alcoi, amb què l'Ovidi va reintepretar magistralment el tema de Jacques Brel Le plat pays (1962). La cançó de l'Ovidi va circular en gravacions clandestines durant els darrers anys del franquisme i sonava de tant en tant (com sempre, amb permís de l'autoritat incompetent) en algun directe. Quan al cap de molts anys l'Ovidi es va decidir a gravar-la per fi, a aquella lletra que tothom sabíem de memòria hi va introduir un quants però fonamentals canvis. I així quedà una mostra magnífica del gust de l'Ovidi pel detall, pel treball fet a poc a poc, de la seua voluntat de perfeccionament i rigor infatigable que fou marca de la casa. La nova versió havia de ser un dels temes que integraven el Verí good –i l'únic que va arribar a gravar el juny de 1993– juntament amb altres cançons que ja no es van poder gravar per culpa d'aquella maleïda malaltia que se'l va endur tan prematurament com sovint se'n duu els més bons.
Heus ací, doncs, aquesta mena d'himne oficiós i popular d'Alcoi en la versió d'Hugo Mas, que ha rescatat la primera lletra que va tenir la cançó. Doneu-li corda, difoneu-la aquests dies de confinament, d'incerteses però també d'esperances, perquè ara al nostre poble i a tots els pobles "d'homes que han volgut llibertat" els és més necessària que mai.

(Entre parèntesi us confessaré que quan l'Ovidi n'enllestia la versió definitiva em va telefonar per consultar-me com havia d'escriure correctament el nom del nostre barranc més emblemàtic, aquell dels dos braços oberts. Vaig tirar mà del savi Coromines i li vaig dir que a l'Onomasticon hi apareixia la forma 'cint',  relacionat amb el verb cenyir, com cintura o cinturó, i que 'cinc' devia ser una reinterpretació popular per proximitat al nombre cinc, ja que la forma primigènia devia haver caigut en desús i la gent ja no la reconeixia, cosa que afavoria l'emmudiment que els alcoians fem amb algunes oclusives finals, com en el cas de pon[t] sense anar més lluny. Així doncs Barranc del Cint, solució que va donar disciplinadament per bona. Però potser l'excessiu zel o la desorientació del corrector del text de l'antologia Ovidi Montllor de 2000 va tornar al ja superat Barranc del Cinc i així s'ha quedat, de moment.)

[Manel Rodríguez-Castelló]




EL MEU POBLE ALCOI

Té costeres i ponts,
música de telers,
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques,
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales
que eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran.
El meu poble Alcoi.

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat,
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gat matiner
canta i alça la cresta
com si el seu horitzó
fora fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.

Allí hi ha un Campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero,
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una Font
Roja i fresca tostemps.
Com ella dona vida
la primavera mou
el meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè fa germans,
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg,
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita a tothom,
amb un Barranc del Cint
com dos braços oberts.
Allí hi ha una Glorieta
que ensenyen als infants
i que els dona cabuda
quan s'han cansat d'anar,
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen,
rient pels qui li venen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-ho tot
el meu poble Alcoi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada